La tarda del dia que hem anat al Condis la dediquem a l’observació. Ens disposem a mirar les propietats físiques dels animals, el seu color, mida i textura… La lupa en ocasions ens serveix de gran ajuda! L’endemà encetem una conversa per treure’n algunes conclusions…

SARDINA

 

– Jo mirava la cua.

– Com era aquesta cua? (Mestra)

– Freda i amb forma de papallona.

 

 

– Estàvem tocant una sardina.

– Sí, i mirant!

– El Miguel li va tocar l’ull i la Marina el cos.

 

– Li vaig obrir la boca a la sardina i li va sortir la llengua…

-Sí, jo la vaig veure, la llengua és una mica negra!!

-Quan està viva la mou.

-No, no la mou…

-Si està morta no la mou, si està viva, sí.

-Té la boca molt petita i té dents com els taurons.

 

-El cos de la sardina!

-Són ossos.

-No són ossos. Són espines. La sardina té espines i les persones tenim ossos…

-I la meva gossa també.

 

 

 

 

 

 

– Li miràvem l’ull a la sardina.

– Tenia forma rodona.

-Sí, i era petit.

-Semblava de plastilina o gelatina.

-La sardina no tenia pestanyes.

-Els peixos no tenen ni cabell ni pestanyes.

 

PEIX GALL

-El gall té dos ulls junts com nosaltres, i la sardina té els ulls als costats.

-El peix gall està aixafat.

-Nooo, és que és així…

-És del color de la sorra.

-És molt pla i s’amaga a sota de la sorra perquè hi ha taurons  que se’l volen menjar. Per això són del color de la sorra.

CALAMAR

-El calamar s’ha menjat un peix petit.

-Sí, el vaig veure quan el vas obrir!

L’Annie estava mirant la pota amb la lupa. Com es veu la pota del calamar amb la lupa?

-Més gran!

-Estàvem pintant amb allò negre. Després vam veure que era tinta de calamar.

-Sí, la tinta estava a dins del calamar.

-Jo vaig pintar.

-Jo no.

Voleu pintar tots i totes un dia amb tinta de calamar?

-Siiiiiii (tots alhora).