Mireu que fem a la nostra biblioteca!

La Fundació Germán Sánchez Ruipérez ens ofereix aquesta selecció molt interessant. A la biblioteca podeu trobar molts dels títols recomanats. No deixeu de demanar-los en préstec!

Per accedir cliqueu la imatge de sota.

Avui he rebut un regal especial gràcies als meus amics de Twitter. Sóc molt petonera, m’agrada fer i, més encara, rebre petons. Aquesta deu ser una de les raons per les que m’ha agradat aquest conte que espero que aviat formi part de la nostra biblioteca. Ja imagino les carones dels més petits mentre l’expliquem i la conversa posterior segur que no té pèrdua. Serà una ocasió per parlar dels mil moments especials què han viscut gràcies a un petó. Gaudiu amb aquest conte d’Elisenda Queralt i Carla Pott!

I mentre no disposeu d’un exemplar podeu llegir-lo amb aquesta presentació.

Aquests dies previs a la Castanyada hem estat analitzant amb els petits de cicle inicial què és la por, quan la sentim i les reaccions que ens provoca. A partir de la presentació del llibre “Estic espantada” de Brian Moses, Baula, 1994, hem reflexionat en veu alta i han sorgit idees molt interessants, com ara que la vergonya i la por són sensacions diferents; quan pensem, però, que una situació ens produirà vergonya, sentim por. També de vegades sentim por de coses que després resulten inofensives, com ara d’anar al dentista, sentim por de coses reals (una gran tempesta, els raigs, els llampecs…) i sentim por “de broma i una mica de risa” amb les pel·lícules i amb els contes de terror.
I això és el que hem fet durant el pati d’aquesta setmana de Halloween a la biblioteca: viure el terror, sentir la por però sabent que “és una mica de broma”. Amb la col·laboració de dues mestres i d’un pare de dos alumnes de l’escola, hem aconseguit convertir la “biblio” en un escenari terrorífic. Mireu, mireu les fotos!

Al llit, horribles!

El llibre Estic espantada acabava amb una pregunta: “I tu, què fas quan tens por?”. Per donar-li resposta van llegir amb els nens i nenes de primer i segon Al llit, horribles!, Isabelle Bonamean, Corimbo, 2010. Aquest preciós conte il·lustrat per la mateixa autora ensenya com vèncer les por nocturnes i dóna recursos perquè des de l’escola i la família gestionem aquelles pors que no “són de broma ni fan riure”. Si el voleu agafar en préstec, el teniu a la vostra disposició a la biblioteca. Feliç Castanyada!

L’elefant encadenat, de Jorge Bucay. ed. Serres (2008)

Un nen agafa una escala i s’hi enfila. La necessita per arribar a l’alçada del cap d’un elefant. Suaument, a cau d’orella, li explica que és un elefant gran i fort, que és més gran i fort del que n’era abans i que sí, que hi ha coses que abans no podia fer, però que si ara les torna a provar de ben segur que se’n sortirà…

Aquest nen és el protagonista d’una història escrita en primera persona per Jorge Bucay i il·lustrada per Gusti que han escoltat els nens i nenes de tercer i quart. Ells han entès amb facilitat el missatge d’aquest preciós conte i han explicat situacions viscudes en què creien que sempre fracassarien, en què pensaven que mai podrien tenir èxit. Hem discutit sobre el significat de rendir-nos i sobre la superació i hem promès restar atents a no acomodar-nos pensant que no podem aconseguir una cosa per haver-la intentat diverses vegades i no haver-la aconseguit; restar atents també als altres, recordar-los que són grans i forts quan ho oblidin…

D’entre els testimonis més emotius, el d’un nen de tercer que explica que el seu germà gran està buscant feina i no en troba i que es desespera i diu “no puc, no puc!” i ell sempre l’anima i li assegura que sí que hi podrà. I el d’un nen de quart que relata com el seu pare, de petit, va haver de marxar de casa durant un llarg temps i que quan hi va tornar, el gosset que tenia no el reconeixia. El nen va plorar i plorar convençut de que el gos mai el tornaria a estimar i el seu pare (l’avi del nostre alumne) el va guiar per a, de mica en mica, reconquerir l’afecte de l’animal.

Dues històries per ser escoltades, dues històries de superació, del tema escollit com a eix vertebrador de les lectures a la biblioteca durant aquestes primeres dues setmanes del curs amb tots els nivells. Lectures que ens encoratgen a lluitar i a dir que sí, que podem, que som grans i forts si ens recolzem els uns en els altres, si hi confiem, si no ens rendim.

PRIMERS DIES DEL CURS A LA BIBLIOTECA on PhotoPeach

Aquesta és de l’altre grup de 2n que ho van fer genial!

Els alumnes de segon han acabat una de les històries del projecte Construyendo historias  (n’hi moltes per llegir, no deixeu de visitar aquest blog). Per això l’hem gravat i ens ha quedat molt i molt bonica. A més a més, hem passat una molt bona estona treballant tots els alumnes plegats.

Mireu que xula!

No us podeu perdre el conte que avui ens ha representat un grup d’alumnes de sisè! El públic eren els nens i nenes de pàrvuls 3 anys i els de primer. S’ho han passat d’allò més bé! Un dels petits s’ha espantat en algun moment amb els crits dels dos micos protagonistes. Perdoneu però aquesta anècdota no ens ha permès fer una gravació seguida del conte. Tot i això crec que val la pena mirar-la. L’espontaneïtat i la capacitat d’improvisació dels nois i noies de sisè ens ha sorprès agradablement. Les nostres felicitacions!!



I escolteu també la petita entrevista que hem fet en acabar l’obra a alguns dels alumnes de primer.

Què divertit ha estat el matí del divendres! Hem explicat un conte que ens agrada molt. Es tracta de “Corb” .

Aquest conte, a través de la història d’un corb, negre com el carbó, ens permet parlar sobre l’acceptació de la diferència. L’ocell vol tenir amics però tots fugen quan el veuen tan lleig i negre i ell se sent sol i trist. Però, malgrat tot, ho intenta un cop darrera d’un altre, fins i tot pintant les seves plomes de colors per assemblar-se als altres ocells. Finalment ho aconseguirà tot i que d’una manera ben especial.

Després de la narració, hem convidat als nens i nenes a representar el conte amb titelles. Teníem preparades unes fotocòpies dels personatges amb un palet, molt senzilles i fàcils de fer. Abans de sortir hem reflexionat sobre com transformar la narració en diàleg per poder fer parlar els titelles. Què diran cadascú d’ells? Els que facin la representació ho han de tenir clar! Es pot improvitzar i afegir allò que ens sembli adeqüat. També hem pensat que calia tenir en compte perquè el public entengués bé la història. Cal parlar al públic, no parlar d’esquenes a ell perquè la nostra veu no s’escoltaria. A més cal parlar poc a poc però amb veu alta. Els actors han de vigilar de no girar els titelles perquè per darrera són blancs i no sabríem què és cada un d’ells. I després, sense cap assaig previ, han sortit voluntaris. Hem hagut de repetir l’actuació amb dues tandes d’actors ja que tots volien participar.

Mireu els resultats que ens han semblat excepcionals tot comptant què només havien escoltat un cop el conte i no han estudiat els diàlegs. Una excusa fàcil i senzilla per parlar davant un públic i treballar l’expressió oral. Després de cada representació hem parlat dels aspectes que caldria millorar.

Dins els actes de la setmana de Sant Jordi, ahir els alumnes d’Educació Infantil i Cicle Inicial van gaudir amb la representació d’una versió de la llegenda del cavaller, la princesa i el drac. Va ser impactant i molt divertida. Esperem que us agradi tant com a nosaltres.

Divendres a la tarda vam fer l’entrega de premis i diplomes als finalistes i guanyadors dels Jocs Florals d’aquest curs. Els treballs presentats enguany, tant a la categoria de Narrativa com a la de Poesia, han estat molt bons i el jurat ho ha tingut molt difícil per triar els millors. Tots els alumnes participants, els del Cicle Mitjà i Superior, esperaven expectants i desitjaven ser un dels seleccionats. Des d’aquí volem felicitar-los a tots perquè s’ho mereixen. Els animem a continuar escrivint i a què ens facin arribar els seus poemes i narracions.

Els més petits, els nens i nenes d’Educació Infantil i del Cicle Inicial, també han participat amb uns treballs divertits i molt originals. Cada classe ha guanyat un conte perquè també ells son mereixedors d’un premi.

Volem compartir totes aquestes feines publicades en un nou número de la revista Miralls. Esperem que us agradin.