Un camell anomenat Camel

Fa molt de temps a Egipte hi havia un bon home amb el seu camell que treballava del turisme. Els turistes li donaven uns dinerets a canvi de que ell els fes una volta pel desert del Sàhara pujats en el seu company-camell anomenat Camel. En Camel i el seu amo es sabien tot el desert de memòria perquè des dels 18 anys treballaven en aquell ofici. El seu treball era perillós, esgotador, avorrit i a més els clients els tractaven amb menyspreu. Treballaven en condicions molt dures a canvi d’un sou de 10$ aproximats, encara que també podien regatejar per un preu més alternatiu.
Un dia en Camel i l’amo estaven treballant per dos americans mal educats i empipadors. Era un matí calorós, sec, tenien poques provisions, començaven a patir mal de cap, al•lucinacions i les cames els feien figa i en Camel havia de transportar a dues foques de 100 kg. Els americans no paraven de maltractar-los, burlar-se’n, insultar-los, molestar-los… Per fi havia arribat l’hora del descans, que era un temps en que els viatgers es paraven a descansar, feien les seves necessitats, menjaven o es tombaven sobre la sorra, però també era el temps en que l’amo i en Camel podien estar sense que els turistes els empipessin, però aquell dia no va ser així. Els dos homes els van molestar de totes les maneres: tirant-los sorra, escopint-los, insultant-los en la seva parla, fent servir i menjant-se les seves provisions, etc. L’amo els estava evitant tota l’estona fins que van fer una puntada de peu al seu millor amic, en Camel. A continuació l’amo va treure una afilada navalla del cinturó i va tallar les venes del coll als dos turistes americans. L’amo va portar els dos cadàvers a una amagada cova de sorra. A partir d’aquell dia la mentalitat del bon amo va canviar per complet, es va tornar dolent i cruel.
L’amo es va passar dies fent els mateixos assassinats: en Camel portava a les persones fins a l’oasi i allà els matava per deixar que es podrissin en la cova de sorra on feia olor a mort perquè hi havia un munt d’esquelets. Els turistes mai tornaven del desert. L’amo ja portava sis mesos fent coses dolentes i en Camel volia que parés, però ell creia que no podia fer res al respecte perquè l’amo era el seu millor i únic amic, tota la vida l’havia cuidat, havia confiat en ell i sempre l’havia defensat. En Camel se l’estimava molt, molt i molt.
Un dia anaven pel desert cap a l’oasi per matar a una mare i una filla encantadores i simpàtiques. Les dues estaven molt emocionades i contentes amb l’excursió, no eren com els altres turistes, però l’amo encara les volia assassinar com a les demés persones. Una vegada a l’oasi la mare i la filla estaven parlant tranquil•les mentre miraven un mapa, jugaven amb la sorra i estaven amb el Camel acariciant-lo amb amor. En Camel sabia, clar, que les dues noies bones no es mereixien la mort i que ell era l’únic que ho podia evitar, però l’amo abans havia sigut la persona més bona del món. Per això va començar a rumiar-ho si havia de deixar que les dues noies morissin, però l’amo se l’havia avançat, ja havia tret la navalla i tenia a les dues molt espantades i plorant. Quan l’amo ja havia posat la navalla al coll de la mare en Camel sense pensar-ho més es va llançar a sobre del seu vell amic i el va llançar d’esquena a una duna, després li va donar uns quants cops amb les potes mentre la mare i la filla trucaven ala policia egípcia. L’amo, quasi inconscient, va recorda totes les persones que havia assassinat i es va penedir, per això va acabar amb la seva vida amb un tall de navalla al coll, ja mort va quedar enterrat per la sorra.
Les noies van continuar les seves divertides vacances pel nord d’Àfrica. La policia va investigar els crims que s’havien produït en aquell oasi. El Camel va fugir de l’oasi amb la tristesa de la mort del seu amic i és va anar cap a l’est. Va estar caminant sense rumb ni descans i molt sofriment tres horribles mesos fins que per casualitat es va trobar amb un poblat de camells salvatges on s’hi va integrar molt bé, va fer una grapada d’amics i va conèixer una femella amb la que va tenir cinc bonics fills. Els últims anys de la seva vida van ser tranquils i feliços.

Jaume Serrano

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *