Els invasors de la web!

Els sinc sentits del cos huma son:la vista, l’oida, el olfacte, el gust i el tacta. Pero curiosament la cosa no va quedar nomes amb aquets 5, sinó que de sopte es va nombrar un 6è sentit. Al principi, quan es va donar a coneixer el 6è sentit habia molts rumors de que era imposible tenir-ne un altra, però resultava que sense boler ja tots l’havien passat: és el sisè sentit d’un bebé.

Solució: cinc, humà, són, l’oïda, l’olfacte, tacte, però, només, sobte, conèixer, havia, que, impossible, altre, voler, nadó.

Part 1

Dia 21 dilluns.
En Luis i en Pol van de viatge a passar el cap de setmana. Anaven cap al poble dels seus pares. El poble es deia Xinxang Xoin Xung, aquest poble no es trobava a la Xina sinó a l’Alemanya.
Durant el viatge van passar per un poble solitari on no hi havia ningú. En un obrir i tancar d’ulls un llum brillant va passar a tota velocitat per sobre del poble i es va xocar. Els dos germans es van baixar del cotxe ràpidament a veure que havia passat. Es van dirigir cap a dins i quan van tornar cap el cotxe ja no estava!! Només quedaven les rodes. Com? Quan havien tret les rodes i s’havien emportat el cotxe? – es preguntaven.
Llavors van decidir quedar-se al poble. Sort que van baixar alguna motxilla amb ells…
Es van quedar en el poble a descansar. En Luis va dir:
– Agafaré el mòbil…No!!!! No hi ha cobertura!
– Quin horror! -va dir en Pol.
Es va posar a ploure, així que van decidir anar a una casa. Van entrar en un bar, a instal·lar-se.
Es van quedar adormits i mentrestant s’escoltava una veu de nena que sortia de l’armari.. Els dos germans es van espantar i van decidir obrir l’armari i…
(Continuarà…)

Samuel

Empanadilles de xocolata

Perquè hem escllit aquest tema?
Nosaltres hem escollit aquest tema perquè hem pensat que seria interesant conéixer plats d’altres països.

Parts en què es basarà?
Es basarà en els ingredients i en la preparació.

Què volem saber?
Nosaltres volem saber preparar i conèixer plats de diferents països.

Com has trobat la informació?
Nosaltres hem trobat l’informació a Internet.

Nucli:
Ingredients:
400 gr. de farina
1 got de vi blanc
1 miqueta de sal
Abundant oli
I sucre

Farcit :
4 cullerades de xocolata en polv
500 ml. de sucre ( 4 cullerades de sucre)
2 cullerades de fècula de blat de moro.

Preparació :
Posa la farina en un recipient, dóna-li forma de volcà, aboqui en el centre el vi mesclat amb un got d’oli i sal,i treballi fins obtenir una massa homogènia.
Prepari el farcit: Calenta la llet (reserva un got, amb sucre i el xocolata i quan trenqui a bullir, posa la fècula dissolta en la llet reservada i mou fins que espessi: poseu-lo a un plat i deixi que es refredi.
Extensa  la massa i talla-la en tires: distribueix el farcit sobre la taula, fes la forma de l’empanadilla i fregeix-les  en abundant oli ben calent:arrebossada en sucre i posa-la al plat.

Alba, Daniela i Mohamed

Perquè hem escollit aquesta tema ?
Bon dia nosaltres hem escollit el tema de l’institut perquè
l’any que ve anirem i volíem saber una mica més del que sabíem.

Parts en què es basarà.
Ara us direm uns instituts de l’Hospitalet de Llobregat:
Torres i Bages (es troba en el carrer Av. Can serra,101)
Joanot Martorell que es troba en el carrer Sant Mateu 21,23.
Joan XXlll que es troba en el carrer Av. Mare de Déu de Bellvitge,100,110.
Mercè Rodoreda que es troba en el carrer Rambla Marina,393
També hi ha l’Eduard Fontserè, Santa Eulàlia, Rubió i Ors, Pedraforca, Llobregat, Vilomara, Joan Miró i Provençana.

Què volíem saber?
Nosaltres volíem saber una mica més dels instituts per informar-nos com serà la nostra vida l’any que ve.

On has trobat la informació?
Hem trobat la informació a Internet.

Nucli.
Els instituts són centres per estudiar i aprendre. Quan anirem a l’institut ja formaran part de la nostra vida.
Els instituts són edificis molt semblants al col·legi.

Conclusió:Els instituts serveixen per aprendre i formar una mica més la teva vida S’hi estudia la E.S.O i el Batxillerat.

Ariadna i Aaron

1-Presentació:

a) Per què hem escollit aquest tema?
Hem agafat aquest tema dels professors perquè ens interessava saber com era la vida dels professors. I concretament, hem agafat a l’Eloina, perquè és la professora que porta més anys a l’escola.

b) Parts en què es basarà?
Es basarà en una entrevista.

c) Què voliem saber?
Voliem saber com era ella, quan no està a l’escola.

d) On em trobat l’informació?
A partir d’una entrevista que li hem fet.

2-Nucli:

1. Com et dius?
Eloina Fuentevilla

2. Quants anys tens?
Molts.

3. D’on ets?
Santander.

4. Quants anys portes a l’escola?
31 anys.

5. Perquè volies ser professora?
Per ajudar s’acabi la incultura.

6. Quant et paguen a l’escola?
Com a tots.

7. Quin t‘agrada més la Mónica o el Rebollo?
Els dos però el Rebollo és amic de fa molts anys.

8. Estàs bé amb el teus companys de treball?
Super bé.

9. Tens fills?
Sí, 2.

10 .Estàs casada?
Sí.

11.T’agrada l’escola?
Sí.

12. T’agrada les noves reformes?
Sí, menys el color verd de la façana.

13. Quin és el teu menjar preferit?
El peix i les llegums.

14. T’agraden les noves tecnologies i las pissarres digitals?
Sí.

15. Quina assignatura t’agrada més?
Les mates.

16. Com t’agrada més l’escola abans o ara?
Ara.

17. Quan et jubiles?
Dintre de 2 o 3 anys.

18. Vius lluny?
No.

19. A quina classe t’agradaria ser professora?
A cap.

20. Quin tipus de música t’agrada?
La clàssica.

21. Has conegut algun famós?
Algun.

22. Estàs trista perquè ha marxat el Rebollo?
Sí.

23. T’agrada pintar?
Poc.

24. Estàs contenta amb l’escola?
Sí.

25. T’ha agradat aquesta entrevista?
Molt.

3- Opinió i reflexió.

Nosaltres creiem que hem fet un bon treball sobre la professora que porta 31 anys a l’escola Puig i Gairalt.Ens ha agradat molt parlar amb l’Eloina i hem après coses noves sobre ella. També ebs agradaria saber més coses sobre altres professors.

Sandra, Fermín i Diego

Vet aquí en aquells temps hi havia uns nens que es deien Marc, Andreu i Lola. Tenien un gos per cadascú i una gata que els estimava molt.
Un dia van marxar de vacances per dues setmanes, als gossos i la gata se’ls van emportar a casa de la seva tieta fins que tornessin els nens.
Els animals van pensar que els havien abandonat i després d’una setmana volien tornar a casa així que se’n van anar pels boscos van estar tota l’estona caminat fins que es va fer de nit. Van dormir en unes fulles amontonades.
Al dia següent van caminar i caminar fins que van trobar un riu, allà van pescar uns peixos per menjar. La seva tieta es va adonar que els gossos no estaven ni la gata tampoc, llavors van trucar per telèfon als seus pares i es van posar molt i molt tristos.
Després de menjar van caminar i caminar fins havien de passar un riu. Els dos gossos van passar però la gata va passar per unes pedres i es va tropessar va caure a l’aigua, un gos va intentar rescatar-la però la gata seguia a l’aigua va caure per una cascada.
Ells van pensar que estaria morta però no era així, encara estava viva, va anar a parar a un riu petit. Allà hi havia un home que la va recollir i la va curar.
Els gossos van estar corrent i bordant molt fort i la gata com que els va escoltar va veure que eren ells, va anar corrents allà. Ells es van posar molt contents.
Més tard van anar a una muntanya petita des d’on veia la ciutat i els nens van anar ràpid a casa seva per si tornaven allà. Els gossos van caminar fins que es van adonar que hi havia un parc on ells anaven a jugar. Van veure que la seva casa no estava lluny. Van caminar i poc després van veure-la.
Els nens estaven jugant a bàsquet, un d’ells es va adonar que estava el seu gos bordant i al final van estar tots junts i feliços.
Alejandra

Vet aquí que una vegada que hi havia un dona que era astronauta. Un dia li va tocar una missió amb un home que no coneixia i van anar a Mart. La nau era molt gran i ells dos no es parlaven. Cadascú anava per lliure dins la nau. El viatge era molt llarg i per això van decidir començar a parlar. Parlant van descobrir que eren del mateix poble. Quan van sortir de la nau es van enamorar i van tenir un fill, estaven molt contents. Després dels 9 mesos d’embaràs va néixer el fill i van decidir tornar a viure a la Terra.
Miguel Ángel

1. Presentació
a) Per què hem escollit aquest tema?
Perquè és un animal en perill d’extinció.
b) Parts en què es basarà?
– Com s’alimenta
– Com és físicament
– Com viu
– Com creix
c) Què volíem saber?
Com podrien caçar.
Velocitat a la que podrien córrer.
d) A on hem anat a cercar la informació. (A Internet, a la biblioteca, preguntant als pares, als llibres, etc.)
De diferents parts d’Internet.

2. Nucli Explicació del tema (informació pròpiament dita)
El guepard pot córrer a la velocitat de fins a 110 km per hora.
Aquest animal és un felí que viu a l’Àfrica, pesa entre 50 i 60 kg.
El seu cos és allargat i prim, mesura entre 67 i 94 centímetres d’alt.
L’espatlla fa 1,21 i 1,5 metres de longitud.
Mentre creixen,li surten taques negres en el cos.
El guepard avança aproximadament set o vuit metres en un sol pas, té un cos llarg i fluid. Té uns grans pulmons, cor, fetge i glàndules suprarenals. Tenen unes dents petites. Quan ploren no es nota perquè a sota els ulls son negres.

3. Opinió i reflexió de tot el conjunt
Hem après que els guepards poden córrer a 110 km per hora.
Quan han de donar de menjar a les seves cries surten de seguida a caçar animals.
Ens ha agradat aquest tema perquè hem après coses del guepard que no sabíem. Estem esperant poder estudiar un altre animal com aquest mamífer.

Andrea i Nelson

Aixo era un ome que tenía un geni mol fort. Per menys de cinc céntims li puiava la san al cap i s‘enfuriasmava d’una mala manera. Quan li pujaba la mosca al nas era una tempesta de yamps i trons am cames. Llavors o feia volar tot. No hi habia rao que balgués. Tenies que fugir connren

Solució: Això, home, tenia, molt, cèntims, pujava, sang, enfurismava, pujava, llamps, amb, ho, havia, raó, valgués, havies de, corrent.

Un dia de sol, vaig anar a passejar prop del riu Llobregat, em vaig girar i de sobte va aparèixer una gran ombra amb forma d’un lleó deformat amb ales. Jo estava sorpresa del que vaig veure.
Vaig cridar als meus pares, però l’ombra va desaparèixer d’una forma molt estranya. Tornant cap a casa vaig estar tota l’estona pensant que era això, fins que em vaig adormir.
Al dia següent vaig pensar fer una mica d’història al meu diari sobre aquesta criatura, i també vaig fer un dibuix estrany, a l’escola la mestra Laura ens va posar de deures fer un conte i jo vaig decidir fer un sobre “el monstre del riu Llobregat”.
A tots els va sorprendre el conte que vaig escriure i no s’ho creien, pensaven que m’ho havia inventat. A les 7’30 va tocar el despertador i em vaig aixecar molt sorpresa del que havia somiat, sempre vull que aquest somni sigui veritat.

PATRYCJA