Els invasors de la web!

Eren les vuit del matí quan la mare em va llevar per anar al col·legi. Avui crec que el nostre professor no vindrà perquè ahir no es trobava bé.
Quan vaig arribar a l’escola l’Anna em va dir que no havia vingut en Tom. Jo amb la resta de companys ens preguntàvem qui seria el professor que ens donaria classe. Més tard va venir el director per comunicar-nos que en Tom, com té febre estarà uns dies de baixa. El substituirà una professora que es diu Teresa. Com seria aquella professora?
Quan va entrar per aquella porta vaig veure que era una noia jove, els seus ulls eren blaus i el seu cabell de color marró. Va dir:
– Hola nois, em dic Teresa i seré la vostra professora durant aquest dies, d’acord? – i va continuant parlant, no parava.
Després durant l’estona del pati no hi havia ningú que no parlés d’ella, tothom deia que semblava simpàtica, però jo trobava a faltar el professor i les seves bromes.
Després del pati ens tocava castellà. Ella va obrir els llibres i va dir que començaríem per la pàgina 17, i un company va cridar:
– Si aquesta pàgina ja l’hem feta.
La Teresa es va quedar pensativa i va escriure a la pissarra: “Adivinanzas”. Tots ens vam quedar molt intrigats i ella va dir:
– Farem un joc. Vosaltres us inventeu una endevinalla, però que sigui en castellà. Els altres l’endevinaran.
En Pau va ser el primer va dir:
– Vive en su casa y está en todas partes, ¿qué es?
I un altre va dir:
– El caracol
– Sí! -va cridar en Pau.
Després va ser l’Anna:
– Cuando nací andaba por el suelo y cuando soy mayor me escapo por el cielo..
– La mariposa- vaig respondre jo.
I així amb tots els companys, quan em va tocar a mi em vaig posar com un tomàquet perquè no volia que la meva endevinalla fos la pitjor de totes. Amb veu baixa vaig dir;
– Adivina, adivinanza, ¿qué lleva el burro en la panza?
Uns quants companys van aixecar la mà. Jo creia que sabien la resposta però només preguntaven si podien anar al lavabo.
La Teresa em va mirar i em va preguntar:
– La resposta és l’estómac?
I jo vaig fer-li no amb el cap. Ella va riure i va dir:
– Què és sinó?
– Les mosques!
– Queeè!!!??- va cridar i em va dir que em segués al meu lloc.

Ella ens  en va dir unes quantes però les havíem de pensar per deures.
a) Cuatro gatos en un cuarto,
cada gato en un rincón,
cada gato ve tres gatos,
adivina cuántos son.

b) Pie por pie fueron calzando
hasta los cien que tenía
y para calzarle todas
tardaron más de cien días.

Jo com sóc un ximple, no sé la resposta. Em podries ajudar? Si us plau!!!

ADÉU!

Shirley