Els invasors de la web!

Una vegada fa molt de temps hi havia  una família molt rica i viciosa, ells eren els Rando. Eren el pare, la mare i la nena. Una nena molt bona comparada amb la seva família, era un àngel molt bona persona. Es deia Laura, a ella li agradaven molt les joguines sobretot les nines.
Un dia, passejant per una carretera elegant, la nena va veure un senyor amb un petit mercat. La nena havia vist una petita nina amagada per aquell petit mercat,  una nina que canviaria tota la seva vida. La nena li va dir a la seva mare que volia aquella nina molt i molt. Llavors la mare li va dir al senyor que si li podia donar la nina, el senyor li va dir que era molt cara, la senyora presumida va dir que per a ella no era res car. El senyor li va advertir que aquella nina era d’una nena que va morir i el seu cos es va endinsar en la nina. La senyora creguda va respondre que ella no creia en aquestes coses. El senyor en veu molt fluixeta va dir que la senyora havia de començar a creure en aquelles coses perquè aquella nina li anava a donar tota la mala sort del món i que possiblement també anava a perdre a la seva filla. En un instant el senyor es va esfumar com per art de màgia.
Quan va arribar a casa seva la nena va agafar la nina i la va començar a pentinar, llavors en aquell precís instant la nina va girar el cap i va obrir la boca i d’un moment a una altre la nena va desaparèixer com si res hagués passat, la nina en un tres i no res es va fer cendra i es va desintegrar.
Ningú va saber què havia passat, uns deien que la nina estava endimoniada i uns altres que la nena va desaparèixer i mai van tornar a veure aquells ulls de nena bonica. Des que havia passat això, la mare va començar a creure en aquelles coses de fantasia segons deia ella.
Daniela

Avui és un dia trist i alhora alegre.

La part trista, acomiadem a l’Arantxa, que ens ha acompanyat durant aquest segon trimestre. Ben segur que marxa amb un bonic record d’aquesta estada: les estones d’enfadar-se, de riure, de ballar (què divertit el videoclip eh!), de treballar (encara que això no agrada a tots per igual),.. però sempre amb l’alegria i el somriure que ella porta. Oi que si? Ha estat un plaer treballar amb tu.

Arantxa et trobarem a faltar!!!

La part alegre, torna la Clara!! Tots ja teníem ganes de tornar a veure-la, que tota ella és un no-parar! (Esteu d’acord, veritat?) Mai té por de provar coses noves i s’anima amb tots els projectes que van sorgint. Penso que és una màquina i una sort tenir-la com a companya i com a profe! (I que duri! jeje)

Benvinguda Clara!!!!

Un petonet! 😉

Laura

Hi havia una noia que no era gens atrevida . Sempre portava unes trenes al cap, era molt tímida, sempre es mofaven d’ella i no la volia cap noi. Un dia quan es van riure d’ella es va cansar i va córrer fins que va arribar a un lloc molt estrany. Era com una casa abandonada, de cop i volta es va desmaiar. Quan es va despertar estava en una casa i es veia en blanc i negre. Va sortir corrent cap a la porta i la va obrir però quan la va obrir es veien…..els núvols! Estava en el cel! Es va posar a córrer per tota la casa. I quan va veure que no podia sortir es va posar a plorar agenollada a terra.  Va sortir del sostre com una senyora amb una túnica blanca i amb el cabell blanc i li va dir mentre escoltava un eco :
-Ets en el cel perquè he parlat amb la resta de déus i hem decidit que et donarem una oportunitat per canviar i que ningú es posi amb tu .
Ella molt espantada va dir que confiava en ells i que acceptava el pacte .
De cop i volta es va complir el desig i es va dormir. Va despertar-se i va sortir corrent cap a la porta i ja estava a la Terra. Va anar cap a la seva casa i va es va mirar al mirall. Estava súper guapa i atractiva. Es va fer ballarina professional i va ser molt famosa. Tenia un nuvi que es deia Víctor i va viure la vida feliç i contenta .

Ariadna

Hi havia una vegada uns gats i uns gossos, que volien volar perquè no els agradava gens caminar per la terra. Per això un dia van decidir que farien un experiment per poder volar. Els animals van anar a una tenda de ciències per comprar les cosses necessàries per fer els experiments. Al final com que no podien, van acudir als professor Yaki, ell els va ajudar a fer els experiments i al final ho van aconseguir. Els gossos es van posar a ballar amb dues potes, el seu secret era inventar una capa voladora i així van poder volar i feien carreres al cél. Guanyava el que aconseguia volar pel cel tota l’estona, però al final un avió va atropellar a un gos. Llavors tots els gossos l’intentaven reviure però no podien perquè ja estava mort. Després van baixar a terra per soterrar-lo i el seu funeral va ser molt trist per a ells, perque vam descobrir com podien volar. Al final els altres gossos o van recordar com un bon amic per sempre.

Gabriel

Hi havia una vegada un grup de mutants que es deia els Quatre Fantàstics. El primer capità dels quatre fantàstics es deia Puny de Foc, la segona capitana es deia Sexy Girl. Ells tenien moltes missions que fer perquè uns malvats estaven conquistant la terra i destruint-la, el capità dels malvats es deia Màscara Negra.
En Màscara Negra volia matar a tots els fantàstics de la terra i a tota la gent de la ciutat, per viure ell sol en la ciutat amb tots els seus mutants en una casa gran.
Un dia en Puny de foc va dir-li als seus amics:
-Aneu a matar als mutants perquè ells volen matar a tots els nostres ciutadans.
En Màscara Negra es va enfrontar a en Puny de Foc i en Puny de Foc li va donar un cop de puny que es deia el atac de extra puny. El malvat es va morir al instant perquè aquest atac ningú el podia resistir i es va morir i tots els mutants van desaparèixer. Els Quatre Fantàstics van fer aparèixer a la ciutat i tots els seus ciutadans van viure feliços per sempre, els Quatre Fantàstics també.

Maiker

Us parlaré d’en Carlos té 11 anys i el seu aniversari és el 22 de Juliol. És alt porta ulleres, té els ulls de color blau i calça un 46. És extrovertit, no és ni xerraire ni callat i és molt divertit. Li agrada la carn arrebossada i les patates fregides i diu que es al·lèrgic al peix. El seu color preferit és el blau. Li agrada l’esport i fa bàsquet en el poliesportiu les planes .

En Carlos estudia molt però en els examens es posa nerviós. De gran vol ser camioner o conductor de trens. Sempre fa els deures.

L’alba té 11 anys. Va néixer el dia 11/8/1.999 exactament. És una miqueta tímida però quan ja et coneix és extravertida, juganera i a la vegada divertida. Encara que estaria bé que en els moments de silenci no xerrés tant.
Li agrada la lasanya però també la carn i el peix, el que menys li agrada són els vegetals. El seu color preferit és el vermell. Li agrada el bàsquet i juga en un equip. El seu cantant preferit és en Justin Bieber.
És una miqueta estudiosa i gairebé sempre fa els deures. De gran no vol ser res perquè encara no ho té decidit. La seva assignatura preferida és l’educació física. Ja sap a quin institut anirà i té curiositat per anar-hi.

El Tibidabo és un parc d’atraccions situat a dalt d’una muntanya de Barcelona.
Per pujar es pot en Funicular i en cotxe.
La gent que és tibiclub (soci o sòcia del parc) entra al funicular i al parc d’atraccions gratuïtament.
Hi ha tres tipus d’atraccions:
-Por: Hotel Krugüer, castell misteriós, el tren de la bruixa…
-Infantil: el tio-vivo, la caiguda lliure, Alaska, els globus, caballers o els trens…
-Adult: Muntanya russa, el tren de la mina, les caidares voladores, etc etc….
Per a nosaltres tres és molt divertit.

Sandra, Tamara i Montse

Una vegada en una escola de Speter s’havia creat un virus, però no era un virus normal, si el menjaves et transformaves en zombie. Un dia vaig treure una bossa de llaminadures de la màquina de l’escola, mentre les menjava, vaig notar una sensació estranya: m’estava tornant pàl·lid i molt pelut.
A l’endemà quan em vaig aixecar de llit i em vaig mirar al mirall em vaig espantar, no era jo! Tenia pèl per tot arreu, les ungles molt llargues, se’m notaven molt les venes de tot el cos… M’estava convertint en un zombie!
Quan vaig arribar a l’escola tots els nens se’n reien de mi, corrents vaig anar al vestuari a amagar-me. Quan em vaig mirar en el mirall del vestuari vaig veure que ja estava completament transformat, sentia que tenia moltes ganes de menjar carn fresca,
tot aquell que entrés al vestuari me’l menjaria. Però gràcies a que la mutació no m’havia afectat al cervell, segueixo sent intel·ligent.
Tot aquell que trobi aquesta nota, que no entri al vestuari! muahhh ja ja ja ja!
Eduuu

Cristopher R.