Connectivisme, una teoria d’aprenentatge

En els darrers anys, amb el fort impacte de les Noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació sobre els models pedagògics, s’ha desenvolupat una nova tendència teòrica basada en els processos comunicatius de la xarxa. Aquesta teoria és el connectivisme.

Segons George Siemens, creador de la teoria, l’aprenentatge ja no està en la xarxa com si fos una construcció aliena a les possibilitats d’aquesta si no que és la xarxa i els processos d’aprenentatge es produeixen a través de les relacions tecnològiques entre els individus.

Les característiques més destacades es poden esquematitzar així:

1. El coneixement pot residir en objectes i artefactes.
2. L’aprenentatge és un procés de connexió entre nodes o fonts d’informació.
3. La capacitat de coneixer és més crítica que el que es coneix.
4. L’aprenentatge rau en la diversitat d’opinions.
5. El coneixement consisteix a desenvolupar habilitats per a identificar connexions entre idees i camps de l’experiència, és a dir, en l’identificació de patrons i itineraris.
6. La presa de decissions és també un procés d’aprenentatge. Hom pot decidir què i quan aprendre.

Per llegir l’article complert George Siemens (2004)

 

Siemens_2004_-Conectivismo(function() { var scribd = document.createElement(“script”); scribd.type = “text/javascript”; scribd.async = true; scribd.src = “http://www.scribd.com/javascripts/embed_code/inject.js”; var s = document.getElementsByTagName(“script”)[0]; s.parentNode.insertBefore(scribd, s); })();

Quant a Núria

Recursos per l'escola
Aquest article ha estat publicat en publicacions. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *