La nostra metodologia

Publicat el per
Respon

Els aspectes bàsics relacionats amb la metodologia i el primer disseny de com hauria de ser el producte final es va pactar prèviament amb els alumnes. Amb ells es va acordar:

  • Treballar en grups heterogenis per afinitats d’interessos.
  • La definició de rols de cadascú dintre de cada grup; es va acordar que hi hagués dos encarregats de recerca i cura dels materials, un portaveu i un secretari.
  • Les franges horàries que es portaria a terme aquest treball.
  • Els blocs de tasques a realitzar
  • L’organització i la difusió de la informació

El paper de la mestra bàsicament ha estat orientar i guiar la recerca d’informació i els debats. Malgrat que sigui un projecte multidisciplinari, ha estat la tutora qui ha acompanyat als alumnes en tot el desenvolupament.

20170207_162453

Planifiquem “La màquina del temps”

Publicat el per
Respon

Com s’ha explicat, a l’escola cada classe té un nom i com a línia de centre es va decidir que el primer projecte tindria relació amb el nom de la classe, en el nostre cas “La classe de la màquina del temps”

En un primer moment es va plantejar aquestes preguntes:

  • Què és una màquina del temps?
  • Per a què serveix?
  • Per què creieu que s’ha escollit aquest nom?

Aquesta conversa va portar a parlar sobre on es podria anar amb una màquina del temps. En aquest diàleg inicial cadascú va poder verbalitzar cap a on li agradaria anar i quines etapes passades o futures voldria conèixer.

En aquesta conversa els nens i nenes van centrar el seu interès en conèixer més els orígens de la humanitat:

  • D’on venim?
  • Com vivien els nostres avantpassats?
  • Com van evolucionar la humanitat?

Un cop manifestat aquest interès es proposa buscar entre tots, recursos on es pugui obtenir informació sobre els interrogants que s’havien plantejat. Els recursos proposats per trobar informació van ser:

  • Fer el taller “ Els primers humans” a Can Riera.
  • Visitar el “Museu d’Arqueologia de Catalunya”.
  • Veure una selecció de vídeos sobre el tema.
  • Demanar a la biblioteca una selecció bibliogràfica.

A partir del desenvolupament d’aquestes activitats i de la gestió dels recursos aportats es va iniciar el projecte que prenia el seu camí a mida que els alumnes anaven ampliant coneixements i sorgien nous dubtes.

Implementació

Publicat el per
Respon

 

El nostre projecte encara està en procés d’implementació; ja hem dut a terme les converses inicials  i les segones converses per decidir que necessitem per poder crear l’ambient triat.

Ara cal que dins de cada grup-classe els alumnes s’organitzin en petits grups responsables per crear els materials, demanar-los a través de circular feta pels alumnes, fer decoració,…

Exemple de segona conversa: L’ambient de teatre

P4B va decidir fer dues activitats per aquest ambient: representació amb titelles i fer d’actors i actrius. 

Per les titelles van proposar fer titelles de personatges de contes (Caputxeta, Campanilla, Pirates, Sant Jordi, Bambi, Els 3 porquets)

Per fer d’actors i actrius van decidir que els calien disfresses, objectes d’atrezzo, llibres per decidir la història, música,  decorats i teló.

Després de les segones converses l’equip d’educació infantil durant el cicle valora que els diferents graus de maduresa i capacitat d’abstracció dels alumnes de P3, P4 i P5, fan que els resultats i propostes siguin molt divergents.

A P3 els va costar imaginar tot el material necessari, oblidant alguns elements. A P4 van necessitar força pistes, de vegades repetien les idees o no acabaven de saber com executar-les. Els de P5 van demostrar més capacitat d’imaginar com aconseguir el material proposant vàries maneres.

Això ens demostra que en la primera conversa al parlar d’alguna cosa viscuda era més fàcil parlar-ne i en canvi a la segona que requeria més abstracció doncs va caldre més ajuda per part de les mestres.

Planificació i metodologia

Publicat el per
Respon

A l’Escola la Marina vam decidir iniciar el projecte dels ESTATS DE L’AIGUA a 2n perquè estava pendent de treballar.

Vam realitzar una pluja d’idees  per a veure com podíem provocar l’ interès en els alumnes i vam decidir que portaríem gelats a l’aula. Els alumnes haurien de triar quin tipus de gelat volen per a la festa de fi de curs: “flash”, gel amb pal i crema. IMG_20170424_102726

Iniciàrem la conversa fent la pregunta de com estarien els gelats en tornar del pati. Vam preveure que sorgirien preguntes com les següents:  Per què es desfà? Es pot tornar a congelar? Totes les coses fredes es congelen? Què podem fer per congelar? Totes les coses canvien de forma en congelar-les? Refreden igual la nevera i el congelador? Si els tornem a congelar recuperen la seva forma?

La metodologia

La metodologia utilitzada en el projecte serà guiada tenint en compte les propostes dels alumnes segons els seus interessos.

  • Activitats en gran grup, petit i individual: S’han creat 5 grups de treball aprofitant la disposició habitual de l’aula, sent aquests grups heterogenis i  triats per la mestra.
  • Tot i que inicialment s’havia pensat un càrrec per grup va sorgir la necessitat de crear un càrrec per cada membre. Es van proposar els següents:
    • Càrrec de premsa: informarà a l’altre grup de l’evolució dels seus experiments al igual que a les d’infantil.
    • Càrrec d’enllaç: transmetrà al grup l’ informació puntual que dona la mestra.
    • Càrrec d’ exploració: seran dos membres del grup els qui aniran a observar l’evolució de l’experiment.
    • Càrrec d’ arxiu: arxivarà les feines i materials dels membres del seu grup.
  • Farem rotllana per compartir idees, explicar l’evolució dels diferents experiments i expressar els aprenentatges que cada nen/a ha adquirit.
  • Realitzarem la rúbrica d’autoavaluació: en presentar la rúbrica els alumnes saben què és el que esperem que aprenguin.
  • Independentment de quin sigui el producte final del projecte es farà una exposició als pares per explicar tot el projecte.
  •  Per poder disposar de franges horàries més àmplies s’ha reestructurat l’horari de 2n, la qual cosa ha permès tenir suports dels membres del grup impulsor.

Reflexió

  • Valorem positivament el treball en grup ja que permet als alumnes aprendre conjuntament.
  • És molt motivador pels alumnes tenir una responsabilitat dins del seu grup.
  •  Les converses han estat molt enriquidores i motivadores. Els alumnes han participat espontània i activament en tot moment.
  • És positiu que els alumnes sàpiguen des de l’inici del projecte el que s’espera d’ells.
  • Els nens i nenes es senten motivats en saber que els pares podran participar al finalitzar el projecte.
  • La reestructuració d’horaris s’ha valorat positivament i es proposa per a futurs projectes o dinàmiques d’aula.

 

METODOLOGIA

Publicat el per
Respon

Les activitats que s’han realitzat al llarg del projecte han estat de dues maneres: en grups cooperatius i algunes individuals que posteriorment s’han compartit en gran grup.

Els grups formats són heterogenis amb la intervenció de les mestres per qüestions organitzatives, però cal remarcar que s’han organitzat subgrups on l’alumnat s’ha autogestionat.

Les diferents activitats que s’han realitzat al llarg de la setmana amb una durada de dues sessions han estat les següents:

  1. Turisme a les diferents ciutats olímpiques: els alumnes han estat organitzats en grups cooperatius per tal de buscar informació de les diverses seus dels JJOO com si fóssin turistes que han de visitar-les realment: quin mitjà de transport utilitzarien per anar? Que visitarien? On s’allotjarien?, etc. Així, han utilitzat les TIC per fer un recull d’informació sobre el seu viatge que posteriorment han plasmat en un poster que s’ha col·locat en el passadís de les classes del cicle per compartir la informació amb la resta dels companys.

  2. Logotip de les FrediOlimpíades: A partir d’una breu explicació i observació dels diferents logotips creats en les diferents olimpíades, l’alumnat ha hagut de dissenyar individualment un logotip per a representar les nostres FrediOlimpíades. Cada alumne ha explicat la seva creació davant del grup i, entre tots han votat el disseny guanyador.

    Finalment, de cada grup que va realitzar l’activitat vam obtenir 5 logotips finalistes i, posteriorment, tot l’alumnat del cicle superior va triar el representant final.

  3. Disseny de la mascota: A partir d’una explicació i observació de les diferents mascotes dels JJOO els alumnes han hagut de dissenyar una mascota per les FrediOlimpíades.

    Cada grup havia de dissenyar una part de la mascota: el cap, el tronc, els braços, les cames i peus i, finalment, els complements.

    Un cop realitzat l’esbós de la part de la mascota treballada, l’alumnat va exposar-la davant dels seus companys amb l’objectiu de decidir quina seria la part del cos triada per a formar la mascota. Una vegada es van tenir totes les parts de la mascota triades es va iniciar el muntatge de la mascota.

    Per a triar el nom de la mascota cada grup va haver de consensuar un nom i els alumnes van decidir que volien que el nom sortís a sorts. Així, que vam col·locar els 5 noms dins d’una caixa i una mà innocent va triar el nom de la nostra mascota: FREMY.

  4. Proves olímpiques: en grups cooperatius els alumnes van pensar, elaborar i avaluar les proves olímpiques. També van elaborar una graella per poder puntuar les diferents proves i es van presentar per a jutges els alumnes voluntàriament.

Metodologia

Publicat el per
Respon

La nostra metodologia consistirà en fer participar molt als alumnes, partirem dels seus interessos, els farem protagonistes i els implicarem. Tot això a partir de la DSC_0806, i anirem estirant del fil ja que cal tenir presents les característiques del nens d’educació infantil. Fomentarem la interacció entre alumnes, mestres i famílies. Ens basarem en una metodologia activa i vivencial, però guiada pel mestre.

 

El projecte s’anirà construint depenent de les aportacions dels alumnes. Les converses començaran a l’aula, però es contemplarà la possibilitat de fer una assemblea conjunta a nivell de tot el cicle d’infantil.

L’espai que utilitzem per poder reflexionar, posar temes en comú, coavaluar i autoavaluar-se serà durant les rotllanes del matí o quan sorgeixi la necessitat.

La conversa inicial es farà en gran grup i després es faran petits grups heterogenis per taules per repartir tasques (buscar material, redacció de notes…)

Tasques a fer:

  • Conversar sobre el llistat de coses que necessitarem per a la l’elaboració del nostre ambient.
  • Buscar i preparar el material.
  • Escriure una nota, mail o notícia a les famílies escrita pels alumnes (cadascú al seu nivell).

METODOLOGIA

Publicat el per
Respon

Tots els mestres hem acordat que la metodologia tindria en compte els següents punts:

  • Promoure el treball en grup.
  • Fixar pocs objectius i de tipus metodològic.
  • Potenciar l’expressió verbal.
  • Fer visible el que anem fent a la classe: mapes conceptuals, fotos, referents visuals, etc .
  • Crear espais de trobada entre els alumnes de diferents cursos: consell de pati, suro de la biblioteca, compartir fotos i gravacions a través de la P/ de l’ordinador.
  • Fer fotos i gravar el procés.
  • Establir les sessions del projecte quan hi ha un reforç a l’aula
  • Implicar les famílies

La metodologia emprada durant la major part del projecte ha estat el treball cooperatiu.

L’alumnat ha estat organitzat de manera heterogènia, en un grup. Dintre del grup hi ha hagut diferents rols, cada rol tenia una tasca definida: portaveu (representar oralment les idees del grup), fotògraf (recollida gràfica dels moments de treball), secretari (anotació de les decisions preses en el grup), moderador (manteniment de l’ordre i dels torns de paraula en el grup), material (encarregat de distribuir el material necessari per executar el treball).

Per ensenyar-vos com ens hem organitzat us deixem aquí una mostra:

 

 

PLANIFICACIÓ DEL PROJECTE: COM MILLOREM EL NOSTRE PATI?

Publicat el per
Respon

El nostre projecte té el seu origen en la necessitat de millorar el temps d’esbarjo a l’hora del pati ja que es va detectar que hi havia molts conflictes.

Volem millorar el pati, l’espai físic no és atractiu; per acomodar-lo a les necessitats dels nens: afegir nou material, afegir nous jocs, reduir els conflictes.

A cada aula els nens i nenes han fet propostes dels canvis que podríem fer al nostre pati. S’han fet converses i debats sobre si les propostes eren viables o no.P1200200

Un cop recollides totes les propostes es van fer votacions per decidir què es faria des de cada aula.

Podeu clicar a l’enllaç per veure les diferents votacions que es van fer a les classes.

 FOTOS

Reflexions:

  1. Prèviament a que els nens i nenes fessin i seleccionessin les propostes vam veure la necessitat de donar-los eines per fer aquesta tasca. És per això que entre tots vam elaborar uns criteris comuns que van ser:
  • Criteris per seleccionar les propostes
  • Criteris per descartar algunes d’elles.
  • Com organitzar totes les dades.
  • Criteris per treballar en grup.

P.e. CRITERIS PER TREBALLAR EN GRUP

PER L’ALUMNAT:

  • Tothom té dret a donar la seva opinió, a ser escoltat i respectat.
  • Tots els membres d’un grup persegueixen el mateix objectiu. L’èxit o el fracàs d’un membre  suposa l’èxit o el fracàs de tot el grup.
  • Escriure les estratègies usades per aquest tipus de feina i penjar-les a classe com un referent visual.
  • Establir diferents rols en el grup.

P.e: Cicle inicial (rols): secretari (recull de dades), moderador (targetes groga i vermella), portaveu (micròfon) i fotògraf (dues càmeres per tota la classe).

PELS MESTRES:

  • Ha de promoure que els seus alumnes:
    • Aprenguin a prendre decisions: proposar, argumentar, triar…
    • Tractin la informació: cercar-la, organitzar-la, interpretar-la, assimilar-la…
    • Transmetin la informació: comunicar-la, fer-la comprensible, compartir-la, elaborar-la…
    • Avaluïn els aprenentatges: ser conscients del que sabem, del que ignorem, com ho hem abordat…
  • Ha de proposar diferents tipus d’activitats grupals per afavorir la participació de tots els nens i nenes (segons l’activitat, un alumne/a es pot lluir més o menys).
  • Cal donar un guió per organitzar la feina (una pauta).
  • Cal facilitar-los un exemple de la feina a fer (modelatge).
  • Ha de fer grups heterogenis de 4-5 nens permanents durant cert temps (possibilitat de canvi si un grup no funciona bé)
  • Cal treballar el vocabulari usat en aquest tipus d’activitat per justificar, convèncer, argumentar: ”estic d’acord…, en la meva opinió…, no comparteixo aquesta idea… etc”
  •  Cal usar recursos per la dinàmica del treball en grup: fer servir targetes vermelles (com al futbol), cronometrar el temps de participació (digital o rellotge de sorra).

2. Aquesta metodologia va suposar un canvi de rols a les aules i deixar que els nens i nenes portessin la veu cantant. Va implicar canviar la manera de com ensenyem i començar a introduir canvis significatius en la manera d’aprendre.

3. Implica un canvi de rol del mestre i fer allò que tant demanem als alumnes, aprendre a escoltar!

METODOLOGIA

Publicat el per
Respon

Donat l’edat dels nostres alumnes(P3)les activitats que hem realitzat són de caire individual o de gran grup.
En un primer moment el mestre ha organitzat petits grups de quatre o cinc alumnes perquè busquessin informació amb les families sobre les preguntes que prèviament ens havíen sorgit a la classe (què volem saber?). El dia assenyalat cada nen/a portava el material que havia preparat a casa i feia l’explicació davant dels seus companys/es.
Les activitats han estat guiades i ens ha ajudat molt l’organització per preguntes. Hem deixat oberta la possibilitat de que sorgeixin noves preguntes però amb aquestes edats és molt difícil donar-ne sortida.
Tot i ser activitats guiades hem intentat que fossin el més experiencials possibles, utilitzant diferents espais de l’escola i una sortida al zoo de Barcelona. Hem intentat que els infants observessin, toquessin, experimentessin amb el seu cos per tal que tots els aprenentatges que hem anat adquirint fossin el més significatius possible.

Planificació Projecte; Som Emprenedors!

Publicat el per
Respon

Tant la planificació del projecte com la temporalització ja ve donada per la diputació de Barcelona, per tant en aquest sentit no ens han sorgit dubtes. Les dificultats han esdevingut a l’hora de fer la planificació incorporant el projecte de manera transversal alguns aprenentatges de les àrees curriculars.

La dificultat que ens hem trobat ha estat poder adaptar la programació del curs amb els continguts de la cooperativa. De cara el següent projecte d’emprenedoria s’hauria de mirar molt bé els continguts a treballar i entrellaçar-los amb la programació d’escola.

Cal planificar els continguts de les diferents àrees adaptant-les a la temporalització del projecte d’emprenedoria, de tal manera que l’ordre dels continguts estiguin en consonància amb les necessitats de cada moment del projecte.