Com ens hem organitzat…

Amb la intenció de gestionar els nostres recursos de la manera més productiva, els nostres alumnes van treballar en petitis grups heterogenis d’entre quatre o cinc persones per potenciar la implicació directa. Cada grup es van repartir els càrrecs següents: guionista, actor, editor de vídeos, atrezzo i vestuari. Un cop decidit el tema de cada grup (normes d’un espai determinat del centre), els alumnes van redactar el guió i el contingut del vídeo.

Durant una setmana, els alumnes van utilitzar les instal·lacions del centre per assajar i gravar els vídeos (laboratori de Ciències Experimentals, biblioteca, vestuari, classe, consergeria…). La gravació es va integrar dins de l’horari lectiu i va afectar algunes matèries. En tot moment, els alumnes van estar acompanyats del professorat.

LA FESTA MAJOR DE L’ARENY

PRODUCTE FINAL DEL PROJECTE

Objectius:

  • Ser capaç de Seguir el seu ritme pactat amb el seu propi cos.
  • Participar activament en la Cercavila seguint el ritme pactat amb el seu instrument

Activitat :

Cercavila Festa Major de L’Areny 2018

Ja al tercer trimestre preparem el Cercavila amb els Timbalers i els Capgrossos de L’Areny. Els capgrossos han estat realitzats pels nostres companys de cicle mitjà i superior.

Durant tot el curs, a l’ambient de música a infantil i a la setmana cultural amb el cicle inicial, hem preparat els ritmes de la Cercavila de la Festa Major de l’Areny.

Els infants de 6è, per la seva part, ha preparat els capgrossos que ens acompanyaran al cercavila.

Hem treballat amb grups heterogenis que han fet que l’aprenentatge sigui cooperatiu, lúdic i molt creatiu, aquí teniu unes mostres.

Si voleu veure com ens ho hem passat només heu de mirar el video:

A més a més els nens i nenes de P-5 van pujar a l’escenari a mostrar el seus rodolins com a inici/ pregó de la Festa Major de l’Areny!!!

La veu dels alumnes

Tenint en compte que l’alumne és el nucli de l’aprenentatge, la seva veu és important. Per això hem parlat de la importància de l’autoavaluació com a procés d’aprenentatge, la importància de saber-se valorar a un mateix i de prendre consciència del propi aprenentatge. Els hem explicat diferents tècniques d’autoavaluació i la que més els ha agradat ha estat la rúbrica.

A partir d’aquí hem decidit entre tots confeccionar una rúbrica amb aquells aspectes més importants a tenir en compte a l’hora de dur a terme aquest projecte. Els alumnes han decidit fer una graella gradual per avaluar el nivell d’assoliment, d’esforç i d’entesa al llarg de tot el treball del projecte.

A més, com a cloenda s’han afegit dues preguntes personals, una enfocada a la part que més els ha agradat i l’altra, una proposta de millora de cara a propers projectes.

 

Avaluació

Pel que fa al procés d’avaluació, s’ha dut a terme de diverses maneres; hem llançat preguntes a l’aire que els alumnes han anat contestant, han fet exposicions dels diferents ítems que hem decidit que treballaríem i, d’altra banda, hem fet servir unes rúbriques d’autoavaluació on els nens han analitzat el seu procés d’aprenentatge.

En referència al treball en equip, s’ha anat valorant l’aportació de cadascun dels membres en el treball del dia a dia i, després el treball més globalitzat a partir de l’exposició del portaveu del grup. Tota aquesta informació s’ha recollit en una graella d’observació directa per part dels mestres.

L’avaluació durant el projecte “Seguint el fil de l’electricitat”

Des de l’INS Cornellà entenem que les dues funcions de l’avaluació són:

A- reguladora: ajudar l’alumnat a que s’adoni del que no sap fer i pensi estratègies per a superar les dificultats

B- acreditadora: evidenciar el grau d’assoliment dels objectius d’aprenentatge.

Els objectius d’aprenentatge (que no són els objectius del projecte) es comparteixen amb l’alumnat a la presentació inicial del projecte el primer dia de classe. Per tant, entenem que aquests objectius esdevenen alhora els criteris d’avaluació.

Per altra banda, tot procés avaluador implica realitzar quatre passos:

  1. Recollir dades amb algun instrument; dossier, examen, vídeo, observació…
  2. Analitzar-les; amb una rúbrica o graella
  3. Emetre un judici; quins errors hi ha, quines parts estan bé, què hi falta.
  4. Prendre decisions: completar l’activitat, refer-la, rebre ajuda del professor o el company, busca informació a internet o el llibre…

Tenint present això, hem establert cinc criteris de qualificació que es basa en un sistema d’avaluació continu, equilibrat i divers. El missatge cap a l’alumnat és que tot el que fem i passa a l’aula s’avalua i és important.

  1. Observacions (20%). Cada hora de classe es posta una nota d’actitud, treball, deures o material; positiva o negativa.

  1. Tasques del moodle (20%). L’alumnat ha d’entregar pel moodle tot un seguit de tasques que sempre es comencen a fer l’aula i en alguns casos es realitzen en grup.

  1. Proves escrites individuals disciplinars (20%). L’alumnat va realitzar tres proves escrites competencials i individuals (FQ, tecno i mates). Prèviament es feia una activitat de síntesi en paper on l’alumnat apuntava definicions idees clau, bases d’orientació, mapes conceptuals, etc i es podia fer servir durant la prova. (exemple)
  2. Carpeta d’aprenentatge (20%). Al llarg del procés d’aprenentatge l’alumnat fa aportacions del seu progrés en un blog. També es fa una valoració final del projecte pel que fa a la seva motivació, implicació i satisfracció amb els resultats. Cada entrada s’etiqueta amb la matèria i el projecte (TEC o FQ, TPS1).

  1. Treball en equip per elaborar el producte final (20%). Cada grup de 4-5 alumens ha d’elaborar el seu producte final (una maqueta d’una central elèctrica o una unitat didàtica per aprendre sobre l’electricitat). El treball cooperatiu s’organitza a través d’un diari d’equip (exemple) que serveix al professorat per avaluar el procés. També s’avalua la qualitat del producte final i la seva presentació pública. Aquesta nota és la mateixa per a tots els membres del grup a no ser que comuniquin al professor algun incident concret.

Pel que fa a les qualifacions que es comparteixen amb la família, el projecte es contempla en dos informes:

– El butlletí habitual del SAGA, apareix una nota per matèries (BG, FQ, TEC) que prové de la mitjana de les tasques i la prova escrita d’aquella matèria junt amb les observacions, el producte final i la carpeta d’aprenentatge que comptent per a les tres.

– Es lliura a les famílies un informe on es detallen els criteris de qualificació desglossats de manera que es pot veure els punts forts i febles de la implicació de l’alumnat en el projecte. Aquí es pot trobar un exemple.

Per acabar, la recuperació de les matèries suspeses es comunica a l’alumnat i les famílies junt amb el butlletí de final de trimestre. Al comentari de matèria s’indica la tasca i la data. Cada matèria tria entre entregar unes activitats i/o realitzar una prova escrita un dia a la tarda. Certament, és difícil recuperar els aprenentatges que promou el treball per projectes, sobretot la part de treball diari a l’aula, els grups cooperatius, les presentacions públiques, l’elaboració dels productes finals, etc. Tanmateix, l’alumnat que suspen sempre mereix noves oportunitats d’enganxar-se al ritme del curs per promocionar i acreditar l’etapa.

A l’Institut de Cornellà comencem projectes a 3r d’ESO

L’institut de Cornellà va començar a funcionar el curs 2015-16, amb la idea clara de posar l’aprenentatge de l’alumnat al centre del projecte educatiu, cosa que demanava utilitzar metodologies i eines diferents. Una d’aquestes és el treball per projectes.
Al nostre institut el Treball per projectes ha de ser:

  • interdisciplinar: inlou diverses matèries que es treballen globalment per a obtenir un producte final.
  • Amb projecció exterior: ha d’anar dirigit a algú extern
  • On l’avaluació formativa hi té un espai important: les activitats d’avaluació formen part de tot el procés i serveixen per regular-lo.
  • Es treballa col·laborativament, tant professorat com alumnat.
  • Al primer cicle de l’ESO fem 10 hores de projectes a la setmana i hi intervenen 3 professors.

Aquest curs hem començat 3r d’ESO i hem plantejat els projectes en dos àmbits:

  • 8 hores setmanals de l’àmbit STEM (inclou ciències, tecnologia i matemàtiques)
  • 8 hores setmanals de l’àmbit humanístic (inclou llengua catalana, castellana i socials)

En aquest bloc us explicarem dos projectes plantejats a 3r d’ESO: Joc de cavallers de l’àmbit humanístic i Seguint el fil de l’electricitat de l’àmbit STEM.