Arxiu d'etiquetes: sant jordi

PLANIFICACIÓ. Com s’ho va fer Gaudí per fer edificis tant xulos?

Publicat el per
Respon

A l’escola treballem el llenguatge visual i plàstic a través de diferents artistes. Tenim establerts quins autors treballem a cada curs perquè l’alumnat tingui un bagatge el més ric possible, no només quant a tècniques i obres, sinó també tenint en compte els àmbits on han destacat aquestes persones: escultors, arquitectes, il·lustradores, pintores…

Les mestres d’infantil aquest any s’han posat d’acord per a fer el projecte sobre els artistes respectius i proposar un REPTE comú al cicle “Fer una exposició d’art”.

Tot comença amb una idea al claustre, pintar les columnes dels porxos de l’escola: cada curs farà la seva, inspirada en un dels autors que treballaran. A la classe de P5 els expliquem que necessitem convertir-nos en artistes per pintar la nostra columna. Però, què fan els artistes? En coneixeu algun?

Iniciem una conversa de grup on apareixen idees molt interessants i bonics records de P3 i P4. Parlem de Joan Miró, i de Jackson Pollock, què recorden, quines activitats van fer… Després els proposem que facin hipòtesis sobre què creuen que fa l’autor que treballarem aquest curs. I expliquen coses sobre museus, sobre quadres, fins i tot anomenen les escultures que tant els agrada fer a l’ambient d’artistes. Però finalment, queden ben sobtats en veure la imatge de la casa Batlló a la PDI. Aleshores decidim que farem un petit projecte sobre Antoni Gaudí.

La mestra els explica que faran diferents creacions artístiques inspirades en Gaudí, i fa la proposta d’exposar les obres com en un museu, convidant a tothom a poder-les visitar. Els ha agradat el repte!

METODOLOGIA. Com s’ho va fer Gaudí per fer edificis tant xulos?

Publicat el per
Respon

El projecte proposa activitats ben diferents: de creació, investigació, exposició… Per a cadascuna es planteja un o altre tipus d’agrupament. Treballen en grup classe per exemple durant les converses, en pintar la columna, en el visionat d’imatges i vídeos, o quan visiten l’exposició. També hi ha propostes individuals, com quan han de pensar i fer el disseny d’una casa o monument, o modelar amb fang. Alguns reptes s’han pensat per resoldre en equips base de treball cooperatiu (per taules): una lectura compartida per relacionar obres arquitectòniques amb el seu nom, un qüestionari sobre la biografia de Gaudí per respondre entre tots fent la parada de tres minuts, etc.

Per tal de fer el projecte i crear obres com Gaudí ens vam plantejar diferents preguntes que calia anar investigant: Com es diu la feina de dissenyar cases? Quines cases va fer construir Gaudí? On són? Què és el trencadís? I els vitralls?

Aquestes preguntes sorgeixen de les converses amb el grup classe, de llegir peus de fotos o mirar fragments de vídeos.

IMPLEMENTACIÓ. Com s’ho va fer Gaudí per fer edificis tant xulos?

Publicat el per
Respon

Amb cada activitat anàvem fent hipòtesis i comprovant-les, per descobrir tot el que necessitem saber. Sovint hem utilitzat la PDI o les Ipads per trobar respostes, amb els cercadors d’internet, i els més agosarats fins i tot han anat amb la família a visitar el Parc Güell, i ens han explicat el què hi van trobar.

Però també hi ha hagut una part important de creació, de posar en pràctica una tècnica que hem vist o imaginar una casa especial que podem reproduir amb fang o amb dibuixos.

Si cliqueu aquí podeu veure algunes de les activitats plàstiques que s’han dut a terme.

AVALUACIÓ. Com s’ho fa ver Gaudí per fer edificis tant xulos?

Publicat el per
Respon

En acabar el projecte, i després de fer una conversa recollint tot el que hem treballat, hem proposat fer una rúbrica per a l’autoavaluació. S’ha fet en petits grups de 3 o 4 alumnes, per tal de donar una atenció molt individualitzada i un retorn per a cadascun dels ítems.

Després de realitzar algunes activitats de treball cooperatiu també hem fet una valoració amb el grup, sobre el treball que ha realitzat l’equip, o quines dificultats han sorgit.

A banda, la mestra ha fet l’avaluació individual de cada alumne a partir de la observació directa de tot el projecte i d’algunes activitats en concret, segons els criteris que s’han plantejat en la programació. Alguns d’aquests criteris són: Col·labora en el treball cooperatiu i és capaç de posar-se d’acord amb l’equip base; Reconeix la tècnica del trencadís i pot utilitzar-la amb els materials proposats; Coneix i explica característiques dels edificis de Gaudí.

PRODUCTE FINAL. Com s’ho va fer Gaudí per fer edificis tant xulos?

Publicat el per
Respon

Les famílies, els companys i les companyes de l’escola i l’equip de mestres han estat convidats a l’exposició que ha organitzat el cicle d’infantil i que ha estat el producte final del projecte.

Les peces de P5 que hem exposat al nostre petit museu han estat vitralls, dracs fets amb la tècnica del trencadís com el del Parc Güell, maquetes de cases modelades amb fang blanc i posteriorment pintades, i dibuixos que hem omplert amb retalls de goma eva per simular el trencadís.

També hem gravat vídeos, per equips de treball cooperatiu: cada taula s’ha posat d’acord per triar l’obra que més els agradava de Gaudí. Primer van esbrinar coses sobre la casa que havien triat, després van pensar diferents coses que podien explicar sobre aquesta (característiques, on és, què els sembla, perquè els agrada…) i per acabar es van repartir les frases que diria cadascú. Aquest és l’enllaç on podeu veure el resultat:

Producte Final

Finalment cada nen i nena es va endur un petit dossier a casa amb fitxes, imatges de les diferents activitats, dibuixos… del que hem anat treballant durant el projecte.

LA VEU DELS ALUMES. Com s’ho va fer Gaudí per fer edificis tan xulos?

Publicat el per
Respon

En acabar el projecte, cada alumne ha explicat a la tutora l’activitat o activitats que més els ha agradat fer. El buidatge ens ha mostrat que tots han gaudit realitzant les diferents propostes, i que malgrat el tema i el repte els ha vingut donat, han estat molt motivats i engrescats.
La tutora també recull les dificultats que sorgeixen en els equips base durant les propostes de treball cooperatiu, i en conclusió observa que el que més costa és posar-se d’acord entre ells, ja que exposen les seves idees però sovint no escolten les dels altres.