Farem un simulacre
17 març 2011
Fa pocs minuts ens ha arribat la notícia que en aquest segon trimestre faríem un simulacre a l’escola, amb la participació de la Guàrdia Urbana i els bombers de la zona.
Perquè el simulacre sigui més ben fet, no se sap el dia ni l’hora. Només sabem que els llums s’apagaran en un moment determinat del dia i es formarà un col·lapse a les escales.
Esperem els vostres comentaris
Carlos i Carles
Hi havia una vegada un jove de 25 anys que es deia Àlex. Tenia una família: la seva dona Cristel i un fill que es deia Carlos.
Hi havia una vegada una noia que es deia Vanessa. Era una detectiu privada que per les nits, mirant la lluna nova, es convertia en una noia fantàstica que volava i feia mal a la humanitat .
Al Japó hi ha hagut un terratrèmol el passat divendres 11 de març, era molt fort de 8.9 de força. El tercer més fort del món i després del terratrèmol hi va haver un tsunami de 10 metres. Va destruir quasi tot el nord Japó i ara mateix s’està anant a un altre lloc, a Chile.
El tsunami del divendres passat que va patir el Japó era el més fort dels 140 anys. L’onada tenia 10 metres d’altura. Els japonesos estaven molt ben preparats per si passava un tsunami. A les escoles als nens petits també els ensenyaven com s’han de comportar. Hi havia un edifici que era una oficina que s’estava movent com si estigués gronxant-se. El mar va engolir 3000 persones. Entre elles hi havia un vaixell amb 1000 persones dins. Aquest tsunami va agafar cases, vaixells, cotxes…
Hi havia una vegada una escola que feia activitats extraescolars. Un dia en Pau, un nen que sempre tenia problemes, es va apuntar a un curs d’esport pensant que hi hauria gent bona, però no, hi havia una nena molt dolenta que sempre se’n reia de tothom… A aquella nena li deien Mata-Nois perquè sempre estava pegant, insultant, criticant…
una petita nina amagada per aquell petit mercat, una nina que canviaria tota la seva vida. La nena li va dir a la seva mare que volia aquella nina molt i molt. Llavors la mare li va dir al senyor que si li podia donar la nina, el senyor li va dir que era molt cara, la senyora presumida va dir que per a ella no era res car. El senyor li va advertir que aquella nina era d’una nena que va morir i el seu cos es va endinsar en la nina. La senyora creguda va respondre que ella no creia en aquestes coses. El senyor en veu molt fluixeta va dir que la senyora havia de començar a creure en aquelles coses perquè aquella nina li anava a donar tota la mala sort del món i que possiblement també anava a perdre a la seva filla. En un instant el senyor es va esfumar com per art de màgia.









Comentaris recents