Els Rando
17 març 2011Una vegada fa molt de temps hi havia una família molt rica i viciosa, ells eren els Rando. Eren el pare, la mare i la nena. Una nena molt bona comparada amb la seva família, era un àngel molt bona persona. Es deia Laura, a ella li agradaven molt les joguines sobretot les nines.
Un dia, passejant per una carretera elegant, la nena va veure un senyor amb un petit mercat. La nena havia vist una petita nina amagada per aquell petit mercat, una nina que canviaria tota la seva vida. La nena li va dir a la seva mare que volia aquella nina molt i molt. Llavors la mare li va dir al senyor que si li podia donar la nina, el senyor li va dir que era molt cara, la senyora presumida va dir que per a ella no era res car. El senyor li va advertir que aquella nina era d’una nena que va morir i el seu cos es va endinsar en la nina. La senyora creguda va respondre que ella no creia en aquestes coses. El senyor en veu molt fluixeta va dir que la senyora havia de començar a creure en aquelles coses perquè aquella nina li anava a donar tota la mala sort del món i que possiblement també anava a perdre a la seva filla. En un instant el senyor es va esfumar com per art de màgia.
Quan va arribar a casa seva la nena va agafar la nina i la va començar a pentinar, llavors en aquell precís instant la nina va girar el cap i va obrir la boca i d’un moment a una altre la nena va desaparèixer com si res hagués passat, la nina en un tres i no res es va fer cendra i es va desintegrar.
Ningú va saber què havia passat, uns deien que la nina estava endimoniada i uns altres que la nena va desaparèixer i mai van tornar a veure aquells ulls de nena bonica. Des que havia passat això, la mare va començar a creure en aquelles coses de fantasia segons deia ella.
Daniela