Quan s’acosta el Nadal ja comencem a engreixar El Tió per a que ens cagui moltes coses, regals per als més menuts i neules i turrons per als més grans. Un homenatge a aquesta tradició tan nostrada: el Tió.
I aquí una cançó dels Gossos :Caga tió.
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/Cvy1fU1YWzg" width="475" height="425" wmode="transparent" /]
Els nens i nenes de 5é ens feliciten les festes de Nadal amb una cançó que parla de l’amistat, l’amor i la pau.
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/lfF1NGUs2ac" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
CLICA per seguir la lletra en karaoke
Si vols la partitura CLICA
Transcripció: David Gómez Comino
http://diapaso.net/
Els parents més antics que se li coneixen a la guitarra són uns instruments que ja es tocaven fa 3.500 anys, però aquests van evolucionar per diferents camins i ara no sabem si la guitarra actual ve de les cítares que ens van arribar amb la invasió romana, o bé si és filla d’un instrument anomenat “ut aràbic”, que ens va arribar amb les invasions àrabs.
En tot cas, la guitarra és un dels instruments més presumits que hi ha, perquè al llarg de la història ha anat canviant de forma per millorar el seu so…i la seva silueta.Això sí, sempre s’ha portat molt bé amb tota la seva família. Perquè la guitarra és dels instruments amb més germans, germanes, cosins, cosines i parents llunyans…
La guitarra té sis cordes: tres més gruixudes, de so més greu, fetes de seda i recobertes d’un filat metàl·lic, i tres més primes que abans es feien de tripa i en l’actualitat de niló.
L’instrument consta d’una caixa de ressonància i un mànec dividit en 19 trasts, unes tires metàl·liques que permeten escurçar les cordes amb la pressió del dit fent que només vibri una part de la corda i produint d’aquesta manera les diferents notes.
És un instrument que permet diferents sonoritats i maneres de tocar-lo: puntejat amb l’ungla, amb el dit, amb un plectre o pua, raspat, etc.
Escolta com sona:
[kml_flashembed movie="http://204.19.128.12/tictac/fiche/musique/guitare_acoustique.swf" width="100%" height="300"/]
Font: Els instruments musicals.
El vídeo següent introdueix els mots clau de vibracions, ones sonores, freqüència i ressonància per parlar del funcionament de la guitarra. Estudiarem la influència del pes i la tensió de les cordes i compararem la ressonància de les cordes de la guitarra amb altres tipus de ressonàncies, com per exemple la de les cordes vocals:
[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/videoteca/tecnologia/5m5913.rm" width="352" height="288" wmode="transparent" /]
I ara mentre escoltes la Romança anònima pots anar seguint l’esquema tenint en compte que cada * correspon a un compàs de tres temps:
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/m8vU3BHQX3s" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
[kml_flashembed movie="http://www.xtec.cat/trobada/musica/jocs/guitarra/guitarra.swf" width="100%" height="350"/]
L’arpa pertany a la família dels instruments de corda pinçada. És un dels instruments més antics dels quals es tenen notícies, 3000 anys abans de la nostra Era, i la seva forma actual correspon a una evolució d’aquests antics instruments. Clica la imatge i en sabràs més coses:
Ara que saps tantes coses de l’arpa anem a fer un homenatge a Harpo Marx, aquest video pertany a un fragment de Guardian Angels (1945). Oi que la tele no era com a d’ara?
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/9aabqmOX720" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Niccolo Paganini va ser un violinista del segle XIX. Va ser el millor, el més espectacular, el més brillant, el més meravellós, el més… TOT! Però la gent li va atribuir un pacte amb el diable: no era possible que toqués d’aquella manera si no és que havia fet un pacte amb l’innombrable. Què hi havia de cert?
Clica la imatge i en sabràs més coses d’aquest violinista virtuós de la mà de David Puertas.
Una de les obres que va compondre Capricis per a violí sol interpretats per un violinista albanès anomenat Tedi Papavrami:
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/3ex_CSgCWYs" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Si vols saber més coses de Paganini clica: Viquipèdia.
Tot i que ens podríem remuntar al temps que els homes primitius intentaven fer violins amb la closca d’una tortuga, els primers violins, tal com els coneixem, van aparèixer ara fa uns cinc-cents anys a Cremona, Itàlia, al taller d’un constructor anomenat Amati.
D’allà sortirien, durant moltes generacions, els millors constructors de violins de la història mundial. Entre ells, el més conegut de tots: Antonio Stradivari.
Els seus violins, anomenats “Stradivarius”, es van convertir en model de tots els violins que s’han fet després. I encara avui, tres segles més tard, els que tenen un stradivarius tenen a les mans el millor violí del món.
I val a dir que un violí té més de setanta peces i que de cada peça depèn com acabarà sonant l’instrument.
El violí es pot tocar amb els dits i treure’n sons i efectes tan sorprenents com els pizzicatto, però normalment es toca amb l’arquet, que és una vergueta de fusta al llarg de la qual s’estén una metxa de crins de cavall.
Els violinistes, abans de tocar, freguen les crins de l’arquet amb una resina que es diu colofònia i que té unes propietats ben particulars. Quan l’arquet llisca lentament sobre les cordes, la colofònia fa que les crins s’arrapin més a l’arquet. En canvi, quan l’arquet ha de lliscar de pressa perquè el violinista ha de fer moltes notes, la colofònia fa que l’arquet llisqui més fàcilment.
Escolta com sona el violí clicant els auriculars o nota per nota:
[kml_flashembed movie="http://204.19.128.12/tictac/fiche/musique/violon.swf" width="100%" height="300"/]
Font: Els instruments musicals.
L’espai “Atrapa-sons” explica com es classifiquen els instruments de corda, repassa la història del violí i inclou interpretacions de música de Stravinski i de Rimski-Kórsakov.
[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/atrapasons/001_730727.rm" width="352" height="288"/]
Font: Atrapasons
Clica la imatge i en sabràs més coses del violí:
T’AGRADEN ELS CONTES?
En aquest capítol del programa “Una mà de contes”, un artista posa imatges, mitjançant diverses tècniques, al relat “El violí del fantasma”.
Un dia, el senyor Grisini, un forner que vivia al nord d’Itàlia, es va comprar un violí en una botiga d’instruments musicals.
Quan va arribar a casa va tocar el violí, que feia un soroll espantós, i, tot seguit, se li va aparèixer un fantasma. El senyor Grisini es va espantar molt, va llançar el violí i va abandonar l’habitació. Després d’uns quants dies, va tornar a agafar el violí i el fantasma tornava a aparèixer cada vegada que el senyor Grisini el tocava.
Un dia va perdre la por que li tenia al fantasma i va decidir seguir-lo a través de la paret. Va agafar un pic, va trencar la paret i hi va trobar una capsa amagada als maons. En obrir la capsa hi va trobar un Stradivarius, el violí més meravellós que havia vist mai.
El senyor Grisini va tocar el violí, que sonava molt bé. Des d’aleshores es va convertir en un músic famós, però alguns deien que no era ell qui el tocava, sinó les mans invisibles del seu antic propietari.
[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/una_ma/001_69286.rm" width="352" height="288"/]
[kml_flashembed movie="http://www.xtec.cat/trobada/musica/jocs/7dif/violi.swf" width="100%" height="350"/]
[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/atrapasons/001_730141.rm" width="352" height="288"/]
En aquest capítol del programa “Atrapa-sons” es demostra, amb exemples ben curiosos, com es transmet el so. També es repassa la història del piano i es construeix un brunzidor. L’espai també inclou una versió de “L’ocell de foc”, de Stravinski, i la interpretació d’una peça de Liszt.
La transmissió del so
Si no hi ha aire, no hi ha so, i l’Atrapa-sons ho demostra fent callar un despertador sense tocar-ne el botonet ni treure’n les piles. El posa dins un recipient i en treu l’aire amb una bomba de buit. Per tornar a sentir-lo de nou, el torna a posar en contacte amb l’aire.
L’aire és fet de partícules, d’una pila de partícules infinitament petites separades entre si, i quan emetem un so, movem les partícules. Una partícula empeny l’altra fins que el moviment arriba a les orelles.
El so no es transmet només per l’aire. També es pot transmetre per l’aigua, com els sons que fan els dofins o les balenes. I també es pot transmetre per altres materials, fins i tot per un cordill.
Les altres seccions que inclou el programa són “El relat animat”, dedicat a “L’ocell de foc”, d’Ígor Stravinski; “L’artefacte musical”, en què l’Atrapa-sons construeix un brunzidor, i el “Concert amfibi”, amb la “Rapsòdia hongaresa número 2”, de Franz Liszt.
Si amb l’ordinador podem sentir les granotes del Brasil sense sortir de casa, la música gitana la podem escoltar sense sortir del poble. Des que van arribar a Europa procedents de l’Índia ara fa 500 anys, els gitanos han passejat la seva música en caravanes nòmades per pobles i ciutats, barrejant-la amb els estils populars de cada país. Des de petits, els gitanos aprenen a tocar algun instrument i aviat dominen l’art de la improvisació.
La música gitana i l’obra “Peer Gynt”, del compositor Edvard Grieg, són les protagonistes de les dues animacions d’aquest capítol del programa “Atrapatoons”.
L’Atrapa-sons, sempre sorprenent, comença el capítol tocant el violí amb la boca. Explica que, fa molt de temps, els gitanos van viatjar de l’Índia a Occident, i que pel camí van arreplegar tota mena d’instruments i músiques. Un dels instruments va ser el violí, del qual són autèntics virtuosos. La música és molt important per als gitanos i forma part de tots els moments importants de la seva vida, tal com posa de manifest el primer relat animat.
Tot seguit, Martí Marsal, estudiant de trompa, interpreta un fragment de l’obra “Peer Gynt”, d’Edvard Grieg. El segon relat animat està dedicat a aquesta història, ambientada a Noruega.
[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/atrapatoons/922874.rm" width="352" height="288"/]
Font: Atrapasons
Els artistes de cabaret del Berlín dels anys 30 també toquen fusta perquè els fanàtics no els tanquin la barraca. I és que hi ha cap quadrats que els molesta més una funció de cabaret que una mosca a l’ull. S’estimen més que els artistes estiguin calladets: diuen que en una boca tancada no hi entren les mosques.
Avui, per l’escenari desfilaran mestres de cerimònies, pianistes, ventrílocs i transformistes que canvien de pell com si fossin serps. Serps? He dit serps? Toquem fusta!
La música de cabaret i la història d’unes joguines que prenen vida en una botiga són els protagonistes d’aquest capítol del programa “Atrapatoons”.
L’Atrapa-sons explica que el cabaret és un espectacle desenfadat que combina música, dansa, teatre i acrobàcia. Després de la Primera Guerra Mundial, el cabaret triomfa a Alemanya i atrau els principals músics, artistes i escriptors de l’època. La pel·lícula “Cabaret” ho explica molt bé, i el primer relat animat d’aquest capítol, també.
Emília Recasens, estudiant de clarinet, interpreta un fragment del ballet “La boutique fantasque”, d’Ottorino Respighi, i dóna pas al segon relat animat, en què les joguines són les protagonistes.
[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/atrapatoons/922879.rm" width="352" height="288"/]
Font: Atrapasons
El vídeo introdueix els mots clau de vibracions, ones sonores, freqüència i ressonància per parlar del funcionament de la guitarra. Estudiarem la influència del pes i la tensió de les cordes i compararem la ressonància de les cordes de la guitarra amb altres tipus de ressonàncies, com per exemple la de les cordes vocals:
[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/videoteca/tecnologia/5m5913.rm" width="352" height="288" wmode="transparent" /]
