La narració d’un conte sovint propicia converses molt interessants amb els alumnes. A l’escola ens hem plantejat aquest any que tota la comunitat educativa (pares, mestres, alumnes, monitors,…) reflexionem al voltant de la diferència. Un tema important que cal posar sobre la taula, intercanviar opinions, parlar de situacions que vivim nosaltres mateixos o veiem al nostre voltant que ens fan sentir bé o malament.
I va ser a partir de la història d’un nen sense nom, de les relacions que estableix amb la resta de persones del seu entorn i de l’amistat amb un vell roure que vam tractar aquest tema amb els alumnes de quart i cinquè de Primària.
L’expectació dels nois i noies mentre explicàvem “El nen i l’arbre” de Vivi Escriva, Edicions Jucar, va ser genial. Els hi va encantar. El protagonista és rebutjat per la resta del poble perquè no té nom. Ell és igualment feliç, juga amb els animals del bosc, que el criden pel nom que els hi ve de gust, i té una amistat molt especial amb un vell roure que el protegeix i el cuida. L’enveja dels altres arbres pel bon humor del roure que, malgrat no tenir fulles noves, sempre està alegre és un altre ingredient a tenir en compte. Ells, que ho tenen tot, estan sempre malhumorats. La situació del nen es va agreujant quan volen empresonar-lo i, finalment, un fet imprevisible els fa adonar-se que cada petita fulla que neix és important i mereix el respecte i l’atenció de tothom.
En acabar la narració els he demanat que amb una o dues paraules expressessin el primer sentiment que els venia al cap relacionat amb el conte. Injustícia, tristesa, amistat, respecte, alegria, maltracte,… han estat algunes de les paraules recollides.
Havia fotocopiat dos imatges del llibre que representaven dues idees contraposades: l’amistat del nen amb l’arbre i la burla i la incomprensió de la gent del poble respecte el nen sense nom.
He repartit una imatge diferent a cada alumne (del tipus de les que veureu a sota) perquè pensessin quina idea representava. A continuació han anat compartint les seves reflexions, explicant perquè la posaven a un lloc o un altre.

Havíem preparat altres contes que tracten el tema de la diferència. Els hem repartir per parelles i cadascuna havia de presentar a la resta de companys el llibre triat. Alguns contes seleccionats són:

Linda de Haan. Rei i Rei. Serres, 2004.

A la muntanya més alta sobre la ciutat» un jove príncep encara no s’ha casat, com és costum en el seu regne. La seva mare, una reina rondinaire, insisteix que ha de trobar una princesa per casar-se. El príncep li diu a la seva mare: «Bé mamà […] haig de dir-te que mai m’han agradat molt les princeses.» La seva mare fa desfilar una princesa després d’una altra pel castell, però cap desperta l’interès del príncep. Després d’algun temps, arriba la princesa Madaleine, escortada pel seu germà, el príncep Lee, que provoca que el príncep exclami: «Que príncep més meravellós!» El príncep immediatament s’enamora de l’altre príncep i comencen immediatament els preparatius de les noces. La història acaba amb un petó entre els dos reis.

Home de color, Jérôme Ruillier, Ed. Juventut.
Jo, home de color quan vaig néixer era negre. Vaig créixer sent negre. Si prenc el sol,o tinc por, o estic malalt, segueixo sent negre. Mentre que tu home blanc, vas néixer de color rosa, si prens el sol et poses vermell, si tens fred et tornes blau, i si estàs malalt et poses groc . ¿I tu em dius a mi home de color? Malgrat que la pell negra també té diferents pigmentacions, aquest llibre posa de manifest que blanc i negre són en definitiva colors, així doncs tots som homes de color.

Els cinc horribles, Wolf Erlbruch, Ed. Juventud.

Cinc animals que tothom considera horribles decideixen fer alguna cosa per tal que els altres animals els mirin d’una altre manera, i demostraran que si es fa alguna cosa interessant, els altres no es fixen en l’aspecte. Un llibre contra els prejudicis que imposa l’aspecte físic.

Quatre petites cantonades de no res, Jérôme Ruillier, Ed. Juventud.
Mireu-lo, és fantàstic!

Una altra meravella: Orejas de mariposa, Luisa Aguilar, Ed. Kalandraka.

Stelalluna, Janell Cannon, Ed. Juventud.

Aquesta és la bella història de l’Stelalluna, una petita rat-penat que es veu separada de la seva i és adoptada per una família d’ocells. La fraternitat, la integració, els costums diferents, fan d’Stelalluna un llibre interessantíssim per tractar el tema de la convivència i la solidaritat.

Mireu alguns alumnes fent la seva presentació al grup.