Els invasors de la web!

Us parlaré de la meva amiga Melani. Ella ha nascut el 8 d’octubre de 1999 i té 11 anys. Té el cabell marró i els ulls marrons. El seu caràcter és tímid i és molt juganera amb mi i amb la nostra amiga Anabel. El seu color preferit és el rosa, li agraden els gats i menjar pizza. Li agrada molt un cantant molt famós que es diu JUSTIN BIEBER per a ella és un cantant molt guapo (bé a qui no li agrada?).
Ella de gran vol ser model. Quan es proposa estudiar treu molt bones notes. Quan tenim un examen i ens deixen temps per estudiar som un bon equip. Ella fa els deures quan els entén i la seva assignatura preferida és plàstica. Encara és molt aviat per pensar en l’institut i no sap a quin anirà.
La seva amiga Andrea.

Hola! Ara parlaré de la meva amiga Andrea. L’Andrea té 11 anys va néixer a Bulgaria el dia 16-12-99. Té el cabell de color negre
i els ulls marrons. El seu menjar preferit és la pizza i la seva cantant preferida es Selena Gomez.
La seva assignatura preferida es l’anglès i el català. A classe és molt bona estudiant i a vegades m’ajuda a fer els deures quan no els entenc. És molt tímida. El seu color preferit és el vermell. Els animals que més li agraden són els gats i els gossos. Ella de gran vol ser tenista professional. Sobre l’institut ja sap a quin anirà.
La seva amiga Melani

Hi havia una vegada una nena que es deia l’ Iris. A ella li agradava molt llegir llibres de superhomes i superdones. Un dia va anar a una llibreria i es va comprar un llibre que es titulava:
“L’Iris i els malvats popo.” Ella sobretot es va comprar aquest llibre perquè l’introducció era molt bona i a més la protagonista es deia com ella, Iris.
El dia que va comprar el llibre era un dia de pluja i tormenta. Ella es va ficar el llibre entre l’impermeable i es va anar cap a casa corrents perquè ja estava tronant molt fort. Quan anava cap a casa li va caure un tro però no li va fer res. Ella va pensar “bueno, tinc molta sort, no m’ha afectat”; però quan es va ficar a la seva habitació el pensament li va començar a canviar. El seu cos estava canviant. Llavors, va començar a llegir el llibre nou i es va quedar dormida. Va començar a somiar que era un supernena, tal com deia el llibre, que lluitava amb els malvats popo. Quan es va despertar, no va recordar res. Només que una nit va ser una nena,una nena supernena. Estava desitjant llegir-ne el llibre. Però bueno,ella ja sabia com era aquell llibre. Ella estava contenta d’aquest llibre. Estava desitjant tornar-se a comprar un llibre en aquella tenda. També estava desitjant dormir-se. Però això si,amb el llibre. “L’Iris i els malvats popo.”Quan va anar a l’escola, no ho va contar a ningú. Sabía que era un secret. I quan va passar al costat de la llibreria, el llibrer li va ginyar l’ullet..  L’Iris,va somriure.

Zoila

No em recordo ben bé que va a passar ,però va succeir…
Era dilluns, casi un dia qualsevol, va vindre un noi a la classe on eren la Laura i la Lucia que estaven fent un treball per a l’escola.
Tot semblava normal fins que va arribar aquell noi.
Es deia Ivan i tenia 12 any, quan les nenes tenien 11 anys. La directora va arriar a la classe per donar la benvinguda al nen nou.
El Ivan semblava un xicot de bona pasta.
Però tenia un secret…ell no era el Ivan, ell era altra persona, o sigui que ell era un segrestador i no en tenia 12 anys sinó que en tenia 23 i era un home que era molt baixet i es podia confondre amb molta facilitat.
Les nenes al principi pensaven que era un noi molt eixerit i bon nano, però al llarg del temps van saber que ell era un segrestador i van trucar a la policia.
Tot va sortir com tots es pensàvem.
Ell es va anar a la presó per tota la seva vida.
Va anar genial, tot como ho esperàvem. La policia les va donar les gràcies i va anar perfecte.

Fernanda

Hi havia una vegada uns amics, Luigi, Mario i una tortuga ninja que van anar a la piscina i van estar una bona estona. Després d’una estona van sortir de la piscina i van anar al vestíbul per agafar el dinar (uns entrepans i coca-coles). Van menjar i després van fer la migdiada. Es van dormir una hora i mitja. En aquella estona van tindre un somni, molt guay. En ell apareixien Luigi, Mario i la tortuga fent surf a la piscina. A les 17:30h de la tarda es van aixecar i van anar de nou al vestíbul.
Al arribar al vestíbul , es van dutxar, però hi havia un noi que li va dir al Lugi:
-Què fas en sense roba?- en Lugi va respondre:
-Mira noi estem en un vestuari de nois i no pasa res que estigui així.
Mentres tant el Mario i la Tortuga ninja es morien de la rialla.
Després d’una estona es van barallar en Luigi i l’altre noi que es deia Marcos , perquè a el Marcos no li agradava que en Luigi estigues sense roba.  El Luigi es va enfadar i li va donar un cop de puny i el va deixar somiant.

Aaron Daza.

Hola, em dic Montse i descriure a la meva professora Laura.
Laura, 27 anys, 16/6/1983
La Laura té el cabell castany i els ulls marrons. És molt sincera, guapa i divertida, posa molts deures més ben dit, massa deures. Sempre té feina i moltes vegades es posa a parlar sola dient: Ah…Vale! i això ens fa moltíssima gràcia. Sempre té una activitat per fer a classe, però moltes vegades no les podem fer perquè no ens callem o bé perquè no ens dóna temps. Si és perquè no callem o bé ens posa operacions, ens castiga sense pati o ens posa copia, però a part d’això és una profe boníssimaaaaaaaaaaaaaaa…!
El seu color preferit és el taronja, el seu esport preferit el bàsquet. La pasta és el seu menjar favorit però pel contrari no suporta les olives, diu que no pot amb elles.
És del barça i moltes vegades que guanya no l’importa que parlem del partit però d’altres s’enfada perquè no ens callem i no podem fer lo que toca en aquella hora.
És una profe que tota persona voldria tenir pel seu caràcter… És una sort tenir-la com a profe. Moltes vegades per exemple diu un nen/a:
– Que timo- llavors diu ella – Tu si que eres un timo- Després de dir això tots comencem a riure fins i tot ella. No m’estranya, és molt graciosa.
Això ha estat tot, espero que ja sabeu més de la meva professora Laura i que tots estiguem d’acord que és la profe més bona del món almenys per part meva, perquè jo l’estimo moltíssim.
Adéu.