Els invasors de la web!

Després del cop al cap estic força millor. I sabeu què li vaig regalar a la  Jana? El meu amor, però no li va agradar. Ara us explicaré que em va passar ahir. Era diumenge al matí i sempre faig plans amb els meus amics: anar al bosc que està a uns 3 km des de casa meva, anar a la platja… però aquell dia, jo i el Rafa per votacions, vam decidir anar al cinema. Vam escollir la pel·lícula de por i l’Anna volia la d’acció, però no va guanyar.
La peli es deia “La bruixa i els seus encantaments”. No es veia terrorífica però en una escena em vaig espantar i vaig sortir corrents. Oi que  vosaltres alguna vegada heu tingut por? Doncs així em sentia jo, quequejant.
Més tard, ja a casa, vaig anar a la meva habitació i, no ho digueu a ningú, em vaig fer pipí a sobre i tot, no vaig poder dormir. No sabia què em passava i vaig trucar a l’Anna.
– Hola!
– Queeè? -va dir una veu estranya.
– Ets tu l’Anna?
– Marc? Què fas trucant a aquestes hores? – No m’havia adonat que eren dos quarts de quatre de la matinada i no sabia que ella dormia.
– Perdona, no volia molestar-vaig dir jo.
– Què vols?
– No puc dormir per aquella peli, què puc fer?
– Si et dic la veritat, no tinc ni idea.
I em va penjar el telèfon. No sabia què fer i vaig intentar dormir.
Ringgggggggg, ringggggggg… Era aquell soroll insuportable que escolto cada matí. Em vaig mirar al mirall. Tenia els meus ulls com a tomàquets i feia una cara de zombi,… Així no volia anar a l’escola perquè, què diria Jana veient-me així?
Vaig anar a l’habitació de la mare i em vaig posar totes les cremes que vaig trobar per quedar com a nou. A l’escola va anar tot bé. Quan vaig arribar a casa la meva mare m’estava esperant a la cuina. Jo ja sabia que anava a dir però tenia un pla.
– Hola mare, ets la més bonica i bona del món… – no vaig poder acabar la frase, perquè em va agafar de la samarreta i es va dirigir a la seva habitació.
– Què és tot això? Explica’m què ha passat!!
Vaig començar la història, canviant una mica els detalls. Després de tot això, no vaig resultar ferit però sí castigat unes 2 setmanes sense videojocs ni ordinador, tot avorrit a casa. Això segur que us ha passat a vosaltres algun cop, oi que sí?
Vull que m’expliqueu una trastada que algun cop heu fet.
Adéu!!

Shirley