Les noies de filferro és un llibre de Jordi Sierra i Fabra, un prolífic escriptor que s’ha especialitzat en literatura juvenil. És la història d’un periodista que investiga els misteris d’una top model. Però el teló de fons del llibre no és pas el periodisme ni la vida d’aquest noi sinó que ens parla dels perills de l’èxit, del poder de la publicitat, de malalties de transtorn alimentari, del món que anhelen nois i noies com tu, un món construit sovint a base de mentides, un món molt vulnerable i arriscat. Un univers que pot portar-te a l’abisme.
Recordes la conversa de la Bàrbara i el Jon( cap.XXII)en un restauran de Los Angeles? La Bàrbara li parla al Jon de l’escàndol de la Gladys Newman, una fan de les Wiregirls que va morir anorèctica. En un moment determinat de la conversa la Bàrbara diu:
“La Gladys Newman era una noia de quinze anys fanàtica de les Wiregirls. De fet, van ser el model de milers d’adolescents, i això si que va ser tràgic. La moda Wire. Les tres estaven malaltes, anorèctiques. Bé, La Cyrille era bulímica, però és el mateix…així doncs es va convertir en el model de moltes noies. Volien ser com elles. L’ideal era estar, més que prima, esquelètica. La imatge que projectaven atreia d’una manera poderosa…”
Fixa’t com en pot ser de perillosa la publicitat! Aquesta és una història de ficció però també passa en el nostre món. Pot ocòrrer al teu voltant, al costat teu…
Aquest no és l’unic llibre que parla sobre els transtorns alimentaris. N’hi ha uns quants i entre ells, a la biblioteca de l’escola tenim Bitllet d’anada i tornada de la Gemma Lienas.
Aquesta és una autora que ha escrit molts llibres i entre ells molts de juvenils relacionats amb l’adolescència, la sexualitat, la desigualtat… en els diaris de diferents colors de la Carlota.
En aquest llibre la protagonista i la seua família s’han d’enfrontar a l’anorèxia i la història ens explica
com ho fan i com se’n surten. tot això barrejat amb temes com l’adolescènica, les relacions dels fills amb els pares, entre els germans, els primers amors, les dificultats econòmiques…
Hi ha un parell de fragments dels llibre que són molt significatius del que representa aquesta malatia:
“Però, i a ella, què dimonis li passava? Estava perdent el control? S’estava trastocant de debò?Li semblava que tot se li escapava de les mans: el menjar, el riure, els amics, els estudis…”
Més endavant diu: ” I és que la Marta sentia l’ànima abrusada, i per aquesta raó no suportava el contacte amb ningú. S’estimava més que tot passés lluny d’ella perquè no tenia forces per fer front a res”.
Penso que aquests dos fragments són molt representatius del que és aquesta malatia. Què n’opines tu sobre aquest transtorn? Creus que és només físic o també psicològic? Creus que ens influeix molt la publicitat en aquest aspecte? Per què és una malatia típica de l’adolèscencia? Afecta més als nois o a les noies? Per què? Coneixes altres llibres que parlin d’aquest tema o d’altres semblants? Els pots recomanar.
Anima’t a participar al blog, els teus comentaris el nodreixen!
Us deixo també un enllaç a l’article del blog bocins de ciència sobre les malalties de trastorn alimentari.
A mi aquest llibre m’ha fet reflexionar sobre la societat i sobre el que la gent està disposada a fer només per triomfar. Durant el llibre menciona que les models acaben consumint drogues per mantenir el cos prim.
Jo crec que aquest llibre o d’aquest estil els hauria de llegir molts adolescents, perquè les drogues en la societat actual estan molt presents. Hi ha molts llibres que parlen de drogues, com ara, Camps de maduixes (Jordi Sierra i Fabra) , El diari groc de la Carlota (Gemma Lienas) … i també n’hi ha varis que parlen sobre l’anorèxia i la bulímia, com ara Bitllet d’anada i tornada (Gemma Lienas), i el mateix llibre de Les noies de filferro.
Jo m’he llegit els llibres que he mencionat i m’han agradat molt tots.
Jo crec que es una malaltia psicológica ja que les persones anorèctiques es veuen grasses per culpa dels comentaris de la gent que els hi te enveja, si ningú es pensés diferent per la apariencia no hi haurien enfermetats com aquesta en la qual la unica persona perjudicada és la que es creu el que diuen els altres.
Penso que l’anorèxia és una malaltia psicològica, ja que tu et penses i et “veus” grassa, ja sigui per les models que més aviat estan esquelètiques, o per comentaris de gent. Però també en el cas del llibre de Bitllet d’anada i tornada, la Marta va caure en l’anorèxia perquè és pensava que no li agradaria a cap noi. Continuo pensant que hi ha molta gent que fa qualsevol cosa, per tal de triomfar i que abusen de les dietes, i s’obsessionen de les mides de les models (90-60-90) i dels anuncis publicitàries.
Per sort, els publicitaris van ficar mesures i van minimitzar les fotografies de models anorèctiques. Aquesta malaltia és típica de l’adolescència perquè és dóna molta importància a la imatge i als estereotips. Abans, acostumava a detectar-se més casos d’anorèxia, ja que les noies acostumem a tenir més importància a la seva imatge, però actualment els nois també, ja que moltes persones es fixen més amb el físic que amb el que és la persona.
Al comentari anterior ja hi vaig ficar alguns llibres que recomano, podria afegir Així és la vida Carlota, de la Gemma Lienas, que parla sobre problemes que pot tenir una noia durant l’adolescència. Canviar de planeta, també és un llibre que parla sobre l’adolescència. N’hi ha molts d’aquests llibres que parlen sobre l’adolescència, les drogues i sobre els trastorns.
Jo crec que l’anorèxia es una malaltia psicològica, ja que es un mateix que pensa i es veu mes gras de el que està. En l’adolescència molt jovent es preocupa pel seu cos, tothom pensa en les típiques mesures que es demanen (90-60-90), es pensa que són les mesures que es demanen per ser model, quan no es del tot veritat. Hi han altres factors que també influeixen, com ara l’altura, la teva cara, tot el que ets tu. Però a les revistes, televisió s’enganya molt amb el programa “photoshop”, molts adolescents es deixen portar per aixo i creuen que les models i els famosos són perfectes.
Sort que actualment el tema del “photoshop” s’estan posant límits, alguns famosos han penjat a la xarxa fotografies d’ells al natural, perquè la gent es doni compte de que ningú es perfecte.
Penso que a causa de l’anorèxia les models en tenen la culpa i aixo tampoc es just, són models es la seva feina com una altra, la causa es tots els programes que utilitzen per “fer-les boniques”.
Tots els adolescents tenen que ser prou madurs per aprecia que cadascú es com es, i que tothom té que estar bé amb ell mateix.
Jo crec que l’anorèxia és una malaltia molt greu ja que ens afecta a nosaltres mateixos, al nostre cos i a la nostra ment. Podem dir que és una malaltia psicològica perquè tu mateix et veus gras i en realitat estas molt prim. Penso que totes les persones que pateixen aquesta malaltia es a causa de que altres persones els i deien que estaven grassos o també a causa de les models, que veuen que estan primes i que és lo normal, però no se’n adonen de que hi ha la possibilitat de que hi hagi programes per retocar-les. Tampoc no podem culpar a les models d’aquesta malaltia que pateix la gent, perquè es la seva feina, però crec que els adolescents s’haurien d’acceptar tal com son i no com volen que la gent siguin.
L’anorèxia és una malaltia que encara que molta gent no la visqui d’aprop i no estigui el suficient informada d’aquesta, l’hauríem de catalogar com a greu o molt greu. El trastorn alimentici és físic, ja que no menges gens i el poc, a través de la bulímia en alguns casos, ho extreus a l’exterior i et quedes com un secall, casi sense gens ni mica de grassa i els ossos es marquen exageradament. El trastorn també és psicològic, perquè les ganes de tenir un cos 10 o 90-60-90, arriven a ser massa elevades i t’impedeix ser capaç de menjar-te una poma per la teva pròpia voluntat (com la Cristina de polseres vermelles).
El causan de la malaltia no es pot concretar en un sol, per un dels més símbolics´és la publicitat que es familiaritza en el nostre entorn, en els anuncis de roba en particular. I clar, qui veu més aquesta publicitat i se la pren més seriament, som els adolescents, i dins aquests les noies, en la inmensa majoria, tot hi que els nens també la pateixen.
Però les nenes sempre es jutgen pel seu cos més que als homes, ja que a nosaltres no ens preocupa tant.
No m’he llegit cap llibre que tracti sobre l’anorèxia, però el pròleg de Bitllet d’anada i tornada que ha comentat la Montse promet.
Jo crec que l’anorexia apart de ser una malatia que et deixa prim i desnutrit fins a límits inimaginables, t’afecta tambe psicologicamnet ja que sempre penses que estas gras i sempre intentes aprimar-te més i més empitjorant la situació. Segons la meva opinió les noiies són les més afectades ja que com comenta el Marc Resa a nosaltres els noies el físic no ens resulta tant important per arribar a tenir anorexia. No podria recomanar cap llibre perquè no he llegit cap.
Jo crec que l’anorexia apart de ser una malatia que et deixa prim i desnutrit fins a límits inimaginables, t’afecta tambe psicologicamnet ja que sempre penses que estas gras i sempre intentes aprimar-te més i més empitjorant la situació. Segons la meva opinió les noiies són les més afectades ja que com comenta el Marc Resa a nosaltres els noies el físic no ens resulta tant important per arribar a tenir anorexia. No podria recomanar cap llibre perquè no he llegit cap sobre aquest tema.
Be, jo no me llegit però amb comentaris sobre el llibre que mancomentat hi he sentit. El llibre es referes amb les influeixes de les models a unes noies que ten la sensació que es tan garses o el diuen ,apart de l’anorèxia hi ha altres malalties com la bulímia.
L’anorèxia és un trastorn alimentari on et negues a menjar o a consumir aliments, crec que, a part de ser una malaltia física, ja que estas super prima i et notes els ossos i tot, també és una malaltia psíquica, ja que, encara que estàs prima, et veus grassa.
L’anorèxia és més freqüent en les noies que en els nois adolescents perquè a l’adolescència és quan et preocupes més pel teu cos i si veus que les models fan les talles perfectes, doncs al final t’acabes creient que les models que veus a les fotos son les reals i que no les han retocat ni res. A més a més, com diu al llibre “Les noies de filferro” les models estaven esquelètiques i ho aconseguien gracies a prendre drogues i moltes adolescents per intentar ser com elles van acabar morint.
Crec que hi hauria d’haver més polèmica social d’aquests temes perquè actualment és una cosa que està afectant a moltes adolescents i no veus per la televisió molt sovint notícies d’aquest tipus
Yo creo que la anorexia es una enfermedad relacionada con la autoestima, cuando uno esta en la etapa de la adolescencia, carece de toma de decisiones, de conciencia… Los medios publicitarios promocionan una imagen de la mujer perfecta y codiciada, a esta edad todas queremos ser así; sin embargo esto no quita la posibilidad de que un hombre no pueda sufrir de esta enfermedad, ya que esta entrelazado con la falta de autoestima. Me solían decir que hay que quererse uno mismo para poder querer a los demás.
Jo penso que veure en anuncis, pasareles de models, programes de tv a noies anorexiques , que Per. dir-ho d’una manera sols son pell i osos, no crec que sigui una cosa bonica de veure, o que les fagin mes atractives, i a mes l’anorexia es una enfermetat bastan greu, ja que por arribar a causar la mort. Jo he de dir que no cal se ni molt prima ni estar grasa si no estar content am el cos que te cadascun, i anar gen exercici i manjar normal. Pero el mes greu de l’anorexia no es que sols no menjin sino que molt es noies, com Per. Exemple algunes models es droguen Per. Seguir primes.
A mi el llibre em va fer veure que qualsevol acció que fagi una persona guapa, prima i amb una bona vida repercuteix en la vida d’una nena adolescent ( ja sigui veient-la per la televisió o als anuncis dels carrers), ja que aquesta somia amb la persona agraciada i fa lo que estigui a les seves mans per semblar-se a ella, inclòs lo que no està a les seves mans. L’anorèxia per una part, penso que es psicològica – perquè ja sabem perfectament que te mes del 50% de física – si tu vius rodejada de gent prima, de bon veure, les ganes de ser com ella s’apoderen de tu, i arribes a deixar de menjar si aixó significa apropar-te a ser com ella.
L’anorèxia pot afectar clarament a nois i noies, aqui no hi ha cap diferencia, tots volem estar de bon veure i hi ha gent que es passe amb els mètodes, aixó tot ho sabem. En definitiva, l’adolescència es un punt en la vida de cambis i de pensaments de tot tipus, de tristesa i canvis físics, qualsevol paraula, qualsevol persona que te digui alguna cosa ja t’afecta i necessites l’aprovació del món per ser feliç, i si aixo vol dir emmalaltir-se per fer veure que estàs be, es fa.
La meva opinió es que aquest trastorn es fàcil de agafar-lo però molt difícil de superar-lo per això que que si es tant difícil de superar també es psicològic perquè la gent que no pot menjar ni que vulgui ha de ser mental.
la publicitat segur que juga un gran paper per la gent que sortia era molt i molt prima sort que ara s’ha normalitzat la publicitat .
les noies crec que es més freqüent que tinguin aquests trastorn perquè elles es preocupen més per al seva figura que els homes .
tot s’ha de dir que últimament aquesta malaltia ha estat molt reduïda i que ara hi ha molt menys gent amb aquest problema.
Els trastorns alimentaris són molt perillosos perquè poden arribar a la mort i crec que és psicològic i acaba sent físic, pot ser que de vegades sigui culpa de les propagandes i de les models, la gent vol imitar volen ser com elles, primes, aquesta malaltia és típica de la adolecencia, perquè a aquesta edat gairebé totes volem tenir un cos de model, crec que aquesta malaltia afecta nois i noies però la majoria de casos són de noies, si que hi ha molts llibres que tracten d’aquestes malalties, però jo només m’he llegit aquest, i el recomano perquè és un llibre molt interessant, molt trist, però al final té un final feliç.
L’anorèxia és una malaltia que a molta gent no li sembla important però la veritat és que és un trastorn greu o en alguns casos pot arribar a ser molt greu. Crec que aquesta malaltia comença en l’aspecte psicològic en el qual penses que t’has de primar per qualsevol raó, a partir d’aquí el trastorn s’accentua i o menges una petita part del que menjaves abans o passes directament a no menjar gairebé res. La publicitat afecta d’una manera molt directa a que es puguin originar aquests tipus de malalties, ja que et fan pensar que as de tenir un cos perfecte per a que els demés et tractin bé. Això a la nostra edat pot afectar molt més en les noies que en els nois ja que mirem molt la televisió i si de cada 10 anuncis 4 són d’aquest tipus al final t’ho acabes creient.
Som joves, estem vivint l’etapa que bàsicament serà la base de la nostra vida, l’adolescència. En aquesta passen moltíssimes coses, tantes que de moltes d’elles no ens n’adonem. I una d’aquestes fa referència a l’alimentació. Veiem noies primes a les pel·lícules, als carrers d’altres ciutats, en fotografies, en programes televisius, en rodes de premsa i passarel·les… i això que ens fa pensar? Doncs que són la perfecció, i que nosaltres estem per sota d’aquesta. I d’aquí, ens bastants casos, s’arriba a l’anorèxia. Una malaltia que no hauria de ser considerada greu, si no, molt greu. És excessivament trist que hi hagin joves que s’arribin a morir pel fet de no menjar. Jo penso que aquest trastorn alimentari hauria d’estar molt més reconegut i s’hi hauria de prestar més atenció de la que hi ha. Perquè a part de ser un problema físic, això a la llarga passa a ser també problema psicològic. Et menges el cap dient que estàs grassa i que si continues així ningú t’estimarà, aleshores és quan no t’acceptes. Evidentment, això es un problema que afecta a absolutament tothom, però té més tendència a passar a les noies, per què? Jo no tinc cap resposta a aquesta pregunta, però vaig llegir un article d’un famós, Ed Sheeran, que crec que té bastanta raó i es part d’aquest perquè: “Casi tots els homes tenim sobrepès o males cames, no obstant això, per què nosaltres no les acceptem a elles?”
No m’he llegit cap dels llibres que hi ha a l’article, tan sols el de Les Noies de Filferro, però pel que he llegit, me’n agradaria llegir algun.
Avui en dia, una de les malalties més freqüents entre els adolescents (especialment entre les noies però cada vegada més també entre els nois) és l’anorèxia. Es tracta d’una malaltia que afecta tan psíquicament com física. Aquells que la pateixen es veuen grassos, malgrat que en realitat són un sac d’ossos. No són conscients de què estan malalts, simplement tenen un únic objectiu: aprimar-se per veure’s millor. Es per això que, generalment, rebutgen ajudes externes, no se n’adonen del efectes de la malaltia ni del fet que en alguns casos pot causar la mort.
Crec que aquesta malaltia es física i psicològica, la persona que la té pot estar molt prima, però ella o ell pensa en que cada cop està més gras, pensen que la gent es riuen perquè estan grassos, i es tot al contrari, per això es una malaltia també psicològica, crec que la publicitat, en casi tots els anuncis de roba la gent esta prima o musculada, llavors a les persones els estimula estar prims i estar com ells per posar-se la roba, aquesta malaltia sempre es detecta a l’adolescència perquè per exemple si una noia esta enamorada d’un noi voldrà estar prima per estar perfecta amb ell o al revés, afecta més a les noies, per aquest motiu, perquè volen estar perfectes per el seu enamorat, d’aquest tema només n’he llegit un, que es aquest.
Opino que es una de les malalties que ultimament afecta a molts adolescents, es una malaltia física i psicològica ja que ens afecta a la salut del cos reduin les nostres defenses i podem ser més bulnerables a qualsevol malatia externa, Psicològica per que mentres més temps passa es sent menys les ganes d menjar fins que el cervell rebutja qualsevol tipus d’aliment. La publicitat ens afecta bastant pel fet de que sempre veiem a la tele gent que està molt prima i pensem que aixo es estar be per que la gent es fixi amb tu i pensi que ets més atractiu. A la adolescència per que es la època de la nostra vida on experimentem els nostres canvis i moltes coses que veiem a qualsevol lloc ens poden influir, de maneres bones però moltes vegades de dolentes. Des de el meu punt de vista afecta mes a les noies que als nois ja que la majoria de vegades son elles es preocupen més pel seu fisic i si veuen a una pasarel·la de moda que estar molt prim es estar guapo, en la meva opinió no ho crec.
Jo penso que la anorexia es una malatía psicologica que moltes noies i nois ens fiquem al cap que estem tots grassos però ens enganyem. També ens tornem així per les nous models que hi abunden a la pasarel·la de la moda, la majoria son totes primes i els seus managers les pose una dieta molt estricta per a que no s’engordi més i sigui totalment prima, hi per l’estres, com diu el libre les noies de filferro, molts models es prenen drogues per a esta prim i per l’estres. Jo crec que aquesta perspectiva hauria de canviar perquè si seguim així no sabem on pararà aquesta enfermetat.
A mi em sembla molt trist que hi hagi gent capaç de morir-se per estar prim. A l’adolèscencia afecta molt més, es clar! No hi ha res al nostre cap segur en aquesta etapa de la vida, i si és diu que s’ha d’estar prim per ser millor t’ho creus. A mi em sembla que afecte més a les noies que als nois, ja que les noies busquen estar primes, però els nois busquen estar forts, i si estas prim no estas raquític no estas fort.
Jo crec que la malaltia és psicològica. I crec que si una persona et diu que per exemple ets gras o que ets lleig cada dia al final tu acabes creien, encara que no sigui cert.
El que també m’ha fet reflexionar d’aquest llibre és que la fama i el poder, segons amb quin grau no es bo, cada vegada la gent que en té en vol més i més, fins que al final tot acaba malament
La meva opinió sobre aquesta malaltia és que veig molt trist que un grup de nois i noies es morin pel fet de mirar-se al mirall i pel fet de trobar-se gras hagin de deixar de menjar o que engulleixin però després o tirin de forma molt bèstia i que nomes per això tinguin que acabar amb les seves curtes vides!
Jo crec que això és un problema físic i psicològic; es físic perquè en aquesta etapa de la adolescència és molt comú entres els adolescents que ens fixem amb el físic i que si no ens agrada el físic la major part de cops discriminem a aquella persona! Però també es psicològic perquè a partir del dia que tu et mires al mirall i et veus grassa la teva ment cada dia, cada hora i cada minut et repeteix que estàs grassa i que deixis de menjar per aprimar!
La publicitat influeix moltíssim… el tipus que influeix mes es el de roba interior de diferents marques… una d’aquestes marques que concretament es de Victoria’s Secret, va fer un anunci possant unes models extremadament primes, quan s’acabava l’anunci amb lletres grans posava: PERFECT BODY (perfecte cos)… directament molts espectadors es van sentir ofesos, ja que no tothom tenia aquells cossos que per lo que deien els de l ‘anunci eren perfectes! Dies deprès va sortir un anunci que també era de roba interior però d’una altra marca que sortint dones sense photshop i que portaven talles grans i es per això que quan s’acabava el anunci deien que totes les dones amb talles grans o petites eren maques… També he de dir que els que fan els anuncis son llestos ja que posen a noies molt guapes (retocades amb photoshop) i així fan que a alguns nois se’ls i alegri la vista i comprin el producte per a les seves novies o dones…
Afecta tant als nois com a les noies encara que a la llum surten molts mes casos de noies que no de nois… sempre m’he preguntat perquè? però ningú et dona la resposta!
No se cap llibre que pugui recomanar als meus companys sobre aquest tema ja que nomes conec aquest de ”Les Noies de Filferro”… a si! m’agradat molt aquest llibre ja que t’ensenya la realitat no com altres llibre que nomes fan que plantejar-te un món de colors quan no es aixi!
Yo creo que la anorexia es una enfermedad psicológica , y pienso que la publicidad afecta y influye mucho a las personas que sufren la anorexia, creo que afecta mas a las chicas porque talvez las chicas nos preocupamos mas de nuestro aspecto físico.
Creo que afecta mas en la etapa de la adolescencia ya que es la etapa donde mas cambios físicos y psicológicos tenemos.
L’anorèxia és una malaltia de trastorn alimentari. Una malaltia psicològica. Una malaltia actual. Una malaltia que té el poder d’arribar a tu a base de deixar-te influencia pels demés, ja pot ser a base de crítiques de suposats amics, de la mateixa publicitat o fins i tot dels teus grans ídols.
Qui coneixia de l’existència d’aquesta fa uns anys? Ningú. Perquè l’anorèxia no és pas un virus, no ha brotat d’enlloc. Senzillament és psicològica. La majoria de gent no li dona massa importància, no la veu ni entén el perquè és tant escandalosa. El que no saben és que aquesta malaltia pot arribar a ser greu, molt greu; fins al punt de matar-te. A mi em fa una mica de ràbia, personalment. Saber que hi ha gent que és mor de gana cada dia… Se’n riurien al saber que hi ha persones que aspiren a estar esquelètiques.
Centrem-nos amb la bellesa. Ara és considera guapo/a amb una persona que físicament, i d’altra banda psicològicament, t’atrau (Per exemple ser alt/a o baix/a tenir els ulls de tal color…), Però la bellesa no sempre ha estat així. Si ens fixem en l’edat mitjana, una noia era bella quan estava obesa. O fa uns anys en la Xina, una noia com més petits tenia els peus, més bella era. I actualment també passa: Hi ha una cultura en la que les noies porten unes anelles de ferro al coll, les quals fan que se li vagi allargant. Cada any que compleixen li’n van afegint més. En aquella cultura com més llarg tens el coll, més bella ets. Per tant això de la bellesa no sempre ha estat el mateix, ni sempre serà així. Doncs a causa de la maleïda publicitat, i per culpa de les modes, algú sol ser bell quan està prim.
I doncs perquè tant actual? És ben senzill, ens deixem influencia molt pels demés, tant amics, com per aquell/a model que tenim tant bell/a i tant esquelètic/a. És centra tant en l’adolescència perquè és l’època en la més ens fixem i el que més ens preocupa a nosaltres és el físic. UNA ÈPOCA FORÇA DURA, EN LA QUE LLUITEM CONTRA ELS NOSTRES DEFECTES, PER A DEIXAR LES CRÍTIQUES ENRERE I INTENTAR SER PERFECTES. Els amics són les persones amb les que més temps passem, i que et diguin que estàs gras, dia rere dia, t’acabaràs mentalitzant de que en el fons ho estàs.
Comences amb una suposada dieta i continues sense trobar-te a gust amb tu mateix i veient més gras del que realment estàs. Segueixen les crítiques. El teu ídol/a està molt prim, vols ser com ell/a. Comences a provocar-te vòmits. Et notes cansada, sense energia. Continuen les crítiques dels qui encara creus que són els teus amics. T’acabes aïllant d’ells, i caus en una depressió. I com a cas més crític, tot i que real, t’acabes suïcidant
M’agradaria fer veure que és una malaltia molt seriosa; juntament amb les malalties arrelades amb aquesta, la bulímia i altres trastorns alimentaris, són més perillosos del que aparenta ser. També m’agradaria que la gent no és capfiqués tant amb el seu físic. Un és així, s’ha d’acceptar tal com és.
Jo crec que s’ha d’estar veritablement malalt per deixar de menjar per estar prim. D’acord que molta gent intenta estar el més atractiu/a possible, peró d’aquí a jugar-s’ho tot, la vida inclosa, per estar més prim (que al cap i a la fi no estas més guapo/a), no ho trobo de persona psicológicament sana. Hi ha gent que sempre es veu grassa, moltes vegades aixó neix en un entorn que t’ho estan dient repetidament amb comentaris ofensius. Però, si t’ho mires bé, sempre hi ha algú més prim, més gras, més alt, més atractiu… Tu t’has de sentir bé amb tu mateix.
Respecte les malalties de trastorn alimentari, puc dir que es poden produir per diferents raons: guerra psicológica amb un mateix o contra persones externes; no sentir-te bé amb un mateix; intentar ser el que no ets (una model…); o diréctament, per intentar agradar als demés sense tenir en compte els perjudicis de deixar de menjar o menjar excesivament. L’anoréxia, trobo que una gran part de les persones que pateixen o han patit aquesta malaltia han estat víctimes dels efectes que té la publicitat de bellesa, les models (volen intentar ser com elles). Bé, jo personalment no entenc que hi hagi gent amb la valentia, que al final acaba sent més que aixó un acte de persona machacada per la societat, de jugar-se la pell per intentar aparentar el que no són.
Jo crec que l’anorexia es un problema físic i psicologic ja que el cos no et deixa menjar tant, i per això ho acabes vomitant. Algunes persones quan tens anorèxia et miren malament, perquè menges molt poc i cada dos per tres vas al lavabo a vomitar. I es psicològic ja que moltes persones solament es preocupen del seu físic. Es més freqüent a l’adolescència es quan comences a fer els canvis. La malaltia aquesta es mes freqüent a les noies no se perque, pero normalment son les que es preocupen mes pel seu físic. I que recordi, no he llegit cap llibre sobre aquestes temes apart del de Les Noies De Filferro.
Els trastorns alimentaris poden ser causats per diferents motius, entre d’altres per la pressió social i dels mitjans, que ens indueix a estar prims i també musculats, a pensar que una estètica determinada ens pot portar la felicitat i l’èxit. El trastorn sol venir quan es mira de controlar el pes amb mesures que perjudiquen la salut i la preocupació per l’aspecte físic esdevé una obsessió. Hi ha alguns trastorns alimentàris molt coneguts com ara: anorèxia, bulímia o obesitat… però n’hi ha d’altres que la gent no coneix tan: vigorèxia (obsesió amb el gimnàs, musculació…), ortorèxia (obsesionades per la cualitat i cantitat dels seus aliments)…
Així que la meva opinió respecte aquest tema és que no crec que ningú s’ha de sentir inferior ni infravalorat per l’opinió d’un altre, crec que cadascú és com és i és perfecte amb el seu físic. Per això crec que entre tots hauriem d’apoiar amb aquelles persones que ho estan passant malament pels comentaris de la gent sobre el seu físic però també és important recolzar a la gent abans de que acabi passant això.
“Recuerda, todos tropezamos, todos y cada uno de nosotros. Por eso es un consuelo ir de la mano de alguien. “(Emily kimbrough)
L’anorèxia i la bulímia ens sembla una enfermetat molt llunyana però pot afectar-nos fàcilment. A mi en general em va encantar el llibre ja que vaig descobrir moltes coses que no sabia sobre el món de les models, pensava que seria ben fàcil però és molt dur. Parla de tres noies que en elles la gent veu la bellesa mentres que només hi ha enfermetat. L’anorèxia i la bulímia es produeix quan una persona es veu grassa quan no ho és o bé s’ho posa al cap i només vol fer que aprimar-se. Penso que és una enfermetat molt comú ja que (sobretot al món de la moda) al món hi ha cosos que utilitzen d’exemple que són massa prims, llavors els adolescents i les adolescents o gent més gran pot arribar a posar-se aquest cos com un d’ideal i intenta ser així, així s’arriba a malalties com aquestes.
Penso que en el món hi ha massa fotocòpies, tothom intenta ser perfecte, aprimant, operant-se… No hauria de ser així.
“Naixem sent edicions ilimitades i morim sent fotocòpies”.
Jo trobo molt trist això de la bulímia i l’anorèxia. I més en el cas de les noies de filferro. Les enganxen a les drogues i a sobre són elles les que acaben patint el mal que produeix altra gent… No m’estranya que l’escriptor relacioni tenir aquesta malaltia i suïcidar-se… Almenys per mi és molt cruel, per què seguir patint? Per què patir per el mal d’altres? Per què mor gent intentant està prima per ser model?
Sembla mentida, en aquesta societat s’hauria de deixar viure, cada persona és com és i si una persona està grassa i li agrada fer de model, per què no l’accepten? No fa falta estar prim per causar bona imatge a la gent, sinó ser tu mateix/a i deixar viure als altres.
L’anorèxia i la bulímia son transtorns alimentaris que poden acabar amb la teva vida i la dels que t’estimen, és una malaltia molt seriosa i preocupant que te enchampats a centenars de milers de adolescents, una malaltia basada en les influències i la falta d’autoestima pel teu físic, culpa d’aquesta societat. Tot per culpa d’una ideologia que no és real i t’afecta en tots els sentits, estas deprimit, no tens energía per fer res, no vols relacionarte amb ningu i aixo cada vegada va a pitllor. Avui en dia son tot estereotips que marca la societat, i lo pitllor és que et pinten que ser d’una manera o una altra marquen la diferència entre ser bo i dolent.
l’anorexia es malaltia o un problema que et per exemple quan menges algo no es que dins de la teva panxa qu
e el vomitis i aixo ens fa un problema a la nostra vida coitidiana
A mi aquest llibre m’ha ensenyat com és el món de la moda, per dintre, ja que no en tenia ni idea. L’anorèxia o la bulímia són malalties que a part d’això es poden convertir en un problema per la teva vida diaria, ja que no tens ganes de fer res, t’ailles del món i acabes sola, morint per una depressió.
Crec que aquesta malaltia afecta sobretot als adolescents perquè són els que més es preocupen pel seu físic, i si hi ha algú al que no li caus bé i et diu que estàs massa grossa ja et preocupes i comença a afectar-te d’aquesta manera.
Són malalties que no semblen gaire cosa però són molt preocupants.
Lo pitjor que tot és psicològic, tu desitges ser model i per això has d’estar prima, t’enganxen a les drogues i després venen aquestes malalties que acaben amb les vides de molts adolescents.