Saps trobar les errades? (26)
28 març 2011
Van intentar jugar a la carretera, però era llena de pols, tota plena de pedres esmolades i no els gustava. Van agafar el costum de passejar-se, una vegada acavades les seves clases, al voltant de l’alt mur, per a parlar del bell jardí que hi havia a l’altre costat.
Llavors va arribar la primavera i a tot el país van haver-hi pardals i floretas. Només el jardí del gegant egoista continuava sent ivern.
Els pardals, des de que no hi havia noiets, no tenien interés a cantar i els arbres s’oblidaven de florir.
Una vegada una bunica flor va alçar el seu cap sobre la yespa, però en veure el cartell es va entristir tant pensant en els noiets, que es va deixar caure a terra, tornant-se a dormir. Els únics que es van alegrar van ser el gelo i la neu.
-La primavera s’ha oblidat d’aquest jardí -exclamaven- Grácies a això anem a viure-hi tot l’any.
La neu va estendre el seu gran mantell blan sobre la llespa i el gel va revestir de plata tots els abres.
Llavors van invitar al ben del Nord a què vingués a passar una temporada amb ells.
El vent del Nord va acceptar i va vindre. Estaba ambolicat en pells. Bramava durant tot el dia pel jardí, derrocant a cada moment ximenees.
-Aquest és un lloc deliciós -deia- Invitem també a la calamarsa.
I va arribar així mateix la calamarsa.
(fragment “El gegant egoista”, OSCAR WILDE)
Van intentar jugar a la carretera, però era plena de pols, tota plena de pedres esmolades i no els gustava. Van agafar el costum de passejar-se, una vegada acabades les seves classes, al voltant de l’alt mur, per a parlar del bell jardí que hi havia a l’altre costat.
Llavors va arribar la primavera i a tot el país van haver-hi pardals i floretes. Només el jardí del gegant egoista continuava sent hivern.
Els pardals, des de que no hi havia noiets, no tenien interès a cantar i els arbres s’oblidaven de florir.
Una vegada una bonica flor va alçar el seu cap sobre la gespa, però en veure el cartell es va entristir tant pensant en els noiets, que es va deixar caure a terra, tornant-se a dormir. Els únics que es van alegrar van ser el gelo i la neu.
-La primavera s’ha oblidat d’aquest jardí -exclamaven- Gràcies a això anem a viure-hi tot l’any.
La neu va estendre el seu gran mantell blan sobre la gespa i el gel va revestir de plata tots els arbres.
Llavors van invitar al ben del Nord a què vingués a passar una temporada amb ells.
El vent del Nord va acceptar i va vindre. Estava embolicat en pells. Bramava durant tot el dia pel jardí, derrocant a cada moment xilenes.
-Aquest és un lloc deliciós -deia- Invitem també a la calamarsa.
I va arribar així mateix la calamarsa
Van intentar jugar a la carretera, però era llena de pols, tota plena de pedres esmolades i no els gustava. Van agafar el costum de passejar-se, una vegada acabades les seves classe, al voltant de l’alt mur, per a parlar del bell jardí que hi havia a l’altre costat.
Llavors va arribar la primavera i a tot el país van haver-hi pardals i floretes. Només el jardí del gegant egoista continuava sent hivern.
Els pardals, des de que no hi havia noiets, no tenien interès a cantar i els arbres s’oblidaven de florir.
Una vegada una bonica flor va alçar el seu cap sobre la vespa, però en veure el cartell es va entristir tant pensant en els noiets, que es va deixar caure a terra, tornant-se a dormir. Els únics que es van alegrar van ser el gelo i la neu.
-La primavera s’ha oblidat d’aquest jardí -exclamaven- Gràcies a això anem a viure-hi tot l’any.
La neu va estendre el seu gran mantell blan sobre la llespa i el gel va revestir de plata tots els arbres.
Llavors van invitar al ben del Nord a què vingués a passar una temporada amb ells.
El vent del Nord va acceptar i va vindre. Estava embolicat en pells. Bramava durant tot el dia pel jardí, derrocant a cada moment xemeneies es.
-Aquest és un lloc deliciós -deia- Invitem també a la calamarsa.
I va arribar així mateix ha calamarse
adeu!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
ben:vent
Estaba:estava
ambolicat:embolicat
ximenees:ximeneies
llena:plena
gustava:agradava
clases:classes
floretas:floretes
ivern:hivern
bunica:bonica
alçar:aixecar
yespa:gespa
gelo:gel
blan:bland
son questes
errades 26
Van intentar jugar a la carretera, però era llena de pols, tota plena de pedres esmolades i no els gustava. Van agafar el costum de passejar-se, una vegada acabades les seves classes, al voltant de l’alt mur, per a parlar del bell jardí que hi havia a l’altre costat.
Llavors va arribar la primavera i a tot el país van haver-hi pardals i floretes. Només el jardí del gegant egoista continuava sent hivern.
Els pardals, des de que no hi havia noiets, no tenien integrés a cantar i els arbres s’oblidaven de florir.
Una vegada una bonica flor va alçar el seu cap sobre la gespa, però en veure el cartell es va entristir tant pensant en els noiets, que es va deixar caure a terra, tornant-se a dormir. Els únics que es van alegrar van ser el gelo i la neu.
-La primavera s’ha oblidat d’aquest jardí -exclamaven- Gracies a això anem a viure-hi tot l’any.
La neu va estendre el seu gran mantell blan sobre la gespa i el gel va revestir de plata tots els arbres.
Llavors van invitar al ben del Nord a què vingués a passar una temporada amb ells.
El vent del Nord va acceptar i va vindre. Estava embolicat en pells. Bramava durant tot el dia pel jardí, derrocant a cada moment xemenees.
-Aquest és un lloc deliciós -deia- Invitem també a la calamarsa.
I va arribar així mateix la calamarsa.
ben:vent
Estaba:estava
ambolicat:embolicat
ximenees:ximeneies
llena:plena
gustava:agradava
clases:classes
floretas:floretes
ivern:hivern
bunica:bonica
alçar:aixecar
yespa:gespa
gelo:gel
blan:bland
son questes
Van intentar jugar a la carretera, però era llana de pols, tota plena de pedres esmolades i no els gustava. Van agafar el costum de passejar-se, una vegada acabades les seves classe, al voltant de l’alt mur, per a parlar del bell jardí que hi havia a l’altre costat.
Llavors va arribar la primavera i a tot el país van haver-hi pardals i floretes. Només el jardí del gegant egoista continuava sent hivern.
Els pardals, des de que no hi havia noiets, no tenien interès a cantar i els arbres s’oblidaven de florir.
Una vegada una bonica flor va alçar el seu cap sobre la gespa, però en veure el cartell es va entristir tant pensant en els noiets, que es va deixar caure a terra, tornant-se a dormir. Els únics que es van alegrar van ser el gelo i la neu.
-La primavera s’ha oblidat d’aquest jardí -exclamaven- Gràcies a això anem a viure-hi tot l’any.
La neu va estendre el seu gran mantell blan sobre la gespa i el gel va revestir de plata tots els arbres.
Llavors van invitar al ben del Nord a què vingués a passar una temporada amb ells.
El vent del Nord va acceptar i va vindre. Estava embolicat en pells. Bramava durant tot el dia pel jardí, derrocant a cada moment xilenes.
-Aquest és un lloc deliciós -deia- Invitem també a la calamarsa.
I va arribar així mateix la calamarsa.
ben:vent
Estaba:estava
ambolicat:embolicat
ximenees:ximeneies
llena:plena
gustava:agradava
clases:classes
floretas:floretes
ivern:hivern
bunica:bonica
alçar:aixecar
yespa:gespa
gelo:gel
blan:bland
llespa:gespa
abres:arbres
@@@ deww@@@@@
ben:vent
Estaba:estava
ambolicat:embolicat
ximenees:ximeneies
llena:plena
gustava:agradava
clases:classes
floretas:floretes
ivern:hivern
bunica:bonica
alçar:aixecar
yespa:gespa
gelo:gel
blan:bland
llespa:gespa
abres:arbres
Van intentar jugar a la carretera, però era plena de pols, tota plena de pedres esmolades i no els gustava. Van agafar el costum de passejar-se, una vegada acabades les seves classes, al voltant de l’alt mur, per a parlar del bell jardí que hi havia a l’altre costat.
Llavors va arribar la primavera i a tot el país van haver-hi pardals i floretes. Només el jardí del gegant egoista continuava sent hivern.
Els pardals, des de que no hi havia noiets, no tenien interès a cantar i els arbres s’oblidaven de florir.
Una vegada una bonica flor va alçar el seu cap sobre la gespa, però en veure el cartell es va entristir tant pensant en els noiets, que es va deixar caure a terra, tornant-se a dormir. Els únics que es van alegrar van ser el gelo i la neu.
-La primavera s’ha oblidat d’aquest jardí -exclamaven- Gracies a això anem a viure-hi tot l’any.
La neu va estendre el seu gran mantell blan sobre la gespa i el gel va revestir de plata tots els arbres.
Llavors van invitar al ben del Nord a què vingués a passar una temporada amb ells.
El vent del Nord va acceptar i va vindre. Estava embolicat en pells. Bramava durant tot el dia pel jardí, derrocant a cada moment xemeneies.
-Aquest és un lloc deliciós -deia- Invitem també a la calamarsa.
I va arribar així mateix la calamarsa.
(fragment “El gegant egoista”, OSCAR WILDE)
llena:plena
gustava:agradava
clases:classes
floretas:floretes
ivern:hivern
bunica:bonica
alçar:aixecar
yespa:gespa
gelo:gel
blan:bland
llespa:gespa
abres:arbres
ben:vent
Estaba:estava
ambolicat:embolicat
ximenees:ximeneies
Van intentar jugar a la carretera, però era llena de pols, tota plena de pedres esmolades i no els gustava. Van agafar el costum de passejar-se, una vegada acabades les seves classes, al voltant de l’alt mur, per a parlar del bell jardí que hi havia a l’altre costat.
Llavors va arribar la primavera i a tot el país van haver-hi pardals i floretes. Només el jardí del gegant egoista continuava sent hivern.
Els pardals, des de que no hi havia noiets, no tenien interès a cantar i els arbres s’oblidaven de florir.
Una vegada una bonica flor va alçar el seu cap sobre la llespa, però en veure el cartell es va entristir tant pensant en els noiets, que es va deixar caure a terra, tornant-se a dormir. Els únics que es van alegrar van ser el gelo i la neu.
-La primavera s’ha oblidat d’aquest jardí -exclamaven- Gràcies a això anem a viure-hi tot l’any.
La neu va estendre el seu gran mantell blan sobre la llespa i el gel va revestir de plata tots els arbres.
Llavors van invitar al ben del Nord a què vingués a passar una temporada amb ells.
El vent del Nord va acceptar i va vindre. Estava embolicat en pells. Bramava durant tot el dia pel jardí, derrocant a cada moment xemeneies.
-Aquest és un lloc deliciós -deia- Invitem també a la calamarsa.
I va arribar així mateix la calamarsa.
Hola 😀
Van intentar jugar a la carretera, però era plena de pols, tota plena de pedres esmolades i no els gustava. Van agafar el costum de passejar-se, una vegada acabades les seves classes, al voltant de l’alt mur, per a parlar del bell jardí que hi havia a l’altre costat.
Llavors va arribar la primavera i a tot el país van haver-hi pardals i floretes. Només el jardí del gegant egoista continuava sent hivern.
Els pardals, des de que no hi havia noiets, no tenien interès a cantar i els arbres s’oblidaven de florir.
Una vegada una bonica flor va alçar el seu cap sobre la gespa, però en veure el cartell es va entristir tant pensant en els noiets, que es va deixar caure a terra, tornant-se a dormir. Els únics que es van alegrar van ser el gelo i la neu.
-La primavera s’ha oblidat d’aquest jardí -exclamaven- Gracies a això anem a viure-hi tot l’any.
La neu va estendre el seu gran mantell blan sobre la gespa i el gel va revestir de plata tots els arbres.
Llavors van invitar al ben del Nord a què vingués a passar una temporada amb ells.
El vent del Nord va acceptar i va vindre. Estava embolicat en pells. Bramava durant tot el dia pel jardí, derrocant a cada moment xemeneies.
-Aquest és un lloc deliciós -deia- Invitem també a la calamarsa.
I va arribar així mateix la calamarsa.
(fragment “El gegant egoista”, OSCAR WILDE)
adeu 😀
llena: plena
ivern: hivern
bunica: bonica
Van intentar jugar a la carretera, però era plena de pols, tota plena de pedres esmolades i no els gustava. Van agafar el costum de passejar-se, una vegada acabades les seves classes, al voltant de l’alt mur, per a parlar del bell jardí que hi havia a l’altre costat.
Llavors va arribar la primavera i a tot el país van haver-hi pardals i floretes. Només el jardí del gegant egoista continuava sent hivern.
Els pardals, des de que no hi havia noiets, no tenien interès a cantar i els arbres s’oblidaven de florir.
Una vegada una bonica flor va alçar el seu cap sobre la gespa, però en veure el cartell es va entristir tant pensant en els noiets, que es va deixar caure a terra, tornant-se a dormir. Els únics que es van alegrar van ser el gelo i la neu.
-La primavera s’ha oblidat d’aquest jardí -exclamaven- Gràcies a això anem a viure-hi tot l’any.
La neu va estendre el seu gran mantell blan sobre la gespa i el gel va revestir de plata tots els abres.
Llavors van invitar al ben del Nord a què vingués a passar una temporada amb ells.
El vent del Nord va acceptar i va vindre. Estaba embolicat en pells. Bramava durant tot el dia pel jardí, derrocant a cada moment ximeneies.
-Aquest és un lloc deliciós -deia- Invitem també a la calamarsa.
I va arribar així mateix la calamarsa.
(fragment “El gegant egoista”, OSCAR WILDE)
Deww
Van intentar jugar a la carretera, però era plena de pols, tota plena de pedres esmolades i no els gustava. Van agafar el costum de passejar-se, una vegada acabades les seves classes, al voltant de l’alt mur, per a parlar del bell jardí que hi havia a l’altre costat.
Llavors va arribar la primavera i a tot el país van haver-hi pardals i floretes. Només el jardí del gegant egoista continuava sent hivern.
Els pardals, des de que no hi havia noiets, no tenien interès a cantar i els arbres s’oblidaven de florir.
Una vegada una bonica flor va alçar el seu cap sobre la gespa, però en veure el cartell es va entristir tant pensant en els noiets, que es va deixar caure a terra, tornant-se a dormir. Els únics que es van alegrar van ser el gelo i la neu.
-La primavera s’ha oblidat d’aquest jardí -exclamaven- Gràcies a això anem a viure-hi tot l’any.
La neu va estendre el seu gran mantell blan sobre la gespa i el gel va revestir de plata tots els abres.
Llavors van invitar al ben del Nord a què vingués a passar una temporada amb ells.
El vent del Nord va acceptar i va vindre. Estaba embolicat en pells. Bramava durant tot el dia pel jardí, derrocant a cada moment ximeneies.
-Aquest és un lloc deliciós -deia- Invitem també a la calamarsa.
I va arribar així mateix la calamarsa.
(fragment “El gegant egoista”, OSCAR WILDE)
ivern:hivern
bunica:bonica
abres:arbres
Van intentar jugar a la carretera, però era llena de pols, tota plena de pedres esmolades i no els gustava. Van agafar el costum de passejar-se, una vegada acabades les seves classes, al voltant de l’alt mur, per a parlar del bell jardí que hi havia a l’altre costat.
Llavors va arribar la primavera i a tot el país van haver-hi pardals i floretes. Només el jardí del gegant egoista continuava sent hivern.
Els pardals, des de que no hi havia noiets, no tenien interès a cantar i els arbres s’oblidaven de florir.
Una vegada una bonica flor va alçar el seu cap sobre la llespa, però en veure el cartell es va entristir tant pensant en els noiets, que es va deixar caure a terra, tornant-se a dormir. Els únics que es van alegrar van ser el gelo i la neu.
-La primavera s’ha oblidat d’aquest jardí -exclamaven- Gràcies a això anem a viure-hi tot l’any.
La neu va estendre el seu gran mantell blan sobre la llespa i el gel va revestir de plata tots els arbres.
Llavors van invitar al ben del Nord a què vingués a passar una temporada amb ells.
El vent del Nord va acceptar i va vindre. Estava embolicat en pells. Bramava durant tot el dia pel jardí, derrocant a cada moment xemeneies.
-Aquest és un lloc deliciós -deia- Invitem també a la calamarsa.
I va arribar així mateix la calamarsa.
llena:plena
gustava:agradava
clases:classes
floretas:floretes
ivern:hivern
bunica:bonica
alçar:aixecar
yespa:gespa
gelo:gel
blan:bland
llespa:gespa
abres:arbres
ben:vent
Estaba:estava
ambolicat:embolicat
ximenees:ximeneies
Van intentar jugar a la carretera, però era plena de pols, tota plena de pedres esmolades i no els agradaba. Van agafar el costum de passejar-se, una vegada acabades les seves classes, al voltant de l’alt mur, per a parlar del bell jardí que hi havia a l’altre costat.
Llavors va arribar la primavera i a tot el país van haver-hi pardals i floretes. Només el jardí del gegant egoista continuava sent ivern.
Els pardals, des de que no hi havia noiets, no tenien interés a cantar i els arbres s’oblidaven de florir.
Una vegada una bonica flor va alçar el seu cap sobre la llespa, però en veure el cartell es va entristir tant pensant en els noiets, que es va deixar caure a terra, tornant-se a dormir. Els únics que es van alegrar van ser el gel i la neu.
-La primavera s’ha oblidat d’aquest jardí -exclamaven- Grácies a això anem a viure-hi tot l’any.
La neu va estendre el seu gran mantell blanc sobre la llespa i el gel va revestir de plata tots els abres.
Llavors van invitar al ven del Nord a què vingués a passar una temporada amb ells.
El vent del Nord va aceptar i va vindre. Estaba embolicat en pells. Bramava durant tot el dia pel jardí, derrocant a cada moment ximenees.
-Aquest és un lloc deliciós -deia- Invitem també a la calamarssa.
I va arribar així mateix la calamarssa.
(fragment “El gegant egoista”, OSCAR WILDE)
Van intentar jugar a la carretera, però era plena de pols, tota plena de pedres esmolades i no els gustava. Van agafar el costum de passejar-se, una vegada acabades les seves classes, al voltant de l’alt mur, per a parlar del bell jardí que hi havia a l’altre costat.
Llavors va arribar la primavera i a tot el país van haver-hi pardals i floretes. Només el jardí del gegant egoista continuava sent hivern.
Els pardals, des de que no hi havia noiets, no tenien interès a cantar i els arbres s’oblidaven de florir.
Una vegada una bonica flor va alçar el seu cap sobre la llespa, però en veure el cartell es va entristir tant pensant en els noiets, que es va deixar caure a terra, tornant-se a dormir. Els únics que es van alegrar van ser el gelo i la neu.
-La primavera s’ha oblidat d’aquest jardí -exclamaven- Gràcies a això anem a viure-hi tot l’any.
La neu va estendre el seu gran mantell blan sobre la llespa i el gel va revestir de plata tots els abres.
Llavors van invitar al ben del Nord a què vingués a passar una temporada amb ells.
El vent del Nord va acceptar i va vindre. Estava embolicat en pells. Bramava durant tot el dia pel jardí, derrocant a cada moment ximenees.
-Aquest és un lloc deliciós -deia- Invitem també a la calamarsa.
I va arribar així mateix la calamarsa.
(fragment “El gegant egoista”, OSCAR WILDE)