Fase IV. Conclusions. Setmana 11

Com a darrera entrada el blog, m’agradaria deixar constancia d’una de les conclusions més importants que he extret al llarg de les meves sessions pràctiques, en relació a la tasca del psicopedagog. Per tal d’aconseguir un diagnòstic precís de les dificultats lectoescriptores es requereix una visió no reduccionista de l’aprenentatge i una valoració precisa i rigorosa de tots els sistemes implicats. Requereix realitzar valoracions lectoescriptores i valoracions complementàries.

Les valoracions complementàries impliquen la participació de diferents professionals, i cadascun de nosaltres ha de valorar el que la nostra disciplina aporta a l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura: el neuròleg, si les bases neurals, substrat perquè el llenguatge escrit es desenvolupi, són adequades; el psicòleg, si l’infant disposa de les habilitats cognitives necessàries on recolzar l’aprenentatge (no solament en termes de QI) i si la seva situació emocional té una disposició afectiva per a l’aprenentatge; l’otorinolaringòleg i l’òptic i l’oftalmòleg, si les dificultats lectoescriptores poden tenir un component auditiu o visual important que impedeixi el desenvolupament correcte de nivells superiors; el logopeda (i psicòleg del llenguatge), si el sistema lingüístic oral permet a l’infant aprendre de forma adequada la lectura i l’escriptura. Els professionals que treballem directament en l’àmbit educatiu hem de valorar els coneixements i les habilitats pròpies del procés d’aprenentatge lectoescriptor i les situacions familiars i escolars. I també hem de ser nosaltres els integradors de tota la informació per fer un diagnòstic i orientar el tractament adequat. Una perspectiva multidisciplinària pot implicar moments de trobada i, de vegades, de desacords entre els diferents professionals, que hem de saber resoldre en benefici del nostre alumnat.

 

Fase IV. Conclusions. Setmana 11

Quan es comença en un projecte nou i desconegut és necessària una fase d’observació per tal de conèixer i tenir un primer contacte amb el que s’està fent i tenir clars quins són els objectius que es volen aconseguir. És per això que els primers dies al centre psicopedagògicc van tenir aquesta funció tant imprescindible.

D’entrada la meva funció en aquest projecte era de seguiment de les sessions de reeducacions pedagògiques, un projecte destinat a l’atenció d’alumnat amb necessitats educatives especials.

He pogut comprovar que aquests alumnes requereixen de serveis complementaris als que reben en el currículum ordinari per tal de desenvolupar-se personal i socialment i aquí és on la figura del psicopedagog hi té un gran paper.

Degut a la continuïtat que ha tingut aquest blog durant el decurs de les pràctiques, puc realitzar una avaluació positiva dels resultats, tenint en compte tant els objectius inicials com els interessos personals que m’han motivat a voler caracteritzar la feina del psicopedagog a la seva realitat professional diària com a font de coneixement per a poder preveure les situacions a les quals en un futur em pugui trobar.

Fase III. Intervenció. Setmana 9

Avui he pogut assistir a la reunió de traspàs d’informació convocada per l’escola on assisteix en DP.  Concretament, aquesta reunió s’havia convocat des de la CAD(comissió d’atenció a la diversitat) on es tracten tots els casos  de l’escola  perceptibles de ser treballats des de l’atenció a la diversitat. Considero molt positiu el fet d’haver fet aquesta reunió ja que ha assegurat  un espai de reflexió en el qual els professionals han pogut dialogar i compartir punts de vista possibilitant la participació activa per tal d’afavorir la implicació i corresponsabilització en l’atenció del nen mantenint una coherència entre l’escola i el centre psicopedagògic, establint una sèrie d’acords sobre l’actuació a seguir i plantejant una sèrie d’objectius en la línia educativa del centre.

A partir d’avui les meves intervencions al blog seran més de caire reflexiu respecte a les meves pràctiques,  ja que formen una part important del meu procés d’aprenentatge.

Fase III. Intervenció. Setmana 9

En aquesta sessió en D.P ha hagut de fer l’escriptura de frases simples (S+V+O) a partir d’una sèrie d’imatges que se li han ensenyat. En primer lloc les ha hagut  de descriure oralment i després ha hagut de fer la seva escriptura. Exposo a continuació el següent exemple:

Oral: El nen retalla una fulla

Escriptura: El nem retaia uam fui

Un cop ha escrit la frase, se li han corregit les errades i després les ha llegit en veu alta.

La sessió sempre acaba amb el joc de l’oca, és un joc que li agrada força ja que és dinàmic i no deixa de tenir un aspect lúdic.

L’escola a la qual assisteix en DP s’ha posat en contacte amb el centre psicopedagògic per tal que es pugui fer un traspàs d’informació sobre les actuacions fetes i el tractament que se li està aplicant. Aquesta reunió coincideix amb les sessions d’avaluació del centre escolar. Prèvia autorització de la família per tal de poder fer aquest traspàs d’informació del nen, concertem una reunió amb l’escola per a finals de la setmana.

Aquesta és la meva última sessió d’observació en el procés d’intervenció abans de centrar-me en altres aspectes igual d’importants en aquestes alçades de projecte: recursos utilitzats, dificultats trobades, valoracions generals… Tot i així, continuaré seguint el cas de forma exhaustiva.

Fase III. Intervenció. Setmana 8

En aquesta segona sessió d’intervenció s’han dut  a terme dues activitats amb les seves variants:

–       Lectura de síl·labes (lletra lligada): se li han presentat síl·labes independents (presentades en un catronet) de manera rápida que ell ha de llegir. Se li ha demanat, llavors, que les llegís en veu alta i que iniciés la lectura només presentar-li la síl·laba.

A mode d’exemple, en DP ha fet les següents lectures:

  • El (x le): no manté l’ordre de la grafia.
  • Go (x ga): no manté la grafia.
  • Do (:) da: rectificació
  • (2’’) me: vacil·lació

 

De 36 síl·labes presentades ha comès errades en 15.

– S’han fet altres sèries de síl·labes, unes amb inverses i amb altres amb triples.

– A la darrera part de la sessió s’ha tornat a jugar al joc de l’OCA fent exactament el que s’havia fet a la sessió anterior.

Fase III. Intervenció. Setmana 8

Avui he participat a la primera sessió d’intervenció amb el DP que ha durat 45 minuts aproximadament. En aquesta sessió s’han fet les següents activitats:

–       Activitats d’anàlisis auditiu: en la qual se li ha dictat una sèrie de sons a partir dels quals ha hagut de dir primer quants en sentia(discriminació); quins eren(anàlisi); i posteriorment ha hagut d’escriure’ls (escriptura).

En DP, en determinats casos, no ha mantingut la grafia. A l’hora de fer la lectura de les grafies i les síl·labes dictades no ha mantingut l’ordre ni la grafia en algunes d’elles, fent  algun allargament sonor.

–       Pel que fa a l’escriptura de paraules (CV+CV, C=consonant i V= vocal): hem realitzat el joc de l’oca, cada vegada que ha caigut en una casella ha hagut d’escriure el nom d’allò que hi havia representat. Quan hem finalitzat la partida ha fet una lectura de les paraules escrites i ha hagut de localitzar-les en una làmina (comprensió de paraules).

En aquesta activitat en DP ha continuat sense mantenir en alguns casos la grafia.

Fase III. Intervenció. Setmana 7

Després de fer el retorn dels resultats a la família s’estableix el tipus d’intervenció que es considera més adequada. En el cas del DP s’estableix que rebrà una intervenció logopèdica i psicopedagògica. En el cas de la logopèdica es plantegen els següents objectius:
– Discriminar i analitzar auditivament els fonemes en els que presenta confusió tant a nivell oral i escrit.
– Millorar la intel·ligibilitat escrita de frases i textos curts.
– Millorar l’expressió escrita.
– Potenciar el lèxic mitjançant categoritzacions i búsqueda de significats desconeguts.
– Augmentar l’interès en el treball logopèdic.
– Augmentar l’interès en la pròpia millora i en l’esforç personal.
Respecte a la intervenció psicopedagògica prevaldrà, de momento, el treball de la motivació i el seu autonconcepte.

En aquesta mateixa sessió es demana autorització a la família per intercanviar informació del nen amb el professional docent del centre educatiu en el qual en DP està matriculat.

Fase III. Intervenció. Setmana 7

Respecte a l’avaluació emocional, hem fet servir un instrument conegut com a HTP. El test de la casa/arbre/persona és un test projectiu basat en la tècnica gràfica del dibuix, a través del qual podem realizar una avaluació global de la personalitat de la persona, el seu estat d’ànim, emocional, etc.

Amb el dibuix de la persona realitzem una autoimatge molt propera a la consciència, incloent els mecanismes de defensa que fem servir a la vida quotidiana. En el dibuix de la casa projectem la nostra situació familiar i en el dibuix de l’arbre el concepte més profund del nostre jo.

En DP mostra ser un nen amb una autoestima molt baixa, molt dependent i amb moltes pors a la seva vida diària. És evident que aquesta part emocional també s’ha de treballar per millorar el seu autoncepte i fer que vagi adquirint majors cotes de confiança en ell mateix.

Fase III. Intervenció. Setmana 7

Finalment s’ha decidit que en D.P finalitzi les proves de capacitat amb el WISC per tal de complementar la informació obtinguda amb el test de Raven. Els resultats de les proves demostren que el seu quoficient intel·lectual és de 70, amb la qual cosa estem davant d’un nen límit.
Respecte a l’avaluació inicial de la lectoescriptura es posen de manifest el següent perfil de conductes:
– Pel que fa a la lectura, presenta dificultas en la RCGF de forma aïllada(grafies) per no mantenir la relació grafia-fonema.
– La connexió auditiva-gràfica, afectant a la descodificació fonològica per:
• No mantenir la grafia, la quantitat i el seu ordre
• Segmentacions sil·làbiques inadequades
Dificultats en els automatismes de la descodificació, fent freqüents vacil·lacions, repeticions i rectificacions, amb allargament sonor de la grafia.
Aquestes dificultats hi són presents en tots els nivells de processament, des de la síl·laba fins el text, sent ja destacables en els nivells de processament inferiors(síl·laba i paraula).
En relació a l’escriptura presenta les següents dificultats:
L’escriptura fonològica, a tots els nivells de processament(grafia, síl·laba, paraula i frase) per:
No mantenir la grafia (canvis de grafia)
No mantenir la quanitat de grafies(omissió de grafies)
La construcció sintàctica per:
Dificultats en les relacions lèxiques: errors de concordança, unions de lèxic autonom i lèxic funcional.

Respecte a l’avaluació inicial del llenguatge oral s’ha avaluat l’ús de llenguatge presentant les següents dificultats:
la participació a la conversa, per no respectar els principis de cooperació en el sentit que no selecciona la informació rellevant o necessària i els seus intercanvis tenen tant poca informació que no ens permet conèixer la seva intenció comunicativa.
La descripció de les situacions, per no analitzar totes les variables que intervenen; fer descripcions sense expresar el contingut; fer interpretacions imprecises o errònies de les situacions per dificultats en inferir la informació explícita.
Respecte a la producció del llenguatge presenta dificultats en tots els nivells de producció (a nivell lèxic, morfològic, i sintàctic). Presenta dificultats per expresar la seva intenció en tots els contextos de producció, donant com a resultat un discurs incomprensible.