La tradició japonesa diu que a qui faci 1000 grues (”grullas”) en forma de figures d’origami (papiroflèxia), els déus li concediran un desig.

Les grues (”grullas”) d’origami es van convertir en un emblema després de la Segona Guerra Mundial gràcies a la Sadako Sasaki. Aquesta nena només tenia dos anys quan va caure la bomba atòmica a la seva ciutat, Hiroshima, i semblava que no li havia afectat. Però quan tenia nou anys se li va detectar leucèmia, causada per la radiació de la bomba. Quan ja estava a l’hospital, una amiga li va regalar una grua de paper i li va explicar la llegenda. Ella va començar en aquell moment a construir grues de paper, però va morir quan tenia 644 figures, l’octubre de 1955. Els amics de la Sadako van acabar les grues de paper i van començar a recollir diners per a construir un monument. D’aquesta iniciativa va sorgir l’estàtua del parc de la Pau, a Hiroshima, la d’una nena que aixeca amb els seus braços una grua. Des de llavors cada 6 d’agost, dia la pau, els nens i nenes del Japó deixen les seves figures de paper als peus del monument, on es pot llegir: “Aquest és el nostre clam, aquesta és la nostra pregària:pau al món.”