La transmissió del so. El piano.

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/atrapasons/001_730141.rm" width="352" height="288"/]

En aquest capítol del programa “Atrapa-sons” es demostra, amb exemples ben curiosos, com es transmet el so. També es repassa la història del piano i es construeix un brunzidor. L’espai també inclou una versió de “L’ocell de foc”, de Stravinski, i la interpretació d’una peça de Liszt.

La transmissió del so
Si no hi ha aire, no hi ha so, i l’Atrapa-sons ho demostra fent callar un despertador sense tocar-ne el botonet ni treure’n les piles. El posa dins un recipient i en treu l’aire amb una bomba de buit. Per tornar a sentir-lo de nou, el torna a posar en contacte amb l’aire.

L’aire és fet de partícules, d’una pila de partícules infinitament petites separades entre si, i quan emetem un so, movem les partícules. Una partícula empeny l’altra fins que el moviment arriba a les orelles.

El so no es transmet només per l’aire. També es pot transmetre per l’aigua, com els sons que fan els dofins o les balenes. I també es pot transmetre per altres materials, fins i tot per un cordill.

Les altres seccions que inclou el programa són “El relat animat”, dedicat a “L’ocell de foc”, d’Ígor Stravinski; “L’artefacte musical”, en què l’Atrapa-sons construeix un brunzidor, i el “Concert amfibi”, amb la “Rapsòdia hongaresa número 2”, de Franz Liszt.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *