COMUNICACIÓ DEL PRODUCTE FINAL

PRODUCTE FINAL

Tot seguint la línia de treball del nostre projecte i del nostre centre, el producte final ha estat múltiple atenent a la diversitat d’estils d’aprenentatge existents a l’aula i així els infants tinguin diferents oportunitats per poder expressar tot allò que han aprés.

D’una banda, els i les alumnes han dissenyat uns lapbooks que contenien els aspectes més rellevants del seu procés d’aprenentatge. Degut a la distribució dels alumnes en petits grups, cada grup s’ha especialitzat en un sistema del cos humà. És per això que hem tingut cinc lapbooks diferents que han quedat exposats a l’aula.

Trobem que amb els lapbooks els infants poden sintetitzar els continguts d’aprenentatge de manera molt visual i gràfica i això els facilita la comprensió i alhora la estructura i organització d’una futura exposició. Des del nostre rol de mestre, ens ha permès observar quins han estat aquells continguts que els nens/es han interioritzat més, o aquells que per a ells són més rellevants o interessants.

Un altre producte final ha estat l’exposició grupal del propi lapbook davant els companys de l’aula per poder compartir les descobertes fetes amb la resta. Per assegurar una escolta activa, durant l’exposició, els companys prenien nota per més tard poder fer un resum del que els companys havien explicat i així compartir els coneixements. En aquest moment, els creadors del lapbook, passaven a agafar el rol d’experts en aquest tema i a guiar els seu companys en la síntesi final. L’exposició s’ha fet a nivell d’aula, tot i que considerem que el proper projecte seria convenient fer la gravació de l’exposició per poder-la penjar al blog i que les famílies o altres nens la poguessin veure.

D’aquesta manera, els mestres ens assegurem que posem en pràctica totes les dimensions lingüístiques, tant les expressions orals i escrites, com la comprensió.

Tant alumnes com mestres, han fet servir el guió de treball per vincular el resultat final amb els objectius proposats a l’inici de la investigació. Com que el guió va ser elaborat pels mestres seguint els objectius curriculars propis del cicle, i al llarg del procés d’implementació els nens anaven regulant la seva cerca en funció del que proposava el guió, tots els objectius s’han anat assolint.

I, tot i que no es ben bé producte final, els nens i nenes al llarg de tot el procés han anat elaborant un dossier d’aprenentatge amb els continguts que anaven descobrint amb el guió de treball. I en acabar tota la cerca, han pogut observar i reconèixer el seu propi treball, no només com un producte final, sinó com el resultat de l’esforç, la constància i les petites descobertes de cada sessió, donant valor al treball del dia a dia i del grup.

 

 

Avaluació

El producte final s’avalua mitjançant dues vies. Per una banda, a través de la rúbrica grupal que els alumnes han de valorar col·laborativament, tenint en compte, com ha funcionat el seu grup de treball. Per altra banda, el docent també elabora la seva pròpia rúbrica que engloba diferents aspectes del projecte, com ara,  els continguts, el funcionament del grup, l’autonomia, etc. Aquesta rúbrica s’omple a través de l’observació de les diferents sessions de treball i de les reunions que es fan amb cada equip, donant l’oportunitat al docent d’obtenir dades més objectives per tal de conèixer com evoluciona l’alumne individualment. El fet d’elaborar una avaluació compartida entre diferents mestres proporciona una avaluació molt més rica. Aquesta manera d’avaluar requereix una molt bona coordinació i traspàs d’informació entre els docents. Aquesta observació permet constatar el procés des del punt de partida de l’alumne i conèixer en tot moment en quin punt es troba. La rúbrica es completa entre els diferents docents que intervenen en el projecte.

També es té en compte l’evolució de cada grup a través de l’observació que es fa en el dia a dia a l’aula i a través de les reunions de coordinadors i de grup que es fan de manera constant al llarg de tot el procés. És en aquest punt on el docent pot identificar de manera òptima quines són les dificultats i fortaleses de cada un dels grups de treball i, així guiar i acompanyar el procés.

El dossier que han anat construint durant tot el projecte ens serveix com a recurs d’avaluació ja que és on podem observar tota l’evolució del grup al llarg del procés. A més, podem veure en quins temes cada grup ha volgut ampliar la seva investigació en funció dels seus interessos i necessitats. A partir, d’aquesta carpeta d’aprenentatge també podem valorar si els aprenentatges han estat significatius, així com, a través de l’elaboració del producte final que en aquest cas és el lapbook. El lapbook recull i permet fer una síntesi dels continguts més rellevants que han anat adquirint durant el desenvolupament del projecte.

Procés d’implementació

En el projecte del cos humà ens hem trobat que hi ha hagut grups que s’han cenyit al guió establert i d’altres que han aprofundit en la seva recerca ampliant coneixements segons els seus interessos. Com a reflexió, hem pogut observar que justament els grups que s’han ajustat a la resposta única són aquells que mostren més inseguretats o dificultats per sortir de la zona de confort. No obstant, aquells alumnes que tenen un pensament més flexible i divergent donen respostes més diversificades i tenen capacitat per dissenyar el seu propi itinerari d’aprenentatge oferint respostes múltiples.

La informació s’obté de llibres de coneixements, contes i a partir de la recerca per internet. Cal dir, però, ens hagués agradat la presència a l’escola de convidats experts sobre la temàtica per tal d’apropar el coneixement als alumnes i implicar les famílies en el procés d’aprenentatge dels seus fills. Hem convidat famílies però per gestió d’agenda no ha pogut ser però s’ha aplaçat pel proper trimestre perquè tinguin la oportunitat de participar i compartir.

Per introduir un tema nou sempre anem a un coneixement que ja tenen i a partir d’aquí és quan es poden començar a produir connexions entre el coneixement previ i el nou. Considerem molt important respectar els temps i l’ordre per afavorir que l’aprenentatge sigui realment significatiu.

Els alumnes transfereixen els continguts i competències de les diferents àrees de manera molt natural perquè l’horari de l’escola no està parcel·lat. És concep l’aprenentatge d’una manera global, transversal i multidisciplinar.

Cap a una metodologia més activa: Organització i gestió

En relació a la gestió de l’aula i la metodologia, els grups es formen a partir dels interessos i  de manera natural. En aquest cas, els grups han quedat compensats.

Cada grup ha distribuït rols de treball. És la primera vegada que utilitzem rols en el treball col·laboratiu, per tant s’han hagut d’acordar les funcions de cadascun d’ells. Els rols els han distribuït ells mateixos i s’ha permès la redistribució si ha estat necessari. Els rols que s’han establert han estat de coordinador, portaveu, secretari i material.

S’estableix un cronograma que va correlatiu al guió de treball. Cada grup es planifica i es distribueix les tasques a realitzar tenint en compte el cronograma. De manera constant es realitza una reunió de coordinadors amb la mestra per tal de comentar i posar de manifest el progrés del grup.

Les tasques estan estructurades a partir del cronograma i guió de treball. Aquestes van de lo  concret a lo més abstracte.  Busquem al mateix temps que hi hagi un fill conductor entre totes les activitats sota un enfoc multidisciplinari ben coordinat des de totes les àrees.

Portar a terme aquesta metodologia ens implica un treball en equip  consolidat que es coordina i parteix d’una reunió a l’inici del projecte on s’estableixen les bases del mateix i que requereix d’una revisió constant al llarg del projecte.

També ha estat necessària la reestructuració de les franges horàries, essent aquestes de més llarga durada i donant cabuda a totes les especialitats quedant incloses dins del dia a dia de l’aula. També ens ha permès crear la figura del coteacher que facilita enfocar els projectes des de l’àrea d’anglès i complementar-los des d’una visió més experimental i científica.  Al mateix temps afavoreix les dinàmiques de treball amb dos mestres a l’aula, promovent així , la inclusió de tot tipus d’alumnat.

També hem potenciat molt l’ús de les eines digitals com el drive, … per poder compartir idees, materials i facilitar als mestres la coordinació

D’altra banda, com que donem molta importància al procés d’aprenentatge, hem creat espais i temps per compartir i intercanviar idees, recerques, inquietuds i connexió de coneixements a través de la rotllana i el taulell de projectes. I enguany hem  introduït la reunió de coordinadors que consisteix  en la trobada de les mestres amb el coordinador de cada grup per tal de fer un seguint dels avenços i dificultats del grup. A més a més és un espai per a que pugui haver un feedback més individualitzat de cada grup. També ens permet poder incidí en un dels objectius que ens havíem marcat com a centre: l’autogestió del grups i al mateix temps acompanyar la regulació dels mateixos.

El projecte que ens aCOSta a reflexionar!!!!

Després de plantejar-nos com iniciar el projecte vam decidir que una bona manera, engrescadora i motivadora podia ser adreçar una carta a cada grup classe demanant ajuda per resoldre algunes qüestions, segons la temàtica del nom de la classe. Per exemple la classe dels esportistes va rebre una carta d’una nena que demanava ajuda per ser millor esportista i per això havia de conèixer millor el seu cos, per això plantejava unes preguntes en relació al cos humà.

Per introduir la temàtica, es fa una escampada de les maquetes del cos humà (el cervell, l’ull, l’embaràs, el cor, els pulmons, l’esquelet, les dents i l’oïda) que tenim al laboratori de l’escola per les diferents taules de l’aula. Els alumnes quan arriben s’ho troben i és llavors quan comencen a fer l’exploració. Realment, quan exposem tots aquests materials no sabem ben bé com s’organitzaran entre ells ni les preguntes que sorgiran. Sí que detectem que en poc temps s’acaben agrupant per interessos comuns, formant-se així un grup per cada aparell.

Una vegada els grups ja estan formats, les mestres elaboren i comparteixen amb el grup el guió de treball que estructurarà el que s’investigarà durant tot el procés. Cada grup treballa un aparell diferent i cada guió s’adequa al sistema a treballar. El guió sorgeix de la pluja d’idees prèvia feta pels mateixos alumnes. No és un guió rígid sinó que és flexible segons les preguntes i els interessos que van sorgint al llarg de tot el projecte, té la flexibilitat d’anar-se ampliant. Una observació curiosa és que ens hem adonat que tots els grups de treball, a partir de la cerca d’informació han trobat noves inquietuds i per tant tots els guions s’han acabat ampliant.

El producte final que es proposa és l’elaboració d’un lapbook grupal del propi treball. Arrel d’una de les trobades de Xarxa de Competències Bàsiques, on es va presentar el lapbook, van considerar que ho podríem aplicar com a producte final del projecte. Ens va semblar una bona manera de que els alumnes sintetitzessin tot allò que havien après i al mateix temps poder-ho compartir d’una manera molt visual amb la resta de la comunitat educativa.

D’altra banda, també com a producte final, s’han realitzat grups d’experts. Els alumnes que han treballat més a fons un aparell en concret feien d’experts davant dels altres grups. A partir d’un resum dels continguts ajudaran als altres grups a recollir els aspectes a destacar de cada aparell.

IMG_20170403_180027IMG_20170403_175929IMG_20170403_175846

L’escola Paco Candel

L’escola Paco Candel neix fa 6 cursos amb un projecte educatiu fruit de les ganes de canvi i de voler fer una escola enriquidora per els nostres alumnes.

Durant el curs passat, partint d’una formació que vàrem  fer amb en Gino Ferri, la nostra mirada es va centrar en la manera d’entomar el treball per projectes. Més enllà dels projectes tradicionals del què sabem, com ho sabem i què volem saber i tal com diu la Neus Sanmartí, volíem centrar la mirada en crear projectes d’aprenentatge que siguin, per ells mateixos, processos educatius compartits amb els nens i nenes i que esdevinguin claus per aprenentatges futurs.

Aquest curs 2016/2017 hem introduït un gran canvi qualitatiu, fruit del debat i consens de tot el claustre de mestres: la transformació de l’horari en franges més àmplies que ens permet entomar els projectes com a eix vertebrador de totes les àrees.

És en aquest context que un gran nombre de mestres de l’ escola ens hem incorporat a la XARXA CB com un espai que ens dona l’oportunitat per reflexionar, compartir les nostres pors, angoixes i ganes de tirar endavant aquest nou repte  i que ens ajudi en acabar el curs a fer una valoració crítica i ajustada de les expectatives creades.

  • un projecte sempre ha de sortir dels alumnes? la mestra/el mestre pot també proposar un projecte?
  • variarà la motivació i interès si el projecte el proposa la mestra o el proposen ells?
  • si sempre es treballa a partir del que els alumnes proposen, com t’assegures que es toquin tots els continguts?
  • Quin és el punt de “qualitat” d’un projecte?
  • Com assegurarem l’assoliment de les competències?

Encara ens queda camí ja que alguns dels projectes que treballem aquest curs són lliures però d’altres queden acotats dins d’uns “blocs temàtics” de l’àmbit de coneixement del medi i així assegurar-nos que es treballen una vegada al llarg de l’escolaritat. Aquest trajecte el farem plegats a la xarxa i ens enriquirem de les experiències compartides.

Des de l’escola Paco Candel documentarem dos  projectes:

  • Cicle inicial presentarà el projecte dels animals que s’està portant a terme al grup de primer
  • Cicle mig presentarà el projecte del cos humà que s’està portant a terme al grup de tercer.

hall