Tag Archives: Llengua catalana

un camell anomenat Camel

En Jaume ens ofereix de nou un text esplèndid. Aquí en teniu el començament:

Fa molt de temps a Egipte hi havia un bon home amb el seu camell que treballava del turisme. Els turistes li donaven uns dinerets a canvi de que ell els fes una volta pel desert del Sàhara pujats en el seu company-camell anomenat Camel. En Camel i el seu amo es sabien tot el desert de memòria perquè des dels 18 anys treballaven en aquell ofici. El seu treball era perillós, esgotador, avorrit i a més els clients els tractaven amb menyspreu. Treballaven en condicions molt dures a canvi d’un sou de 10$ aproximats, encara que també podien regatejar per un preu més alternatiu.

Si voleu llegir la continuació aneu a la pàgina de textos o cliqueu aquí.

Els Jocs Florals de sant Jordi

La Núria ha guanyat els Jocs Florals amb una poesia preciosa. Felicitats!

Tannkes del temps

lluvia

La pluja

Cauen les llàgrimes
la tristesa ha arribat.
Els núvols grisos
veig per la finestra.
Pressento dolça angoixa.

El vent

El vent és fort.
De vegades molesta.
Belluga l’aigua
i d’un costat a l’altre
fa moure les onades.

La neu

Vaig a la neu.
Em tiro amb trineu
i també esquio.
Pels cims i les carenes
em sento molt tranquil·la

Els altres finalistes de 6è A han estat l’Afonso, el Brayan, el Nico, el Ferran i la Júlia

Estem fent tannkes

La tannka és un tipus de poema japonès que es caracteritza per tenir els versos sempre amb la mateixa estructura: 4 – 6 – 4 – 6 – 6 (comptant fins a l’última síl·laba tònica). Molts poetes n’han escrit, com per exemple Carles Riba. En aquest enllaç en podeu trobar uns quants. Nosaltres n’hem fet de tot tipus per publicar-los a la revista Pissiganya: Poden ser molt diferents, és clar. Per exemple:

Em sento brut

ahir no vaig dutxar-me

amb sabó net

i faig molta pudor.

Tothom em diu mutant

Marc B.

Jo tinc companys

per jugar i estudiar

Riem plegats

faig amics a l’escola

M’agraden els regals.

Esther i Rohini

Pícnic de saltimbanquis

Martina, m’encanta el teu poema

Martí C.

Una tardor neta

Pícnic al bosc.
Anant d’arbre en arbre
Saltant com un saltimbanqui.
Només tu i jo!
Mira l’arbre bonic.
Elegantment vestit de colors càlids
i amb un tronc sublim.
Una felicitat, un ànim
Regalat i trobat.
Aquell dia que trobes la teva
ànima.
és un dia especial.

Martina

Meravelles de l’Orient

El dijous vam anar a l’Ateneu de Vilassar, però va ser un fracàs; no ens van deixar entrar perquè hi havia hagut un malentès.
Ahir vam anar a la Massa, el teatre de Vilassar de dalt. L’obra era de titelles i de tres nois (de l’edat mitjana). El teatre anava d’una princesa que va ser reptada per un lladre, però un príncep la va rescatar. Tot seguit en el castell de la princesa hi havia un drac que era dolent. Molts cavallers van intentar salvar a la princesa, però va ser un autèntic fracàs: van morir tres d’ells cremats, però el quart (Jordi) va aconseguir que el drac no molestés més a la princesa, van ser feliços i van menjar anissos.
Va ser molt divertit i ”guay”, ens va agradar la vestimenta i la decoració. Però el millor de tot va ser el foc que gairebé crema el teló. Un dels actors es va enfadar perquè el Nico Benejam lipa-sucat va fer la trabanqueta sense voler.

Fet per Martina i Ferran 6è Alexander Calder. FI!!!

Multiinstru

Per què és diu així?
És diu així perquè és un home que té el cos ple d’instruments i els va tocant.

La seva història
Va nèixer l’any 1947 a Vènecia.
Els seus pares van morir l’any 1979 a causa d’un accident de cotxe, tornant de vacances.
Només li queda el seu gos que l’acompanya a tots els llocs.
És guanya la vida posant el seu barret a terra i tocant el que se li acut, mentre que el seu gos va buscant menjar per restaurants, cases, brosses, etc.
A la setmana només guanya 5€, i cada vegada és més pobre.

Com són els instuments, on els porta i com els toca?
Els instruments són bastant petits.
Al braç dret porta el piano i el toca amb la mà esquerra.
Al cul porta el tambor i el toca amb unes baquetes que té enganxades als peus.
A la boca porta una flauta dolça.
I en últim lloc, al cap porta uns plats automàtics, que els toca apretant un botó que té a la panxa.

foto0038

Alba i Martí 6è B