Fase III. Intervenció. Setmana 6

Avui he pogut estar present en l’avaluació cognitiva d’en D.P. Respecte al test d’intel·ligència, la psicopedagoga ha escollit el Test de Raven ja que el WISC podia veure’s compromès degut al trastorn que presenta de llenguatge. El Test de Raven consisteix en trobar la peça que falta en una sèrie de figures que es van mostrant. S’ha d’analitzar la sèrie que se li presenta i seguint la seqüència horitzontal i vertical, ha d’escollir una de les sis peces sugerides, aquella que encaixi perfectament en ambdòs sentits, tant en horitzontal com en vertical. Per tal de deduir la peça que falta es fan servir habilitats perceptuals, d’observació i raonament analògic.

En DP presenta resistència a l’inici de la prova però a mida que es va relaxant participa en la seva resolució degudament.

Els primers resultats demostren que no hi ha retard cognitiu.

Fase III. Intervenció. Setmana 6

Aquesta setmana començo a participar activament en el seguiment d’un nen d’onze anys que assisteix al centre psicopedagògic per un trastorn fonològic sever. En la fase de coneixement i anàlisi de la demanda, destaco que el D.P és nascut a l’agost de 2000, s’incorpora al centre públic de la zona a 5è de Primària amb un dictamen de retard general del desenvolupament sense etiologia específica.

La família assisteix assessorada per l’escola pública a la qual està matriculat el nen. Tal i com vaig explicar en anteriors aportacions, es segueix el protocol establert:

1. Entrevista amb la família: on s’exposa el cas i el seu historial acadèmic(estarà més desenvolupat a la memòria). El nen, a més de presentar el trastorn del llenguatge es medica amb Concerta 27 ja que pateix un TDAH. Hi ha un seguiment del CSMIJ de la zona. Presenta problemes de conducta i actitud.

2. Coordinació amb l’escola (psicopedagoga i tutora del nen) i recollida d’informació complementària.

3. Es prepara l’avaluació inicial de l’alumne a nivell cognitiu, emocional i lectoescriptor.

 

Fase II. Programacio de la reeducació pedagògica. Setmana 5

Tal i com vaig parlar en aportacions anteriors, les meves pràctiques estaran basades en intervencions psicopedagògiques i logopèdiques. Qui són els nens susceptibles de rebre una intervenció psicopedagógica?

–       Aquells que presenten dificultats escolars:

  • D’adquisició dels continguts curriculars bàsics en l’inici de l’escolaritat.
  • Fracàs escolar: infants i adolescents que han acumulat un retard en l’adquisició dels diferents continguts curriculars, tant de l’educació primària com secundària.
  • Seguiment escolar: després d’una intervenció determinada es realitza un seguiment i un suport dels diferents continguts escolars.

– Aquells que presenten dificultats escolars amb necessitats educatives especials per etiologia diversa.

En cadascuna de les dificultats assenyalades es treballa diferents aspectes associats amb l’acte d’aprendre: hàbits d’estudi, motivació, autoconcepte…

I de què parlem quan ens referim a la intervenció logopèdica?

Doncs ens referim al tractament de les dificultats miofuncionals i de comunicació, parla i llenguatge oral i escrit en funció de les etiologies que provoquen aquestes dificultats, a nens, adolescents i adults.

Fase II. Programació de la reeducació pedagògica. Setmana 5

Pel que fa al suport  a les intervencions assenyalades en aportacions anteriors(psicopedagògica, logopèdica, psicoterapèutica, familiar, i combinada), es realitzen els següents seguiments com a suport del treball:

–       Seguiment a casa: s’estableixen uns objectius de treball que s’hauran de realizar a casa. En les sessions de tractament se n’analitza la seva consecució.

–       Seguiment familiar: a banda de la intervenció familiar, es realitzen entrevistes periòdiques amb la familia per comentar el treball que s’està portant a terme i l’evolució que la persona està manifestant, així com per donar les orientacions oportunes.

–       Seguiment escolar: es tenen contactes periòdics amb les escoles amb la finalitat de coordinar esforços per aconseguir millors resultats.

–       Seguiment amb altres institucions: es contacta amb els professionals que estan atenent als infants o adults que venen als nostres centres: equip d’assessorament pedagògic, psicòlegs, treballadors familiars, educadors socials….

Fase II. Programació de la reeducació pedagògica. Setmana 4

El mètode de treball que es duu a terme al centre psicopedagògic es basa en les investigacions d’Aurora Leal realitzades a l’IMIPAE(Institut municipal d’investigació en pscicologia aplicada a l’educació)

El programa de treball s’anomena A.C.O.S. Analític, Connexionista i seqüencial. En aquest programa de treball sempre cal partir del nivel de processsament més baix.

Fase II. Programació de la reeducació pedagògica. Setmana 4

En aquesta fase, el primer que voldria remarcar és el protocol que es segueix en el centre psicopedagògic en arribar un nen/a. En aquest punt destaco els següents passos;

1. Sessions informatives a la família, les quals poden assitir al centre pel seu propi compte, o bé, assessorades pel centre escolar.

2. Sessions avaluatives: arribats a aquest punt, normalment, el centre realitza una avaluació cognitiva que ocupa normalment dues sessions; una avaluació emocional en la qual solen destinar-se dues sessions més; una avaluació de lectoescriptura i de llenguatge oral(si és el cas o segons demanda).

3. Sessió de retorn d’informació a la família i explicació del tractament.

4 . Inici del tractament (si la família està d’acord)

Fase I. Coneixement del centre. Setmana 3

Durant aquesta setmana gairebé el 80% dels meus esforços han anat enfocats cap a les reeducacions a les quals participaré, o bé amb les observacions directes en les quals podré participar o bé amb el meu cas en concret. Aquestes reeducacions són la psicopedagògica i la logopèdica. Respecte a aquesta última, la meva intenció serà la d’observar com el professional desenvolupa la seva feina en la detecció, en el screening, en el diagnòstic, i de forma molt especial, en la rehabilitació.
Perquè tingui lloc la reeducació psicopedagògica, les principals necessitats i característiques dels alumnes ha de ser que presentin problemes en l’aprenentatge. En aquest camp el més important a tenir en compte és respectar el desenvolupament fisiològic, psíquic i espiritual del nen. Per tal d’aconseguir un bon desenvolupament intel·lectual ha d’existir una base emocional sòlida. L’objectiu principal és potenciar les habilitats del nen per tal de poder aconseguir els objectius acadèmics que es plantegen en el seu desenvolupament acadèmic.
Les habilitats que estan afectades en major grau i, per les quals venen al centre, són les següents: la lectura, l’ortografia, la parla, l’escolta, el raonament i la matemàtica.
El cas en el qual podré participar activament és el d’un nen(D.P) que presenta retard en el llenguatge.
Respecte a la finalitat de la seva intervenció logopèdica, serà la prevenció, el diagnòstic, el pronòstic, el tractament i l’avaluació integral dels trastorns de la comunicació humana, tenint en compte els trastorns de la parla o del llenguatge oral i escrit. El cas en el qual participaré presenta, a trets generals: dificultat en la pronunciació i l’elaboració de sons; els problemes en l’execució del missatge oral; les dificultats en l’estructuració del llenguatge; i problemes de lectoescriptura.

Fase I. Coneixement del centre. Setmana 2

L’equip de professionals que treballen al centre es reuneixen en sessions clíniques un cop a la semana per tal d’analitzar l’evolució del treball realitzat. El fet d’haver pogut participar a la reunió establerta aquesta setmana entre els cinc professionals del centre (3 logopedes, 1 psicòloga, 1 doctora en psicologia i també logopeda), i el fet d’haver consultat moltíssima bibliografia tant al centre com a casa, m’ha ajudat a contextualitzar-me en el centre de pràctiques i a prendre consciència que l’atenció a l’alumnat amb n.e.e requereix un treball d’identificació i avaluació de les necessitats, així com de la planificació de la resposta educativa molt concrets.
Aquest centre realitza dos tipus de tasques:
– Docència( a demanda dels centres)
– Assistencial(aquesta centrada en el psicodiagnòstic i la intervenció)

Respecte a les intervencions que es fan al centre distingim les següents:

Intervenció psicopedagógica:s’efectua mitjançant reeducacions.
– Intervenció logopèdica: tractament de les dificultats miofuncionals i de comunicació, parla i llenguatge oral i escrit en funció de les etiologies que provoquen aquestes dificultats.
Intervenció psicoterapèutica: destinada als trastorns emocionals i de comportament.
Intervenció familiar: recomanada especialmente quan el trastorn individual interfereix en la dinàmica familiar.
– Intervenció combinada: quan es combinen diferents tipus d’intervencions.

En totes les intervencions exposades les sessions de treball són individuals, de ¾ d’hora o ½ hora de durada segons els casos.

Fase I. Coneixement del centre. Setmana 1

Durant aquesta setmana he tingut dues reunions amb la meva tutora de pràctiques per tal d’establir i reestucturar de manera conjunta els acords.

Aquestes dues sessions les he destinat a situar-me en el context en el qual vaig a treballar(característiques, necessitats, legislació vigent,etc), així com amb  l’equip del centre psicopedagògic que són les persones amb les quals hauré de col·laborar. De la mateixa manera, hem valorat quins seran els aspectes que he d’observar i valorar al llarg de la meva estada al centre.

He començat una fase de recollida revisió i anàlisi de documents del centre per tal d’habituar-me a utilitzar els termes adequats.