Daily Archives: 10 desembre 2007

EL VIOLÍ. Paganini.


Niccolo Paganini va ser un violinista del segle XIX. Va ser el millor, el més espectacular, el més brillant, el més meravellós, el més… TOT! Però la gent li va atribuir un pacte amb el diable: no era possible que toqués d’aquella manera si no és que havia fet un pacte amb l’innombrable. Què hi havia de cert?

Clica la imatge i en sabràs més coses d’aquest violinista virtuós de la mà de David Puertas.

Una de les obres que va compondre Capricis per a violí sol interpretats per un violinista albanès anomenat Tedi Papavrami:

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/3ex_CSgCWYs" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Si vols saber més coses de Paganini clica: Viquipèdia.

Història del violí:

Tot i que ens podríem remuntar al temps que els homes primitius intentaven fer violins amb la closca d’una tortuga, els primers violins, tal com els coneixem, van aparèixer ara fa uns cinc-cents anys a Cremona, Itàlia, al taller d’un constructor anomenat Amati.

D’allà sortirien, durant moltes generacions, els millors constructors de violins de la història mundial. Entre ells, el més conegut de tots: Antonio Stradivari.

Els seus violins, anomenats “Stradivarius”, es van convertir en model de tots els violins que s’han fet després. I encara avui, tres segles més tard, els que tenen un stradivarius tenen a les mans el millor violí del món.

I val a dir que un violí té més de setanta peces i que de cada peça depèn com acabarà sonant l’instrument.

El violí es pot tocar amb els dits i treure’n sons i efectes tan sorprenents com els pizzicatto, però normalment es toca amb l’arquet, que és una vergueta de fusta al llarg de la qual s’estén una metxa de crins de cavall.

Els violinistes, abans de tocar, freguen les crins de l’arquet amb una resina que es diu colofònia i que té unes propietats ben particulars. Quan l’arquet llisca lentament sobre les cordes, la colofònia fa que les crins s’arrapin més a l’arquet. En canvi, quan l’arquet ha de lliscar de pressa perquè el violinista ha de fer moltes notes, la colofònia fa que l’arquet llisqui més fàcilment.

Escolta com sona el violí clicant els  auriculars o nota per nota:

[kml_flashembed movie="http://204.19.128.12/tictac/fiche/musique/violon.swf" width="100%" height="300"/]

Font: Els instruments musicals.

L’espai “Atrapa-sons” explica com es classifiquen els instruments de corda, repassa la història del violí i inclou interpretacions de música de Stravinski i de Rimski-Kórsakov.

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/atrapasons/001_730727.rm" width="352" height="288"/]

Font: Atrapasons

Clica la imatge i en sabràs més coses del violí:

T’AGRADEN ELS CONTES?

En aquest capítol del programa “Una mà de contes”, un artista posa imatges, mitjançant diverses tècniques, al relat “El violí del fantasma”.

Un dia, el senyor Grisini, un forner que vivia al nord d’Itàlia, es va comprar un violí en una botiga d’instruments musicals.

Quan va arribar a casa va tocar el violí, que feia un soroll espantós, i, tot seguit, se li va aparèixer un fantasma. El senyor Grisini es va espantar molt, va llançar el violí i va abandonar l’habitació. Després d’uns quants dies, va tornar a agafar el violí i el fantasma tornava a aparèixer cada vegada que el senyor Grisini el tocava.

Un dia va perdre la por que li tenia al fantasma i va decidir seguir-lo a través de la paret. Va agafar un pic, va trencar la paret i hi va trobar una capsa amagada als maons. En obrir la capsa hi va trobar un Stradivarius, el violí més meravellós que havia vist mai.

El senyor Grisini va tocar el violí, que sonava molt bé. Des d’aleshores es va convertir en un músic famós, però alguns deien que no era ell qui el tocava, sinó les mans invisibles del seu antic propietari.

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/una_ma/001_69286.rm" width="352" height="288"/]

ACTIVITATS: 

[kml_flashembed movie="http://www.xtec.cat/trobada/musica/jocs/7dif/violi.swf" width="100%" height="350"/]

La transmissió del so. El piano.

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/atrapasons/001_730141.rm" width="352" height="288"/]

En aquest capítol del programa “Atrapa-sons” es demostra, amb exemples ben curiosos, com es transmet el so. També es repassa la història del piano i es construeix un brunzidor. L’espai també inclou una versió de “L’ocell de foc”, de Stravinski, i la interpretació d’una peça de Liszt.

La transmissió del so
Si no hi ha aire, no hi ha so, i l’Atrapa-sons ho demostra fent callar un despertador sense tocar-ne el botonet ni treure’n les piles. El posa dins un recipient i en treu l’aire amb una bomba de buit. Per tornar a sentir-lo de nou, el torna a posar en contacte amb l’aire.

L’aire és fet de partícules, d’una pila de partícules infinitament petites separades entre si, i quan emetem un so, movem les partícules. Una partícula empeny l’altra fins que el moviment arriba a les orelles.

El so no es transmet només per l’aire. També es pot transmetre per l’aigua, com els sons que fan els dofins o les balenes. I també es pot transmetre per altres materials, fins i tot per un cordill.

Les altres seccions que inclou el programa són “El relat animat”, dedicat a “L’ocell de foc”, d’Ígor Stravinski; “L’artefacte musical”, en què l’Atrapa-sons construeix un brunzidor, i el “Concert amfibi”, amb la “Rapsòdia hongaresa número 2”, de Franz Liszt.

Música gitana. Atrapasons.

Si amb l’ordinador podem sentir les granotes del Brasil sense sortir de casa, la música gitana la podem escoltar sense sortir del poble. Des que van arribar a Europa procedents de l’Índia ara fa 500 anys, els gitanos han passejat la seva música en caravanes nòmades per pobles i ciutats, barrejant-la amb els estils populars de cada país. Des de petits, els gitanos aprenen a tocar algun instrument i aviat dominen l’art de la improvisació.

La música gitana i l’obra “Peer Gynt”, del compositor Edvard Grieg, són les protagonistes de les dues animacions d’aquest capítol del programa “Atrapatoons”.

L’Atrapa-sons, sempre sorprenent, comença el capítol tocant el violí amb la boca. Explica que, fa molt de temps, els gitanos van viatjar de l’Índia a Occident, i que pel camí van arreplegar tota mena d’instruments i músiques. Un dels instruments va ser el violí, del qual són autèntics virtuosos. La música és molt important per als gitanos i forma part de tots els moments importants de la seva vida, tal com posa de manifest el primer relat animat.

Tot seguit, Martí Marsal, estudiant de trompa, interpreta un fragment de l’obra “Peer Gynt”, d’Edvard Grieg. El segon relat animat està dedicat a aquesta història, ambientada a Noruega.

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/atrapatoons/922874.rm" width="352" height="288"/]

Font: Atrapasons