La Fundació Germán Sánchez Ruipérez ens ofereix aquesta selecció molt interessant. A la biblioteca podeu trobar molts dels títols recomanats. No deixeu de demanar-los en préstec!
Per accedir cliqueu la imatge de sota.
Recordeu en Chris Van Allsburg? Li vam dedicar una entrada en aquest mateix bloc que podeu recuperar clicant aquí.
Tal i com us vam prometre en aquell post, ara us oferim les històries escrites a partir de les imatges del seu llibre, “Los misterios del señor Burdick” , pels nens i nenes de cinquè i de sisè.
Per confeccionar aquests escrits, l’alumnat de cicle superior ha treballat en grups de tres o quatre components. A partir d’una de les imatges escollides a l’atzar del llibre d’en Van Allsburg, cada grup ha desenvolupat una història curta, un microconte. La consigna ha estat oblidar per un moment l’estructura de la narració tan treballada a les nostres aules (introducció, nus i desenllaç) i endinsar el lector en l’acció de forma ràpida, sense ubicar-lo en els detalls de la història, sense desenvolupar els personatges. El resultat és el que podeu llegir a continuació: un llibre original que sorgeix de la col·laboració entre grups i entre el cicle, un recull de textos de suspens que ens conviden a llegir i que ens fan felicitar els autors perquè (ja ho veureu) són força interessants.
El llibre imprès el teniu a la vostra disposició a la biblioteca per si el voleu agafar en préstec però ara… no espereu més! Gaudiu d’aquestes històries i dels mons fantàstics que ens obren!
Si vols llegir el document a pantalla completa clica aquí.
Vols formar part d'un jurat literari?
Els alumnes i les alumnes de quart, cinquè i sisè de primària esteu convidats a participar en una iniciativa adreçada a aquells nens i nenes a qui els agrada llegir i no tenen por d’expressar les seves idees.
Aquesta iniciativa consisteix en llegir tres o quatre llibres (segons l’edat del lector) durant el curs i opinar després sobre ells, atorgant una puntuació a cada un, valorant si ens ha agradat o no i si l’hem trobat interessant, participant així en escollir entre tot un jurat compost per nens de Catalunya el guanyador d’un premi literari, el premi “Atrapallibres”.
Si voleu obtenir més informació sobre aquesta iniciativa tan interessant, cliqueu a sobre de l’anunci del premi i
accedireu a la pàgina web.
Quan sapiguem tots els nens i nenes que hi volen participar, farem la inscripció.
Animeu-vos a ser uns lectors crítics! La vostra opinió decideix quin serà el millor llibre de cada categoria!
Aquests dies previs a la Castanyada hem estat analitzant amb els petits de cicle inicial què és la por, quan la sentim i les reaccions que ens provoca. A partir de la presentació del llibre “Estic espantada” de Brian Moses, Baula, 1994, hem reflexionat en veu alta i han sorgit idees molt interessants, com ara que la vergonya i la por són sensacions diferents; quan pensem, però, que una situació ens produirà vergonya, sentim por. També de vegades sentim por de coses que després resulten inofensives, com ara d’anar al dentista, sentim por de coses reals (una gran tempesta, els raigs, els llampecs…) i sentim por “de broma i una mica de risa” amb les pel·lícules i amb els contes de terror.
I això és el que hem fet durant el pati d’aquesta setmana de Halloween a la biblioteca: viure el terror, sentir la por però sabent que “és una mica de broma”. Amb la col·laboració de dues mestres i d’un pare de dos alumnes de l’escola, hem aconseguit convertir la “biblio” en un escenari terrorífic. Mireu, mireu les fotos!
Al llit, horribles!
El llibre Estic espantada acabava amb una pregunta: “I tu, què fas quan tens por?”. Per donar-li resposta van llegir amb els nens i nenes de primer i segon Al llit, horribles!, Isabelle Bonamean, Corimbo, 2010. Aquest preciós conte il·lustrat per la mateixa autora ensenya com vèncer les por nocturnes i dóna recursos perquè des de l’escola i la família gestionem aquelles pors que no “són de broma ni fan riure”. Si el voleu agafar en préstec, el teniu a la vostra disposició a la biblioteca. Feliç Castanyada!
La nostra biblioteca s’està ambientant per crear l’atmosfera de recolliment i misteri que envolta la Castanyada. Qui millor que Chris Van Allsburg, autor i il·lustrador de literatura infantil i juvenil de suspens, per introduir-nos en aquesta atmosfera.
Els nens i nenes de sisè han gaudit amb la lectura de “La escoba de la viuda” (Fondo de cultura de México, 1995) de Van Allsburg i han escollit per grups una de les suggerents il·lustracions de “Los misterios del señor Burdick” (publicat a la mateixa editorial al 1999). A partir d’aquesta il·lustració, cada grup elaborarà una història de (no podria ser d’una altra manera) por. En quant puguin ser llegides, us les presentarem. Mentre, gaudiu amb aquest enllaç que ens porta al món fantàstic i misteriós del Chris Van Allsburg. La pàgina és en anglès però les il·lustracions no necessiten traducció. A l’apartat de “books” podreu tornar a contemplar les imatges d’aquests llibres i llegir-los en la seva llengua original. Investigant, també hi podreu descobrir una famosa història portada al cinema amb gran èxit i que també és obra d’aquest autor. Cliqueu sobre el seu nom i accediu al seu web:
L’elefant encadenat, de Jorge Bucay. ed. Serres (2008)
PRIMERS DIES DEL CURS A LA BIBLIOTECA on PhotoPeach
Un nou espectacle a la biblioteca! aquesta vegada una representació amb titelles d’un conte molt divertit. No us l’explico perquè ja ho fan els nens i nenes de sisè en el vídeo.
Estic passant molt bones estones amb aquestes sessions i amb la seva preparació. Els grans s’han implicat molt. Han variat els contes que van triar per adaptar-los als més petits, per ampliar els diàlegs, per fer-los més entenedors i divertits. Han preparat titelles o màscares. Alguns han dissenyat el maquillatge que volien pintar-se. També han preparat un regalet per cada espectador, perquè recordin la seva actuació (un punt de llibre, un titella de cartolina,..). Baixaven a la biblioteca, en estones de pati a consultar-me, a veure que em semblava el que estaven preparant. Hem rigut molt junts. Jo fent el pallasso perquè perdessin la por i actuessin espontàniament, sense tallar-se davant els nens. Saltant i brincant, fent onomatopeies dels animals que representaven, fent veus diferents…
Fa gràcia veure aquelles cares admirades de què no tingui vergonya per fer el mico o el cangur i veure’ls després fent ells una cosa semblant. També hem preparat escenaris, han cercat imatges per projectar a la pantalla, han tapat la taula on actuaven amb roba i l’han pintat o moltes altres idees. Fins i tot un grup volia fer una piràmide humana i m’ha costat fer que canviessin d’idea perquè podia ser perillós i sobretot incòmode estar 10 minuts en aquella posició. En fí tinc un munt d’anècdotes precioses per explicar. La propera ocasió us explicaré la reacció dels espectadors que tampoc té pèrdua. Ara gaudiu amb el vídeo (que per cert el vam haver de gravar després, representant l’obra un altre cop perquè la primera vegada no havia sortit bé, coses del directe).
No us podeu perdre el conte que avui ens ha representat un grup d’alumnes de sisè! El públic eren els nens i nenes de pàrvuls 3 anys i els de primer. S’ho han passat d’allò més bé! Un dels petits s’ha espantat en algun moment amb els crits dels dos micos protagonistes. Perdoneu però aquesta anècdota no ens ha permès fer una gravació seguida del conte. Tot i això crec que val la pena mirar-la. L’espontaneïtat i la capacitat d’improvisació dels nois i noies de sisè ens ha sorprès agradablement. Les nostres felicitacions!!
I escolteu també la petita entrevista que hem fet en acabar l’obra a alguns dels alumnes de primer.
Ha, ha, ha… quina sessió més completa i divertida! Els grans han treballat molt, s’han neguitejat, han assajat i s’han anat corregint ells mateixos i… finalment han tingut un gran èxit! Sentir la seva emoció després de representar aquest conte no té preu.
Però… i els petits? quina sorpresa veure una petita obra de teatre on els actors eren nois i noies! Han participat, han rigut i, en acabar, han picat de mans. A sobre han rebut un regal, un petit titella de la zebra Camil·la per cadascú. Quina feinada han fet aquests alumnes de sisè! Només cal donar-los-hi responsabilitats, autonomia perquè puguin crear i prendre decisions i una mica d’ajut i de pautes. Van sols!!!
Aquest és un dels objectius que tenim al nostre centre, una finalitat cap a la que caminem dia a dia amb moltes experiències que tirem endavant.
Els nois i noies de sisè estan entusiasmats preparant les seves actuacions per als nens i nenes del parvulari. Des de la biblioteca varem llençar la proposta de què expliquessin contes als més petits. Vam triar contes, vam veure vídeos diferents sobre possible maneres de narrar històries (amb titelles, instruments, ombres xineses, imatges…). Van formar grups de cinc o sis companys i es van posar a treballar. Aquesta setmana han baixat a la biblioteca alguns dels grups que ja tenien avançat el seu projecte. Han parlat amb nosaltres, els hem fet suggerències, també els hem ajudat amb els detalls de vestuari, titelles, carotes i altres materials de suport. Hem gravat alguns dels assajos perquè ells mateixos els puguin mirar, valorar allò que poden millorar i revisar les errades. La setmana vinent oferirem els espectacles a Educació Infantil i pactarem sessions a la biblioteca on aquests alumnes de sisè entusiasmats podran fer el que han preparat davant els petits. Les sessions es transmetran en videoconferència a les seves aules perquè els seus companys puguin fer una avaluació constructiva del treball. Mmmm! com m’agraden aquests projectes! Gràcies a tots i totes (alumn@s i mestr@s)!
