Com a darrera entrada el blog, m’agradaria deixar constancia d’una de les conclusions més importants que he extret al llarg de les meves sessions pràctiques, en relació a la tasca del psicopedagog. Per tal d’aconseguir un diagnòstic precís de les dificultats lectoescriptores es requereix una visió no reduccionista de l’aprenentatge i una valoració precisa i rigorosa de tots els sistemes implicats. Requereix realitzar valoracions lectoescriptores i valoracions complementàries.

Les valoracions complementàries impliquen la participació de diferents professionals, i cadascun de nosaltres ha de valorar el que la nostra disciplina aporta a l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura: el neuròleg, si les bases neurals, substrat perquè el llenguatge escrit es desenvolupi, són adequades; el psicòleg, si l’infant disposa de les habilitats cognitives necessàries on recolzar l’aprenentatge (no solament en termes de QI) i si la seva situació emocional té una disposició afectiva per a l’aprenentatge; l’otorinolaringòleg i l’òptic i l’oftalmòleg, si les dificultats lectoescriptores poden tenir un component auditiu o visual important que impedeixi el desenvolupament correcte de nivells superiors; el logopeda (i psicòleg del llenguatge), si el sistema lingüístic oral permet a l’infant aprendre de forma adequada la lectura i l’escriptura. Els professionals que treballem directament en l’àmbit educatiu hem de valorar els coneixements i les habilitats pròpies del procés d’aprenentatge lectoescriptor i les situacions familiars i escolars. I també hem de ser nosaltres els integradors de tota la informació per fer un diagnòstic i orientar el tractament adequat. Una perspectiva multidisciplinària pot implicar moments de trobada i, de vegades, de desacords entre els diferents professionals, que hem de saber resoldre en benefici del nostre alumnat.

Quan es comença en un projecte nou i desconegut és necessària una fase d’observació per tal de conèixer i tenir un primer contacte amb el que s’està fent i tenir clars quins són els objectius que es volen aconseguir. És per això que els primers dies al centre psicopedagògicc van tenir aquesta funció tant imprescindible.

D’entrada la meva funció en aquest projecte era de seguiment de les sessions de reeducacions pedagògiques, un projecte destinat a l’atenció d’alumnat amb necessitats educatives especials.

He pogut comprovar que aquests alumnes requereixen de serveis complementaris als que reben en el currículum ordinari per tal de desenvolupar-se personal i socialment i aquí és on la figura del psicopedagog hi té un gran paper.

Degut a la continuïtat que ha tingut aquest blog durant el decurs de les pràctiques, puc realitzar una avaluació positiva dels resultats, tenint en compte tant els objectius inicials com els interessos personals que m’han motivat a voler caracteritzar la feina del psicopedagog a la seva realitat professional diària com a font de coneixement per a poder preveure les situacions a les quals en un futur em pugui trobar.