Quan toquem un instrument com per exemple la guitarra, la vibració de les cordes fa que vibrin les partícules de l’aire. Aquesta vibració produeix el so:

[kml_flashembed movie="http://www.epd.gov.hk/epd/noise_education/young/eng_young_html/m1/images/m1_photo_01.swf" width="350" height="300"/]

El soroll és un so que no es desitja. El soroll pot ser produït per moltes fonts: les cordes bocals, el mal funcionament d’un motor, una màquina en funcionament…[kml_flashembed movie="http://www.epd.gov.hk/epd/noise_education/young/eng_young_html/m1/images/a2_1.swf" width="200" height="175"/][kml_flashembed movie="http://www.epd.gov.hk/epd/noise_education/young/eng_young_html/m1/images/a2_2.swf" width="200" height="175"/][kml_flashembed movie="http://www.epd.gov.hk/epd/noise_education/young/eng_young_html/m1/images/a2_3.swf" width="200" height="175"/][kml_flashembed movie="http://www.epd.gov.hk/epd/noise_education/young/eng_young_html/m1/images/a2_4.swf" width="200" height="175"/]

Hi ha dos característiques importants de so o soroll – freqüència i volum.

El so és la pressió de l’ona que varia ràpidament quan viatja a través d’ un mitjà. Quan el so viatja per l’ aire, la pressió atmosfèrica varia periòdicament. El número de variacions de pressió per segon es diu la freqüència del so, i es medeix en Hertz (Hz) que es defineix com cicles per segon. Quant major sigui la freqüència, més agut es percep un so. Els sons produïts per tambors tenen moltes freqüències més baixes que les d’un xiulet, mira els diagrames.

[kml_flashembed movie="http://www.epd.gov.hk/epd/noise_education/young/eng_young_html/m1/images/a3.swf" width="400" height="375"/]

Continue reading →

[kml_flashembed movie="http://www.edu365.cat/primaria/muds/musica/diapaso/page1_intro/01intro.swf" width="450" height="350"/]

 [kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/videoteca/musica/5m1174.rm" width="352" height="288"/]

Tracta sobre els diferents efectes que la música pot provocar en els éssers humans i l’aprofitament que es pot fer d’aquests efectes. També es mostra la relació que hi ha entre la música i la imatge. Una mateixa imatge pot suggerir diferents emocions segons la música de què s’acompanya.

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/videoteca/musica/5m1176.rm" width="352" height="288"/]

El que en música s’anomena ‘accentuació’ té una gran importància per relacionar el so amb els moviments del ball. Un mateix tipus de compàs, com ara el tres per quatre, pot tenir diferents tipus d’accentuació, donant lloc a balls regits per moviments totalment diferents.

PÀGINES RELACIONADES:

El ritme

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/videoteca/musica/5m1175.rm" width="352" height="288"/]

El ‘motiu’ és una part important de l’estructura de la composició musical. És com una pregunta que exigeix una resposta musical.
Des d’aquest punt de vista s’analitza algunes composicions musicals, com ara la popular sintonia d’Eurovisió.

PÀGINES RELACIONADES:

La melodia, Escales musicals i melodia.

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/atrapasons/001_730568.rm" width="352" height="288"/]

En aquest capítol, l’espai “Atrapa-sons” explica com funcionen i quines són les escales musicals. També recorda els orígens del trombó, mostra una animació de “Les quatre estacions” de Vivaldi i inclou una original interpretació d’una coneguda peça de Schubert.

Escales musicals i melodia
El nom de les notes de l’escala musical, tal com les coneixem (do, re, mi, fa, sol, la, si, do) se’l va inventar un monjo benedictí que va utilitzar la primera síl·laba de cada vers d’un himne a sant Joan. L’única cosa que cal tenir en compte és que, abans, de la nota do en deien “ut”.

Una escala musical és una progressió de notes en sentit ascendent o descendent que ve definida per on es troben situats els semitons. Segons on es trobin, tenim una escala o una altra, i la música sonarà diferent.

Així, en l’escala diatònica de do a do, els semitons estan situats entre les notes mi-fa i si-do, i la resta de notes estan situades a la distància d’un to.

Si es pot construir una escala a partir del do, també es pot fer a partir del re, del mi… Per exemple: re, mi, fa, sol, la, si, do, re. Es tracta d’una escala diferent de l’anterior perquè els semitons, malgrat que estiguin entre les mateixes notes (mi-fa i si-do), ocupen una altra posició dins l’escala.

També es pot construir una escala diatònica a partir del re o d’una altra nota, per exemple un la. Però, per a això, calen els sostinguts (#) i els bemolls (b).

Els sostinguts i els bemolls són signes que apugen (sostinguts) o abaixen (bemolls), en un semitò, l’entonació de la nota.

D’escales, a més de les diatòniques, n’hi ha de molts altres tipus. Segons el paper més o menys important que tenen dins l’escala, tindrem una tonalitat o una altra.

Quan en el títol d’una obra veiem: “Al·legretto en do M”, això ens parla de la tonalitat i ens informa que, en l’escala que ha triat el compositor, la nota do hi té una funció molt important. Tan important que, en aquest cas, quan l’obra s’acaba i n’escoltem el final, la darrera nota, molt probablement, serà un do o un acord de do.

Una cosa similar passa amb la melodia. La melodia és una successió de sons de diversa altura i durada que mantenen entre si diverses relacions de tipus tonal.

La història del trombó
El trombó té els orígens en les trompetes de l’antiguitat, uns instruments amb un so tan atractiu que el van copiar a mig món. Però amb una llargada fixa només es podien fer unes quantes notes.

Es va haver d’esperar fins al segle XV per veure néixer el sacabutx, el pare de l’actual trombó, que va incorporar una colissa extensible amb la qual, per fi, es podien tocar totes les notes del pentagrama.

Quan ho van aconseguir, el van començar a fer servir per a tota mena de composicions, i el van considerar “l’instrument d’embocadura més perfecte”.

A més de ser molt ben rebut a les orquestres, el trombó va entrar a formar part ben aviat de les bandes de jazz. Encara avui s’exploren tots els sons que se’n poden treure amb els glissandos i fent servir la sordina.

D’altra banda, “El relat animat” està dedicat a “Les quatre estacions”, d’Antonio Vivaldi. L’Atrapa-sons construeix un “digeridoo” extensible i l’Atrapamosques interpreta al piano “Moment musical número 3”, de Franz Schubert.

PÀGINES RELACIONADES:

La melodia,  Melodia i mode.

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/atrapasons/001_730141.rm" width="352" height="288"/]

En aquest capítol del programa “Atrapa-sons” es demostra, amb exemples ben curiosos, com es transmet el so. També es repassa la història del piano i es construeix un brunzidor. L’espai també inclou una versió de “L’ocell de foc”, de Stravinski, i la interpretació d’una peça de Liszt.

La transmissió del so
Si no hi ha aire, no hi ha so, i l’Atrapa-sons ho demostra fent callar un despertador sense tocar-ne el botonet ni treure’n les piles. El posa dins un recipient i en treu l’aire amb una bomba de buit. Per tornar a sentir-lo de nou, el torna a posar en contacte amb l’aire.

L’aire és fet de partícules, d’una pila de partícules infinitament petites separades entre si, i quan emetem un so, movem les partícules. Una partícula empeny l’altra fins que el moviment arriba a les orelles.

El so no es transmet només per l’aire. També es pot transmetre per l’aigua, com els sons que fan els dofins o les balenes. I també es pot transmetre per altres materials, fins i tot per un cordill.

Les altres seccions que inclou el programa són “El relat animat”, dedicat a “L’ocell de foc”, d’Ígor Stravinski; “L’artefacte musical”, en què l’Atrapa-sons construeix un brunzidor, i el “Concert amfibi”, amb la “Rapsòdia hongaresa número 2”, de Franz Liszt.

El vídeo introdueix els mots clau de vibracions, ones sonores, freqüència i ressonància per parlar del funcionament de la guitarra. Estudiarem la influència del pes i la tensió de les cordes i compararem la ressonància de les cordes de la guitarra amb altres tipus de ressonàncies, com per exemple la de les cordes vocals:

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/videoteca/tecnologia/5m5913.rm" width="352" height="288" wmode="transparent" /]