“Estava allà, tremolant de por. I vaig sentir un crit fort i infinit perforant la natura “.

Aquesta obra elaborada per Edvard Munch va ser completada en 1893 i des del moment de la seva creació, va obtenir moltes crítiques . En una època en la qual s’admirava el naturalisme, El crit va ser una compilació de quatre versions d’aquest expressiu quadre tan representatiu del moment històric que s’estava vivint.

Hi ha moltes versions que intenten explicar el que el androgin del quadre està expressant, i es basen en la vida de l’autor, per justificar-ho. Però em sembla que el valor de l’obra està en el fet que aquesta emoció es justifica per si sola per prevaler en la història com una de les obres més importants de la història de l’art.

Una de les versions de possible inspiració per a El crit és la turmentada vida d’Edvard, doncs es diu que sent encara un nen, va patir la severitat del seu pare i la mort de la seva mare i germana.

El crit s’acomoda de manera intemporal en la classificació de l’expressionisme, que sol entendre com “la deformació de la realitat per a expressar de forma més subjectiva la natura i l’ésser humà, donant prioritat a l’expressió dels sentiments més que a la descripció objectiva de la realitat “.

El crit va ser una de les obres més importants de l’artista delineant les característiques del moviment expressionista i convertint-se en una imatge d’icona cultural.

Però no va ser tan senzill el procés, el règim nazi va prohibir l’art de Munch perquè el consideraven degenerat donada la seva foscor i manera subjectiva i emocional per entendre el món. Va ser fins després de la Segona Guerra Mundial que l’obra va adquirir l’estatus de icona. El 1961 la revista Time va utilitzar la imatge per a la portada de la seva edició dedicada als complexos de culpa i ansietat. I això va ser un dels successos que va començar a establir a El crit amb la importància artística que es mereixia.

Edvard s’explicava; “La malaltia, la bogeria i la mort van ser els àngels que van envoltar el meu bressol i em van seguir durant tota la meva vida”.

L’obra es caracteritza per representar amb els seus colors i les seves formes la mateixa angoixa que es vol representar a la figura. Les formes es retorcen i els colors són completament arbitraris, ja que intenten expressar el sentiment de l’autor i no una veritat racional.

Trobat a “Un día más culto”

Annette Messager (Berck-sur-Mer, Paso de Calais, 30 de noviembre de 1943) es una artista contemporánea francesa.
Es conocida principalmente por su trabajo de instalación, en el que a menudo incluye fotografías, grabados y dibujos, y materiales diversos.1 En su arte representa una mezcla de la realidad cotidiana y la fantasía, y desde sus inicios en la década de 1970 está vinculada con el arte feminista. Messager ha expuesto y publicado su trabajo ampliamente.
Es la compañera del artista francés Christian Boltanski.
Trobat a la Wiquipèdia

Ens ha cridat l’atenció la seva obra dedicada a les mans, projecte que estem poratnt a terme amb els nens i nenes de cinquè.

Vincent van Gogh va ser un personatge misteriós i hàbil, un dels majors exponents del postimpressionisme, una tècnica que es distingeix per l’ús de colors vius, pinzellades distingibles i temes de la vida real. Per causar més emoció el postimpressionisme tom els colors dels impressionistes presentant una visió subjectiva del món.

La vida de Vincent van Gogh no va ser gens fàcil, després d’un gran desamor va decidir viure amb una prostituta i la seva filla a les quals utilitzava per retratar. En moments posteriors d’auto diagnosticar bogeria i es va inscriure en sanatoris mentals voluntàriament. Va tenir molts problemes econòmics pel que sempre buscava vendre els seus quadres. Moltes vegades pintava per vendre. No tenia diners per pagar-li a models, així que va pintar 27 autoretrats entre els anys 1886 i 1889. La seva col·lecció d’autoretrats el posa entre els pintors d’autoretrats més prolífics de tots els temps.

Es diu que van Gogh feia servir l’autoretrat com un mètode d’introspecció i pràctica per pintar.

Coneixem alguns aspectes d’aquest personatge tan enigmàtic per mitjà de les múltiples cartes que va escriure al seu germà Theo i al seu gran amic i pintor Paul Gauguin.

“Vaig portar deliberadament un mirall prou bo per permetre treballar amb la meva imatge per defecte d’un model, perquè si puc pintar el color de la meva pròpia cap, que no és completat sense dificultat, podria pintar els caps d’altres ànimes bones, homes i dones. ”

Els autoretrats de van Gogh van arribar a ser més importants del que semblaven ser, una simple pràctica de la seva tècnica. Els seus traços definits amb moviment i estil van fer que aquests formessin part important del talent que reconeixem avui.

[youtube]https://youtu.be/O5tKG39G6Qk[/youtube]
Però l’art no deixa de sorprendre’ns, en l’actualitat hi ha un artista que va decidir prendre els retrats de van Gogh per proposar com es veuria en realitat. El fotògraf lituà, Tadao Cern va convertir el quadre de oli de 1889 a un retrat digital.
Basat en una curiositat de veure com seria van Gogh sense els trets impressionistes, Cern va ser despullant la imatge fins arribar a aquesta aproximació.
[vimeo]https://vimeo.com/57062858[/vimeo]

Trobat a Un día más culto