Les noies de filferro

Les noies de filferro és un llibre de Jordi Sierra i Fabra, un prolífic escriptor que s’ha especialitzat en literatura juvenil. És la història d’un periodista que investiga els misteris d’una top model. Però el teló de fons del llibre no és pas el periodisme ni la vida d’aquest noi sinó que ens parla dels perills de l’èxit, del poder de la publicitat, de malalties de transtorn alimentari, del món que anhelen nois i noies com tu, un món construit sovint a base de mentides, un món molt vulnerable i arriscat. Un univers que pot portar-te a l’abisme.

Recordes la conversa de la Bàrbara i el Jon( cap.XXII)en un restauran de Los Angeles? La Bàrbara li parla al Jon de l’escàndol de la Gladys Newman, una fan de les Wiregirls que va morir anorèctica. En un moment determinat de la conversa la Bàrbara diu:

“La Gladys Newman era una noia de quinze anys fanàtica de les Wiregirls. De fet, van ser el model de milers d’adolescents, i això si que va ser tràgic. La moda Wire. Les tres estaven malaltes, anorèctiques. Bé, La Cyrille era bulímica, però és el mateix…així doncs es va convertir en el model de moltes noies. Volien ser com elles. L’ideal era estar, més que prima, esquelètica. La imatge que projectaven atreia d’una manera poderosa…

Fixa’t com en pot ser de perillosa la publicitat! Aquesta és una història de ficció però també passa en el nostre món. Pot ocòrrer al teu voltant, al costat teu…

Aquest no és l’unic llibre que parla sobre els transtorns alimentaris. N’hi ha uns quants i entre ells, a la biblioteca de  l’escola      tenim  Bitllet d’anada i tornada de la Gemma LienasAquesta és una autora que ha escrit molts  llibres i entre ells molts de juvenils relacionats amb l’adolescència, la sexualitat, la desigualtat… en els diaris de diferents colors de la Carlota.

En aquest llibre la protagonista i la seua família s’han d’enfrontar a l’anorèxia i la història ens explica

com ho fan i com se’n surten. tot això barrejat amb temes com l’adolescènica, les relacions dels fills   amb els pares, entre els germans, els primers amors, les dificultats econòmiques…

Hi ha un parell de fragments dels llibre que són molt significatius del que representa aquesta malatia:

“Però, i a ella, què dimonis li passava? Estava perdent el control? S’estava trastocant de debò?Li semblava que tot se li escapava de les mans: el menjar, el riure, els amics, els estudis…”

Més endavant diu: ” I és que la Marta sentia l’ànima abrusada, i per aquesta raó no suportava el contacte amb ningú. S’estimava més que tot passés lluny d’ella perquè no tenia forces per fer front a res”.

Penso que aquests dos fragments són molt representatius del que és aquesta malatia. Què n’opines tu sobre aquest transtorn? Creus que és només físic o també psicològic? Creus que ens influeix molt la publicitat en aquest aspecte? Per què és una malatia típica de l’adolèscencia? Afecta més als nois o a les noies? Per què? Coneixes altres llibres que parlin d’aquest tema o d’altres semblants? Els pots recomanar.

Anima’t a participar al blog, els teus comentaris el nodreixen!

Us deixo també un enllaç a l’article del blog bocins de ciència sobre les malalties de trastorn alimentari.


Els jocs de la fam

Està clar que la trilogia Els jocs de la fam no et deixa indiferent. La Katnis, en Peeta i en Gale entren dintre la teua vida com aquell qui res. Se’t fiquen dintre els somnis, et calen al moll dels ossos. Són personatges molt ben treballats per l’autora Suzzanne Collins, molt ben definits i construits.

Imagina’t que haguessis de viure en el món imaginari que ha creat Suzzanne Collins, tu qui decidiries ser: la Katnis, el Gale o en Peeta. Rebeldia, soledat o noblesa…QUÈ TRIARIES?

Et deixo un enllaç que et pot ajudar a recordar aquests  personatges tant  característics i la història trepidant que ja has llegit.

Els quellegistes també comenten la jugada sobre aquest llibre, participa-hi si ja ets un quellegista i sinó pots mirar el que diuen sobre el llibre. A més també hi han altres llibres de la Suzzanne Collins. Aquí et deixo el fil del fòrum del QL.

 

Anima’t i deixa el teu comentari ( només si has llegit el llibre i si no ho has fet…A QUÈ ESPERES???)