La noia atrevida
16 març 2011
Hi havia una noia que no era gens atrevida . Sempre portava unes trenes al cap, era molt tímida, sempre es mofaven d’ella i no la volia cap noi. Un dia quan es van riure d’ella es va cansar i va córrer fins que va arribar a un lloc molt estrany. Era com una casa abandonada, de cop i volta es va desmaiar. Quan es va despertar estava en una casa i es veia en blanc i negre. Va sortir corrent cap a la porta i la va obrir però quan la va obrir es veien…..els núvols! Estava en el cel! Es va posar a córrer per tota la casa. I quan va veure que no podia sortir es va posar a plorar agenollada a terra. Va sortir del sostre com una senyora amb una túnica blanca i amb el cabell blanc i li va dir mentre escoltava un eco :
-Ets en el cel perquè he parlat amb la resta de déus i hem decidit que et donarem una oportunitat per canviar i que ningú es posi amb tu .
Ella molt espantada va dir que confiava en ells i que acceptava el pacte .
De cop i volta es va complir el desig i es va dormir. Va despertar-se i va sortir corrent cap a la porta i ja estava a la Terra. Va anar cap a la seva casa i va es va mirar al mirall. Estava súper guapa i atractiva. Es va fer ballarina professional i va ser molt famosa. Tenia un nuvi que es deia Víctor i va viure la vida feliç i contenta .
Ariadna
