El millor somni

Era una nit d’estiu, jo estava dormint en el meu llit, però el veí, em va despertar fent soroll com cada matí. No vaig dir res, seguia estirat al llit mirant per la finestra, es veia com el cel encara estava una mica fosc, i com el vent bufava amb força les fulles dels arbres. També se sentia els ocells cantar, però semblaven cansats, com si ja fes estona que estiguessin desperts. El meu germà petit encara era al llit, dormia panxa en l’aire, com sempre. Jo estava pensant quin esport m’agradaria més (resulta, que encara no practicava cap esport).

Més tard, quan ja eren les vuit del matí i el meu germà ja estava despert, vaig decidir baixar a baix a prendrem l’esmorzar, perquè era dilluns i hi havia escola. Marxant cap a l’escola em vaig en recordar de que el dilluns, a l’hora del pati, tocava futbol i vaig pensar que podria provar, per a veure si el futbol m’agradava i se’m donava bé.

“Riiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiing”. Ja era l’hora del pati, així que vaig baixar corrent, decidit que avui jugaria a futbol per primer cop a la meva vida.
Ja havia començat el partit i tothom anava amunt i avall, m’empenyien, em cridaven que m’apartés i no paraven de cridar com si fos molt important: “Passa-la, però xuta, què dolent!”. Quin mal de cap, sentia com si els ocells em donessin cops al cap amb el bec. No podia aguantar més, així que vaig deixar de jugar.

A les cinc de la tarda vaig marxar a casa trist pel meu fracàs jugant a futbol. Després de fer els deures vaig anar al parc, perquè hi havia una pista de bàsquet. Pel camí em vaig trobar unes sabates, però, no eren sabates normals o al menys això creia. Eren unes sabates de bàsquet, així que me les vaig posar. A les soles posava “Michael Jordan” , suposo que era un nen de la meva edat que havia perdut les seves sabates de bàsquet.
A la pista havien dos nens bastant alts, amb samarretes de tirants i amb pantalons curts i amples, que estaven jugant a basquet, per tant els hi vaig demanar si podia jugar:
-Hola, què puc jugar?-vaig dir.
-I tant.- va respondre mirant-me dalt a avall, però quant em va veure les sabates es va quedar bocabadat- Són les bambes que tenia el Michael Jordan quan era de la teva edat.
-A si? I qui és el Michael Jordan?
-El millor jugador de bàsquet del món, de veritat no ho sabies?
-No, mai he jugat a bàsquet.-
Vam parlar i em van explicar les regles del joc, que hi havien moltes.
I després vam jugar un 1 contra 1, perquè l’altre nen ja se n’havia anat.
Amb aquelles bambes em sentia més ràpid i més àgil, em passava la pilota entre les cames i els tirs m’entraven, eren unes bambes màgiques que em donaven un súper poder, era fantàstic. Mai parava de jugar, jugava tots els dies, cada dia després de fer els deures, a l’hora del pati, sempre.

-Noooooooooooooooooooooooo!- vaig cridar tot just em vaig
despertar. Havia somiat que perdia les bambes de bàsquet, eren les set del matí, però sense cap dubte vaig baixar a baix per veure si les meves bambes estaven, però no hi eren, havien desaparegut. Com podia ser? Qui les havia robat? Com s’havia que existien i que les tenia jo? I per què?

No parava d’anar d’un costat a altre pensant desesperat què fer, fins que al final vaig decidir seguir la pista del lladre. Era a la meva habitació vestint-me per anar a la cerca, quan sobtadament em vaig despertar.

Va ser el millor somni de la meva vida espero que es faci realitat.
Jordi García (6èB)


3 thoughts on “El millor somni

  1. .......................................................................jordi

    aixo nomes es el primer capitol

  2. claragm Post author

    molt bona Jordi! esperem impacients el segon capítol!

    (compte amb els accents: “això”, “només”, “capítol”…..aiaiaiaiai)

  3. jordi

    en una frase de 6 paraules he fet 3 faltes… bueno espero ke aixo no konti per nota

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *