L’ Iris
14 març 2011Hi havia una vegada una nena que es deia l’ Iris. A ella li agradava molt llegir llibres de superhomes i superdones. Un dia va anar a una llibreria i es va comprar un llibre que es titulava:
“L’Iris i els malvats popo.” Ella sobretot es va comprar aquest llibre perquè l’introducció era molt bona i a més la protagonista es deia com ella, Iris.
El dia que va comprar el llibre era un dia de pluja i tormenta. Ella es va ficar el llibre entre l’impermeable i es va anar cap a casa corrents perquè ja estava tronant molt fort. Quan anava cap a casa li va caure un tro però no li va fer res. Ella va pensar “bueno, tinc molta sort, no m’ha afectat”; però quan es va ficar a la seva habitació el pensament li va començar a canviar. El seu cos estava canviant. Llavors, va començar a llegir el llibre nou i es va quedar dormida. Va començar a somiar que era un supernena, tal com deia el llibre, que lluitava amb els malvats popo. Quan es va despertar, no va recordar res. Només que una nit va ser una nena,una nena supernena. Estava desitjant llegir-ne el llibre. Però bueno,ella ja sabia com era aquell llibre. Ella estava contenta d’aquest llibre. Estava desitjant tornar-se a comprar un llibre en aquella tenda. També estava desitjant dormir-se. Però això si,amb el llibre. “L’Iris i els malvats popo.”Quan va anar a l’escola, no ho va contar a ningú. Sabía que era un secret. I quan va passar al costat de la llibreria, el llibrer li va ginyar l’ullet.. L’Iris,va somriure.
Zoila
ala
lo han conlgat al bloc i jo ni m’havia enterat.