La Fundació Germán Sánchez Ruipérez ens ofereix aquesta selecció molt interessant. A la biblioteca podeu trobar molts dels títols recomanats. No deixeu de demanar-los en préstec!
Per accedir cliqueu la imatge de sota.
Durant el mes de desembre moltes de les activitats de l’escola giren al voltant del Nadal i tots hi participem amb ganes i il.lusió. A la biblioteca durant les últimes sessions hem explicat contes de Nadal, contes molt especials, alguns del fons de la nostra biblioteca i altres que vam agafar en préstec de la biblioteca Municipal Pare Miquel. Tots els nens i nenes n’han pogut gaudir i molt especialment els més petitons. No es cansaven de buscar la ratolineta en 
el conte “Ja és Nadal” de Stephen Lambert, de l’editorial La galera. És un conte amb pop ups, on s’amagava la nostra protagonista mentre que buscava cosetes per adornar el seu cau. O, aquell altre, “Hola Nadal” d’en Derek Matthews i 
publicat per Cruíïla,també amb pop ups i en el que, a més a més, a cada pàgina sonava una melodia diferent. Tant contents estaven que, al final de la sessió, van ser ells els que van voler cantar la seva nadala i recitar el seu poema omplint la biblioteca d’aquella màgia tan especial que només els nens amb la seva innocència i espontaneïtat saben transmetre.
Aquí us deixem unes quantes imatges d’aquestes estones que hem passat amb els vostres fills. Esperem que en gaudiu tant com nosaltres.
Avui he rebut un regal especial gràcies als meus amics de Twitter. Sóc molt petonera, m’agrada fer i, més encara, rebre petons. Aquesta deu ser una de les raons per les que m’ha agradat aquest conte que espero que aviat formi part de la nostra biblioteca. Ja imagino les carones dels més petits mentre l’expliquem i la conversa posterior segur que no té pèrdua. Serà una ocasió per parlar dels mil moments especials què han viscut gràcies a un petó. Gaudiu amb aquest conte d’Elisenda Queralt i Carla Pott!
I mentre no disposeu d’un exemplar podeu llegir-lo amb aquesta presentació.
Un peixet ple d’escates lluentes i amb tots els colors de l’arc de Sant Martí ha rebut avui els petits de 3 anys. Estaven molt contents de tornar a la biblioteca i conèixer el peix més maco de tot l’oceà.
El peix irisat passejava tan cofoi i satisfet amb la seva bellesa que, quan un altre peixet petitó li ha demanat una de les seves escates, el protagonista del conte d’avui li ha fet un crit.
“De cap manera renunciaré a una sola de les meves meravelloses escates”, ha cridat.
Veient aquesta actitud, els altres peixets el deixen sol. Llavors el peix irisat reacciona i es pregunta què és el que passa. La saviesa d’un vell pop l’ajudarà a solucionar el seu problema i a guanyar-se l’amistat del seus companys.
En acabar la narració, hem fet un peix irisat ben gran per poder-lo penjar a la seva classe i ha estat molt divertit escoltar com, d’un en un, els petitons demanaven una escata al peix irisat, amb una mica de vergonya i amb aquella veueta que encara costa de sortir.
El Bigotis un cop més els ha preparat un detallet, aquest cop un punt de llibre amb el peix irisat perquè no s’oblidin d’aquest conte tan bonic i el puguin compartir amb la família.
Pares i mares, us ve de gust escoltar el conte amb els vostres fills i inclús poder fer alguna activitat? Us en deixen una possibilitat!
I si preferiu veure dibuixos de la sèrie que van fer al Canal Super3, cliqueu aquí
Al llarg del mes d’octubre, tots els grups d’educació infantil han anat passant per la biblioteca. Ha estat un plaer rebre’ls, perquè realment són ells els que omplen aquest espai de màgia i d’il·lusió.
La seva manera de viure els contes, l’alegria i les ganes de participar i compartir, fan que aquestes estones amb ells siguin entranyables i ens omplin de satisfacció. Mireu!
Els petits de 4 i 5 anys han gaudit a la biblioteca amb un conte anomenat “Elmer” de David McKee. És la història d’un elefant diferent, un de colors que vol ser gris com els altres. Després d’explicar la història, l’hem vist en un vídeo molt divertit i cadascú ha marxat de la sala amb un elefant per poder pintar el seu propi “Elmer”.
Aprofitant que el nens i nenes de P-5 marxaven de colònies, els hem explicat també el conte “La provisió de petons de la Zea” de Michel Gay.
La Zea es disposa a anar de colònies per primer cop. No vol semblar petita però té por de trobar a faltar casa seva, el seu llit, el moment en què els seus pares la porten a dormir, el petó de bona nit, el de bon dia… No t’amoïnis, papà i mamà tenen la solució.
La nostra mascota, el Bigotis, també els havia preparat una capseta plena a vessar de petons.
Si voleu tafanejar el llibre de la Zea, cliqueu sobre la imatge.
Avui hem estrenat les sessions de biblioteca d’enguany i ho hem fet amb els mes petitons, els nens i nenes de P-3.
És molt maco veure’ls descobrir aquest espai de l’escola. Quina classe més maca! deien…El Bigotis, la nostra mascota, els esperava una mica tímid, amagadet darrera un llibre. Els ha ensenyat la seva caseta, el seu llit, el seu peluix i els nens i nenes han gaudit d’allò més. Cadascú li ha anat dient el seu nom i li han fet un petó.
Hem explicat el conte ¿Dónde está mi mamá? de Jo Brown, editorial Montena Mondadori, és un conte divertit. Un ou cau del niu i baixa rodolant una pendent. En trencar-se apareix un petit cocodril que, de seguida, busca la seva mare. A cada animal que troba li pregunta si és la seva mare i tots li fan passar proves que ell no supera. El mico vol que es gronxi a l’arbre, el tigre que faci tombarelles a l’herba, la zebra… Finalment troba la seva mare i els seus germans.
Després de la narració, d’una capsa de colors han anat sortint els titelles del conte i, junts, hem tornat a explicar el conte. Tots volien participar i ens hem divertit molt.
En Bigotis els ha regalat un cocodrilet petit i, molt contents, han tornat a la seva classe. La primera visita a la biblioteca ha estat com volíem, una experiència viscuda amb molta il·lusió.
La biblioteca està molt silenciosa, fins i tot jo diria que una mica trista. Els nens i nenes esteu ja de vacances i ningú remena els llibres, ni pregunta per alguna història d’aventures o per algun conte de por.
Junts hem viscut un any molt intens, hem explicat mil i una històries, hem recitat poesies i, poc a poc, hem anat omplint aquest espai de paraules, de somnis i d’il•lusions i, fins i tot, hem guanyat un premi que a tots ens pertany.
Estic convençuda que si us preguntés a tots vosaltres, nens i nenes, qui ha estat el motor que ha fet moure tot aquest engranatge, qui ens ha fet riure amb la seva manera d’ explicar històries als més petits, o qui ens ha fet pensar a partir d’un llibre amb totes aquelles coses que a vegades ens passen i que ens fa por explicar… tots cridaríeu: la Conxi! la Conxi!.
Jo, he tingut la sort de treballar tres anys al seu costat i no puc pas explicar-vos totes les coses que he après i, el que és més important, fer-ho ha estat entranyable i divertit!
I potser us esteu preguntant perquè estic dient totes aquestes coses. Doncs és que l’any vinent la Conxi no estarà amb nosaltres. Ha decidit provar quelcom diferent i encara que li desitgem tot el millor, no podem deixar de pensar en com la trobarem a faltar i des d’aquest blog de la biblioteca Ricardo Alcàntara li volem fer una recomanació molt especial: no deixis mai d’explicar contes i d’entusiasmar-te i entusiasmar amb el que fas.
Conxi nosaltres t’estarem esperant amb els braços oberts.
Victòria
Mireu alguns vokis dels nens i nenes de 3r. Aquests xavals/es no paren: poesia, embarbussaments… què divertits!
No us podeu perdre el conte que avui ens ha representat un grup d’alumnes de sisè! El públic eren els nens i nenes de pàrvuls 3 anys i els de primer. S’ho han passat d’allò més bé! Un dels petits s’ha espantat en algun moment amb els crits dels dos micos protagonistes. Perdoneu però aquesta anècdota no ens ha permès fer una gravació seguida del conte. Tot i això crec que val la pena mirar-la. L’espontaneïtat i la capacitat d’improvisació dels nois i noies de sisè ens ha sorprès agradablement. Les nostres felicitacions!!
I escolteu també la petita entrevista que hem fet en acabar l’obra a alguns dels alumnes de primer.
Ha, ha, ha… quina sessió més completa i divertida! Els grans han treballat molt, s’han neguitejat, han assajat i s’han anat corregint ells mateixos i… finalment han tingut un gran èxit! Sentir la seva emoció després de representar aquest conte no té preu.
Però… i els petits? quina sorpresa veure una petita obra de teatre on els actors eren nois i noies! Han participat, han rigut i, en acabar, han picat de mans. A sobre han rebut un regal, un petit titella de la zebra Camil·la per cadascú. Quina feinada han fet aquests alumnes de sisè! Només cal donar-los-hi responsabilitats, autonomia perquè puguin crear i prendre decisions i una mica d’ajut i de pautes. Van sols!!!
