Avui he pogut assistir a la reunió de traspàs d’informació convocada per l’escola on assisteix en DP.  Concretament, aquesta reunió s’havia convocat des de la CAD(comissió d’atenció a la diversitat) on es tracten tots els casos  de l’escola  perceptibles de ser treballats des de l’atenció a la diversitat. Considero molt positiu el fet d’haver fet aquesta reunió ja que ha assegurat  un espai de reflexió en el qual els professionals han pogut dialogar i compartir punts de vista possibilitant la participació activa per tal d’afavorir la implicació i corresponsabilització en l’atenció del nen mantenint una coherència entre l’escola i el centre psicopedagògic, establint una sèrie d’acords sobre l’actuació a seguir i plantejant una sèrie d’objectius en la línia educativa del centre.

A partir d’avui les meves intervencions al blog seran més de caire reflexiu respecte a les meves pràctiques,  ja que formen una part important del meu procés d’aprenentatge.

En aquesta sessió en D.P ha hagut de fer l’escriptura de frases simples (S+V+O) a partir d’una sèrie d’imatges que se li han ensenyat. En primer lloc les ha hagut  de descriure oralment i després ha hagut de fer la seva escriptura. Exposo a continuació el següent exemple:

Oral: El nen retalla una fulla

Escriptura: El nem retaia uam fui

Un cop ha escrit la frase, se li han corregit les errades i després les ha llegit en veu alta.

La sessió sempre acaba amb el joc de l’oca, és un joc que li agrada força ja que és dinàmic i no deixa de tenir un aspect lúdic.

L’escola a la qual assisteix en DP s’ha posat en contacte amb el centre psicopedagògic per tal que es pugui fer un traspàs d’informació sobre les actuacions fetes i el tractament que se li està aplicant. Aquesta reunió coincideix amb les sessions d’avaluació del centre escolar. Prèvia autorització de la família per tal de poder fer aquest traspàs d’informació del nen, concertem una reunió amb l’escola per a finals de la setmana.

Aquesta és la meva última sessió d’observació en el procés d’intervenció abans de centrar-me en altres aspectes igual d’importants en aquestes alçades de projecte: recursos utilitzats, dificultats trobades, valoracions generals… Tot i així, continuaré seguint el cas de forma exhaustiva.

En aquesta segona sessió d’intervenció s’han dut  a terme dues activitats amb les seves variants:

–       Lectura de síl·labes (lletra lligada): se li han presentat síl·labes independents (presentades en un catronet) de manera rápida que ell ha de llegir. Se li ha demanat, llavors, que les llegís en veu alta i que iniciés la lectura només presentar-li la síl·laba.

A mode d’exemple, en DP ha fet les següents lectures:

• El (x le): no manté l’ordre de la grafia.
• Go (x ga): no manté la grafia.
• Do (:) da: rectificació
• (2’’) me: vacil·lació

De 36 síl·labes presentades ha comès errades en 15.

– S’han fet altres sèries de síl·labes, unes amb inverses i amb altres amb triples.

– A la darrera part de la sessió s’ha tornat a jugar al joc de l’OCA fent exactament el que s’havia fet a la sessió anterior.

Avui he participat a la primera sessió d’intervenció amb el DP que ha durat 45 minuts aproximadament. En aquesta sessió s’han fet les següents activitats:

–       Activitats d’anàlisis auditiu: en la qual se li ha dictat una sèrie de sons a partir dels quals ha hagut de dir primer quants en sentia(discriminació); quins eren(anàlisi); i posteriorment ha hagut d’escriure’ls (escriptura).

En DP, en determinats casos, no ha mantingut la grafia. A l’hora de fer la lectura de les grafies i les síl·labes dictades no ha mantingut l’ordre ni la grafia en algunes d’elles, fent  algun allargament sonor.

–       Pel que fa a l’escriptura de paraules (CV+CV, C=consonant i V= vocal): hem realitzat el joc de l’oca, cada vegada que ha caigut en una casella ha hagut d’escriure el nom d’allò que hi havia representat. Quan hem finalitzat la partida ha fet una lectura de les paraules escrites i ha hagut de localitzar-les en una làmina (comprensió de paraules).

En aquesta activitat en DP ha continuat sense mantenir en alguns casos la grafia.

Després de fer el retorn dels resultats a la família s’estableix el tipus d’intervenció que es considera més adequada. En el cas del DP s’estableix que rebrà una intervenció logopèdica i psicopedagògica. En el cas de la logopèdica es plantegen els següents objectius:
– Discriminar i analitzar auditivament els fonemes en els que presenta confusió tant a nivell oral i escrit.
– Millorar la intel·ligibilitat escrita de frases i textos curts.
– Millorar l’expressió escrita.
– Potenciar el lèxic mitjançant categoritzacions i búsqueda de significats desconeguts.
– Augmentar l’interès en el treball logopèdic.
– Augmentar l’interès en la pròpia millora i en l’esforç personal.
Respecte a la intervenció psicopedagògica prevaldrà, de momento, el treball de la motivació i el seu autonconcepte.

En aquesta mateixa sessió es demana autorització a la família per intercanviar informació del nen amb el professional docent del centre educatiu en el qual en DP està matriculat.

Respecte a l’avaluació emocional, hem fet servir un instrument conegut com a HTP. El test de la casa/arbre/persona és un test projectiu basat en la tècnica gràfica del dibuix, a través del qual podem realizar una avaluació global de la personalitat de la persona, el seu estat d’ànim, emocional, etc.

Amb el dibuix de la persona realitzem una autoimatge molt propera a la consciència, incloent els mecanismes de defensa que fem servir a la vida quotidiana. En el dibuix de la casa projectem la nostra situació familiar i en el dibuix de l’arbre el concepte més profund del nostre jo.

En DP mostra ser un nen amb una autoestima molt baixa, molt dependent i amb moltes pors a la seva vida diària. És evident que aquesta part emocional també s’ha de treballar per millorar el seu autoncepte i fer que vagi adquirint majors cotes de confiança en ell mateix.

Finalment s’ha decidit que en D.P finalitzi les proves de capacitat amb el WISC per tal de complementar la informació obtinguda amb el test de Raven. Els resultats de les proves demostren que el seu quoficient intel·lectual és de 70, amb la qual cosa estem davant d’un nen límit.
Respecte a l’avaluació inicial de la lectoescriptura es posen de manifest el següent perfil de conductes:
– Pel que fa a la lectura, presenta dificultas en la RCGF de forma aïllada(grafies) per no mantenir la relació grafia-fonema.
– La connexió auditiva-gràfica, afectant a la descodificació fonològica per:
• No mantenir la grafia, la quantitat i el seu ordre
• Segmentacions sil·làbiques inadequades
• Dificultats en els automatismes de la descodificació, fent freqüents vacil·lacions, repeticions i rectificacions, amb allargament sonor de la grafia.
Aquestes dificultats hi són presents en tots els nivells de processament, des de la síl·laba fins el text, sent ja destacables en els nivells de processament inferiors(síl·laba i paraula).
En relació a l’escriptura presenta les següents dificultats:
– L’escriptura fonològica, a tots els nivells de processament(grafia, síl·laba, paraula i frase) per:
• No mantenir la grafia (canvis de grafia)
• No mantenir la quanitat de grafies(omissió de grafies)
– La construcció sintàctica per:
• Dificultats en les relacions lèxiques: errors de concordança, unions de lèxic autonom i lèxic funcional.

Respecte a l’avaluació inicial del llenguatge oral s’ha avaluat l’ús de llenguatge presentant les següents dificultats:
– la participació a la conversa, per no respectar els principis de cooperació en el sentit que no selecciona la informació rellevant o necessària i els seus intercanvis tenen tant poca informació que no ens permet conèixer la seva intenció comunicativa.
– La descripció de les situacions, per no analitzar totes les variables que intervenen; fer descripcions sense expresar el contingut; fer interpretacions imprecises o errònies de les situacions per dificultats en inferir la informació explícita.
Respecte a la producció del llenguatge presenta dificultats en tots els nivells de producció (a nivell lèxic, morfològic, i sintàctic). Presenta dificultats per expresar la seva intenció en tots els contextos de producció, donant com a resultat un discurs incomprensible.

Aquesta setmana començo a participar activament en el seguiment d’un nen d’onze anys que assisteix al centre psicopedagògic per un trastorn fonològic sever. En la fase de coneixement i anàlisi de la demanda, destaco que el D.P és nascut a l’agost de 2000, s’incorpora al centre públic de la zona a 5è de Primària amb un dictamen de retard general del desenvolupament sense etiologia específica.

La família assisteix assessorada per l’escola pública a la qual està matriculat el nen. Tal i com vaig explicar en anteriors aportacions, es segueix el protocol establert:

1. Entrevista amb la família: on s’exposa el cas i el seu historial acadèmic(estarà més desenvolupat a la memòria). El nen, a més de presentar el trastorn del llenguatge es medica amb Concerta 27 ja que pateix un TDAH. Hi ha un seguiment del CSMIJ de la zona. Presenta problemes de conducta i actitud.

2. Coordinació amb l’escola (psicopedagoga i tutora del nen) i recollida d’informació complementària.

3. Es prepara l’avaluació inicial de l’alumne a nivell cognitiu, emocional i lectoescriptor.