Saps trobar les errades? (26)
28 març 2011
Van intentar jugar a la carretera, però era llena de pols, tota plena de pedres esmolades i no els gustava. Van agafar el costum de passejar-se, una vegada acavades les seves clases, al voltant de l’alt mur, per a parlar del bell jardí que hi havia a l’altre costat.
Llavors va arribar la primavera i a tot el país van haver-hi pardals i floretas. Només el jardí del gegant egoista continuava sent ivern.
Els pardals, des de que no hi havia noiets, no tenien interés a cantar i els arbres s’oblidaven de florir.
Una vegada una bunica flor va alçar el seu cap sobre la yespa, però en veure el cartell es va entristir tant pensant en els noiets, que es va deixar caure a terra, tornant-se a dormir. Els únics que es van alegrar van ser el gelo i la neu.
-La primavera s’ha oblidat d’aquest jardí -exclamaven- Grácies a això anem a viure-hi tot l’any.
La neu va estendre el seu gran mantell blan sobre la llespa i el gel va revestir de plata tots els abres.
Llavors van invitar al ben del Nord a què vingués a passar una temporada amb ells.
El vent del Nord va acceptar i va vindre. Estaba ambolicat en pells. Bramava durant tot el dia pel jardí, derrocant a cada moment ximenees.
-Aquest és un lloc deliciós -deia- Invitem també a la calamarsa.
I va arribar així mateix la calamarsa.
(fragment “El gegant egoista”, OSCAR WILDE)
Van intentar jugar a la carretera, però era plena de pols, tota plena de pedres esmolades i no els agradaba. Van agafar el costum de passejar-se, una vegada acavades les seves classes, al voltant de l’alt mur, per a parlar del bell jardí que hi havia a l’altre costat.
Llavors va arribar la primavera i a tot el país van haver-hi pardals i floretes. Només el jardí del gegant egoista continuava sent hivern.
Els pardals, des de que no hi havia noiets, no tenien interés a cantar i els arbres s’oblidaven de florir.
Una vegada una bonica flor va alçar el seu cap sobre la gespa, però en veure el cartell es va entristir tant pensant en els noiets, que es va deixar caure a terra, tornant-se a dormir. Els únics que es van alegrar van ser el gelo i la neu.
-La primavera s’ha oblidat d’aquest jardí -exclamaven- Grácies a això anem a viure-hi tot l’any.
La neu va estendre el seu gran mantell blan sobre la llespa i el gel va revestir de plata tots els abres.
Llavors van invitar al ben del Nord a què vingués a passar una temporada amb ells.
El vent del Nord va acceptar i va vindre. Estaba ambolicat en pells. Bramava durant tot el dia pel jardí, derrocant a cada moment ximenees.
-Aquest és un lloc deliciós -deia- Invitem també a la calamarsa.
I va arribar així mateix la calamarsa.
llena:plena
gustava:agradava
clases:classes
floretas:floretes
ivern:hivern
bunica:bonica
alçar:aixecar
yespa:gespa
gelo:gel
blan:bland
llespa:gespa
abres:arbres
ben:vent
Estaba:estava
ambolicat:embolicat
ximenees:ximeneies
ADEU¿¿¿¿¿
Van intentar jugar a la carretera, però era llena de pols, tota plena de pedres esmolades i no els hi agradava. Van agafar el costum de passejar-se, una vegada acabades les seves classes, al voltant de l’alt mur, per a parlar del vell jardí que hi havia a l’altre costat.
Llavors va arribar la primavera i a tot el país van haver-hi pardals i floretes. Només el jardí del gegant egoista continuava sent hivern.
Els pardals, des que no hi havia noiets, no tenien interés a cantar i els arbres s’oblidaven de florir.
Una vegada una bonica flor va alçar el seu cap sobre la gespa, però en veure el cartell es va entristir tant pensant en els noiets, que es va deixar caure a terra, tornant-se a dormir. Els únics que es van alegrar van ser el gel i la neu.
-La primavera s’ha oblidat d’aquest jardí -exclamaven- Gràcies a això anem a viure-hi tot l’any.
La neu va estendre el seu gran mantell blanc sobre la gespa i el gel va revestir de plata tots els arbres.
Llavors van invitar al vent del Nord a que vingués a passar una temporada amb ells.
El vent del Nord va acceptar i va vindre. Estava embolicat en pels. Bramava durant tot el dia pel jardí, derrocant a cada moment xemenies.
-Aquest és un lloc deliciós -deia- Invitem també a la calamarsa.
I va arribar així mateix la calamarsa.
Van intentar jugar a la carretera, però era plena de pols, tota plena de pedres esmolades i no els gustava. Van agafar el costum de passejar-se, una vegada acabades les seves classes, al voltant de l’alt mur, per a parlar del bell jardí que hi havia a l’altre costat.
Llavors va arribar la primavera i a tot el país van haver-hi pardals i floretes. Només el jardí del gegant egoista continuava sent hivern.
Els pardals, des de que no hi havia noiets, no tenien interès a cantar i els arbres s’oblidaven de florir.
Una vegada una bonica flor va alçar el seu cap sobre la gespa, però en veure el cartell es va entristir tant pensant en els noiets, que es va deixar caure a terra, tornant-se a dormir. Els únics que es van alegrar van ser el gelo i la neu.
-La primavera s’ha oblidat d’aquest jardí -exclamaven- Gràcies a això anem a viure-hi tot l’any.
La neu va estendre el seu gran mantell blan sobre la gespa i el gel va revestir de plata tots els abres.
Llavors van invitar al ben del Nord a què vingués a passar una temporada amb ells.
El vent del Nord va acceptar i va vindre. Estaba embolicat en pells. Bramava durant tot el dia pel jardí, derrocant a cada moment ximeneies.
-Aquest és un lloc deliciós -deia- Invitem també a la calamarsa.
I va arribar així mateix la calamarsa.
(fragment “El gegant egoista”, OSCAR WILDE)
Hola:
Van intentar jugar a la carretera, però era llena de pols, tota plena de pedres esmolades i no els hi agradava. Van agafar el costum de passejar-se, una vegada acabades les seves classes, al voltant de l’alt mur, per a parlar del vell jardí que hi havia a l’altre costat.
Llavors va arribar la primavera i a tot el país van haver-hi pardals i floretes. Només el jardí del gegant egoista continuava sent hivern.
Els pardals, des que no hi havia noiets, no tenien interés a cantar i els arbres s’oblidaven de florir.
Una vegada una bonica flor va alçar el seu cap sobre la gespa, però en veure el cartell es va entristir tant pensant en els noiets, que es va deixar caure a terra, tornant-se a dormir. Els únics que es van alegrar van ser el gel i la neu.
-La primavera s’ha oblidat d’aquest jardí -exclamaven- Gràcies a això anem a viure-hi tot l’any.
La neu va estendre el seu gran mantell blanc sobre la gespa i el gel va revestir de plata tots els arbres.
Llavors van invitar al vent del Nord a que vingués a passar una temporada amb ells.
El vent del Nord va acceptar i va vindre. Estava embolicat en pels. Bramava durant tot el dia pel jardí, derrocant a cada moment xemenies.
-Aquest és un lloc deliciós -deia- Invitem també a la calamarsa.
I va arribar així mateix la calamarsa.
Holaa 🙂
Van intentar jugar a la carretera, però era plena de pols, tota plena de pedres esmolades i no els gustava. Van agafar el costum de passejar-se, una vegada acavades les seves classes, al voltant de l’alt mur, per a parlar del bell jardí que hi havia a l’altre costat.
Llavors va arribar la primavera i a tot el país van haver-hi pardals i floretes. Només el jardí del gegant egoista continuava sent hivern.
Els pardals, des de que no hi havia noiets, no tenien interès a cantar i els arbres s’oblidaven de florir.
Una vegada una bonica flor va alçar el seu cap sobre la gespa, però en veure el cartell es va entristir tant pensant en els noiets, que es va deixar caure a terra, tornant-se a dormir. Els únics que es van alegrar van ser el gelo i la neu.
-La primavera s’ha oblidat d’aquest jardí -exclamaven- Gràcies a això anem a viure-hi tot l’any.
La neu va estendre el seu gran mantell blan sobre la gespa i el gel va revestir de plata tots els arbres.
Llavors van invitar al ben del Nord a què vingués a passar una temporada amb ells.
El vent del Nord va acceptar i va vindre. Estava embolicat en pells. Bramava durant tot el dia pel jardí, derrocant a cada moment xemeneies.
-Aquest és un lloc deliciós -deia- Invitem també a la calamarsa.
I va arribar així mateix la Calamarca.
ola os dego la errades
Van intentar jugar a la carretera, pera era llena de pos, tato plena de pedrés esmola des i no les gustaba. Van agafar el costum de passejar-se, una vegada acabades les seves clases, al voltant de l’alt mur, per a parlar del bell jardí que hi havia a l’altre costat.
Llavors va arribar la primavera i a tot el país van haver-hi pardals i floretas. Només el jardí del gegant egoista continuava sent hivern.
Els pardals, des de que no hi havia noiets, no tenien interés a cantar i els arbres s’oblidaven de florir.
Una vegada una bonica flor va alçar el seu cap sobre la gespa, però en veure el cartell es va entristir tant pensant en els noiets, que es va deixar caure a terra, tornant-se a dormir. Els únics que es van alegrar van ser el gelo i la neu.
-La primavera s’ha oblidat d’aquest jardí -exclamaven- Gràcies a això anem a viure-hi tot l’any.
La neu va estendre el seu gran mantell blan sobre la llesca i el gel va revestir de plata tots els abres.
Llavors van invitar al ben del Nord a què vingués a passar una temporada amb ells.
El vent del Nord va acceptar i va vindre. Estaba embolicat en pells. Bramava durant tot el dia pel jardí, derrocant a cada moment xemeneies.
-Aquest és un lloc deliciós -deia- Invitem també a la calamarsa.
I va arribar així mateix la calamarsa.
(Fragment “El gegant egoista”, OSCAR WILDE)
Van intentar jugar a la carretera, però era llena de pols, tota plena de pedres esmolades i no els hi agradava. Van agafar el costum de passejar-se, una vegada acabades les seves classes, al voltant de l’alt mur, per a parlar del vell jardí que hi havia a l’altre costat.
Llavors va arribar la primavera i a tot el país van haver-hi pardals i floretes. Només el jardí del gegant egoista continuava sent hivern.
Els pardals, des que no hi havia noiets, no tenien interés a cantar i els arbres s’oblidaven de florir.
Una vegada una bonica flor va alçar el seu cap sobre la gespa, però en veure el cartell es va entristir tant pensant en els noiets, que es va deixar caure a terra, tornant-se a dormir. Els únics que es van alegrar van ser el gel i la neu.
-La primavera s’ha oblidat d’aquest jardí -exclamaven- Gràcies a això anem a viure-hi tot l’any.
La neu va estendre el seu gran mantell blanc sobre la gespa i el gel va revestir de plata tots els arbres.
Llavors van invitar al vent del Nord a que vingués a passar una temporada amb ells.
El vent del Nord va acceptar i va vindre. Estava embolicat en pels. Bramava durant tot el dia pel jardí, derrocant a cada moment xemenies.
-Aquest és un lloc deliciós -deia- Invitem també a la calamarsa.
I va arribar així mateix la calamarsa.
Van intentar jugar a la carretera, però era plena de pols, tota plena de pedres esmolades i no els gustava. Van agafar el costum de passejar-se, una vegada acavades les seves classes, al voltant de l’alt mur, per a parlar del bell jardí que hi havia a l’altre costat.
Llavors va arribar la primavera i a tot el país van haver-hi pardals i floretes. Només el jardí del gegant egoista continuava sent hivern.
Els pardals, des de que no hi havia noiets, no tenien interès a cantar i els arbres s’oblidaven de florir.
Una vegada una bonica flor va alçar el seu cap sobre la gespa, però en veure el cartell es va entristir tant pensant en els noiets, que es va deixar caure a terra, tornant-se a dormir. Els únics que es van alegrar van ser el gelo i la neu.
-La primavera s’ha oblidat d’aquest jardí -exclamaven- Gràcies a això anem a viure-hi tot l’any.
La neu va estendre el seu gran mantell blan sobre la gespa i el gel va revestir de plata tots els arbres.
Llavors van invitar al ben del Nord a què vingués a passar una temporada amb ells.
El vent del Nord va acceptar i va vindre. Estava embolicat en pells. Bramava durant tot el dia pel jardí, derrocant a cada moment xemeneies.
-Aquest és un lloc deliciós -deia- Invitem també a la calamarsa.
I va arribar així mateix la Calamarca.
Van intentar jugar a la carretera, però era plena de pols, tota plena de pedres esmolades i no els gustava. Van agafar el costum de passejar-se, una vegada acavades les seves classes, al voltant de l’alt mur, per a parlar del bell jardí que hi havia a l’altre costat.
Llavors va arribar la primavera i a tot el país van haver-hi pardals i floretes. Només el jardí del gegant egoista continuava sent hivern.
Els pardals, des de que no hi havia noiets, no tenien interès a cantar i els arbres s’oblidaven de florir.
Una vegada una bonica flor va alçar el seu cap sobre la gespa, però en veure el cartell es va entristir tant pensant en els noiets, que es va deixar caure a terra, tornant-se a dormir. Els únics que es van alegrar van ser el gelo i la neu.
-La primavera s’ha oblidat d’aquest jardí -exclamaven- Gràcies a això anem a viure-hi tot l’any.
La neu va estendre el seu gran mantell blan sobre la gespa i el gel va revestir de plata tots els arbres.
Llavors van invitar al ben del Nord a què vingués a passar una temporada amb ells.
El vent del Nord va acceptar i va vindre. Estava embolicat en pells. Bramava durant tot el dia pel jardí, derrocant a cada moment xemeneies.
-Aquest és un lloc deliciós -deia- Invitem també a la calamarsa.
I va arribar així mateix la Calamarca.
Van intentar jugar a la carretera, però era plena de pols, tota plena de pedres esmolades i no els gustava. Van agafar el costum de passejar-se, una vegada acavades les seves classes, al voltant de l’alt mur, per a parlar del bell jardí que hi havia a l’altre costat.
Llavors va arribar la primavera i a tot el país van haver-hi pardals i floretes. Només el jardí del gegant egoista continuava sent hivern.
Els pardals, des de que no hi havia noiets, no tenien interès a cantar i els arbres s’oblidaven de florir.
Una vegada una bonica flor va alçar el seu cap sobre la gespa, però en veure el cartell es va entristir tant pensant en els noiets, que es va deixar caure a terra, tornant-se a dormir. Els únics que es van alegrar van ser el gelo i la neu.
-La primavera s’ha oblidat d’aquest jardí -exclamaven- Gràcies a això anem a viure-hi tot l’any.
La neu va estendre el seu gran mantell blan sobre la gespa i el gel va revestir de plata tots els arbres.
Llavors van invitar al ben del Nord a què vingués a passar una temporada amb ells.
El vent del Nord va acceptar i va vindre. Estava embolicat en pells. Bramava durant tot el dia pel jardí, derrocant a cada moment xemeneies.
-Aquest és un lloc deliciós -deia- Invitem també a la calamarsa.
I va arribar així mateix la Calamarca.
Van intentar jugar a la carretera, però era plena de pols, tota plena de pedres esmolades i no els gustava. Van agafar el costum de passejar-se, una vegada acavades les seves classes, al voltant de l’alt mur, per a parlar del bell jardí que hi havia a l’altre costat.
Llavors va arribar la primavera i a tot el país van haver-hi pardals i floretes. Només el jardí del gegant egoista continuava sent hivern.
Els pardals, des de que no hi havia noiets, no tenien interès a cantar i els arbres s’oblidaven de florir.
Una vegada una bonica flor va alçar el seu cap sobre la gespa, però en veure el cartell es va entristir tant pensant en els noiets, que es va deixar caure a terra, tornant-se a dormir. Els únics que es van alegrar van ser el gelo i la neu.
-La primavera s’ha oblidat d’aquest jardí -exclamaven- Gràcies a això anem a viure-hi tot l’any.
La neu va estendre el seu gran mantell blan sobre la gespa i el gel va revestir de plata tots els arbres.
Llavors van invitar al ben del Nord a què vingués a passar una temporada amb ells.
El vent del Nord va acceptar i va vindre. Estava embolicat en pells. Bramava durant tot el dia pel jardí, derrocant a cada moment xemeneies.
-Aquest és un lloc deliciós -deia- Invitem també a la calamarsa.
I va arribar així mateix la Calamarca.
hola!!!!!!!!!11
Van intentar jugar a la carretera, però era plena de pols, tota plena de pedres esmolades i no els gustava. Van agafar el costum de passejar-se, una vegada acabades les seves classe, al voltant de l’alt mur, per a parlar del bell jardí que hi havia a l’altre costat.
Llavors va arribar la primavera i a tot el país van haver-hi pardals i floretes. Només el jardí del gegant egoista continuava sent hivern.
Els pardals, des de que no hi havia noiets, no tenien interès a cantar i els arbres s’oblidaven de florir.
Una vegada una bonica flor va alçar el seu cap sobre la vespa, però en veure el cartell es va entristir tant pensant en els noiets, que es va deixar caure a terra, tornant-se a dormir. Els únics que es van alegrar van ser el gelo i la neu.
-La primavera s’ha oblidat d’aquest jardí -exclamaven- Gràcies a això anem a viure-hi tot l’any.
La neu va estendre el seu gran mantell blan sobre la lapsa i el gel va revestir de plata tots els abres.
Llavors van invitar al ben del Nord a què vingués a passar una temporada amb ells.
El vent del Nord va acceptar i va vindre. Estava embolicat en pells. Bramava durant tot el dia pel jardí, derrocant a cada moment xemeneies.
-Aquest és un lloc deliciós -deia- Invitem també a la calamarsa.
I va arribar així mateix la calamarsa.
errades 26:
Van intentar jugar a la carretera, però era plena de pols, tota plena de pedres esmolades i no els gustava. Van agafar el costum de passejar-se, una vegada acabades les seves classe, al voltant de l’alt mur, per a parlar del bell jardí que hi havia a l’altre costat.
Llavors va arribar la primavera i a tot el país van haver-hi pardals i floretes. Només el jardí del gegant egoista continuava sent hivern.
Els pardals, des de que no hi havia noiets, no tenien interès a cantar i els arbres s’oblidaven de florir.
Una vegada una bonica flor va alçar el seu cap sobre la gespa, però en veure el cartell es va entristir tant pensant en els noiets, que es va deixar caure a terra, tornant-se a dormir. Els únics que es van alegrar van ser el gelo i la neu.
-La primavera s’ha oblidat d’aquest jardí -exclamaven- Gràcies a això anem a viure-hi tot l’any.
La neu va estendre el seu gran mantell blan sobre la gespa i el gel va revestir de plata tots els arbres.
Llavors van invitar al ben del Nord a què vingués a passar una temporada amb ells.
El vent del Nord va acceptar i va vindre. Estava embolicat en pells. Bramava durant tot el dia pel jardí, derrocant a cada moment xemeneies.
-Aquest és un lloc deliciós -deia- Invitem també a la calamarsa.
I va arribar així mateix la Calamarca.
Van intentar jugar a la carretera, però era plena de pols, tota plena de pedres esmolades i no els gustava. Van agafar el costum de passejar-se, una vegada acabades les seves classes, al voltant de l’alt mur, per a parlar del bell jardí que hi havia a l’altre costat.
Llavors va arribar la primavera i a tot el país van haver-hi pardals i floretes. Només el jardí del gegant egoista continuava sent hivern.
Els pardals, des de que no hi havia noiets, no tenien interès a cantar i els arbres s’oblidaven de florir.
Una vegada una bonica flor va alçar el seu cap sobre la gespa, però en veure el cartell es va entristir tant pensant en els noiets, que es va deixar caure a terra, tornant-se a dormir. Els únics que es van alegrar van ser el gelo i la neu.
-La primavera s’ha oblidat d’aquest jardí -exclamaven- Gràcies a això anem a viure-hi tot l’any.
La neu va estendre el seu gran mantell blan sobre la gespa i el gel va revestir de plata tots els abres.
Llavors van invitar al ben del Nord a què vingués a passar una temporada amb ells.
El vent del Nord va acceptar i va vindre. Estaba embolicat en pells. Bramava durant tot el dia pel jardí, derrocant a cada moment ximeneies.
-Aquest és un lloc deliciós -deia- Invitem també a la calamarsa.
I va arribar així mateix la calamarsa.
(fragment “El gegant egoista”, OSCAR WILDE)
Van intentar jugar a la carretera, però era plena de pols, tota plena de pedres esmolades i no els gustava. Van agafar el costum de passejar-se, una vegada acabades les seves classes, al voltant de l’alt mur, per a parlar del bell jardí que hi havia a l’altre costat.
Llavors va arribar la primavera i a tot el país van haver-hi pardals i floretes. Només el jardí del gegant egoista continuava sent hivern.
Els pardals, des de que no hi havia noiets, no tenien interès a cantar i els arbres s’oblidaven de florir.
Una vegada una bonica flor va alçar el seu cap sobre la gespa, però en veure el cartell es va entristir tant pensant en els noiets, que es va deixar caure a terra, tornant-se a dormir. Els únics que es van alegrar van ser el gelo i la neu.
-La primavera s’ha oblidat d’aquest jardí -exclamaven- Gràcies a això anem a viure-hi tot l’any.
La neu va estendre el seu gran mantell blan sobre la gespa i el gel va revestir de plata tots els abres.
Llavors van invitar al ben del Nord a què vingués a passar una temporada amb ells.
El vent del Nord va acceptar i va vindre. Estaba embolicat en pells. Bramava durant tot el dia pel jardí, derrocant a cada moment ximeneies.
-Aquest és un lloc deliciós -deia- Invitem també a la calamarsa.
I va arribar així mateix la calamarsa.
Van intentar jugar a la carretera, però era plena de pols, tota plena de pedres esmolades i no els gustava. Van agafar el costum de passejar-se, una vegada acabades les seves classes, al voltant de l’alt mur, per a parlar del bell jardí que hi havia a l’altre costat.
Llavors va arribar la primavera i a tot el país van haver-hi pardals i floretes. Només el jardí del gegant egoista continuava sent hivern.
Els pardals, des de que no hi havia noiets, no tenien interès a cantar i els arbres s’oblidaven de florir.
Una vegada una bonica flor va alçar el seu cap sobre la gespa, però en veure el cartell es va entristir tant pensant en els noiets, que es va deixar caure a terra, tornant-se a dormir. Els únics que es van alegrar van ser el gelo i la neu.
-La primavera s’ha oblidat d’aquest jardí -exclamaven- Gràcies a això anem a viure-hi tot l’any.
La neu va estendre el seu gran mantell blan sobre la gespa i el gel va revestir de plata tots els abres.
Llavors van invitar al ben del Nord a què vingués a passar una temporada amb ells.
El vent del Nord va acceptar i va vindre. Estaba embolicat en pells. Bramava durant tot el dia pel jardí, derrocant a cada moment ximeneies.
-Aquest és un lloc deliciós -deia- Invitem també a la calamarsa.
I va arribar així mateix la calamarsa.
(fragment “El gegant egoista”, OSCAR WILDE)