A la nostra escola, a finals del curs passat, vam plantejar-nos en una trobada pedagògica deixar establerts uns “temes” de l’àmbit de coneixement del medi per a cada curs i així assegurar-nos que es treballen una vegada al llarg de l’escolaritat.

En aquest procés de decisions ens van sorgir molts dubtes:

• un projecte sempre ha de sortir dels alumnes? la mestra pot també proposar un projecte?
• variarà la motivació i interès si el projecte el proposa la mestra o el proposen ells?
• si sempre es treballa a partir del que els alumnes proposen, com t’assegures que es toquin tots els continguts?

En aquest intercanvi d’opinions i neguits, la nostra decisió va ser fer com una barreja, amb una intenció ben clara que, tot i deixar establerts els temes, es treballaria amb la metodologia de projectes, és a dir, que depenent del grup-classe el mateix tema treballat d’animals podia variar força d’un curs a l’altre.

Així, en aquests moments, ens trobem en el primer curs on provem de fer aquesta metodologia de temes establerts treballats a partir de projectes que en cap cas han d’excloure les oportunitats d’enriquir el treball del dia a dia amb les aportacions dels nostres alumnes. No cal dir que a finals de curs valorarem cóm ha anat l’experiència!

Un cop s’apropa l’inici del segon trimestre on sabem que a cada curs s’ha de treballar un projecte amb uns continguts que nosaltres hem marcat ens sorgeix la gran qüestió: com l’iniciem?

En aquest cas a cicle inicial vam decidir fer-ho a partir d’una provocació que motivi i engresqui als alumnes, és a dir, que desperti el seu interès! Així que vam fer que arribés una carta d’un personatge la Nanuq i en Takoda, un esquimal i un indi que estaven molt interessats per conèixer altres animals diferents dels que veuen pel seu territori:

A partir d’aquesta provocació, se’ls convida a fer un dibuix i un escrit on aboquen tots els seus coneixements previs, d’aquesta manera donem veu a tot l’alumnat. Posteriorment, mitjançant una exposició d’aquests dibuixos, sorgeix una conversa on comparteixen els seus interessos i coneixements previs. Tanmateix comencen a sorgir debats i contrasten les seves opinions.

Quan iniciem el projecte ens ha sorgit la dificultat de compartir el que farem, el que aprendrem i el que s’avaluarà amb antelació perquè els alumnes es trobin implicats en aquesta planificació. Per aquest motiu vam decidir fer-ho compartint amb ells però sobre la marxa, és a dir, dia a dia, i alhora d’aquesta manera els anem preparant de cara als projectes que entomaran al cicle mitjà.

• DEFINICIÓ DEL PRODUCTE FINAL:

Dins d’aquest projecte ens hem trobat que han sortit diferents subapartats o temes (famílies d’animals, alimentació, hàbitats, perill d’extinció…), així que hem anat fent diferents productes finals per cadascun d’aquests, perquè pensem que era un tema molt ampli com per fer un sol recull final tenint en compte que són alumnes de primer i que és la primera vegada que s’enfronten a la metodologia de treball per projectes.

Els diferents productes finals són comuns per tot l’alumnat, però es resolen de diferent manera, és a dir, alguns són de producció individual com el lapbook on cada alumne ha de resoldre la seva tasca i altres són en agrupament de 4-5 alumnes, com la cadena alimentària.

Una vegada realitzem els productes finals sempre busquem una manera de poder-los compartir, ja sigui mitjançant exposicions que es fan davant d’altres companys o es pengen al bloc, penjant les nostres produccions al passadís de l’escola, etc… perquè creiem que la millor manera de veure si han assolit el que han treballat és explicant-ho als altres i tot té més finalitat si es comparteix.