Planificació del nostre projecte: Com vam aparèixer els ésser fantàstics?

Publicat el per
Respon

Com vam aparèixer els ésser fantàstics?

Partint d’una lectura d’éssers fantàstics a l’àrea de llengua castellana a 4t de Primària, va sorgir un gran debat sobre el tema.

L’endemà vam fer la pluja d’idees sobre els temes que els podien interessar per treballar.

Els alumnes van escollir majoritàriament el tema dels éssers fantàstic.

Sessió Inicial: Detectar idees prèvies.

L’objectiu: Saber plantejar-se  preguntes.

Recollim les preguntes dels alumnes. A partir de la tècnica 1-2-4  vam escriure els nostres dubtes sobre els éssers fantàstics:

  • Com i per què van aparèixer?
  • Per què ja no hi ha éssers fantàstics?
  • Per què hi ha éssers fantàstics vius que no moren mai com els zombis?
  • Què són els éssers fantàstics?
  • Per què són diferents els éssers fantàstics?
  • Com s’alimenten els éssers fantàstics?
  • Per què els éssers fantàstics no poden existir?
  • Per què els éssers fantàstics es diuen així?

Vam decidir la pregunta que volíem investigar:

Com vam aparèixer els ésser fantàstics?

projecte-araceli-012

Tot això i més, és el que hem fet en el perquè del meu nom!

Publicat el per
Respon

Una vegada definit el nostre projecte, podem agrupar les tasques en quatre moments:

  • El treball de recerca amb les famílies
  • Compartim els nostres lapbooks.
  • El desenvolupament d’activitats puntuals que sorgeixen segons les aportacions de cada infant.
  • Activitat final: creem un personatge i la seva història

El treball de recerca amb les famílies es basa en cercar informació tant visual com escrita sobre la vida de cada infant (els seus orígens, gustos, aficions…) i, sobretot, explicar el perquè del seu nom. Tota la informació quedarà recollida en el seu lapbook.

P1030622-min

P1030627-min

P1030628-min

P1030625-min

Compartim els nostres lapbooks. Amb els lapbooks ja a la classe, estipulem un dia a la setmana per manipular i explicar de forma lliure les diferents creacions. Addicionalment, cada setmana un nen o una nena elabora amb la tutora un POWER POINT que recull la informació del lapbook per poder exposar-lo a tota la classe. En aquesta elaboració, s’incorporen recerques de diferents tipus com imatges, vídeos, emoticones, gifs… Les diferents aportacions motiven la recerca a internet. Una vegada preparat, cada nen fa la exposició i es convida a la seva família a acompanyar-lo i a aportar alguna proposta que els defineixi o doni més sentit al nostre projecte.

FOTO EXPOSICIÓ (GRAVACIÓ AMB FAMILIA)

El desenvolupament d’activitats puntuals que sorgeixen segons les aportacions de cada infant. Paral·lelament a aquesta activitat de recerca i exposició, des de l’aula es fan diverses activitats proposades pels infants, les famílies o la mestra. Aquestes activitats són molt variades tant per contingut com per agrupacions.

Algunes de les que fem són:

  • Regalem paraules:Verbalització per part del grup de paraules per descriure cada infant tan d’aspectes físics com de personalitat. Redacció posterior d’un petit text descriptiu.P1030644-min P1030647-min
  • Llistats: Elaboració en petits grups de llistats al voltant de temes vinculats al món i als nostres orígens com: països que coneguem, idiomes que parlem… P1030640-min (1) P1030642-min
  • Dibuixem-nos els uns als altres. Realització de dibuixos copiant al natural a cadascú dels nostres companys.
  • Fem receptes de cuina: Elaboració de receptes senzilles d’arreu del món.

RECEPTA 1-min RECEPTA 2-min

  • Acròstics dels nostres noms.
  • Dins del mapa mundi: Identificació dels continents, països i ciutats importants per cada infant. Recerca amb el Google Maps i visualització d’indrets atractius.
  • Banderes i escuts: Observació i comparació de banderes del món. Joc on-line de relació bandera-país i treball plàstic de caire creatiu elaborant collages de diferents formes utilitzant les banderes pròpies de cada continent.

ESCUTIBANDERES

  • Un viatge al voltant del món: Visualització del vídeo [youtube]https://www.youtube.com/watch?v=CnBSTt1chZo[/youtube]
  • Jocs de cohesió grupal: Manipulació d’elements vinculats a la Terra (bola del món, cilindre per guardar els mapes), fent jocs de verbalització d’aspectes personals en rotllana.

P1030585-min P1030612-min

  • Treball cooperatiu: Còmics d’arreu del món. Treball en petit grup de lectura, anàlisis i edició de còmics amb informació d’infants que viuen en altres parts del món.

20170515_165435 20170515_165442

  • Cançons d’arreu del món: Audició i aprenentatge de diferents cançons vinculades al tema.
  • Recull visual de totes les activitats que hem anat fent: Activitat de síntesis, elaboració d’un mural amb tot el que hem après.

Activitat final: creem un personatge i la seva història. Per tancar el projecte, ara és el moment de crear per ells sols. En grups de 5, s’inventaran una persona amb unes característiques determinades. Un cop consensuat, cada grup elaborarà un mapa conceptual on s’exposaran els mateixos aspectes que ells han fet en relació amb sí mateixos. Cada grup, explicarà com és el seu personatge i la seva història.

P1030975-min (1)

Així és com hem treballat el perquè del meu nom

Publicat el per
Respon

Dins de la dinamització del projecte s’han dut a terme diferents estratègies metodològiques de caire globalitzador:

ELABORACIÓ DEL LAPBOOK

  • Conversa. Aprenentatge dialògic. Gran grup. Concreció dels aspectes a investigar al voltant de la pròpia identitat sota el nom del projecte: el perquè del nostre nom.
  • Preparació reunió de famílies. Petit grup. Explicació per part d’un grup d’infants de la feina a fer conjuntament amb les famílies i el format pactat. Preparació en petit grup de la reunió.
  • Entrada relaxada :compartint els lapbooks. Observació lliure dels diferents lapbooks un dia a la setmana dins de la dinàmica d’entrada relaxada.

ELABORACIÓ DEL POWER POINT

  • Explicació general de l’eina Power point. Mig grup /TAC Fons, colors, tipus de lletres.
  • Concreció del contingut decoratiu o d’animació. Gran grup .Recerca a google d’emoticones, vídeos dels països o ciutats d’origen, cançons, banderes, escuts. ( s’amplien les propostes amb les aportacions que van sorgint)
  • Treball de tutoria individual per confegir el power point que reculli la informació de cada nen o nena.
  • Exposició oral al grup i a cada família del contingut del power point elaborat al perquè del nom de cada infant. Treball per parelles. Un exposa l’altre va passant el power/ gran grup.

PARAULES I DIBUIX PELS COMPANYS.

  • Fem llistats. Descripció conjunta amb tot el grup classe de les característiques de cada un dels nens i nenes. Gran grup.
  • Dibuix individual al natural de cada nen i nena.

COHESIÓ GRUPAL

  • Cançons d’arreu del mon. Aportació per part dels infants de música de diferents indrets del món. Audició conjunta. Ball. Recerca you tube.
  • Cançons identitat personal. Escolta atenta i tertúlia dialògica al voltant del contingut de les cançons.
  • Idiomes de la classe. Mural amb els idiomes parlats i salutacions en tots els idiomes. Codis QR vinculats a gravacions.
  • Berenars interculturals. Elaboració de receptes. Tast de menjars.

INTERCULTURALITAT

  • Mapes muts. Localització dels continents i de les ciutats vinculades als nostres orígens.
  • Recerca amb Google maps.
  • Treball cooperatiu. Elaboració en petit grups d’un còmic amb un personatge d’un lloc en concret. Càrrecs i responsabilitats específiques. Secretaris, redactors, editors… concreció de les tasques .
  • Recull visual de les diferents activitats. Article al blog d’aula.

SÍNTESI I VALORACIÓ

  • Rúbrica de vinculació. Autovaloració
  • Carpeta d’aprenentatge. Recull de la informació.
  • Rúbrica de valoració. Coavaluació.

Planificació: El perquè del meu nom

Publicat el per
Respon

El perquè del nom és un projecte que es desenvolupa a 2n de primària i que forma part d’un treball que es va iniciar a P3 al voltant de la coneixença de la pròpia persona, la identitat personal, la cohesió de grup i la vinculació amb les famílies.

A P3 els infants i les famílies de manera conjunta fan una recerca d’informació sobre els interessos de l’infant i els tresors importants per a ells. A P4, es desenvolupa un conte col·lectiu al voltant del nom de la classe on cada família incorpora un capítol. A p5 els infants tenen al seu abast un ventall de llibres que parlen sobre les emocions. Escollen un llibre i amb les seves famílies realitzen un treball plàstic sobre les emocions que el conte tracta. D’aquesta manera, amb el pas del temps, van elaborant un llibre conjunt que recull totes les experiències. Cada infant explica el que ha elaborat i són les famílies les encarregades d’explicar un altre conte a la resta de la classe. D’aquesta manera hi ha un intercanvi d’històries de casa a l’escola i de l’escola a casa. El conjunt d’aquests tres projectes, pretén reafirmar en l’infant la seva identitat personal, vincular les famílies amb l’escola i incidir en el concepte de comunitat educativa.

Quan arribem a 1er desenvolupem un projecte de recerca personal i familiar amb una dificultat afegida, parlarem no només d’un mateix sinó també dels nostres familiars, fins a construir un arbre genealògic que representi la nostra història. La preparació, totalment lliure amb les famílies, i l’exposició a la resta de la classe, no només és una estona de descoberta sinó una festa on tots gaudim de les anècdotes dels altres i podem valorar les genialitats creatives que les famílies van aportant.

Ara, ja estem a 2on i el projecte consisteix en fer una recerca al voltant del nom propi. Aquest projecte no està definit amb anterioritat, sinó que pren forma amb les decisions que tot el grup va consensuant dia rere dia. Sabem com comencem (és un treball conjunt amb la família) però, no sabem quina serà la producció final ja que cada any el grup defineix les tasques a realitzar.
Aquest any, els nenes i nenes van decidir fer una recerca no només de l’origen o perquè de la decisió del seu nom, sinó que van afegir altres aspectes a investigar com: moment especials de la seva vida, fotografies dels països d’origen, receptes de cuina tradicionals o típiques de cada llar familiar i aficions personals. El punt de partida és la conversa i l’elaboració d’un llistat inicial de les coses que volem conèixer els uns dels altres.

OBJECTIUS DE RECERCA

Entre les decisions que es van prendre estava la de fer un mural (un lapbook explicat per la mestra) i es va veure la necessitat de fer una reunió amb les famílies per entre tots explicar en què consistia el nostre projecte i com podien ajudar-nos. A la reunió, es va mostrar un exemple buit amb els apartats decidits entre tots i es va convidar a les famílies a aportar durant tot el curs qualsevol proposta que ens defineixi i ens ajudi a coneixe’ns.

fotorotllana

AVALUACIÓ

Publicat el per
Respon

L’avaluació que duem a terme a la nostra escola és una avaluació contínua que té en compte els diferents moments que van sorgint al llarg de tot projecte.

Les mestres fem servir diferents eines, però la principal és l’observació. Amb graelles que ens elaborem nosaltres mateixes, anem recollint les dades que ens són útils per l’avaluació tenint en compte els criteris que ens hem marcat.

La nostra metodologia que té les estones de conversa i rotllana com a element molt important en el dia a dia, ens facilita sentir la veu dels nostres alumnes on també es veu molt reflectit el seu procés d’aprenentatge. Però com no és suficient, també traiem informació d’estones de treball individual o eines avaluatives i motivadores com el Kahoot.

En aquest bloc sobre l’avaluació, fent autocrítica, creiem que encara hem d’evolucionar en l’aspecte d’avaluar el treball en equip obtenint dades individualitzades. Tenint en compte que al cicle inicial no tenim elaborades rúbriques d’observació del treball en grup i que els alumnes es troben en un moment de lectoescriptura que requereix molt acompanyament, ens costa trobar el temps i estratègia per poder observar a cada alumne i apreciar la seva evolució i aportació dins del grup.

Finalment esmentar la veu de l’alumne dins l’avaluació, al finalitzar el projecte sempre fan una autoavaluació on es contemplen diferents aspectes: el moment que més t’ha agradat, l’adquisició de coneixements, el treball en grup (dificultats, actituds…), etc. Observem que és una bona eina, perquè dona l’oportunitat d’expressar aspectes que verbalment no havien comunicat.

COMUNICACIÓ DEL PRODUCTE FINAL

Publicat el per
Respon

PRODUCTE FINAL

Tot seguint la línia de treball del nostre projecte i del nostre centre, el producte final ha estat múltiple atenent a la diversitat d’estils d’aprenentatge existents a l’aula i així els infants tinguin diferents oportunitats per poder expressar tot allò que han aprés.

D’una banda, els i les alumnes han dissenyat uns lapbooks que contenien els aspectes més rellevants del seu procés d’aprenentatge. Degut a la distribució dels alumnes en petits grups, cada grup s’ha especialitzat en un sistema del cos humà. És per això que hem tingut cinc lapbooks diferents que han quedat exposats a l’aula.

Trobem que amb els lapbooks els infants poden sintetitzar els continguts d’aprenentatge de manera molt visual i gràfica i això els facilita la comprensió i alhora la estructura i organització d’una futura exposició. Des del nostre rol de mestre, ens ha permès observar quins han estat aquells continguts que els nens/es han interioritzat més, o aquells que per a ells són més rellevants o interessants.

Un altre producte final ha estat l’exposició grupal del propi lapbook davant els companys de l’aula per poder compartir les descobertes fetes amb la resta. Per assegurar una escolta activa, durant l’exposició, els companys prenien nota per més tard poder fer un resum del que els companys havien explicat i així compartir els coneixements. En aquest moment, els creadors del lapbook, passaven a agafar el rol d’experts en aquest tema i a guiar els seu companys en la síntesi final. L’exposició s’ha fet a nivell d’aula, tot i que considerem que el proper projecte seria convenient fer la gravació de l’exposició per poder-la penjar al blog i que les famílies o altres nens la poguessin veure.

D’aquesta manera, els mestres ens assegurem que posem en pràctica totes les dimensions lingüístiques, tant les expressions orals i escrites, com la comprensió.

Tant alumnes com mestres, han fet servir el guió de treball per vincular el resultat final amb els objectius proposats a l’inici de la investigació. Com que el guió va ser elaborat pels mestres seguint els objectius curriculars propis del cicle, i al llarg del procés d’implementació els nens anaven regulant la seva cerca en funció del que proposava el guió, tots els objectius s’han anat assolint.

I, tot i que no es ben bé producte final, els nens i nenes al llarg de tot el procés han anat elaborant un dossier d’aprenentatge amb els continguts que anaven descobrint amb el guió de treball. I en acabar tota la cerca, han pogut observar i reconèixer el seu propi treball, no només com un producte final, sinó com el resultat de l’esforç, la constància i les petites descobertes de cada sessió, donant valor al treball del dia a dia i del grup.

 

 

Avaluació

Publicat el per
Respon

El producte final s’avalua mitjançant dues vies. Per una banda, a través de la rúbrica grupal que els alumnes han de valorar col·laborativament, tenint en compte, com ha funcionat el seu grup de treball. Per altra banda, el docent també elabora la seva pròpia rúbrica que engloba diferents aspectes del projecte, com ara,  els continguts, el funcionament del grup, l’autonomia, etc. Aquesta rúbrica s’omple a través de l’observació de les diferents sessions de treball i de les reunions que es fan amb cada equip, donant l’oportunitat al docent d’obtenir dades més objectives per tal de conèixer com evoluciona l’alumne individualment. El fet d’elaborar una avaluació compartida entre diferents mestres proporciona una avaluació molt més rica. Aquesta manera d’avaluar requereix una molt bona coordinació i traspàs d’informació entre els docents. Aquesta observació permet constatar el procés des del punt de partida de l’alumne i conèixer en tot moment en quin punt es troba. La rúbrica es completa entre els diferents docents que intervenen en el projecte.

També es té en compte l’evolució de cada grup a través de l’observació que es fa en el dia a dia a l’aula i a través de les reunions de coordinadors i de grup que es fan de manera constant al llarg de tot el procés. És en aquest punt on el docent pot identificar de manera òptima quines són les dificultats i fortaleses de cada un dels grups de treball i, així guiar i acompanyar el procés.

El dossier que han anat construint durant tot el projecte ens serveix com a recurs d’avaluació ja que és on podem observar tota l’evolució del grup al llarg del procés. A més, podem veure en quins temes cada grup ha volgut ampliar la seva investigació en funció dels seus interessos i necessitats. A partir, d’aquesta carpeta d’aprenentatge també podem valorar si els aprenentatges han estat significatius, així com, a través de l’elaboració del producte final que en aquest cas és el lapbook. El lapbook recull i permet fer una síntesi dels continguts més rellevants que han anat adquirint durant el desenvolupament del projecte.

COMUNICACIÓ DEL PROJECTE FINAL

Publicat el per
Respon

COMUNICACIÓ DEL PRODUCTE FINAL:

En el nivell que treballem els alumnes fan un gran projecte, però ens trobem que dins d’aquest hi ha com petits temes dels que acabem fent un producte final. Per exemple, dins del projecte dels animals s’han tractat diversos aspectes com les famílies, el perill d’extinció, els hàbitats… i de cadascun d’aquests en sortia un producte que recollia el que s’havia treballat:

  • Hàbitats: en petit grup els van construir amb diferents materials i es van exposar al passadís de l’escola. Al bloc es van anar penjant les fotografies de tot el procés.
  • Perill d’extinció: els alumnes triaven per interès els animals, cercaven la informació i es preparaven una presentació que posteriorment era gravada amb vídeo i es penjava al bloc.
  • Famílies d’animals: en petit grup cercaven les característiques de la seva família, produïen un mural que exposaven a la resta de companys per, posteriorment, cada alumne poder confegir el seu propi lapbook amb tota la informació que ha recollit.  

Les presentacions dels productes finals sempre van dirigides als companys de classe i en algun cas de l’escola. Alhora també aprofitem l’eina del bloc perquè aquesta comunicació arribi a les famílies.

Quan els alumnes es preparen les exposicions es gestionen entre ells: què diran i en quin ordre ho faran. Es fa en rotllana i es demana sempre un clima de respecte pels companys, així es veuen molt bé les estratègies d’organització que entre ells han tingut.

Implementació

Publicat el per
Respon

Per iniciar el projecte i començar a implementar-lo es van posar en pràctica les següents iniciatives

  • Taller “Els primers humans”: En aquesta activitat ens va quedar clar, en quin moment de la història de l’home ens situaríem. De manera molt vivencial es va posar en contacte els alumnes amb la manera de viure dels primers humans i els va despertar les ganes de saber-ne més i de plantejar-se nous reptes.

Ja a l’aula, els alumnes van decidir que volien recrear un hàbitat d’una tribu de la prehistòria i van voler-se documentar sobre com hauria de ser.

Va ser en aquest moment en que els alumnes van apuntar la possibilitat de veure objectes prehistòrics reals i es va fer ús dels recursos esmentats per buscar la informació:

  • Fer una visita al Museu Arqueològic de Catalunya.

A partir d’aquí sorgeixen les següents preguntes:

  • Com ens podem organitzar per fer el projecte?
  • Com volem concretar els coneixements que ja tenim?
  • Quan ho farem?
  • Com ho farem?

D’aquest debat ens va sortir la proposta de:

  • Fer la representació física d’una caverna habitada (plàstica)
  • Fer una presentació mitjançant un Power Point que recollís la feina feta (TIC)
  • Disposar d’un dossier personal que reculli la informació obtinguda entre tots.

Per tal de fer la recreació plàstica, es van dividir en 5 grups, i a cada grup es va assignar una tasca:

  • GRUP 1: La cova
  • GRUP 2: El vestit
  • GRUP 3: Les eines i estris d’ús diari
  • GRUP 4: Les pintures rupestres
  • GRUP 5: Mural de la línia del temps

Mentre es feia tot el procés anterior, cada alumne va anar fent un portfoli personal sobre el tema que compartien amb els companys i que donarà lloc al recull de materials personals.

 

20170207_162621 20170207_162521 20170207_162453 20161201_114216 20170207_162721 20161201_110212 20170207_162453

Metodologia: ABP

Publicat el per
Respon

El nostre centre dedica de 6 a 9 dies, segons el tema al treball en ABP.

Els alumnes plantegen una pregunta i partir d’aquí el professorat dissenya la planificació de les activitats i l’organització del projecte.

Durant el període dedicat a l’ABP els professors estan organitzats per nivells i només entren al curs assignat i en el que han participat en la seva planificació.  Els professors de cada nivell es coordinen en reunions quinzenals i a través del google drive, omplint i proposant les activitats i el producte final que hauran d’elaborar els alumnes.

A l’aula els alumnes s’organitzen en grups naturals de treball, tenen flexibilitat de moviment, poden proposar sortides fora del centre si ho creuen necessari, a més de les proposades per l’equip de professors.

En quant a la metodologia durant el projecte:

Els alumnes fan una reflexió inicial i final que registren a un full del projecte en general.

Cada dia han de fer una reflexió  inicial i final dels objectius i de com s’organitzen la feina.

inic

Els professors registren el treball diari dels alumnes en una graella

Al final del projecte els alumnes han de fer una presentació del producte final i del procés. Des del primer dia tenen una  rúbrica guia que després servirà per la co-avaluació amb tot el grup classeautoav

Després fan una auto-avaluació i una co-avaluació del grup de treball.

Finalment cada grup mostra als companys dels altres nivells el seu producte final del projecte. Organitzem rotacions grupals.

després l’equip docent del nivell es reuneix per valorar i fer propostes de millora. També es fa l’avaluació conjunta dels alumnes, tenint en compte les diferents graelles i l’assoliment de competències. la nota de cada projecte serà un 10% de la nota final de cada matèria, ja que cada departament proposa activitats on els alumnes treballen continguts claus de les competències que es pretén que els alumnes assoleixin.

Albert Poveda i Begoña Garcia

Institut Apel·les Mestres