Cens d’orenetes Esterri d’Àneu 2017

Els passats dies 8 de maig i 19 de juny vam dur a terme els censos d’oreneta cuablanca (Delichon urbicum) que realitzem anualment amb l’escola La Closa, l’Institut SES Morelló i Món Natura Pirineus amb l’objectiu de col·laborar amb el projecte orenetes que duu a terme l’Institut Català d’Ornitològia (ICO). 

En total al segon cens ens han sortit 66 nius ocupats per l’oreneta cuablanca, en comparació amb el primer cens que ens van sortir 44 nius ocupats i 83 nius que pensàvem que estaven en construcció. Aquest segon cens només hem anotat 5 nius en construcció, per tant podem deduir que aproximadament uns 22 dels que vam comptar en el primer cens sí que estaven construint-se i en canvi 61 han acabat essent restes antigues, la majoria, o nius trencats.

Per a més informació podeu consultar la web del projecte:

http://www.orenetes.cat/veure-dades/

 

Temps de pluja

Imatge

Els dies de pluja ens donen sorpreses com la de les fotografies que us presentem avui. Aquests curiosos amfibis són salamandres (Salamandra salamandra). Un l’hem fotografiat a les valls d’Àneu i l’altre durant la última sessió del curs d’aproximació multidisciplinar que va tenir lloc al Berguedà.

Salamandra a Guardiola de Berguedà Foto: Isabel Montori

Salamandra a Guardiola de Berguedà
Foto: Isabel Montori

Salamandra a les Valls d'Àneu Foto. Neus Calvelo

Salamandra a les Valls d’Àneu
Foto. Neus Calvelo

Les salamandres s’activen en dies plujosos. Quan no plou costen de veure perquè es refugien en llocs ben frescos com fonts o coves humides. A la segona fotografia la salamandra circulava per sobre el paviment d’una carretera. Ha tingut sort de no morir atropellada! Una de les seves principals amenaces són els cotxes degut al seu desplaçament lent. Aquest moviment lent semblaria també una amenaça per la salamandra davant dels seus depredadors, però en realitat, té una coberta mucosa que la fa difícil d’atrapar i té un gust ofensiu o tòxic que fa que els animals no la vulguin menjar. Aquestes tonalitats negres i grogues avisen als seus adversaris de la seva toxicitat.

Una altra curiositat és que les salamandres s’aparellen a la tardor i entre desembre i febrer la femella farà una posta d’uns 40 petits capgrossos dins d’un toll d’aigua. Així, doncs, no diposita ous com la majoria d’amfibis sinó directament els capgrossos que ja posseïxen les quatre potes i naden perfectament.

Si voleu saber més coses sobre la reproducció de les salamandres visiteu el bloc “Àmfibis i rèptils de les Gavarres, l’Ardenya, el Montgrí i el Baix Ter” on trobareu un interessant article amb imatges i vídeos sobre aquest tema.

Aquest dies anirem en compte de no atropellar-les!

Empusa pennata

Imatge

Mireu que ens vàrem trobar dissabte passat fent el curs d’aproximació multidisciplinar al jaciment d’icnites de la Posa (Isona):

Fotografia de Marta Llovera

Fotografia de Marta Llovera

És l’empusa (Empusa pennata), un insecte de l’ordre dels mantoïdeus, és a dir del mateix ordre que el pregadéus o Mantis religiosa que vam fotografiar l’altre dia. L’empusa, és l’única espècie de la família dels empúsids que trobem als Països Catalans. Viu en zones càlides i d’escassa vegetació on es camufla sobre branques seques i herbes per esperar les seves presses. Menja una gran diversitat d’invertebrats que van des de mosques i aranyes fins a petits saltamartins.

La mida de la femella , uns 70 mm de llargada del cos, és més gran que la del mascle que sol ser al voltant dels 60 mm. Els adults solen aparèixer a la primavera i les nimfes ho fan a l’estiu. Aquestes s’alimenten durant la tardor i excepcionalment durant l’hivern on també poden hivernar. Finalment a la primavera completen el seu cicle de desenvolupament.

El nom d’empusa li ve de la mitologia grega on Empusa és l’espectre de la deesa Hècate. Aquest personatge podia presentar-se sota qualsevol forma, tenia una pota de bronze i devorava humans.Un autèntic malson!

 

Pit roig en migració

Divendres passat vam anar a la mollera amb els alumnes de cicle mitja de l’escola Àngel Serafí Casanovas de Sort. Vam tenir la gran sort de fer coincidir aquesta sortida amb una jornada d’anellament de les que l’ornitòleg Juan Fernández realitza a l’estació d’anellament de la mollera d’Escalarre i salancar de la Guingueta.

anellament

Jornada anellament 23/09/2016

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una estació d’anellament és una localitat on s’hi estudia la biologia dels ocells mitjançant l’anellament científic. I en què consisteix? L’anellament és un mètode científic basat en el marcatge individual de les aus. Aquestes es capturen  mitjançant unes xarxes xineses molt fines, i un cop són capturades es prenen mesures biològiques, com serien la mida de l’ala, la quantitat de greix, l’edat o el pes, dades que ens ajuden a emmagatzemar informació sobre les diferents espècies d’aus. També es col·loca en una de les potes una anella que conté un codi d’identificació i que vindria a ser el carnet d’identitat de cada individu anellat. Aquesta anella ens aportarà molta informació, ja que, en el cas de que un ocell anellat torni a caure en una estació d’anellament podrem saber per exemple, quant temps de temps ha passat des de que s’ha anellat, en quin estat es troba, quin desplaçament ha realitzat en el temps, …

Aquest divendres hem capturat i marcat gran quantitat de pit roig (Erithacus Rubecula).

Pit roig (Erithacus rubecula)

Aquest petit “moixo” viu de forma sedentària a les nostres contrades. Durant la jornada, però, vam poder aprendre que hi ha poblacions de pit roig de països més nòrdics d’Europa que migren durant la tardor a zones més càlides com podrien ser les del sud de la nostra península. Sabem que alguns dels pit roig capturats estaven en migració perquè tenien reserves de greix al seu cos. El greix acumulat de les aus vindria a ser la benzina que utilitzen per desplaçar-se llargues distàncies.

Per cert! Una dada molt interessant que ens va donar el Juan és que durant una d’aquestes sessions d’anellament va recapturar un pit roig que portava una anella d’una estació d’anellament d’una illa noruega! Ja veieu que aquest mètode científic permet als ornitòlegs conèixer les principals rutes de migració de les aus.

El recompte d’ocells anellats durant la jornada va ser de:

  • 25 pit roig (Erithacus rubecula)
  • 12 tallarols de casquet (Sylvia atricapilla)
  • 7 merles (Turdus merula)
  • 3 mallerengues blaves (Parus caeruleus)
  • 2 mallerengues carboneres (Parus major)
  • 1 tallaron gros (Sylvia borin)

Un total de 50 ocells!

Després de la jornada d’anellament vam aprofitar l’espai per conèixer altres espècies que habiten a la mollera. Vam poder observar els ànecs coll -verd (Anas platyrhynchos) i els bernats pescaire (Ardea cinerea) des dels amagatalls que trobem durant el recorregut.

alumnes de cicle mitjà de l'escola Àngel Serafí CAsanvoas

alumnes de cicle mitjà de l’escola Àngel Serafí Casanvoas

Vam aprofitar també per conèixer la importància d’aquest espai humit que forma part del Parc Natural de l’Alt Pirineu, per parlar de la seva formació, per observar quina és la vegetació que hi habita i donar a conèixer altres espècies com peixos, amfibis o mamífers que tot i no haver-los pogut veure, viuen també en aquest espai.

Si voleu saber més sobre la migració del pit roig podeu llegir aquest article de la web de Recerca en acció: A l’octubre arriben els pit roig en migració

Per cert! dilluns 4 d’octubre és el dia mundial dels ocells.

Pregadéu, plegamans, beata, predicador, resadora o revoltacampanes

mantis(2)Mireu quin pregadéu hem trobat al porticó de la finestra! És un insecte allargat (6-7cm) de l’ordre mantodeus que també es coneix amb el nom popular de plegamans, beata, predicador, resadora,  o revoltacampanes (Jordi Comellas, fauna de la Catalunya Central, Regió 7.cat)  o amb el nom científic de Mantis religiosa. Els mascles solen tenir una mida més petita que les femelles.

Adopta tonalitats críptiques, és a dir tonalitats que li serveixen per amagar-se en els ambients en els que viu. Normalment és verda, grogosa o marronosa,i viu en indrets assolellats com les brolles, on espera pacient a que les seves presses s’apropin per poder-les devorar. És una gran depredadora d’altres insectes, com insectes polinitzadors. Com que consumeix un nombre elevat d’insectes podem dir que té un paper important en el control biològic d’espècies nocives per l’agricultura o jardineria.

De què li ve el nom tant característic de pregadéus o en llatí Mantis religiosa?

Mantis religiosa. Fotografia Institut Estudis Catalans

 

El nom li ve de la posició característica de les potes anteriors, sovint doblegades com a la imatge, que ens recorden una persona amb actitud de resar.

Durant els propers dies és un bon moment per veure aquest insecte ja que és a finals d’estiu quan es produeix l’aparellament. La femella és la que deixa anar les feromones per atraure els mascles a la còpula, sense sospitar que algunes vegades les femelles poden acabar devorant el mascle després de l’aparellament. Després pondrà els ous en una estructura anomenada ooteca. Aquesta quedarà adherida en una pedra, fusta o planta fins que a finals de primavera naixeran les nimfes que mudaran d’embolcall fins a 6 vegades fins a esdevenir adultes.

Tríptic i xerrada del projecte orenetes

Anotació

Finalment ahir dilluns 13 de juny vam fer el segon cens d’oreneta cuablanca (Delichon urbicum) del projecte orenetes. Vam tenir la sort d’anar acompanyats amb l’ornitòleg Juan Bernal, de l’Institut Català d’Ornitologia, que ens va aclarir molts dubtes a l’hora de censar els nius. Per exemple, vam aprendre com saber si un niu està o no ocupat per l’oreneta cuablanca o a diferenciar si està trencat o per contra està en construcció. Vam descobrir també que a Esterri d’Àneu hi ha molta activitat de roquerols (Ptyonoprogne rupestris).

Durant el recorregut per fer el segon cens es van repartir a les persones que anàvem trobant pel carrer un tríptic informatiu sobre el projecte i les orenetes cuablanca que volem compartir amb tots vosaltres. El tríptic l’han treballat i preparat els nois de 1ESO del SES Morelló:orenetes1

triptic orenetes 2Us deixem una fotografia de la xerrada que ens va fer en Juan a l’ajuntament d’Esterri d’Àneu.

IMG-20160614-WA0001

Si voleu consultar les dades del projecte per a la població d’Esterri d’Àneu només heu de clicar el següent enllaç: Dades orenetes Esterri d’Àneu.

Gràcies a tots per la vostra col·laboració!

Save

Goiat, el nou ós bru eslovè alliberat al Pallars Sobirà

El passat dilluns 6 de juny la Generalitat de Catalunya va alliberar a les Valls d’Àneu, al Parc Natural de l’Alt Pirineu, un ós bru jove procedent de la reserva de caça  eslovena de Jelen. El seu nom és Goiat, té aproximadament uns 10 anys i pesa 205 quilos.

Goait

Aquest alliberament és fruit d’una de les accions principals del projecte PirosLife, projecte impulsat per la Generalitat de Catalunya i que té per objectiu consolidar la població d’ós bru al Pirineu Central. Aquest plantígrad eslovè ha de substituir la funció que ha fet el seu predecessor Pyros, reintroduït a l’any 1997 procedent també d’Eslovènia, i que durant pràcticament tots aquests anys ha estat l’únic mascle que ha deixat descendència al Pirineu Central. Goiat, paraula pallaresa que significa “xicot”, contribuirà a millorar la diversitat genètica de l’espècie, assegurant la població d’óssos al Pirineu.

El nou ós bru, el primer introduït pel govern català, porta un collar emissor que emet la seva posició via GPS cada 15 minuts. S’espera que durant les primeres jornades, Goiat busqui llocs de referència. Més endavant, com és propi de l’espècie, el seu territori abraçarà una extensió molt més gran. Tècnics del projecte aniran fent el seu seguiment conjuntament amb altres tècnics de la Vall d’Aran o França.

L’ós bru és una “espècie paraigua”, ja que al necessitar un territori ben ampli de boscos ben conservats per viure, al vetllar per la seva conservació, vetllem també per la conservació de tantes altres espècies que viuen al seu mateix territori.

activitats ós

Escola de Salàs de Pallars

En el mateix marc del projecte PirosLife, els nens i nenes d’educació infantil i primer cicle de primària de les escoles del Pallars Sobirà i Pallars Jussà han estat els primers en experimentar tot un paquet d’activitats pedagògiques relacionades amb l’habitat on habita el plantígrad. L’objectiu és sensibilitzar els nens i nenes amb la natura i que aprenguin a desenvolupar un esperit crític vers la conservació d’aquesta

A continuació podeu gaudir d’un vídeo curt del moment de l’alliberament de Goiat al Pallars Sobirà:

Si voleu saber més coses sobre l’alliberament de Goiat i l’estat de la població d’óssos bruns al Pirineu Central podeu consultar la nota de premsa del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya: nota de premsa (07/06/2016).

PROJECTE ORENETES 2016

Anotació

cartell projecte orenetes

 

El dia 3 de maig vàrem realitzar el primer cens d’oreneta cuablanca a la població d’Esterri. Com cada any, els alumnes de 4rt de l’escola La Closa d’Esterri d’Àneu i els alumnes de primer d’ESO del SES Morelló, juntament amb el Camp d’Aprenentatge i amb el Centre Món Natura Pirineus, participem en el projecte de ciència ciutadana organitzat per l’ICO des del curs 2010-2011.

El projecte orenetes consisteix en engrescar a la ciutadania a realitzar dos censos dels nius d’orenetes cuablanca de pobles i ciutats de Catalunya. El primer cens es realitza entre el dia 1 i el dia 31 de maig i el segon cens entre el 15 de juny i el 31 de juliol. L’objectiu és conèixer quin és l’estat de la població d’orenetes cuablanca a Catalunya. Un bon estat de la població d’orenetes, no només és un bon indicador de la bona convivència entre les persones i la fauna salvatge que habita els ambients humanitzats, sinó que també és un indicador de la bona qualitat de l’aire. L’absència d’insecticides i plaguicides en l’ambient afavoreix l’abundància adequada d’aliment -insectes- per a les poblacions d’orenetes.

Si voleu conèixer més sobre el projecte podeu consultar la web del projecte:

http://www.orenetes.cat/veure-dades/

També us convidem a venir a la xerrada que hem organitzat per dilluns 13 de maig a l’ajuntament d’Esterri d’Àneu, on tindrem la sort de que l’ornitòleg Juan Bernal Guerrero, col·laborador de l’ICO ens expliqui el projecte i les mesures que podem prendre per una bona cohabitació entre nius d’orenetes i façanes i balcons particulars.

Us hi esperem!

Orenetes treballant

Fa dies vam gravar a un grup d’orenetes cuablanca agafant fang d’uns bassals del camí que duu de l’edifici del CdA al nucli d’ Esterri. El fang l’agafen per poder construir el seu niu, a base de fang i pedretes.

Us deixem el vídeo per a que el pugueu gaudir durant les vacances. Ja veureu que són molt treballadores!

Imatge de previsualització de YouTube

Que passeu unes bones vacances!

Professores del CdA Valls d’Àneu

Estació d’anellament a la Mollera d’Escalarre

Enguany els alumnes de la comarca que han vingut a fer l’activitat de conèixer la Mollera d’Escalarre han pogut gaudir d’una activitat específica que duu a terme l’anelldor Juan Fernández (tècnic del Parc Natural de l’Alt Pirineu) en col·laboració amb l’Institut Català d’Ornitologia (ICO).

Es tracta del programa Sylvia, un programa de l’ICO que utilitza lanellament científic per obtenir informació, a llarg termini, sobre les tendències de les poblacions d’ocells terrestres de Catalunya.

L’anellament científic d’ocells és un mètode d’estudi basat en el marcatge individualitzat dels ocells.  L’anellament permet descobrir coses de les espècies com el temps que viuen, on van quan migren i quan marxen o arriben als llocs on es desplacen.

Per poder anellar els ocells primer s’han de capturar en unes xarxes especialitzades. Es realitzen vàries passades durant un matí per tal de realitzar vàries captures. És important no fer soroll quan l’anellador treu els ocells de la xarxa.

Un cop capturats els ocells és el moment d’agafar les dades. S’identifica l’espècie i a partir de les característiques del seu plomatge s’intenta esbrinar si és mascle o femella, o inclús, en algunes espècies, aproximar-nos a l’edat de l’individu. També es medeix la llargada de les ales, es pesa, es mira el to muscular i si té reserves de greix al cos o no. Aquesta última dada té a veure amb si l’ocell es troba o no en migració.

Els ocells recapturats, és a dir els que ja tenen anella, aporten molta informació sobretot pel que fa a l’esperança de vida de l’espècie i en cas de ser espècies migradores, sobre les seves rutes migratòries i les seves àrees de descans.

Clicant als enllaços que teniu al començament de l’article podreu obtenir més informació sobre aquest projecte tant interessant.

Les espècies anellades el passat 30 d’octubre amb els alumnes de cicle mitjà de la Zer Alt Pallars van ser: mallerenga carbonera (Parus ater), mallerenga blava (Parus caeruleus), mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus), merla (Turdus merula), tord comú (Turdus philomelos), tallarol de casquet (Sylvia atricapilla), raspinell comú (Certhia brachydactyla) i pit roig (Eritacus rubecula).

La veritat és que va ser una jornada molt interessant on els alumnes van poder guaitar de ben a prop aquells moixons que a diari ens passen desaparcebuts en el nostre entorn.

Us deixem amb algunes fotografies de les espècies anellades durant la jornada.

Moltes gràcies Juan!

mallerenga cuallarga

mallerenga blava

Professores del Camp d’Aprenentage de les Valls d’Àneu