Principi trist i final feliç
28 març 2011Aquesta història tracta d’un grup del justiciers que intenten capturar el seu enemic però sempre acaben derrotats.
Després de molts anys, només quedava una justiciera i es dedicava exclusivament a intentar capturar al seu enemic.
Ella va fer tot el possible però era molt difícil perquè ella sola no podia trobar on estava el seu amagatall.
Després d’uns dies buscant la va trobar, va preparar tot el que necessitava, va agafar un taxi perquè la portes a l’estació de tren. Va començar el viatge cap a la gran muralla xinesa.
Quan va arribar, va córrer i va veure al seu enemic. No s’ho podia creure… És clar, va ser una gran sorpresa, l’enemic ara estava fent coses bones per la humanitat!!!!!!!!!
Ella es va quedar mirant per la finestra mentre tornava. Només arribar ja eren les 8 de la nit. Suposadament treballava en una botiga molt cara de la ciutat.
Ella va intentar entrar per veure què hi havia. Quan va entrar va veure una mena de màquina destructora (bé, això deia el cartell de la màquina). Es va apropar però el seu enemic, conegut com “el volador” perquè destruïa tot el que trobava, va començar a perseguir-la. Ella va intentar fugir però no va poder perquè el volador va activar una trampa. La justiciera no va poder escapar, la corda la va agafar.
– Per què fas coses dolentes? – va preguntar ella.
– Quan era petit, el meu pare em va abandonar, per això vull destruir a tots els pares. Així els nens petits no patiran. – Va respondre ell.
– Si destrueixes a tots els pares, els nens patiran més.
El volador s’ho va pensar millor i va deixar anar a la justiciera, va destruir la màquina i va seure a terra. La justiciera va anar a abraçar-lo. Des d’aquell moment els dos es van dedicar a protegir la Terra.
FI
Andrea