Els Rando
17 març 2011Una vegada fa molt de temps hi havia una família molt rica i viciosa, ells eren els Rando. Eren el pare, la mare i la nena. Una nena molt bona comparada amb la seva família, era un àngel molt bona persona. Es deia Laura, a ella li agradaven molt les joguines sobretot les nines.
Un dia, passejant per una carretera elegant, la nena va veure un senyor amb un petit mercat. La nena havia vist
una petita nina amagada per aquell petit mercat, una nina que canviaria tota la seva vida. La nena li va dir a la seva mare que volia aquella nina molt i molt. Llavors la mare li va dir al senyor que si li podia donar la nina, el senyor li va dir que era molt cara, la senyora presumida va dir que per a ella no era res car. El senyor li va advertir que aquella nina era d’una nena que va morir i el seu cos es va endinsar en la nina. La senyora creguda va respondre que ella no creia en aquestes coses. El senyor en veu molt fluixeta va dir que la senyora havia de començar a creure en aquelles coses perquè aquella nina li anava a donar tota la mala sort del món i que possiblement també anava a perdre a la seva filla. En un instant el senyor es va esfumar com per art de màgia.
Quan va arribar a casa seva la nena va agafar la nina i la va començar a pentinar, llavors en aquell precís instant la nina va girar el cap i va obrir la boca i d’un moment a una altre la nena va desaparèixer com si res hagués passat, la nina en un tres i no res es va fer cendra i es va desintegrar.
Ningú va saber què havia passat, uns deien que la nina estava endimoniada i uns altres que la nena va desaparèixer i mai van tornar a veure aquells ulls de nena bonica. Des que havia passat això, la mare va començar a creure en aquelles coses de fantasia segons deia ella.
Daniela
Hi havia una noia que no era gens atrevida . Sempre portava unes trenes al cap, era molt tímida, sempre es mofaven d’ella i no la volia cap noi. Un dia quan es van riure d’ella es va cansar i va córrer fins que va arribar a un lloc molt estrany. Era com una casa abandonada, de cop i volta es va desmaiar. Quan es va despertar estava en una casa i es veia en blanc i negre. Va sortir corrent cap a la porta i la va obrir però quan la va obrir es veien…..els núvols! Estava en el cel! Es va posar a córrer per tota la casa. I quan va veure que no podia sortir es va posar a plorar agenollada a terra. Va sortir del sostre com una senyora amb una túnica blanca i amb el cabell blanc i li va dir mentre escoltava un eco :
poder volar. Els animals van anar a una tenda de ciències per comprar les cosses necessàries per fer els experiments. Al final com que no podien, van acudir als professor Yaki, ell els va ajudar a fer els experiments i al final ho van aconseguir. Els gossos es van posar a ballar amb dues potes, el seu secret era inventar una capa voladora i així van poder volar i feien carreres al cél. Guanyava el que aconseguia volar pel cel tota l’estona, però al final un avió va atropellar a un gos. Llavors tots els gossos l’intentaven reviure però no podien perquè ja estava mort. Després van baixar a terra per soterrar-lo i el seu funeral va ser molt trist per a ells, perque vam descobrir com podien volar. Al final els altres gossos o van recordar com un bon amic per sempre.
Hi havia una vegada un grup de mutants que es deia els Quatre Fantàstics. El primer capità dels quatre fantàstics es deia Puny de Foc, la segona capitana es deia Sexy Girl. Ells tenien moltes missions que fer perquè uns malvats estaven conquistant la terra i destruint-la, el capità dels malvats es deia Màscara Negra.
Una vegada en una escola de Speter s’havia creat un virus, però no era un virus normal, si el menjaves et transformaves en zombie. Un dia vaig treure una bossa de llaminadures de la màquina de l’escola, mentre les menjava, vaig notar una sensació estranya: m’estava tornant pàl·lid i molt pelut.









Comentaris recents