Els invasors de la web!

Hace poco días salió la noticia de que los pepinos que provenían de España estaban contaminados por una bacteria llamada: E.coli. Ya ha provocado 10 muertos (9 de ellos mujeres) en Alemania.
Ahora mismo en Francia se están investigando tres casos sospechosos.
Los símptomas de E.coli son entre otros: fuerte gastroenteritis, las defensas muy bajas, coágulos de sangre,etc.
Estos mismos símptomas, os está sufriendo un hombre de 40 años en el hospital de San Sebastián, dónde esta ingresado.
También otra contagiada española ha sido la atleta Elena Espeso, que visitó la ciudad de Hamburgo.
De momento, estos son los primeros casos en España, nuestro país es dónde se dice que comenzó todo.
Algunos países como Austria, ya han prohibido otras hortalizas españolas a parte del pepino.
También se han dado casos de contagio en Dinamarca, Reino Unido y mas países de Europa, pero sobretodo en Alemania.
La UE está investigando si estos pepinos han sido contaminados en España o en otro país, del que también es muy sospechoso Alemania. Se dice que han estado infectados en Alemania y después han vuelto a sus países, es decir, que puede que el pepino sea español, pero la bacteria que está dentro sea alemana.

(Noticia extraída de varias paginas webs)

Zoila.

Jean Wilson era un aficionat a les pizzes, en menjava una cada dia.Tot va començar per una repartidora de pizzes a Tenessee(EE.UU),que va començar a preocupar-se per la senyora Wilson, clienta seva. Susan Guy,així es deia la repartidora de Dominos pizzas,va explicar a la cadena local WMC que Jean Wilson demanava una pizza cada dia des de feia 3 anys. Un dia la repartidora va adonar-se que no trucava des de feia 3 dies. A continuació va preguntar als veins fins haver de trucar a la policia. Quan la policia va arribar a casa de la senyora Wilson, la van veure estesa al terra,però estava viva.Els investigadors del cas van dir que la seva dieta rica en pizza l´havia salvat la vida.

Noticia extreta de www.noticiasinteresantes.blogcindario.com

Zoila.

Perquè hem escollit aquest tema?
Hem escollit aquest tema perquè volíem parlar sobre els dolços perquè ens agraden molt.

Què volem saber?
Volem saber els mals que fa menjar excessivament molts dolços, quin és el dolç més bo per a nosaltres i de què està preparat.

Parts en què es basarà:
Es basarà en 4 parts.
-Els mals dels dolços.
-El que ens agrada mes a nosaltres.
-De què està preparat.
-Les cançons i fotos de l’osset gominola:
A on hem anat a buscar la informació?
La informació l’hem trobat a la wikipedia i a l’origen dels caramels.

NUCLI:
Hem buscat unes cançons relacionades amb les gominoles:

Aquí tenim algunes fotos de l’osset gominola:

Els mals dels dolços:
Els dolços son molt deliciosos, però quan es mengen excessivament et pot provocar malalties com les càries i també unes altres.

El mes bó per nosaltres:
Els mes bons per nosaltres son els chiclets i les llengües.

De que esta preparat?
Un caramel, és un aliment sòlid fet a base de sucre cuita i algun
saboritzant també conegut com confit o dolç.

Aqui tenim 6 tipues de dolços

Chupachups:

Maceta de chuches:

Llengues:

I molts més…

CONCLUSIÓ:
Ens a agradat fer aquesta conferencia i parlar dels dolços, ja que son una atracció per alguns nens o nenes.
Gracies per escoltar-nos.
Fernanda i Nimvhar

1 Presentació
a) Per què hem escollit aquest tema?
Perquè ens agrada el museu de la xocolata.

b)Parts en què es basarà?
_Es basarà en una explicació sobre el museu.
_En una sorpresa.
_Uns quants vídeos.

c) Què volíem saber?
Nosaltres volíem saber com fan la xocolata i la història del museu.

d) A on hem anat a treure la informació?
Hem anat al museu mateix i a Internet.

2. Nucli.
e)Explicació del tema del museu de la xocolata.

El Museu de la xocolata, inaugurat l’any 2000, és un dels museus més visitats de Barcelona, acull a un públic familiar que busca sensacions, que busca conèixer i que busca jugar. I això precisament és tot el que es pot fer en aquest museu, el més dolç de la ciutat. S’han organitzat un conjunt de tallers pensats per a nens de 3 a 16 anys i també per a majors de 16 anys.
També el xocolata es un producte alimentari i gràcies a aquest museu de la xocolata els nens i nenes han pogut menjar xocolata per sempre.

3. Conclusió.
A nosaltres ens ha agradat molt el museu de la xocolata.

Cristopher i Carles

PRESENTACIÓ:
Perquè hem escollit aquest tema?
L’hem escollit perquè ens agrada molt els pastissos.
Què volem saber?
Volem saber com es fan els pastissos , i els ingredients que es necessiten per fer un pastís de xocolata.
Parts en què es basarà?
Es basarà en l’explicació de la recepta.
A on hem anat a cercar la informació?
L’hem anat a cercar a internet i una mica l’hem fet nosaltres dels nostres coneixements

Nucli:
Ingredients:
– 6 rovells d’ou
– 6 clares
– 150 g de sucre
– 200 g de xocolata negra de cobertura
– 50 g de mantega
– farina
Per guarnir:
– nata muntada
– cacau en pols
Preparació:
1. Per començar, barregeu els rovells d’ou amb el sucre en un bol.
2. Mentrestant, foneu la cobertura de xocolata al bany maria. Quan la xocolata s’hagi desfet, afegiu-hi la mantega i remeneu-ho.
3. Tot seguit, munteu les clares que haureu tingut a la nevera perquè es muntin bé.
4. A continuació, barregeu la xocolata, els rovells i el sucre i les clares muntades.
5. Remeneu-ho i poseu-ho en un motllo per al forn.
6. Deixeu-ho coure al forn a 180 graus durant 30 minuts.
7. Després, deixeu refredar el pastís, desemmotlleu-lo i emplateu-lo.
8. I ja per acabar, decoreu-lo amb nata muntada i cacau en pols.
CONCLUSIÓ:
Ens ha agradat treballar sobre aquest tema perquè els pastissos de xocolata són boníssims i ens agraden molt.

Aaron i Nimvhar

Ous ferrats

Cuan es couen, quins esclats,
els ous frits,
fins hi tot, si no es vijila,
poden fe alguns disvarats.

Y un cop cuits, ven pressentats,
els ous ferrats,
se’ls mengen sin ganyotes
asta els desganats.

Miquel Martí i Pol

El supar!!

Vàsicament, en el sopar ian de ser presents els mateixus grubs bàsics d’aliments que en el dinar:
– farinacis: pasta, arròs, patatas i llagums,
– berdures i ortaliçes,
– aliments proteics: carn, aus, peix i hous,
– fruita i/o làctics,
– aliments greixosos (preferentment oli d’oliba),
– haigua.

Amb tot i això, en el sopar l’aportació henergètica aurà de ser infario a la del diná, amb preparacions de mes fàcil dijestió.

1. Presentació

a)Per què hem escollit aquest tema?
Hem escollit aquest tema perquè voldríem saber com fer-ho

b)Parts en què es basarà?
– ingredients
– com fer-ho
– decorar-lo

c)Què volem saber?
Volíem saber quins ingredients comprar per poder fer-lo.

d)D’on hem tret la informació?
D’Internet i dels llibres de cuina.

2. Nucli

Ingredients
Per a la base:
– 25 g de cacau pur en pols sense gluten
– una mica de sal
– 4 ous
– 150 g de sucre llustre

Per a la crema de llimona:
– 2 llimones
– 2 ous
– 150 g de sucre
– 45 g de Maizena
– 500 ml d’aigua

Per a la mousse de xocolata:
* 100 g de llet sencera
* 1 rovell d’ou
* 200 g de xocolata negra sense gluten
* 4 clares d’ou
* 45 g de sucre
* un pols de sal
* 3 fulles de gelatina sense gluten

Per a la cobertura de xocolata:
– 2 fulles de gelatina sense gluten
– 150 g de cobertura de xocolata negra sense gluten
– 12 g de sucre
– 125 g de llet sencera

Preparació:

Per al bescuit:
Es separen les clares dels rovells. Es munten els rovells amb la meitat del sucre fins que esdevinguin blanquinosos i espumosos.
Es munten les clares a punt de neu, i a continuació s’afegeix l’altra meitat del sucre sense parar de batre, fins que quedin ben fermes. S’incorpora lentament 1/3 de les clares a la mescla dels rovells, i a continuació s’hi afegeix el cacau en pols, tot removent amb una espàtula.
Finalment, s’afegeixen la resta de les clares, i es mescla suaument (de baix cap amunt) fins aconseguir una mescla homogènia.
Com que aquest pastís consisteix en dues planxes, es divideix la massa del bescuit i es cou en dues tandes.
S’estén la meitat de la mescla damunt una safata folrada amb paper de forn prèviament untat amb mantega.
Es cou a 220ºC (425ºF) dins el forn prèviament escalfat durant uns 6-10 minuts fins que estigui cuit (d’escuradents ha de sortir net).
A continuació, es repeteix aquest últim pas per coure la resta de bescuit.
Es deixen refredar a temperatura ambient (abans d’enretirar-ne el paper).

Per a la crema de llimona:
S’escorre el suc de les llimons i es reserva.
En un cassó, s’hi posa l’aigua i es porta a ebullició juntament amb la pela d’una llimona.
En un pot, es barregen els ous amb el sucre i la Maizena (amb l’ajuda de la batidora). S’hi afegeix el suc i l’aigua calenta aromatitzada.
Es torna al foc i es remena fins que bulli i s’espesi.
S’aboca en un recipient i es cobreix amb film transparent per evitar que es formi el tel mentre es refreda.
Quan sigui freda, es reparteix la crema pel damunt d’una planxa de bescuit.

Per a la mousse de xocolata:
En un bol amb aigua freda, s’hidrata la gelatina durant uns 5 minuts.
Dins un bol, s’hi trosseja la xocolata i es fon a potència baixa al microones o al bany Maria.
Per altra banda, en un cassó s’hi afegeix la llet i s’escalfa fins que arrenqui el bull.
S’escorre la gelatina, s’afegeix a la llet i es remena fins que s’hagi dissolt completament.
Seguidament, s’aboca la llet al damunt de la xocolata tot removent-ho amb una espàtula de silicona.
S’hi afegeix un pols de sal per potenciar el gust de la xocolata.
Quan la xocolata sigui tèbia, s’hi afegeix el rovell d’ou.
Mentrestant, es munten les clares a punt de neu. I a continuació, s’hi afegeix el sucre.
Seguidament, s’afegeix 1/3 de les clares a la mescla de la xocolata i es remena suaument fins aconseguir que les clares s’hagin incorporat del tot.
Finalment, s’afegeixen la resta de les clares, i de nou es mescla amb moviments suaus de baix cap amunt fins aconseguir una mescla homogènia.

Per a la cobertura de xocolata:
En un bol amb aigua freda, s’hidrata la gelatina durant 5 minuts.
Quan sigui hidratada, es retira l’aigua i es desfà durant 10-15 segons al microones.
Per altra banda, s’escalfa la llet juntament amb el sucre en un cassó fins que arrenqui el bull.
S’aboca la llet al damunt de la cobertura de xocolata trossejada fins que es desfaci completament.
Finalment s’hi afegeix la gelatina desfeta i es remena suaument per tal que quedi ben homogènia.

Muntatge:
Primer de tot, es retallen les planxes de bescuit a la mida que es desitgi (en aquest cas un quadrat de 20 cm per banda).
Es col·loca una planxa a la base d’un cèrcol per a mousse.
Es reparteix la crema de llimona pel damunt i es cobreix amb la segona planxa de bescuit.
Seguidament, s’aboca la mousse de xocolata al damunt i es refrigera un mínim de 2 hores fins que qualli.
Finalment, s’aboca la cobertura de xocolata al damunt tot colant-la per evitar que cap impuresa afecti l’aspecte final i es reserva a la nevera fins al moment de servir.
Just abans de servir, es desemmotlla amb l’ajuda d’un ganivet humit tot resseguint-ne el perfil i es decora al gust.

BON PROFIT!

3.Conclusió i opinió
Ens ha agradat aquest tema perquè ja sabem com es fa aquest postre o plat de cuina que està boníssim.

Aquí us hem posat unes fotos esperem que us agradi!

Andrea i Omar

El brenar!!

A mija tarda, coincidint amb l’hora de surtida de la escola i l’inici de las activitats extraescolars, es pot aprufitar x fer un petit àpat q complementi les racions alimentáries aportades per l’esmorsar, el dinar i el supar.

Així, doncs, per completar aquestas aportassions de nutrients, per brenar es poden uferir difarents tipus d’aliments; els més recumanables són els sareals i derivats, els làctics i/o la fruta. També és aconsellable en el berenar la precència d’aliments líquids (sumo de fruita, llet, aigua…).

Correció: berenar, mitja, sortida, l’escola, les, alimentàries, esmorzar, sopar, aquestes, aportacions, berenar,oferir, diferents, recomanables, cereals, presència, suc.

El dinar!

Tant si es fa a cassa com al manjador ascola, aquet és l’àpat mes importan, quant a cuantitat i barietat d’aliments, del dia.

És recomanable que el componguin entre cuatre i sis grups d’alimens (farinacis, berdures, fruites, olis, càrnics, làctics), utilitzan tècniques culinàries ven bariades al llarc de la semana.

Les quantitats de les rassions serbides, igual que en la resta d’àpats, han d’anar d’acord am las nececitats pròpies de l’edad, i han de respactar la sensació de gana expressada.