Saxofonista, compositor, autor i intèrpret. Comença la seva carrera artística amb Los Rebeldes. Després d’onze anys i vuit àlbums d’èxit, abandona la formació per realitzar el seu propi projecte: Nel • lo i la Banda del Zoco.
FONT: Vídeos 3 A LA CARTA
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/zfpX_bu2yto" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Sau és un dels grups pioners del rock català, i un dels més reeixits del moviment. Els seus components eren Carles Sabater, cantant, i Pep Sala, que tocava la guitarra i, en ocasions, els teclats. El grup es va formar el 1987 i va durar fins al 1999, quan va morir Carles Sabater.
Pep Sala era el compositor de les cançons, i les lletres les feia juntament amb Carles Sabater i, en els primers discos, també amb Joan Capdevila, mànager del grup.
Entre les cançons més conegudes es troben Boig per tu o El tren de mitjanit.
Sau , Boig per tu, en directe, concert d´amnistia internacional, Barcelona 1993.Palau Sant Jordi.
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/ZzMniDIfXKw" width="425" height="400" wmode="transparent" /]
The Doors era una banda de rock àcid, formada a Los Angeles (Califòrnia), el juliol de 1965 i dissolta el 1973. En formaven part: Jim Morrison com a vocalista, Ray Manzarek als teclats i al baix, John Densmore a la percussió i Robby Krieger a la guitarra.
Pàgina oficial: The doors
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/HkVL3Q-hvNI" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Compositor francès. (París 1865 — 1935).
Paul Abraham Dukas va nàixer a París al si d’una família jueva i va fer els seus estudis musicals sota el mestratge de Théodore Dubois i Ernest Guiraud, entre d’altres, al Conservatori de París. Ací és on va fer coneixença de Claude Debussy. En acabar els estudis va treballar com a orquestrador i crític musical.
Més informació: 
Autor de la música: Paul Dukas
Gènere: Scherzo simfònic
Estrena: 1897
Aquesta és la història d’un bruixot, el seu ajudant i una escombra.
En un castell molt gran, hi vivia un mag que es passava els dies i les nits descobrint fórmules màgiques que no volia revelar a ningú.
Per això les apuntava en un llibre molt gruixut que només ell podia entendre.
El mag havia buscat un ajudant que no li prendria mai cap fórmula perquè no en sabia ni un borrall, de màgia.
Però un dia que el mag va sortir al bosc a buscar arrels per a les sevespocions, l’ajudant va voler provar si podia fer algun encanteri llegint les fórmules del llibre.
Meravellat, va veure com la seva escombra es convertia en un criat disposat a obeir-lo i li va ordenar que omplís la banyera d’aigua.
Però el llibre no deia com es podia desencantar l’escombra, i aviat tot el castell va quedar inundat.
L’aprenent de bruixot ja estava a punt d’ofegar-se quan, per sort, va arribar el mag i va desencantar l’escombra.
Això sí, abans de desencantar-la del tot, el mag va fer que l’escombra li piqués la cresta!
Les dues animacions que apareixen en aquest capítol del programa “Atrapatoons” són un tango i l’obra “L’aprenent de bruixot”, de Paul Dukas.
Dolça Albert, estudiant de saxo, toca “L’aprenent de bruixot”, del compositor francès Paul Dukas, i es representa la història mitjançant l’animació.
[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/atrapatoons/922883.rm" width="352" height="288"/]
(Kecskemét, Bács-Kisun 1882 — Budapest 1967)
Compositor, etnomusicòleg i educador hongarès. Impulsor de la música hongaresa conjuntament amb Béla Bartók, desenvolupà també una important tasca en el camp de la música popular.
Més informació sobre la creació de la Nova Societat Musical Hongaresa i el métode Kodály:
Autor de la música: Zoltán Kodály
Gènere: Òpera. També Suite orquestral del mateix autor
Estrena: 1926
Atxum!!! Començar una història amb un esternut és una tradició hongaresa per avisar que el que s’explicarà a partir d’ara és tot mentida.
Avui, l’esternudant història de Háry János explicada per ell mateix. Atxim!!
Atxum!!! A LA TAVERNA DEL POBLE, HÁRY EXPLICA HISTÒRIES QUE VAN CONGREGANT CADA COP MÉS PÚBLIC EMBADALIt, FINS QUE JA NO S’HI CAP.
Això és el que el explica:
“En aquell temps jo era un pagès hongarès. I com que Hongria estava en guerra contra Napoleó, l’exèrcit del meu país em va enviar al front.
– Quan es va acabar la guerra, vaig tornar al meu poble i a tothom qui em volgués escoltar li explicava les meves increïbles aventures i gestes extraordinàries!!!
– …I sapigueu que jo vaig ser qui va ajudar la filla de l’emperador d’Àustria a travessar sense prendre mal la frontera d’Hongria amb Rússia.
– …I és clar, la princesa em va estar tan agraïda que em va convidar al seu palau.
– És el lloc més meravellós de la Terra. Allà hi ha el famós Rellotge Musical Vienès, que sona com els àngels¿
– Enmig de les meravelles més meravelloses del món, vaig domar un cavall salvatge i tothom va quedar bocabadat.
– L’emperadriu va quedar tan admirada i la princesa tan enamorada, que em volien convertir en l’hereu de l’imperi.
– Però els altres pretendents al tron, grocs d’enveja, van conspirar per ajudar Napoleó a conquerir l’imperi austríac.
– I és clar, com que jo era l’únic oficial fidel a l’emperadriu, vaig ser l’encarregat de comandar totes les tropes contra el “gran” Napoleó.
– O potser no tan gran, perquè en veure’m brandar el sabre, Napoleó es va espantar tant, que ell i el seu exèrcit encara corren. (RIU)
– Però voleu que us digui la veritat? A mi, ser emperador no em fa ni fred ni calor, i per més que hi van insistir, jo vaig preferir tornar al poble i compartir les meves històries amb tots vosaltres.”
Per veure el vídeo has d’anar a TV3 A LA CARTA
L’espai “Atrapasons” recrea, amb animacions, una història ambientada a l’antic Egipte i l’obra “Háry János”, del compositor hongarès Zoltán Kodály. Xavier Piñol, estudiant d’oboè i corn anglès, interpreta un fragment de l’obra “Háry János”, del compositor hongarès Zoltán Kodály.
[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/atrapatoons/922881.rm" width="352" height="288"/]
Compositor rus i teòric de la música, una de les grans figures de l’escola nacionalista russa i gran mestre en l’art de la orquestració. Va néixer el 18 de març de 1844 a Tijvin, prop de Nóvgorod, en la seva infància va estudiar piano. En 1856 va ser acceptat en l’Acadèmia Naval de San Petersburg, encara que això no va suposar l’abandó dels seus estudis musicals. En 1861 va conèixer al compositor rus Mili Balakirev, capdavanter d’un grup de joves compositors nacionalistes entre els quals es trobaven Aleksandr Borodín, Modest Músorgski i César Cui. Junts van formar el grup que més tard es coneixeria com Els Cinc. En 1873 Rimski Korsakov es va retirar del servei actiu en la marina per a ocupar el càrrec d’inspector musical dels conjunts de la flota russa, ocupació que li va permetre avançar en la seva carrera musical. Des de 1871 i fins la seva mort va ensenyar composició i instrumentació en el conservatori de San Petersburg (actualment Conservatori Rimski-Korsakov) i entre 1886 i 1890 va dirigir l’orquestra simfònica d’aquesta ciutat. En 1889 va finalitzar l’òpera El príncep Igor, que Borodin havia deixat incompleta, i en 1896 reorquestrà l’òpera de Músorgski Borís Godunov, després de la defunció del seu autor. Rimski Korsakov va morir el 21 de juny de 1908 a Sant Petersburgo. Actualment es valora més la frescor i la brillantor de la seva orquestració que l’originalitat de les seves idees musicals. Com orquestador va exercir una influència directa, especialment sobre els seus deixebles Ígor Stravinski i Alesander Glazunov, i indirecta a través de la seva obra pòstuma Principis d’orquestació, publicada en 1913. Entre les seves òperes cap destacar Sadkó Snegurochka (La donzella de neu, 1880-1881) Nit de maig (1879), El tsar Saltán (1900), Mlada (1892), La núvia del tsar (1898-1899), Kästchei, l’immortal (1902), La nit de Nadal (1895) i El gall d’or (1906-1907) i les obres simfòniques Capritx espanyol (1887), Scheherazade (1888) i La gran Pasqua russa (1888). En 1909, després de la seva mort, es va publicar la seva autobiografia Records de la meva vida musical.
Font: Tot música
Has sentit a parlar de les històries de “Les mil i una nits”? No te les expliquem totes perquè d’aquí a tres anys encara hi seríem, però te n’expliquem una: la d‘Aladí i la llàntia màgica.
L’Aladí era un jove molt valent que un mag malvat va enganyar perquè li anés a buscar una llàntia misteriosa que havia perdut al desert.
– Si em portes la llàntia, et podràs quedar aquest anell màgic que et protegirà pel camí ¿va dir el mag.
En realitat, el mag no havia tingut mai la llàntia, perquè era en un lloc tan perillós que no hi havia pogut arribar ningú.
Quan l’Aladí hi va arribar i va tenir a les mans aquella llàntia tan petita i bruta, li va semblar que s’havia arriscat molt per no res. Però quan la va fregar una mica va aparèixer un geni que li va dir:
– Sóc el geni de la llàntia. Demana’m tres desitjos i te’ls concediré!
L’Aladí no s’ho podia creure. Però va pensar: “Per demanar que no quedi” i va dir: – Vull un palau d’or, una cambra plena de tresors i em vull casar amb la filla del soldà -.
Dit i fet!
Però tots els contractes tenen lletra petita, fins i tot els contes. Si creus que la felicitat va durar gaire, t’equivoques.
El mag malvat el va trobar, li va robar la llàntia i va fer desaparèixer el seu palau, els tresors i la princesa. L’Aladí s’havia quedat sense res!
Bé, no. Sense res, no. Li quedava l’anell màgic. De manera que el va fregar i fregar i fregar per veure si podia fer aparèixer una altra vegada el palau, la princesa i els tresors. Però res de res. L’únic que va aparèixer va ser la catifa d’entrada al palau.
Trist i desesperat, l’Aladí s’hi va asseure, i es va posar a plorar. Però quan va tornar a obrir els ulls va veure que volava! Era una catifa voladora!
Amb la catifa voladora, l’Aladí va voltar per tot el món, fins que en un racó perdut de la Xina va trobar el palau, la princesa, els tresors, i la llàntia màgica.
I abans que el mag malvat se n’adonés, va tornar a invocar el geni i va tancar el mag malvat dins la llàntia màgica. Encara hi deu ser, si ningú no l’ha tret.
Per veure el vídeo has d’anar a TV3 A LA CARTA
El programa “Atrapa-sons” dedica el capítol a la flauta, al seu so i a la seva història. També inclou un relat animat de l’obra “Sherezade”, de Rimski-Kórsakov, i una interpretació curiosa d’una peça de Claude Debussy. El vídeo dura 17 minuts i trobaràs el relat al minut 9:20.
[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/atrapasons/001_730973.rm" width="352" height="288"/]
Va néixer el 24 d’abril de 1891 a Sontzovka, petit poble ucranià, situat prop del riu Don i de la població Dnipropetrovsk. El seu pare era ingenier agrònom i la seva mare pianista. Ella el va iniciar al món de la música. Des de molt petit mostrava molt bones aptituds musicals: llegia i interpretava fàcilment partitures de Mozart i Beethoven i es divertia composant. Sergei feu una primera primera simfonia als 9 anys.
Aquesta és la història d’un ocell, un ànec, un gat, un nen, un avi i un llop. Es titula “Pere i el llop”.
Autor de la música: Sergei Prokofiev
Gènere: Conte musical
Estrena: 1933
Un dia, en Pere va sortir de casa i es va fer amic d’un ocell.
Com que en Pere s’havia deixat la tanca oberta, un ànec va escapar-se i va anar a banyar-se al toll.
Allà s’hi va trobar un ocell, que no havia vist mai cap ànec. I com que l’ànec tampoc no havia vist mai cap més ocell, van quedar tots dos meravellats.
Tan meravellats estaven, que no s’adonaven que el gat se’ls acostava per menjar-se’ls per berenar. Sort que en Pere ho va veure i va cridar: “Vigileu!”.
En Pere va cridar tan fort que fins i tot el seu avi, des de casa, el va sentir. I va sortir a renyar-lo, tot cridant ben enfadat: “Pere! Torna a casa! I si ve el llop?”
En aquell moment, el llop va aparèixer disposat a cruspir-se el primer despistat que trobés…, que va ser l’ànec.
Abans que el llop afamat s’empassés cap més dels seus amics, en Pere va dir al seu avi: “No em fan por els llops”, i va sortir amb una corda per capturar-lo.
Sense que el veiés el llop, es va enfilar a un arbre i, amb l’ajuda de l’ocell, va aconseguir fer un llaç a la cua del llop.
Quan els caçadors que perseguien el llop van arribar, en Pere els va dir: “No dispareu, portem-lo al zoo”. I l’hi van portar i encara hi és. I si escolteu amb atenció dins la panxa del llop, encara s’hi sent l’ànec que crida:”Sóc aquí”.
Ves a la Font En Pere I el llop
Un curtmetratge:
Aquest conte musical associa el so dels instruments amb els moviments dels personatges, adivina quins són clicant-los:
[kml_flashembed movie="http://www.euskadikoorkestra.es/web/juegos/aula_musica/es/JUEGO_03_C.SWF" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Font: Euskadikoorkestra
[kml_flashembed movie="http://www.peterandthewolffilm.co.uk/Peter%20and%20the%20Wolf%20Game.swf" width="455" height="350" wmode="transparent" /]
Font: Peter and the wolf
Activitat JClic d’En Pere i el llop,Activitat del conte musical a 2on,
James Last (nascut Hans Last el 17 d’abril de 1929 a Bremen) compositor i director de big-band alemany.
Quan era un nen va aprendre a tocar el piano per desprès quan era adolescent canviar al contrabaix. Treballà a Radio Bremen Dance Orchestra, fou director de Last-Becker Ensemble (grup de jazz alemany molt popular els anys 40 i principis dels 50), desprès feu arranjaments per Polydor Records i per altres ràdios i en la última dècada ajuda a fer arranjaments de cançons a grans artistes.
Es tracta d’un concert realitzat el 1982 a Berlín:
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/94k-YL659JY" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Last ha versionat i tocat en viu vàries bandes sonores de pel.lícules. A més a més del tema de Star Wars podem disfrutar de ls següents:
Rocky:
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/s2Qi_KR8eCc" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Kill Bill:
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/DC-qVU58Nk4" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Pau Casals va ser un músic català nascut al Vendrell (Baix Penedès) el 30 de desembre de 1876, fill de Carles Casals, que era músic, professor i organista de l’església del Vendrell, i de Pilar Defilló, nascuda a Puerto Rico, filla de catalans que havien embarcat cap a Amèrica l’any 1840. Com que a en Pau li agradava molt la música li va construir un violoncel amb una carbassa buida. Això va fer que es comencés a aficionar a tocar el violoncel, fins que esdevingué un dels més grans intèrprets d’aquest instrument arreu del món. També fou un gran compositor i director d’orquestra.
Va estudiar a Barcelona, Madrid, Brussel·les i París, recomanat per Isaac Albéniz. Fou professor de violoncel al Conservatori de Barcelona. Als 22 anys ja destacà com a virtuós del violoncel i com a director en l’orquestra francesa Lamoreux. Vinculà la música a la cultura popular i fundà a Barcelona l’orquestra Pau Casals (1920-1939). Acabada la guerra civil espanyola, com que era contrari al franquisme, l’any 1939 s’exilià a San Juan de Puerto Rico. Durant l’exili, però, continuava tenint relació amb el nostre país: rebia cada setmana un paquet ple de retalls de revistes i diaris i organitzava els festivals de Prada (1950-1966).
Considerat el millor violoncel·lista del món de la seva època, viatjà pertot arreu fent concerts. En els seus concerts volia comunicar sempre la pau i la germanor entre els homes i, per fer-ho, se servia de la música, ja que és un llenguatge universal.
L’any 1963 va ser convidat per l’ONU a interpretar-hi el seu oratori El Pessebre, com a símbol de pau mundial. Va compondre també obres com l’Himne a les Nacions Unides, la Salve Regina, la cançó O Vos Omnes, etc.
Morí l’any 1973 a l’exili (San Juan de Puerto Rico). L’any 1979 les seves despulles van ser traslladades a Catalunya i enterrades al Vendrell.
Així comença el discurs que va fer Pau Casals el 1971 en motiu de l’estrena de l’Himne de les Nacions Unides:
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/gcbc-EA6O5s" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Pau Casals va viure i viatjar arreu del món fent molts concerts; cada vegada en acabar-ne un, interpretava la cançó popular catalana El cant dels ocells coma mostra de bellesa, amor i llibertat. Escolta El cant dels ocells interpretat per Pau Casals des de Prades en senyal de protesta pel règim de Franco:
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/RxWT4wIgDNc" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Ara escolta la melodia i contesta a les preguntes:
* ¿Escoltes directament la melodia d’El cant dels ocells o bé hi ha una introducció per preparar aquesta melodia?.
* Quants instruments hi distingeixes?
* Quin té el paper protagonista?
Aquest capítol del programa “En guàrdia” ens apropa als esdeveniments que van envoltar la vida i obra de Pau Casals.La seva biografia posa de relleu els valors democràtics que va mantenir al llarg de la seva vida i la seva coherència ètica.El Programa que repassa els fets de la història de Catalunya més lligats a l’aventura i l’acció.
CLICA
En Xavier Chavarria i el seu equip ens apropen a la música catalana i als protagonistes de la vida musical d’avui dia.
Avui a vistes al Mar parlarem d’un música universal, un geni del violoncel.Un músic que va haver d’exilar-se fugint de la dictadura, un músic que ha deixat el mestratge i l’empremta, Pau Casals.Un músic compromés, solidari i íntegre, una icona del segle XX.Pau Casals sempre va defensar la causa de Catalunya.
En aquest capítol Núria Ballester conservadora del museu Pau Casals i Josep Maria Figueres professor d’Història de la UAB, ens apropen a la persona i al geni de Pau Casals en els moments de l’exili.
EXILI 1
EXILI 2
A la següent pàgina hi podràs trobar un complet programa educatiu per a Educació Primària fonamentat en la descoberta de la figura i l’obra de Pau Casals:
FONT:
Compositor alemany (1685-1750).
Fou un compositor prolífic, amb una producció que supera el miler d’obres, entre les quals hi ha peces corals impregnades d’una gran religiositat, com els seus motets, les cantates, les passions i els oratoris. També escrigué peces per a instruments de teclat (clavicèmbal i orgue), en forma de preludis, fugues, tocates, invencions i variacions. Per a orquestra de cambra són cèlebres els Concerts de Brandemburg i per a orquestra, les Suites.
Fou un mestre insuperable del contrapunt i la fuga, i la tècnica i la interpretació del clavicèmbal aconseguiren amb ell el cim més alt, el qual encara no ha estat superat.
Bach era més admirat pels seus contemporanis com a organista i clavecinista que com a compositor. Després de la seva mort, les seves obres van ser oblidades i no va ser fins vuitanta anys després que el compositor Felix Mendelssohn les va donar a conèixer al públic.
Bach és considerat una de les figures més importants de la història de la música.
Després de la mort de la seva esposa Maria Barbara, l’any 1720, i per tal de donar una bona educació als nombrosos fills que tingué, es tornà a casar al cap d’un any i mig amb la jove cantant Anna Magdalena. Per a ella Bach compongué, l’any 1722, L’Àlbum per a Anna Magdalena, per a clavicèmbal. La finalitat d’aquesta dedicatòria era que ella s’animés a avançar en l’aprenentatge d’aquest instrument.
El Minuet és una dansa originària de França, de caràcter elegant, tempo moderat i de ritme ternari. Es tracta d’un dels balls més populars entre l’aristocràcia europea des que aparegué a la cort de Lluís XIV, -des de mitjan del segle XVII fins a final del XVIII-. A les darreries del segle XVI i a inicis del segle XVII conservava encara el nom i la forma de branda o branle originaris.
En l’aspecte estrictament musical, assolí una gran rellevància en aquest període, tot integrant-se a les formes musicals característiques de l’època, tant del Barroc (Suite) com del Classicisme (Sonata i Simfonia).
Pel que fa als aspectes coreogràfics, sembla no haver estat mai una dansa amb uns moviments més o menys fixes, sinó que els diversos mestres de dansa de l’època mostraven les seves habilitats introduïnt figures i evolucions noves.
Arran de la seva coreografia fàcil i graciosa, però alhora cerimoniosa, va tenir una gran difusió entre el públic, ja que permetia el lluïment de les parelles sense gesticulacions prou vives com per arribar a trencar la seva solemnitat.
En el cas concret de Catalunya, cal dir que una gran quantitat de tonades de minuets figuren en llibretes manuscrites de música i dansa de darrers del segle XVIII o a inicis del XIX. Especialment llibretes destinades a l’ús de sonadors de violí o flauta , com és el propi cas de l’Arxiu Musical de Sant Esteve d’Olot.
Segons Francesc Pujol, el Minuet es va estendre ràpidament a Catalunya -també a nivell popular-, i es ballà com a ball de plaça, derivant cap al tipus anomenat Ballet, molt estès en moltes ballades populars i que difereix notablement de la dansa cortesana d’origen francès.
Font: Contradanses i minuets de l’arxiu musical de la capella St. Esteve d’Olot.
Escolta el minuet tot portant el compàs ternari:
I ara torna-la a escoltar tot seguint l’estructura de la suite:
Pàgines relacionades: La corxera xafardera, La corxera xafardera