Amic, et citaré al cor d’una petxina

Amic, et citaré el cor d’una petxina.

Petit ocell, ajoca en el pit de l’onada.

Dona’ m la llengua amor. Dóna’m la sal.

I dóna’m també

aquest dolç llangardaix que em duu follia

quan s’enfila per l’herba.

Ben a pleret , que ens hi atrapi l’alba.

Poema comentat per Jara Cerezuela, Mireia Carrasco i Sílvia Enríquez  

Aquest poema pertany a Bruixa de dol de Maria-Merçè Marçal. Se situa a la part “foguera Joana” que conte nou poemes. Utilitza d’una forma semblant a la de Joan Salvat-Papasseit un contingut eròtic . El que pretén Marçal és abocar imatges eròtiques que han protagonitzat els homes de la poesia occidental però  introduint-les en una obra que és totalment femenina. El tema del poema és l’amor físic de dos amants que s’han de separar a l’alba.L’autora expressa el seu desig de passar la nit amb el seu amant fins que arribi l’alba, fent connotacions als seus òrgans sexuals i a la relació que mantenen , semblant a les relacions trobadoresques, on l’amant masculí ha de marxar a l’alba per no ser descobert. L’estructura externa és una única estrofa dividida en set versos els quals són irregulars. El quart vers és un vers trencat que conté una cesura entre el quart i en cinquè vers. L’estructura interna és un poema narratiu que té una estructura molt simple: introducció, nus i desenllaç. Al poema trobem com a principal recurs  imatges que ens fan referència als sentiments de la dona i a la seva sexualitat . Un exemple seria el “dolç llangardaix” que fan referència als genitals masculins o la “petxina”, als femenins.  També utilitza com a recurs l’encavalcament el qual l’utilitza per remarcar, juntament amb el paral·lelisme (“Dóna’m la llengua amor. Dóna’m la sal. I dóna’m també aquest dolç llangardaix”) la musicalitat del poema. Maria Mercè Marçal utilitza sovint les imatges per fer el poema més visual i, ple d’eufemismes poètics, fer entendre al lector les reaccions sexuals estalviant fer referències explícites que podrien demostrar rebuig. Hi ha clares influències de la poesia trobadoresca, anomenant a l’amant com a “amic” i situant l’acte a l’alba, com a molts altres dels seus poemes.  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *