El pensament de Ramon Llull

Entendre el pensament de Ramon Llull topa amb tres esculls principals, d’ordre divers: 1) l’originalitat de l’Art, que constitueix en si mateixa una novetat metodològica; aquesta novetat fa que Llull empri molta de la terminologia i de les estructures conceptuals tradicionals aristotèliques o escolàstiques, però d’una manera original; 2) la manca d’aclariments, de metallenguatge de Llull, fenomen propi d’un autodidacte; i 3) la vastitud ¾265 obres¾ i varietat formal (poesia espiritual, textos semialgebraics, proverbis, sermons, narrativa) i temàtica (crítica social, tractats sobre política, ciència, medicina, retòrica, lògica, filosofia, teologia, dret, etc.) de la seva producció.

 

És important adonar-se que Llull, quan escrivia sobre filosofia, medicina, matemàtica etc., no ho feia com a filòsof, metge, matemàtic, ni tampoc ho feia per mera curiositat o inquietud intel·lectual; ho feia com a part integrant del seu programa apologètic. Pensava, no sense raó, que si podia convèncer les capes més instruïdes de la societat musulmana, la resta de la població seguiria les seves petges, de la mateixa manera que, si podia persuadir les facultats de Montpeller i París, tindria el suport necessari no tan sols per fundar missions i escoles missioneres, sinó també per reformar les estructures de la societat del seu temps.

 

L’Art és un sistema general que intenta demostrar la unitat del saber (davant la divisió que ja s’havia començat a implantar en el món intel·lectual occidental entre la ciència i la teologia, entre les dades de les investigacions empíriques i les de la revelació).

 

Les premisses del pensament de Llull aprofiten allò comú a cristians, musulmans i jueus, és a dir, d’una banda el monoteisme, a partir del qual Llull idea les dignitats divines, i de l’altra l’herència de la filosofia i de la ciència gregues, en què podem destriar dos aspectes principals: algunes estructures conceptuals, com ara els predicaments, les categories, les parelles forma-matèria i potència-acte; i una cosmovisió acceptada i compresa per tothom, que abraçaria l’escala de les criatures, amb tres idees essencials: l’ordre, la jerarquia i la relació analògica entre els plans de la creació.

 

Un dels puntals principals de tot el sistema de pensament de Llull el constitueixen per tant els atributs de Déu, reduïts a nou en l’etapa ternària; es tracta de les nou dignitats divines (bonesa, grandesa, eternitat, poder, saviesa, voluntat, virtut, veritat i glòria), amb el famós vocabulari dels correlatius, amb el qual cada dignitat es desplega en potència, objecte i acte, és a dir, en actiu (agent), passiu (pacient) i la connexió entre tots dos; d’aquesta manera tenim, a partir de bonesa: bonificatiu, bonificable i bonificar; a partir de grandesa: magnificatiu, magnificable i magnificar etc.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *