Tombant I

TOMBANT

 Aviu, vint-i-u de desembre,

he sortit al balcó:

sota una pluja que la amainava

he vist els testos, les olles, els pots

de conservar plantats d’atzavares,

de cintes, begònies, geranis i cactus,

de cabellera de la reina

i d’alegria de la casa. I el gessamí, que si se’m mor, no se’m mor.

 Feia molts dies que no sortia al balcó

corrent darrere d’amors i d’altres coses…

Poema comentat per David Cumplido i Laura Medina

Aquest poema apareix en el llibre La Bruixa de Dol de Maria Mercè Marçal. Aquesta escriptora es caracteritza per ser la veu poètica del feminisme. Això farà que molts poemes estiguin caracteritzats per aquest factor. El llibre està dividit en dues parts i aquest poema pertany a la primera, “Foc de pales”. El poema no té títol, però això és habitual en tot el llibre i ho era aleshores. En ell trobem un to negatiu del jo poètic. Això també és comú en altres poemes de la primera part. Una de les possibles causes que deriva en aquesta temàtica és la separació de l’ escriptora amb el seu marit. Quasi sempre en els poemes de La Bruixa de Dol  el jo poètic és una figura femenina però en aquest poema en concret no se’n sap el sexe.                                                                                                                                                                    La temàtica d’aquest poema és la solitud. És una constant en tots els poemes de la primera part, encara que també hi apareix l’amor com a altre tema principal. El poema descriu com el dia del solstici d’hivern el jo poètic surt al balcó quan comença a anar-se’n la tempesta. En el moment que surt al balcó observa diferents plantes, entre elles: begònies, geranis, cactus, etc. Aquesta sortida al balcó és important perquè representa l’ alliberament interior del jo poètic, ja que feia temps que estava tancat a casa pensant en l’amor. Pel que fa a l’estructura externa es poden diferenciar dues parts. La primera engloba els nou primers versos i la segona els dos restants.L’estructura interna coincideix amb la externa. La primera part descriu els actes realitzats pel jo poètic, és a dir, surt al balcó, observa les plantes… Maria Mercè Marçal ho fa de forma que sembli un diari ja que també posa la data dels fets. La segona part descriu com se sent interiorment el jo poètic, en aquest cas, millor que abansCom a recursos utilitza les flors que són símbols i apareix un correlat objectiu en els dos últims versos. Pel que fa a totes les flors esmentades en el poema, cal destacar el gessamí, ja que el seu fruit és tòxic i produeix rigidesa muscular. També hi ha una antítesi entre el món exterior i l’interior i una personificació de l’ amor i de les plantes. Pel que fa a la rima cal destacar que no en té.L’autora aprofita un fet quotidià per crear un poema, com ho és sortir al balcó i observar tot el que hi ha al voltant. És una dona que trenca amb els cànons que havia fins al moment pel que fa a la seva obra literària, però també ho fa en la seva vida personal perquè l’any 1977 es va divorciar del seu marit i això en aquella època no era un fet quotidià com ho és avui en dia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *