Magna celebratio MMXVI AD: Primers passos

Dimarts 23 de febrer del 2016, 16:00, va ser una bona ocasió perquè l’alumnat de 4ESO tingués un primer contacte amb els Ludi Romani que ens esperen a la Magna CelebratioLa Clara Forn, arqueòloga del Museu de Badalona, i una voluntària que ens acompanyarà en aquest taller van tenir l’amabilitat d’obrir-nos les portes d’aquesta institució i deixar-nos jugar “a la romana”.

La primera part de l’activitat va consistir en una visita comentada a l’exposició Jocs i joguines a l’antiguitat, on vam poder descobrir com anava evolucionant el joc al llarg de les etapes maduratives de l’infant romà.

Imatge del cartell de l’exposició

  • Els jocs d’infantesa, com ara, despertaven els sentits i fomentaven la psicomotricitat. Sonalls, caminadors, nines i ninots… Què us he de dir?
  • Més endavant, el joc consistia en la imitació dels adults. Per jugar a ser grans, els nens i nenes tenien firetes per jugar a cuines, nines per imitar les mares, espases per fer el soldat… aquí comença la diferenciació per sexes.
  • Més endavant, els jocs d’agilitat i punteria, com les tabes, posen a prova les capacitats de l’adolescent i en fomenten la competitivitat.
  • Amb els jocs de taula no hi ha límit d’edat, ja que enllacen el joc amb el raonament i l’estratègia, de manera que la necessitat de jugar no abandona l’ésser humà ni durant l’època adulta.

Després d’aquest viatge per la necessitat innata de jugar pròpia de l’ésser humà de tots els temps i llocs, l’homo ludens, segons Huizinga, va arribar l’hora de la pràctica, primer a la ludoteca i després al taller de jocs pròpiament dit. Tal com veureu en les imatges que segueixen, l’alumnat va xalar de valent, us ho puc ben assegurar.

Quins jocs i joguines hi podeu identificar, tant de l’exposició com del taller? Relacioneu-los amb les etapes vitals comentades abans. Si heu participat a la Magna, respondreu amb més coneixement de causa, però qualsevol que hagi estat nen, és a dir, tothom, hi pot dir la seva.

A l’espera de l’article que servirà de tret de sortida de la nova aventura de la nostra Schola a la dotzena edició de la Magna Celebratio. vet aquí una petita incursió perquè aneu fent boca i pensant si voldreu apuntar-vos-hi.

TERESA

Etiquetes:, , ,

Comentaris: 28

  1. […] En aquest sentit, l’alumnat de 4ESO ja ha pogut tenir un primer en contacte amb el món dels Ludi Romani, aprofitant els darrers dies de l’exposició Jocs i joguines a l’antiguitat, però […]

  2. Paula Cortés 4 d'abril de 2016 - 14:33 Contesta

    Salve!

    En les imatges he pogut identificar una sèrie de joguines i jocs, que són els següents:
    – La pilota per desenvolupar l’agilitat i la competència. (etapa de l’adolescencia)
    – El sonall (etapa d’infantesa) per desenvolupar el sentit de l’oïda.
    – La baldufa (etapa de l’adolescència)
    – Les peces en miniatura de cavalls, ocells, porcs (etapa d’infantesa)
    – Utensilis de cuina (etapa d’imitació del món adult.
    – Nines i ninots de teles (etapa d’imitació al món adult)
    – Tabes (etapa de l’adolescència)
    – Daus (totes les etapes)
    – Tres en ratlla (totes les etapes)
    – Els pals xinesos (totes les etapes)
    – Carreres de sacs (etapa de l’adolescència)
    – Batalla d’espases ( etapa d’imitació del món adult)
    I dos jocs que no recordo el nom, però si el seu funcionament:
    Un d’ells és un joc en el qual els participants han de passar per sota d’una corda sense tocar-la, cada vegada amb menys espai i per tant, més dificultat.
    I l’altre és un dels jocs dels que agradaven molt als nens quan vaig participar a la Magna. Es tracta d’un joc que consisteix en utilitzar la punteria per introduir monedes dins d’uns recipients.

    Sembla que al cap i a la fi no som tan diferents dels romans!

  3. Cristina Gómez 4 d'abril de 2016 - 14:44 Contesta

    Salve!

    Primer de tot, felicitar als creadors d’aquest nou bloc, em sembla molt interessant i que ens podria servir molt als estudiants de llengües clàssiques!

    Bé, aquest any serà el tercer que participo a la Magna Celebratio, i en tinc moltes ganes! Crec que les meves parts preferides són el ludi i el rethoricus. Les joguines romanes em semblen molt interessants! Em transmeten tendresa… Les “pupae”, que són les nines, comporten molt de treball: són de fusta però estan articulades i tot! També els sonalls (“crepitacula”), la baldufa (“turbo”), les tabes (“tali”), la pilota (“pilus”), etc. Per no parlar dels jocs que inventaven els nens romans amb poca cosa, com quan muntaven a
    cavall sobre una canya (“equitare in arundine”), o la gallineta cega (“andabata”). Són jocs dels quals nosaltres de petits també hem gaudit, però que no sabiem de on provenien. Per això és tant interessant aquesta Magna, per poder saber com vivien el dia a dia els nostres antecessors.

    Valete!

    • Teresa Devesa i Monclús 6 d'abril de 2016 - 11:15 Contesta

      Noies, m’encanten els vostres comentaris, sobretot perquè suposen la veu de l’experiència de participants “reincidents”, que donen més informació als participants novells que mil paraules dels professors. M’alegra comprovar que és una activitat didàctica voluntària i fora de l’horari lectiu – això és important – que us ha enriquit i de la qual heu après més que de moltes classes a l’aula.

  4. Laura Barroso 7 d'abril de 2016 - 18:45 Contesta

    Salve!
    No he estat a la Magna Celebratio, però només de veure els esforços dels altres anys i d’aquest, ja m’imagino que tindrà molt d’èxit. Aquest festival és molt bona idea per veure el dia a dia dels nostres avantpassats, i no hi ha res millor que ensenyar-ho en formes interactives per al públic.

  5. Aleix 9 d'abril de 2016 - 11:16 Contesta

    És el meu primer cop que vaig a la magna celebratio, i pel que m’han dit te molt bona pinta.

    Tinc ganes de que arribi el dia.

  6. Alba Garcia Mostazo 11 d'abril de 2016 - 14:08 Contesta

    Salve!

    A tots els qui els agradin els nens passaran una bona jornada a la “Magna”. Tots hem estat nens, i segur que heu jugat amb algunes d’aquestes joguines, que són de l’època romana i, segurament, algunes d’elles les trobareu a la magna.

    -Mikado (agilitat i punteria)
    -Corda (infantesa)
    -Tres en ratlla (jocs de taula)
    -Pupa (infantesa, imitar el món adult)
    -Tabes (agilitat i punteria)
    -Cursa sacs (infantesa)
    -Pilota (agilitat i punteria)
    -Sonalls (infantesa)
    -Baldufa (infantesa)
    A més d’aquests, estic segura que els nens i nenes romans també jugaven a “mares i pares” sense la necessitat de cap nina ni joguina, només fent teatre com fèiem nosaltres!

    Vale!

  7. Pau Molar Vilà 29 d'abril de 2016 - 9:38 Contesta

    Salvete!

    He anat en moltes ocasions a la Magna Celebratio, des que era un puer minor, i la veritat és que sempre m’ha il·lusionat molt la celebració clàssica. Primer hi he anat de visitant, i posteriorment hi he participat de manera activa. El primer any, vaig prendre part en el Ludus Litterarius i en el Ludus Rethoricus, que va versar sobre l’educació a l’antiga Roma, dividida en tres etapes: el Ludus litterarius, el Grammaticus i el Rethoricus. Faré una breu explicació d’aquests tres estadis: En el litterarius s’aprenia a legere, scribere et numerare; és a dir, a llegir i a escriure, a més d’adquirir les quatre regles bàsiques de l’aritmètica: la suma, la resta, la multiplicació i la divisió. En el segon estadi, els objectius didàctics eren legere et scribere Graece; és a dir, llegir i escriure en grec. I, en el tercer, s’aprenia l’art de la retòrica i l’oratòria; és a dir, a construir bé un discurs i a saber-lo declamar. Al final d’aquest recorregut, els alumnes del Ludus rethoricus feien un viatge a algun punt del món grec mediterrani per perfeccionar els seus coneixements d’oratòria amb un professor grec.

    El primer any que vaig participar en la Magna, el 2014, jo era el magister del ludus rethoricus i les meves discipulae eren la Paula Rubiales i l’Ariadna Berenguel. L’any següent, el 2015, vaig passar a prendre part activament en el Ludus Grammaticus i, altra vegada, en el Rethoricus. Aquell any, en concret, l’oratòria va ésser de tema polític i judicial: tractava sobre la Lex Canuleia, que va permetre als plebeus casar-se amb els patricis. Era una via perquè els primers poguessin accedir més fàcilment a l’status de què gaudien els segons. Les dues meves discipulae van ser, en aquella ocasió, la Cristina Gómez, i l’Alba Garcia, que justament vol estudiar dret.

    Estic molt content de poder tornar a participar en la Magna Celebratio del 2016. Personalment, opino que aquesta festa de recreació històrica no hauria d’apagar-se mai. El seu èxit es basa, en part, en la seva diversitat: els nens més bellugadissos poden trobar el seu lloc en les diverses varietats de jocs infantils i, a les persones que tenen una vocació acadèmica, els resultarà interessant l’educació i l’oratòria romanes.

    Valete!

  8. molar14.pau 30 d'abril de 2016 - 19:12 Contesta

    Salvete!

    En les imatges del vídeo, podem observar els següents jocs:

    -pupae articulades,
    -tabae,
    -un cavall de fusta,
    -petits utensilis de cuina,
    -una baldufa,
    – nummi,
    -pedretes,
    -dibuixos sobre la sorra fets amb pedres petites,
    – flasconets de perfum,
    – una pilota,
    – jocs de taula,
    – un joc d’empaitar (amb pal),
    – Mikado,
    – jocs d’habilitat,
    – jocs de punteria,
    – jocs amb espasa.

    Personalment, vull aportar algunes experiències relacionades amb els jocs d’altres edicions de la Magna Celebratio. La meva germana es divertia molt amb les xanques, ja que la meva família ha anat a la majoria de les edicions de la Magna, des que tots dos érem petits. Alguna vegada, fins i tot, ella va estar a punt de caure dalt d’aquelles plataformes tan altes. També va anar dos o tres cops al musivarius, i va tornar a casa amb uns mosaics ben macos. Jo, en la majoria d’ocasions, quan hi anava com a públic, passava una estona al Ludus litterarius i escrivia el meu nom en llatí, en grec, o en ambdues llengües sobre un tros de papyrus, que guardava per fer-lo servir de punt de llibre. Encara en conservo algun, tot i que una mica fet malbé. Potser era un anunci de la meva afició per les llengües clàssiques. El meu pare, que és historiador, conserva un dels sestercis que s’utilitzen per als intercanvis durant la Magna Celebratio. Ja veieu que, a casa, hi som fidels des de fa molts anys, i ho seguirem essent.

    Valete!

  9. Pau Molar Vilà 30 d'abril de 2016 - 19:29 Contesta

    Salvete!

    En les imatges del vídeo, podem observar els següents jocs:

    -pupae articulades,
    -tabae,
    -un cavall de fusta,
    -petits utensilis de cuina,
    -una baldufa,
    – nummi,
    -pedretes,
    -dibuixos sobre la sorra fets amb pedres petites,
    – flasconets de perfum,
    – una pilota,
    – jocs de taula,
    – un joc d’empaitar (amb pal),
    – Mikado,
    – jocs d’habilitat,
    – jocs de punteria,
    – jocs amb espasa.

    Personalment, vull aportar algunes experiències relacionades amb els jocs d’altres edicions de la Magna Celebratio. La meva germana es divertia molt amb les xanques, ja que la meva família ha anat a la majoria de les edicions de la Magna, des que tots dos érem petits. Alguna vegada, fins i tot, ella va estar a punt de caure dalt d’aquelles plataformes tan altes. També va anar dos o tres cops al musivarius, i va tornar a casa amb uns mosaics ben macos. Jo, en la majoria d’ocasions, quan hi anava com a públic, passava una estona al Ludus litterarius i escrivia el meu nom en llatí, en grec, o en ambdues llengües sobre un tros de papyrus, que guardava per fer-lo servir de punt de llibre. Encara en conservo algun, tot i que una mica fet malbé. Potser era un anunci de la meva afició per les llengües clàssiques. El meu pare, que és historiador, conserva un dels sestercis que s’utilitzen per als intercanvis durant la Magna Celebratio. Ja veieu que, a casa, hi som fidels des de fa molts anys, i ho seguirem essent.

    Valete!

  10. Marina Ruiz 2 de maig de 2016 - 20:42 Contesta

    Salve!

    Aquests són alguns dels jocs o joguines que he pogut identificar en les fotografies. Molt bon muntatge!
    -Jocs d’infantesa: sonall, figuretes de fusta, nina articulada.
    -Jocs d’imitació del món adult: petits estris de cuina, batalla d’espases.
    -Jocs d’agilitat i punteria: tabes, pilota, baldufa, corda, cursa de sacs
    -Jocs de taula: tres en rattla, pals xinesos, daus

  11. Maria Popovich 3 de maig de 2016 - 19:09 Contesta

    Salve!

    Quins jocs i joguines hi podeu identificar, tant de l’exposició com del taller? Relacioneu-los amb les etapes vitals comentades abans. Si heu participat a la Magna, respondreu amb més coneixement de causa, però qualsevol que hagi estat nen, és a dir, tothom, hi pot dir la seva.

    Les joguines que apareixen són les següents:

    1. Etapa d’infantesa:
    -el sonall
    -les peces en miniatura d’un cavall, ocells, porcs
    -daus
    -tres en ratlla

    2. Etapa d’adolescencia:
    -la baldufa
    -tabes
    -la pilota
    -tres en ratlla
    -daus
    -els pals xinesos
    -carreres de sacs

    3. Etapa d’imitació d’adult:
    -utensilis de cuina
    -nines i ninots de teles
    -daus
    -tres en ratlla
    -els pals xinesos
    -batalla d’espases

    Vale!

  12. […] estudiants de 4t de l’Albéniz van visitar l’exposició temporal de jocs romans del Museu de Badalona i van poder comprovar com els ludi  eren molt presents en […]

  13. Angelina Billar 12 de desembre de 2017 - 10:52 Contesta

    saluete!
    Trobo interesant el fet de que alló de jugar amb nines i utensilis de cuina, és molt present avui dia amb els nens petits. No sabia que se semblaven tant l’infantesa dels romans que la de nosaltres. Gràcies!

  14. Sonia 12 de desembre de 2017 - 10:59 Contesta

    És interessant que a l’antiguitat tinguessin els mateixos jocs que nosaltres, es una cosa que jo no sabia.

  15. marcos sanchez 12 de desembre de 2017 - 11:01 Contesta

    Hem sembla molt interesant pode veure les joguines de els nens de l’antiguitat,no sol per conèixer-los sinó també per poder comparar les joguines de l’antiguitat amb les modernes.

  16. Santi García 12 de desembre de 2017 - 11:08 Contesta

    Per el video i el comentaris hem sembla molt interessant i he vist com jocs de l’antiguitat avui en dia nosaltres els fem servir en festes com ara el joc dels sacs o les peces de miniatures.

  17. erika luque 12 de desembre de 2017 - 11:13 Contesta

    En la meva opinió crec que està genial que puguem veure aquestes fotografies, i pel que he pogut observar en aquestes es veuen molts jocs coneguts com ara la galdufa, els daus o la pilota i el tres en ratlla. Està molt bé el muntatge, per cert.

  18. Tania Mongares 12 de desembre de 2017 - 11:15 Contesta

    Salve!
    A la Magna Celebratio sempre és parla dels jocs romans i em sembla un encert.
    Hi crec que tocar i veureu amb les mans per poder veure com anaven està molt bé.

  19. Miriam Martín 12 de desembre de 2017 - 18:34 Contesta

    Salve!!
    Personalment, vull dir que aquesta sortida em sembla molt entretinguda i interessant a l’hora de saber amb què jugaven i veure el dia a dia dels nostres avantpassats i he de dir que m’agradaria assistir-hi alguna vegada per escoltar les explicacions. Jo no he estat mai a la Magna Celebratio, però imagino que cada any és millor i té més èxit.
    Al vídeo he pogut observar que apareixen les diferents joguines:
    – La pilota (adolescència)
    – El sonall (infantesa)
    – Les peces en miniatura d’animals (infantesa)
    – La baldufa (adolescència)
    – Nines i ninots de teles (imitació al món adult)
    – Objectes de cuineta (imitació del món adult.
    – Les tabes (adolescència)
    – Tres en ratlla amb pedres (totes les etapes)
    – Daus (totes les etapes)
    – Els pals xinesos o mikado (totes les etapes)
    – Jocs de batalla d’espases (imitació del món adult)
    – Un cavall de fusta (infantesa)
    – Curses de sacs (infantesa)

  20. Rita Traver 13 de desembre de 2017 - 4:22 Contesta

    Salve!
    Jo no vaig participar en aquestes activitats, però mirant les imatges del muntatge m’he fixat i he pogut identificar les diferents joguines de les diferents etapes.
    Els jocs d’infantesa, que eren els sonalls, els caminadors, els ninots…
    Els jocs per jugar a ser adults, com les cuinetes per imitar a les seves mares.
    Els jocs d’agilitat i punteria, més competitius, on s’utilitzaven, per exemple, tabes.
    I, finalment, els jocs de taula, els meus preferits, ja que s’utilitza l’estratègia i no tenen edat límit

  21. Mònica Luque 14 de desembre de 2017 - 19:52 Contesta

    Després de veure el video he pogut identificar algunes de les joguines de l’exposició com:
    – Tabes
    – Tres en ratlla
    – Nines i ninots de teles
    – Daus
    – Una pilota
    Aquests entre d’altres…

  22. Guangzhen Ye 8 de gener de 2018 - 18:50 Contesta

    Salve!
    Jo no vaig anar a l’excursió però en el vídeo es pot veure els diferents tipus de joguines en el qual canvia segons les diferentres etapes.
    -Els jocs d’infantesa, com ara els sonalls, caminadors, nines i ninots.
    -Els jocs que consistien en la imitació dels adults(per jugar a ser grans), els nens i nenes tenien firetes per jugar a cuines, nines per imitar les mares, espases per fer el soldat. I aquí és on comença la diferència de sexes
    -En l’adolescència es posaven a prova les capacitats i la competitivitat amb els jocs d’agilitat i punteria, com les tabes.
    -I amb els jocs de taula no hi ha límit d’edat, ja que enllacen el joc amb el raonament i l’estratègia, de manera que la necessitat de jugar no abandona l’ésser humà ni durant l’època adulta.

  23. Helen Martínez 27 de febrer de 2018 - 11:13 Contesta

    Salve!
    Principalment volia expressar el meu interès per aquesta activitat i l’emoció que m’hagués fet anar a l’esdeveniment.
    Al vídeo he pogut observar objectes de joc com ara la baldufa, la pilota, un cavall de fusta, un sonall, nines, daus de diferents mides, el tres en ratlla, les dames, les tabes, els pals xinesos…
    Els jocs on es necessita la nostra col·laboració física són la carrera de sacs, la lluita d’espases, el joc de tirar dels costats oposats d’una corda…
    També he vist materials culinaris, estris de cuina.

  24. Mikela Urciuoli 17 de març de 2018 - 16:26 Contesta

    És increïble adonar-te que quan nosaltres érem petits jugàvem amb els mateixos jocs que els nens romans. Suposo que els més petits seguiran jugant amb els mateixos que els nens romans.

  25. Paula Gómez 9 d'abril de 2018 - 16:09 Contesta

    Hem sembla super be que pugem veure aquestes fotografíes , he vist molts jocs coneguts actualment com la galdufa, el tres en ratlla la pilota o la baldufa .

  26. Mireia Valencia 9 d'abril de 2018 - 19:48 Contesta

    salve!
    Sembla molt interessant ja que aprenem jocs que jugaven ells i molts d’ells son molt semblants i alguns iguals als que jugavem nosaltres de petits, com per exemple: la baldufa, les nines, la pilota, el tres en ratlla… I segurament aquests jocs desde els romans es seguiran utilitzant durant bastant anys més i un avantatge es que aquests tipus de jocs poden participar de tot tipus d’ edats.

  27. Hugo Tello Infante 26 de gener de 2020 - 12:56 Contesta

    Trobo molt interessant que juguessin als mateixos jocs que nosaltres quan erem petits: la galdufa, la pilota, el tres en ratlla o la baldufa. Segurament aquestes activitats es seguiran practicant d’aquí a molts més anys. Ha sigut molt encertat posar fotografies, per ajudar a entendre millor.

Respon a Guangzhen Ye Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *