Saps trobar les errades? (25)
23 març 2011
Un dia va tornar el jagan. Habia anat ha visitar al seu amic l’ogre de Cornualles, anant a viví per set anys a casa seva.
Al cap de set anys havia dit tot el que havia de dir, perquè la seva converça era limitada, i va decidir tornar al seu castell.
En arribar, va beure als noiets que jugaven al seu jardí.
-Què hi feu aquí? -els va cridar amb beu agra.
I els nens van uir.
-El meu jardí és per a mi només -va prosseguir el gegant-. Tots han d’entendre-ho axí, i no permetré que nadie que no sigui jo s’hi esbargeixi.
Entonses el va encerclar amb un alt muro i va posar el seguen cartell: Queda prohibida l’entrada, sota les penes legals corresponents.
Era un gegant hegoista. Els pobres noiets no tenien ja lloc d’esbarjo.
(fragment “El gegant egoista”, OSCAR WILDE)
Correcció:
gegant, havia, va viure, conversa, veure, veu, fugir, ningú, aleshores, mur, següent, egoista,
Un dia va tornar el gegant. Habia anat ha visitar al seu amic l’ogre de Cornualles, anant a vivir per set anys a casa seva.
Al cap de set anys havia dit tot el que havia de dir, perquè la seva conversa era limitada, i va decidir tornar al seu castell.
En arribar, va beure els noiets que jugaven al seu jardí.
-Què hi feu aquí? -els va cridar amb veu agra.
I els nens van huir.
-El meu jardí és per a mi només -va prosseguir el gegant-. Tots han d’entendre-ho axí, i no permetré que ningú que no sigui jo s’hi esbargeixi.
Llavors el va encerclar amb un alt muro i va posar el següent que prohibida l’entrada, sota les penes legals corresponents.
Era un gegant egoista. Els pobres noiets no tenien ja lloc d’esbarjo.
ola
Un dia va tornar el gegant. Havia anat ha visitar al seu amic l’ogre de Cornades, anant a viure per set anys a casa seva.
Al cap de set anys havia dit tot el que havia de dir, perquè la seva conversa era limitada, i va decidir tornar al seu castell.
En arribar, va beure als noiets que jugaven al seu jardí.
-Què hi feu aquí? -els va cridar amb beu agra.
I els nens van hui.
-El meu jardí és per a mi només -va prosseguir el gegant-. Tots han d’entendre-ho axí, i no permetré que ningú que no sigui jo s’hi esbargeixi.
Llavors el va encerclar amb un alt mur i va posar el seguen cartell: Queda prohibida l’entrada, sota les penes legals corresponents.
Era un gegant egoista. Els pobres noiets no tenien ja lloc d’esbarjo.
Holaa 😀
jagan:gegant
viví:vivir
converça:conversa
beu:veu
agra:agre
uir:fugir
nadie:nungú
entonses:llavors
seguen:següent
hegoista:egoista
Un dia va tornar el gegant. Havia anat ha visitar al seu amic l’ogre de Cornua-les, anant a viure per set anys a casa seva.
Al cap de set anys havia dit tot el que havia de dir, perquè la seva conversa era limitada, i va decidir tornar al seu castell.
En arribar, va beure als noiets que jugaven al seu jardí.
-Què hi feu aquí? -els va cridar amb beu agra.
I els nens van anar.
-El meu jardí és per a mi només -va prosseguir el gegant-. Tots han d’entendre-ho així, i no permetré que ningú que no sigui jo s’hi esbargeixi.
desprès el va encerclar amb un alt mur i va posar el seguen cartell: Queda prohibida l’entrada, sota les penes legals corresponents.
Era un gegant egoista. Els pobres noiets no tenien ja lloc d’esbarjo.
Tots els vespres en tornar del col•legi uns nois tenien el costum de anar a jugar al jardí del gegant.
Era un gran jardí solitari, amb una gespa verda i suau. Brillaven aquí i allà boniques flors sobre el terra, i hi havia dotzenes de presseguers que a la primavera es cobrien am una delicada floració blanca i rosada i que, a la tardor, donaven vells fruits.
Els pardals, posats sobre les rames, cantaven tan deliciosament, que els noiets interrompien habitualment els seus jocs per a escoltar-los.
-Què feliços som aquí! -es deien els uns als altres.
Un dia va tornar el gegant. Havia anat ha visitar al seu amic l’ogre de Cornua-les, anant aviví per set anys a casa seva.
Al cap de set anys havia dit tot el que havia de dir, perquè la seva conversa era limitada, i va decidir tornar al seu castell.
En arribar, va beure als noiets que jugaven al seu jardí.
-Què hi feu aquí? -els va cridar amb beu agra.
I els nens van oir.
-El meu jardí és per a mi només -va prosseguir el gegant-. Tots han d’entendre-ho així, i no permetré que ningú que no sigui jo s’hi esbargeixi.
llavors el va encerclar amb un alt muró i va posar el seguen cartell: Queda prohibida l’entrada, sota les penes legals corresponents.
Era un gegant egoista. Els pobres noiets no tenien ja lloc d’esbarjo
Un dia va tornar el gegant. Hi havia anat ha visitar al seu amic l’ogre de Cornualles, anant a viure per set anys a casa seva.
Al cap de set anys havia dit tot el que havia de dir, perquè la seva parlar era limitada, i va decidir tornar al seu castell.
En arribar, va beure als noiets que jugaven al seu jardí.
-Què hi feu aquí? -els va cridar amb beu agra.
I els nens van fullir.
-El meu jardí és per a mi només -va prosseguir el gegant-. Tots han d’entendre-ho així, i no permetré que ningú que no sigui jo s’hi esbargeixi.
Alesores el va encerclar amb un alt murall i va posar el seguen cartell: Queda prohibida l’entrada, sota les penes legals corresponents.
Era un gegant hegoista. Els pobres noiets no tenien ja lloc d’esbarjo.
Holaa:
Tots els vespres en tornar del col•legi uns nois tenien el costum de anar a jugar al jardí del gegant.
Era un gran jardí solitari, amb una gespa verda i suau. Brillaven aquí i allà boniques flors sobre el terra, i hi havia dotzenes de presseguers que a la primavera es cobrien am una delicada floració blanca i rosada i que, a la tardor, donaven vells fruits.
Els pardals, posats sobre les rames, cantaven tan deliciosament, que els noiets interrompien habitualment els seus jocs per a escoltar-los.
-Què feliços som aquí! -es deien els uns als altres
Tots els vespres en tornar del col•legi uns nois tenien el costum d’ anar a jugar al jardí del gegant.
Era un gran jardí solitari, amb una gespa verda i suau. Brillaven aquí i allà boniques flors sobre el terra, i hi havia dotzenes de presseguers que a la primavera es cobrien am una delicada floració blanca i rosada i que, a la tardor, donaven vells fruits.
Els perdals, posats sobre les branques, cantaven tan deliciosament, que els noiets interrompien habitualment els seus jocs per a escoltar-los.
-Què feliços som aquí! -es deien els uns als altres.
Tots els vespres en tornar del col•legi uns nois tenien el costum de anar a jugar al jardí del gegant.
Era un gran jardí solitari, amb una gespa verda i suau. Brillaven aquí i allà boniques flors sobre el terra, i hi havia dotzenes de presseguers que a la primavera es cobrien am una delicada floració blanca i rosada i que, a la tardor, donaven vells fruits.
Els pardals, posats sobre les rames, cantaven tan deliciosament, que els noiets interrompien habitualment els seus jocs per a escoltar-los.
-Què feliços som aquí! -es deien els uns als altres.
Un dia va tornar el gegant. Havia anat ha visitar al seu amic l’ogre de Cornades, anant a viure per set anys a casa seva.
Al cap de set anys havia dit tot el que havia de dir, perquè la seva conversa era limitada, i va decidir tornar al seu castell.
En arribar, va beure als noiets que jugaven al seu jardí.
-Què hi feu aquí? -els va cridar amb beu agra.
I els nens van hui.
-El meu jardí és per a mi només -va prosseguir el gegant-. Tots han d’entendre-ho axí, i no permetré que ningú que no sigui jo s’hi esbargeixi.
Llavors el va encerclar amb un alt mur i va posar el seguen cartell: Queda prohibida l’entrada, sota les penes legals corresponents.
Era un gegant egoista. Els pobres noiets no tenien ja lloc d’esbarjo.
Un dia va tornar el gegant. Havia anat ha visitar al seu amic l’ogre de Cornades, anant a viure per set anys a casa seva.
Al cap de set anys havia dit tot el que havia de dir, perquè la seva conversa era limitada, i va decidir tornar al seu castell.
En arribar, va beure als noiets que jugaven al seu jardí.
-Què hi feu aquí? -els va cridar amb beu agra.
I els nens van hui.
-El meu jardí és per a mi només -va prosseguir el gegant-. Tots han d’entendre-ho axí, i no permetré que ningú que no sigui jo s’hi esbargeixi.
Llavors el va encerclar amb un alt mur i va posar el seguen cartell: Queda prohibida l’entrada, sota les penes legals corresponents.
Era un gegant egoista. Els pobres noiets no tenien ja lloc d’esbarjo.
Un día va tornar el hagan. Havia anat ha visitar al seu amic l’ogre de Cornualles, anant a viví per set anys a casa seva.
Al cap de set anys havia dit tot el que havia de dir, perquè la seva conversa era limitada, i va decidir tornar al seu castell.
En arribar, va beure als noiets que jugaven al seu jardí.
-Què hi feu aquí? -els va cridar amb beu agra.
I els nens van oir.
-El meu jardí és per a mi només -va prosseguir el gegant-. Tots han d’entendre-ho així, i no permetré que nadie que no sigui jo s’hi esbargeixi.
Intonses él va encerclar amb un alt muro i va posar el seguen cartell: Queda prohibida l’entrada, sota les penes legals corresponents.
Era un gegant egoista. Els pobres noiets no tenien ja lloc d’esbarjo.
(Fragment “El gegant egoista”, OSCAR WILDE)
Tots els vespres en tornar del col•legi uns nois tenien el costum de anar a jugar al jardí del gegant.
Era un gran jardí solitari, amb una gespa verda i suau. Brillaven aquí i allà boniques flors sobre el terra, i hi havia dotzenes de presseguers que a la primavera es cobrien am una delicada floració blanca i rosada i que, a la tardor, donaven vells fruits.
Els pardals, posats sobre les rames, cantaven tan deliciosament, que els noiets interrompien habitualment els seus jocs per a escoltar-los.
-Què feliços som aquí! -es deien els uns als altres.
Tots els vespres en tornar del col•legi uns nois tenien el costum de anar a jugar al jardí del gegant.
Era un gran jardí solitari, amb una gespa verda i suau. Brillaven aquí i allà boniques flors sobre el terra, i hi havia dotzenes de presseguers que a la primavera es cobrien am una delicada floració blanca i rosada i que, a la tardor, donaven vells fruits.
Els pardals, posats sobre les rames, cantaven tan deliciosament, que els noiets interrompien habitualment els seus jocs per a escoltar-los.
-Què feliços som aquí! -es deien els uns als altres.
Un dia va tornar el gegant. Havia anat ha visitar al seu amic l’ogre de Cornades, anant a viure per set anys a casa seva.
Al cap de set anys havia dit tot el que havia de dir, perquè la seva conversa era limitada, i va decidir tornar al seu castell.
En arribar, va beure als noiets que jugaven al seu jardí.
-Què hi feu aquí? -els va cridar amb beu agra.
I els nens van hui.
-El meu jardí és per a mi només -va prosseguir el gegant-. Tots han d’entendre-ho axí, i no permetré que ningú que no sigui jo s’hi esbargeixi.
Llavors el va encerclar amb un alt mur i va posar el seguen cartell: Queda prohibida l’entrada, sota les penes legals corresponents.
Era un gegant egoista. Els pobres noiets no tenien ja lloc d’esbarjo.
Errades 25
Un dia va tornar el gegant. Havia anat ha visitar al seu amic l’ogre de Cornades, anant a viure per set anys a casa seva.
Al cap de set anys havia dit tot el que havia de dir, perquè la seva conversa era limitada, i va decidir tornar al seu castell.
En arribar, va beure als noiets que jugaven al seu jardí.
-Què hi feu aquí? -els va cridar amb beu agra.
I els nens van hui.
-El meu jardí és per a mi només -va prosseguir el gegant-. Tots han d’entendre-ho axí, i no permetré que ningú que no sigui jo s’hi esbargeixi.
Llavors el va encerclar amb un alt mur i va posar el seguen cartell: Queda prohibida l’entrada, sota les penes legals corresponents.
Era un gegant egoista. Els pobres noiets no tenien ja lloc d’esbarjo.