A la nostra escola els projectes, de moment, els decidim els mestres. Estan vinculats a aspectes curriculars i acostumem a plantejar-los com un repte o problema i els vinculem als interessos de l’alumnat.
Els projectes comprenen les àrees de medi social i natural, de llengua catalana i , en moltes ocasions, d’educació artística.
Els mestres que duen a terme el projecte són els propis tutors amb el recolzament i seguiment de l’equip impulsor.
Durant el mes d’octubre ens vam reunir l’equip impulsor per tal de pensar entre tots de quina manera podríem iniciar un projecte amb els alumnes de 3r sobre l’impacte que té l’actuació de l’ésser humà en els animals marins.
Finalment vam pensar que els alumnes de 3r rebrien el missatge d’una tortuga ferida. Haurien de cercar les causes de què li havia passat, cercar de quina manera se la podia ajudar, buscar solucions al que li havia passat i fer-ne difusió a la resta de l’escola. Volíem que el projecte sortís de l’aula i quee tingués rellevància per a la resta de l’escola.
El projecte també havia d’incloure la veu dels expertes del CRAM, el treball cooperatiu i la integració de les tablets.
El primer obstacle que ens vam trobar va ser com treballaríem de forma cooperativa i amb rols definits. També volíem establir un pla d’equip amb compromisos col·lectius i individuals. Vam definir una graella on quedessin recollits aquests aspectes.
Els rols de treball i el pla d’equip van ser dues eines que si ens funcionava explicaríem a la resta de companys de l’escola. La valoració de les dues eines va ser molt positiva i vam aprofitar per seqüenciar els rols des de P5 fins a 6è de Primària.
La nostra taca d’oli s’escampa a la resta de l’escola a través de la planificació del pla de treball i també de la seqüència de rols del treball cooperatiu.
El títol del projecte és Cuidem els animals marins.
La pregunta-guia del projecte la vam definir així:
Què li ha passat a la tortuga Wonder i com podem evitar que li torni a passar?
Els nostres alumnes van fer una pluja d’idees sobre el que li podia haver passat a la tortuga i d’aquesta manera també incorporàvem els seus coneixements previs per establir un punt de partida de treball.
Arxiu de la categoria: Planificació
Com ens hem organitzat?
La temporalització del projecte ha abastat unes 4 setmanes dedicant unes 4 hores setmanals (més o menys en funció de les necessitats de cada grup) a final del tercer trimestre.
A partir de configurar amb el grup classe el mapa amb les diferents incògnites o tesis vam organitzar quatre grups per classe (d’uns 5-6 integrants per grup). Dins els grups es van assignar els càrrecs de secretaris i portaveus. Així mateix la metodologia de treball ha consistit en fer una part de lectura i cerca d’informació a nivell individual que posteriorment ha estat compartida en parelles i finalment en grup, moment en el qual els secretaris prenien notes de les conclusions de la sessió que els 4 portaveus compartien posteriorment en la sessió de grup. Igualment durant les sessions de grup sencer els secretaris de cada grup prenien nota d’aquells aspectes que completaven els resultats de la seva recerca per tornar a compartir posteriorment amb el grup.
Els càrrecs de secretari i portaveu canviava dins el grup d’una sessió a l’altra de manera que tots els membres del grup han pogut exercir algun dels dos càrrecs.
A nivell metodològic hem seguit sempre el mateix procés: recerca – síntesi de la recerca – establiment de conclusions – nous punts de recerca.
Des de el punt de vista metodològic es van establir 4 racons de treball, racons en els quals hi havia diferents tipus de fonts d’informació: Cerca d’informació oberta mitjançant tauletes, dos racons de lectura d’informació escrita seleccionada (articles i llibres) i un quart racó amb ordinadors per visualització de vídeos seleccionats.
En tot moment s’ha tingut de referència el mapa inicial de preguntes, el qual s’ha revisat en cada sessió de grup per tal de veure quines preguntes havien estat contestades o bé quines es contestaven perquè tenien respostes comunes. Això ha permès als alumnes adonar-se’n de com formular preguntes.
Els moments de reflexió i posada en comú han servit per posar de relleu per part dels mestres la necessitat de donar unes respostes acurades i el més precises possibles a les preguntes. Això ha provocat en els diferents grups la necessitat de tornar a les fonts d’informació, rellegir, fer noves cerques, etc…, estimulant la seva curiositat i esforç per entendre i interioritzar el contingut del projecte ja que un cop començat van veure que era prou complexa.
També hem tingut una sessió de grup classe amb la visita d’un especialista que ha vingut a l’escola per donar informació que permetia respondre i accedir a nous coneixements que no estaven contemplats en un inici al mateix temps de respondre a algunes de les preguntes des de el format conferència.
Punt de partida
Vam fer una proposta de projecte als alumnes relacionada amb l’eix transversal i identitari de la nostra escola: “L’educació emocional”. A l’escola Roser Capdevila portem tres cursos de formació continua al voltant de l’educació emocional i el “Couching” educatiu-emocional. Per tant vam considerar que un aprofundiment en aquest camp ens era molt engrescador i significatiu per als alumnes.
L’objectiu ha estat profunditzar sobre els sentiments i les emocions des de una vessant més científica i no pas tan pràctica com havien fet fins ara.
Un cop feta la proposta als alumnes van mostrar molt d’interès i vam plantejat una pregunta de partida.
- Què són els sentiments i emocions?
A partir d’aquesta pregunta inicial els alumnes van plantejar un tot de preguntes relacionades que ens han permet cobrir un camp de coneixement bastant ampli relacionat amb el món dels essers vius en general.
El projecte va quedar emmarcat, principalment, dins les àrees de coneixement del medi i valors.
Un cop triada la “pregunta generadora” inicial, com hem esmenat més amunt els alumnes van proposar un tot de preguntes que ens han permet delimitar l’abast del projecte per poder-lo programar i determinat de manera aproximada el temps necessari per portar-lo a terme. Així mateix, i atès, el treball d’Educació Emocional que es realitza a la nostra escola al llarg de tot el curs vam considerar que el millor moment per portar-lo a terme fos el tercer trimestre ja que aquesta perspectiva ens era molt útil a l’hora de programar les activitat d’educació emocional que faríem al llarg del curs fent que el projecte estigués immers en un marc de significativitat pels alumnes.
Escollim el projecte
El tutor i la tutora de primer van preparar tres capses i van posar diferents objectes a cada capsa.
1-ANIMALS: Van posar tres animals, (mar, aire i terra) (Dofí, ocell, elefant) També van posar una capseta petitona d’empremtes de diferents animals i un USB amb alguns sons d’alguns animals.
2-TRANSPORTS: Van posar tres transports (aire, mar i terra) (Vaixell, avió i cotxe), van afegir un mapa i un USB amb el so d’alguns transports.
3-EL COS: Havia un esquelet petit, una porta del ratoncito Pérez, una radiografia i un USB amb el so del batec del cor.
COM HO FAREM? Els nens i nenes escolliran un dels temes de la següent manera.
Després de veure per grups el contingut de les capses els nens i nenes van escollir el tema sobre el qual els agradaria fer el projecte. Havien de posar en un paper el perquè de l’elecció, o que els agradaria saber. Volíem recollir pistes sobre que és el que més els interessava sobre aquell tema. Una vegada cadascú va omplir el seu full escrit van anar a la taula de la mestra on ella tenia les tres caixes amagades sota una roba així seria més sorpresa el resultat final. Un cop tots i totes van posar la seva opció es va fer el recompte i vam descobrir quin seria el nostre projecte.
Ja teníem el tema que més curiositat havia despertat en els alumnes, era el cos. Però dins del cos el que més els hi havia encuriosit era el cor. Després d’haver tocat i observat i provat el fonendoscopi la curiositat era saber com s’escoltava el cor, com era el nostre cor.
A partir d’aquesta curiositat vam decidir fer-nos algunes preguntes al voltant del cor, compartint també la informació que ells sabien sobre el cor.
Planificació
El tema del projecte ja estava establert pel claustre, ja que seguim un fil conductor. El projecte es va iniciar a partir d’activitats en gran grup tenint en compte els interessos i neguits dels alumnes. Vam fer activitats en gran grup, activitats en petit grup i activitats individuals. En tot moment la mestra ha fet de guia i suport del desenvolupament del projecte. El projecte s’ha portat a terme durant 24 sessions i s’ha treballat des de les següents àrees: català, informàtica, coneixement del medi natural i social i plàstica. Ha estat un projecte globalitzat.
Com ens vam imaginar el projecte “Seguint el fil de l’electricitat”
La planificació inicial, va consistir en posar la bastida bàsica dels punts que volíem treballar, en aquells moments eren: exploració d’idees inicial, obtenció dels continguts, síntesi i aplicació, regulació i temporització.
Un dels avantatges que hem tingut a l’hora de planificar, és que cada dilluns hem tingut un temps de reunió on hem pogut veure tot el treball programat de la setmana.
- Energia solar
- Elements del circuit elèctric (la bateria: quan no hi ha llum)
- Canvi energètic
- Energia tèrmica
- Què és un motor generador
- Energia cinètica (hidràulica, eòlica, mecànica)
- Què és un motor generador
- Energia química:
- Pila electrolítica
- Reaccions químiques
- Circuit en sèrie i paral·lel
- Llei d’ohm
- Elements del circuit elèctric
- Ampliació: funcions
- Domòtica:
- Programació
- Elements del circuit
- Sensors
- Sostenibilitat
- Anàlisi factura
- Potència
- Electromagnetisme
De cara a possibles alumnes que no han pogut seguir el ritme habitual del grup (no han volgut treballar, no han pogut venir a classe de manera continuada…), hem tingut preparats dossiers pels que no hi treballen i trenquen les dinàmiques de la classe.
Respecte a l’exploració de les idees inicials, es van plantejar als alumnes uns petits experiments científics on es posaven en evidencia certs punts que volíem estudiar.
Una altra cosa que hem treballat és el que creiem que hem de treballar des de cada matèria per a fer l’encàrrec. Partim del que han de saber i el que han de saber fer els alumnes per a poder desenvolupar l’encàrrec amb èxit.
D’altra banda hem hagut de planificar la diferència de nivells (per fer-ho, ens hem basat en coses com introduir certs continguts visuals per als alumnes, activitats seqüenciats en nivells…).
PLANIFICACIÓ: ELS PONIS
Per a treballar aquest projecte els alumnes de P4 primer van parlar dels coneixements previs que tenia cadascú sobre el tema triat: Els ponis. Per a fer-ho cada nen i nena va fer un dibuix on posaven de manifest allò que ja sabien i després es va posar en comú en una conversa de tot el grup – classe.
El següent pas era establir quins interessos tenen els alumnes, és a dir, què volen aprendre exactament. Per a fer-ho parlem tots junts i decidim les descobertes que volem fer i què volem aprendre sobre els ponis.
Entre tots parlem dels pasos a seguir durant el projecte i decidim buscar informació sobre el que no sabem sobre els ponis i com ho podem esbrinar. En aquest punt demanem ajuda a les famílies per a que ens aportin informació i ajudin els seus fills i filles a fer les descobertes sobre els ponis, que després cada alumne faran extensives a la resta del grup.
Entre totes les aportacions comencem a construir el tema i a fer les descobertes sobre els ponis.
Comencem el “Joc de cavallers”
Proposta inicial
Es planteja un projecte d’àmbit humanístic a 3r d’ESO (“Joc de cavallers”) amb intervenció de tres matèries (ciències socials i llengües catalana i castellana), que estudiarà i representarà la societat feudal medieval en un espai patrimonial local contemporani a l’època. Es pretén la difusió externa d’un projecte com a acte cultural en la ciutat portat a terme per estudiants basat en la representació d’una societat articulada a través de relacions verticals de dependència entre diversos nivells o estaments. El seu producte final anirà dirigit a centres educatius, famílies i membres de la comunitat educativa i públic en general.
Disseny del projecte
La idea inicial sorgeix de la coordinació pedagògica col·legiada formada pels coordinadors/es de nivell i responsables dels equips de projectes. A partir d’aquí la planificació de l’embrió i primeres fases del projecte correspon l’equip de professorat d’àmbit humanístic format per dues persones de cada especialitat que intervé (quatre de llengües catalana i castellana més dos de socials, total sis) en el marc d’un treball purament interdisciplinar.
Un cop arrenca el projecte en les seves fases inicials, es porten a terme coordinacions setmanals dels membres de l’equip per establir estratègies d’actuació, posada al dia de la feina feta i disseny de la planificació de les següents sessions de continguts o fases del projecte (què cal saber o saber fer per executar el producte final). Cada especialitat lidera un bloc d’aprenentatge relacionat amb la seva matèria dins d’un context globalitzat i de treball cooperatiu.
Finalment, arribat el moment de posar en pràctica i difondre els aprenentatges adquirits, es produeix una nova coordinació amb les persones responsables de portar a terme l’encàrrec o repte, supervisors del seu resultat final fent d’avaluadors externs.
I si els endinsem cap a temes que els engresquin?
Un cop elegida la línia conductora, es debat amb els alumnes tot allò que saben (coneixements previs) i que volen saber sobre el tema. Elegint al final una pregunta o leit motiv envers al projecte. Aquesta pregunta anirà guiant tot el projecte i serà la pregunta que al final del mateix els alumnes responen.
Amb totes les seves aportacions, els mestres confeccionem un índex o guió de treball sobre el projecte, tenint en compte els objectius que es volen treballar al llarg del mateix. A més a més, cada dilluns ens reunim per tal de programar i adaptar les diferents activitats que es van plantejant i arribem a acords referents a l’ organització del grup,el paper dels alumnes, i el paper dels mestres que formen part del projecte.
Com hem posat en pràctica el projecte…
El professorat.
Un part del claustre del nostre centre va participar de la Xarxa de competències bàsiques territorial 2017/2018. A partir de les diferents trobades i reunions van dissenyar i programar el projecte, la base del qual seria la interiorització i difusió de les normes del centre que afecten l’alumnat (comportament als espais del centre). Un cop recollides les normatives dels diferents espais, vam optar per la creació d’un codi QR per la seva utilitat actualment.
L’alumnat.
Els quatre grups de 1rESO vam participar del projecte. Els alumnes es van encarregar de la redacció, gravació, edició i creació dels codis QR amb la supervisió dels professorat.