El projecte que ens aCOSta a reflexionar!!!!

Després de plantejar-nos com iniciar el projecte vam decidir que una bona manera, engrescadora i motivadora podia ser adreçar una carta a cada grup classe demanant ajuda per resoldre algunes qüestions, segons la temàtica del nom de la classe. Per exemple la classe dels esportistes va rebre una carta d’una nena que demanava ajuda per ser millor esportista i per això havia de conèixer millor el seu cos, per això plantejava unes preguntes en relació al cos humà.

Per introduir la temàtica, es fa una escampada de les maquetes del cos humà (el cervell, l’ull, l’embaràs, el cor, els pulmons, l’esquelet, les dents i l’oïda) que tenim al laboratori de l’escola per les diferents taules de l’aula. Els alumnes quan arriben s’ho troben i és llavors quan comencen a fer l’exploració. Realment, quan exposem tots aquests materials no sabem ben bé com s’organitzaran entre ells ni les preguntes que sorgiran. Sí que detectem que en poc temps s’acaben agrupant per interessos comuns, formant-se així un grup per cada aparell.

Una vegada els grups ja estan formats, les mestres elaboren i comparteixen amb el grup el guió de treball que estructurarà el que s’investigarà durant tot el procés. Cada grup treballa un aparell diferent i cada guió s’adequa al sistema a treballar. El guió sorgeix de la pluja d’idees prèvia feta pels mateixos alumnes. No és un guió rígid sinó que és flexible segons les preguntes i els interessos que van sorgint al llarg de tot el projecte, té la flexibilitat d’anar-se ampliant. Una observació curiosa és que ens hem adonat que tots els grups de treball, a partir de la cerca d’informació han trobat noves inquietuds i per tant tots els guions s’han acabat ampliant.

El producte final que es proposa és l’elaboració d’un lapbook grupal del propi treball. Arrel d’una de les trobades de Xarxa de Competències Bàsiques, on es va presentar el lapbook, van considerar que ho podríem aplicar com a producte final del projecte. Ens va semblar una bona manera de que els alumnes sintetitzessin tot allò que havien après i al mateix temps poder-ho compartir d’una manera molt visual amb la resta de la comunitat educativa.

D’altra banda, també com a producte final, s’han realitzat grups d’experts. Els alumnes que han treballat més a fons un aparell en concret feien d’experts davant dels altres grups. A partir d’un resum dels continguts ajudaran als altres grups a recollir els aspectes a destacar de cada aparell.

IMG_20170403_180027IMG_20170403_175929IMG_20170403_175846

Quina animalada de projecte!!!!!!

A la nostra escola, a finals del curs passat, vam plantejar-nos en una trobada pedagògica deixar establerts uns “temes” de l’àmbit de coneixement del medi per a cada curs i així assegurar-nos que es treballen una vegada al llarg de l’escolaritat.

Medi social i cultural Medi natural
1r Entorn: la meva escola Ésser viu: animals
2n Entorn: el meu barri Ésser viu: plantes

En aquest procés de decisions ens van sorgir molts dubtes:

  • un projecte sempre ha de sortir dels alumnes? la mestra pot també proposar un projecte?
  • variarà la motivació i interès si el projecte el proposa la mestra o el proposen ells?
  • si sempre es treballa a partir del que els alumnes proposen, com t’assegures que es toquin tots els continguts?

En aquest intercanvi d’opinions i neguits, la nostra decisió va ser fer com una barreja, amb una intenció ben clara que, tot i deixar establerts els temes, es treballaria amb la metodologia de projectes, és a dir, que depenent del grup-classe el mateix tema treballat d’animals podia variar força d’un curs a l’altre.

Així, en aquests moments, ens trobem en el primer curs on provem de fer aquesta metodologia de temes establerts treballats a partir de projectes que en cap cas han d’excloure les oportunitats d’enriquir el treball del dia a dia amb les aportacions dels nostres alumnes. No cal dir que a finals de curs valorarem cóm ha anat l’experiència!

Un cop s’apropa l’inici del segon trimestre on sabem que a cada curs s’ha de treballar un projecte amb uns continguts que nosaltres hem marcat ens sorgeix la gran qüestió: com l’iniciem?

En aquest cas a cicle inicial vam decidir fer-ho a partir d’una provocació que motivi i engresqui als alumnes, és a dir, que desperti el seu interès! Així que vam fer que arribés una carta d’un personatge la Nanuq i en Takoda, un esquimal i un indi que estaven molt interessats per conèixer altres animals diferents dels que veuen pel seu territori:

     IMG_9586            IMG_9593

A partir d’aquesta provocació, se’ls convida a fer un dibuix i un escrit on aboquen tots els seus coneixements previs, d’aquesta manera donem veu a tot l’alumnat. Posteriorment, mitjançant una exposició d’aquests dibuixos, sorgeix una conversa on comparteixen els seus interessos i coneixements previs. Tanmateix comencen a sorgir debats i contrasten les seves opinions.

Quan iniciem el projecte ens ha sorgit la dificultat de compartir el que farem, el que aprendrem i el que s’avaluarà amb antelació perquè els alumnes es trobin implicats en aquesta planificació. Per aquest motiu vam decidir fer-ho compartint amb ells però sobre la marxa, és a dir, dia a dia, i alhora d’aquesta manera els anem preparant de cara als projectes que entomaran al cicle mitjà.

  • DEFINICIÓ DEL PRODUCTE FINAL:

Dins d’aquest projecte ens hem trobat que han sortit diferents subapartats o temes (famílies d’animals, alimentació, hàbitats, perill d’extinció…), així que hem anat fent diferents productes finals per cadascun d’aquests, perquè pensem que era un tema molt ampli com per fer un sol recull final tenint en compte que són alumnes de primer i que és la primera vegada que s’enfronten a la metodologia de treball per projectes.

Els diferents productes finals són comuns per tot l’alumnat, però es resolen de diferent manera, és a dir, alguns són de producció individual com el lapbook on cada alumne ha de resoldre la seva tasca i altres són en agrupament de 4-5 alumnes, com la cadena alimentària.

IMG_9584                IMG_9591 IMG_9592

Una vegada realitzem els productes finals sempre busquem una manera de poder-los compartir, ja sigui mitjançant exposicions que es fan davant d’altres companys o es pengen al bloc, penjant les nostres produccions al passadís de l’escola, etc… perquè creiem que la millor manera de veure si han assolit el que han treballat és explicant-ho als altres i tot té més finalitat si es comparteix.