DOCUMENT D’ ACORDS QUART PAS : IMPLEMENTACIÓ DEL PROJECTE.

CICLE:Inicial

Integrants:Sílvia Barros, Mari Cruz De Torres

A. Punt de partida:

• Vam informar als alumnes que aquest any es celebrava l’Any Internacional del Turisme. Els demanem què saben sobre els diferents continents i països del món i es fa un recull de les diferents argumentacions.
• Proposem passejar-nos virtualment pel món veient imatges dels diferents països, concretament del continent d’Àfrica que és el que ens ha tocat al cicle inicial.Amb la visualització d’ imatges a l’ordinador, s’estableix un diàleg sobre elsllocs que reconeixen, els que agradaria visitar…
• Fem una llista a la pissarra dels països que han agradat més als alumnes i es tria el més votat: Egipte
• Vam preguntar als alumnes què sabien d’aquest paísi què els agradaria saber. Ho exposem a la classe en un mural que serà destinat al projecte.
• Plantegem on podem trobar informació per poder anar trobant resposta a les diferents preguntes plantejades.
• Informem a les famílies del projecte que es començarà a treballar a l’aula per tal que puguin col·laborar aportant material i informacions diverses.

 B. Definició del repte o producte final.

–  Exposició a la classe d’un mural esquemàtic dels continguts treballats amb

imatges i del racó amb els materials, llibres,…que vagin aportant.

–  Elaboració d’ un dossier recopilant tots els aprenentatges adquirits sobre el

tema. Durant el projecte s’exposen al racó de la classe

–  A  mida que els nens i nenes van portant informacions les exposen als

companys i tot seguit o deixen al racó de la classe destinat al projecte.

–  Finalment s’exposa als pares aprofitant les portes obertes per Sant Jordi.

 C. Gestió de l ‘aula i metodologia.

–  S’organitzen les activitats a partir de les preguntes plantejades pels alumnes

en iniciar el projecte.

–  A partir de les exposicions individuals en que van fer segons el material

aportat es plantegen activitats per parelles o petits grups . Es permet triar el

grup de treball segons els interessos o capacitats de cada un i el professorat

intervé si s’escau.

–  Dins de cada grup ells decideixen les tasques que farà cada un i se les

reparteixen segons les habilitats de cada un. Cal que el mestre estigui pendent

per ajudar a resoldre possibles conflictes.

–  El projecte s’inicia al segon trimestre i es va treballant setmanalment una

sessió.

–  Tenint en compte les preguntes formulades pels alumnes sobre el que volien

aprendre es dissenyen tasques de vegades proposades pels mateixos alumnes.

La resta de tasques les preveu i prepara el mestre per tal que es poguin

treballar els continguts previstos.

A mesura que van fent les activitats, cada grup inicia una recerca de forma autònoma segons el material, recursos o informació que necessiten en cada moment. Tot plegat sota la supervisió i l’ajuda de l’adult, si s’escau.

• Arrel de la investigació, surten noves preguntes i inquietuds que ens veiem en la necessitat de tallar perquè sinó ens devien del tema principal del projecte. Malgrat això, com que els alumnes estan molt engrescats amb el tema, si podem afegir alguna sessió extra a la temporització inicial, la dedicarem a resoldre aquests dubtes i inquietuds perquè són interessants i no volem frenar la seva ànsia per aprendre.
• A mesura que els grups van acabant, s’acosten als altres grups per intercanviar idees i coneixements.
• Al finalitzar la sessió, cada grup fa una petita exposició de tot allò que han après i el producte que han elaborat. S’obre torn de paraula per contrastar idees, fer reflexions, autoavaluar-se i revisant els objectius inicials.
• Per tal de compatir amb els alumnes d’altres cursos i amb les famílies tot el que hem après, fem servir els següents mitjans:
  • Amb l’objectiu de vivenciar l’època del projecte, per carnestoltes es van disfressar d’egipcis, així vam exposar la vestimenta típica.
  • Publicacions periòdiques al bloc de l’escola.
  • Amb motiu de la Setmana Cultural i Jornada de portes obertes farem una exposició on pares i alumnes veuran tot el que hem elaborat.
  • Finalment, creació d’un conte que es presenta als Jocs Florals de l’escola i que els alumnes aniran a les classes dels companys de Cicle a explicar-lo.

D. Organització del professorat.

• A nivell de Cicle ens coordinem per determinar la temporització, els temps que dediquem setmanalment al projecte, l’esquema a seguir amb els objectius i continguts i hem elaborat un mapa conceptual per completar a la classe.
• Reconeixem que ens ha faltat coordinació amb els especialistes que no són del cicle. D’una banda perquè no ha sortit la curiositat per part dels alumnes i d’altra banda perquè no ho hem acabat de veure la forma de lligar el tema del projecte amb algunes de les especialitats.
• A partir dels interrogants dels alumnes recollits a principi en el “Què volem saber?” identifiquem els objectius curriculars i els continguts que es treballaran.
• Fem recordatori que el paper del mestre en el treball per projectes és de guia per ajudar als alumnes i per superar dificultats.
• Els mestres participants i especialment, la tutora, s’encarrega d’anar fent fotografies durant les sessions per tal de documentar el projecte i deixar constància del treball que fan els alumnes. Es procura que les fotografies siguin variades per mostrar tota la feina que van fent i els diferents rols que desenvolupen els alumnes. Finalment, aquestes fotografies es comparteixen amb els alumnes i les famílies mitjançant diferents vies de comunicació com són el bloc, l’exposició pels jocs florals, etc.
• Principalment valorem positivament la motivació i la implicació dels alumnes. Malauradament ens trobem que les famílies no participen suficientment en quant a aportació de material. De cara a propers projectes ens agradaria millorar la participació dels especialistes.

 E. Procés d’ implementació.

–  S’organitzen les activitats a partir de les preguntes plantejades pels alumnes

en iniciar el projecte.

–  A partir de les exposicions individuals en que van fer segons el material

aportat es plantegen activitats per parelles o petits grups . Es permet triar el

grup de treball segons els interessos o capacitats de cada un i el professorat

intervé si s’escau.

–  Dins de cada grup ells decideixen les tasques que farà cada un i se les

reparteixen segons les habilitats de cada un. Cal que el mestre estigui pendent

per ajudar a resoldre possibles conflictes.

–  El projecte s’inicia al segon trimestre i es va treballant setmanalment una

sessió.

–  Tenint en compte les preguntes formulades pels alumnes sobre el que volien

aprendre es dissenyen tasques de vegades proposades pels mateixos alumnes.

La resta de tasques les preveu i prepara el mestre per tal que es poguin

treballar els continguts previstos.

A mesura que van fent les activitats, cada grup inicia una recerca de forma autònoma segons el material, recursos o informació que necessiten en cada moment. Tot plegat sota la supervisió i l’ajuda de l’adult, si s’escau.

• Arrel de la investigació, surten noves preguntes i inquietuds que ens veiem en la necessitat de tallar perquè sinó ens devien del tema principal del projecte. Malgrat això, com que els alumnes estan molt engrescats amb el tema, si podem afegir alguna sessió extra a la temporització inicial, la dedicarem a resoldre aquests dubtes i inquietuds perquè són interessants i no volem frenar la seva ànsia per aprendre.
• A mesura que els grups van acabant, s’acosten als altres grups per intercanviar idees i coneixements.

Al finalitzar la sessió, cada grup fa una petita exposició de tot allò que han après i el producte que han elaborat. S’obre torn de paraula per contrastar idees, fer reflexions, autoavaluar-se i revisant els objectius inicials.

 F. Presentació del producte final.

• Cada grup fa una petita presentació del treballa realitzat i dels passos que han seguit, de les descobertes i de tot el que han aprés per compartir-ho amb els companys.
• Es preveu al final una o dues sessions per preparar la presentació segons els grups de treball.
• El mestre, dintre del seu paper de guia, s’assegura que totes les preguntes estiguin resoltes.

 G. Avaluació.

Durant tot el procés i de forma continuada, s’avalua la participació, la implicació, l’actitud vers la feina i l’actitud amb els companys. A través de les exposicions valorem la capacitat d’expressió i de comunicació. A través del dossier o carpeta d’aprenentatge i dels diferents treballs individuals valorem la resta dels objectius curriculars plantejats vinculats al projecte tant a nivell individual com grupal. D’altra banda, es proposa fer entre tots, una rúbrica d’autoavaluació dissenyada pels alumnes i contestada individualment per prendre consciència de tot el que hem après. Finalment, recuperem els interrogants inicials “què volem saber?” i comprovar entre tots que hem satisfet les nostres inquietuds.

S’observa que els aprenentatges han estat significatius per a ells, quan de forma espontània reprodueixen el que han après i ho manifesten en les seves produccions escrites, gràfiques, verbals…

CICLE: Mitjà

Integrants: Miquel Cots, Laura Piñol, David Sanàbria, Laura Casan

A. Punt de partida:

• Vam fer una pluja d’idees sobre quin país els agradaria treballar dins el continent d’Àsia. Un cop triat el país vam preguntar als alumnes què sabien sobre el tema i què els agradaria saber.
• Aprofitem la riquesa cultural de la classe (tenim un nen de l’Índia a la classe) i fem venir a la família a explicar costums, tradicions etc… del país.
• Treballem cançons i danses tradicionals del país.
• Fem un treball cooperatiu dividint-nos en grups ( situació geogràfica, vestits, la bandera, danses tradicionals, com són les construccions, contes tradicionals, cuina tradicional, llengües que es parlen…). Cada grup buscarà informació sobre algun aspecte determinat i després es farà una exposició a la resta de companys.

B. Definició del repte o producte final.

• El producte final serà elaborar un dossier recopilant tots els aprenentatges adquirits sobre el tema. A més hauran de fer una exposició del que han après a altres cursos. Els alumnes seran gravats.
• Cada alumne té el seu dossier.
• Ens posem en contacte amb el monestir budista del Garraf perquè ens aportin la seva experiència.

 C. Gestió de l ‘aula i metodologia.

• Es divideix la classe en petits grups heterogenis per treballar de manera cooperativa. Els grups seran de màxim 5 membres.
• Es proposen uns rols dins el grup perquè tothom tingui una tasca concreta a dur a terme dins l’equip.
• Partim dels interessos previs dels nostres alumnes. Un cop triats els continguts que volem aprendre repartim els temes entre els diferents grups i cadascun s’encarregarà d’investigar sobre allò.
• Els mestres faciliten diferents eines de recerca (webs, llibres etc…).
• Durant el procés el mestre va fent un seguiment de cada grup per resoldre els dubtes que puguin anar sorgint.

 D. Organització del professorat.

• Dediquem algunes sessions de cicle i nivell per coordinar-nos tots els mestres que participen del projecte.
• El rol del mestre és guiar als alumnes durant el procés d’investigació.
• Anem compartint allò que fem al bloc de l’escola.
• Preparar graelles valoratives del grau d’assoliment dels continguts que van recopilant i adquirint.
• Els mestres acordem quin indicadors avaluarem.

 E. Procés d’ implementació.

• La informació s’obté a través de recursos que el mestre dóna per orientar als nens i evitar que es perdin amb tantes fonts d’informació com hi ha actualment.
• El mestre a més del paper de guia, va fent petites inferències per fer adonar a l’alumne del treball transversal que es va realitzant.
• La informació que van obtenint la van sistematitzant a través d’unes graelles pautades per tal de no deixar de costat continguts que poden ser importants.

 F. Presentació del producte final.

• El resultat final serà un treball que es presentarà a classe  a la resta de companys. Hauran d’intervenir tots les membres del grup, amb diferents tasques dins la presentació.
• Es proposa que el resultat final es presenti mitjançant alguna tècnica tecnològica com un powerpoint, vídeo etc…
• Les famílies tindran accés a les presentacions finals mitjançant el blog de l’escola.

 G. Avaluació.

• Hi haurà una valoració per part del mestre i una autoavaluació per part de l’alumne mitjançant les rúbriques.
• El mestre té preparades unes pautes d’observació del treball de grup per valorar cada alumne individualment (participació, grau d’assoliment dels continguts, implicació en el treball, treball en equip etc…).

 H. Aspectes transversals.

• Durant el procés fem servir la tecnologia en tot moment per buscar informació, per sintetitzar-la, il·lustrar-la, aclarir dubtes i elaborar el producte final.
• Donat que cada membre del grup té un rol assignat, són els propis membres el grup els que poden valorar si cadascú ha complert amb les seves tasques. Això també fa que el grup necessiti de tots els membres per poder tirar endavant amb el projecte.
• Anem penjant tot el procés al blog de l’escola.

CICLE: Superior

Integrants: Esther Buisan, , Maria de la Guerra, Lucas Díaz, Sonia Horcajada, MªTeresa Sambola, Montserrat Sancho, Cristina Terrón (Baixa Mèdica).

A. Punt de partida:

 A partir de l’elecció d’un país d’Amèrica per part dels alumnes, aquests es qüestionen quins temes o/i aspectes volen saber o descobrir del país triat.

B. Definició del repte o producte final.

 S’estableix un producte final per grups de recerca i cada grup decideix el seu producte final.

C. Gestió de l ‘aula i metodologia.

 Es proposen grups cooperatius amb el mateix nombre d’alumnes agrupats lliurament per interessos, amb una divisió de rols autogestionada per ells mateixos i amb la intenció que prenguin consciència del seu procés d’aprenentatge , convertint-se en grups d’experts.

Els rols que s’estableixen a cada grups són: Portaveu, Secretari, Ordre, Motivador i Material .Aquests rols podran ser rotatius o fixes, com decideixi el grup.

La recerca va ser motivada a partir d’uns recursos que es van proporcionar als alumnes. Els alumnes van triar l’activitat o producte final que volien fer i cada dia havia una proposta de tasques a fer. Alguns alumnes van aprofundir més dels objectius plantejats segons els seus interessos.

El mestre fa l’acompanyament als petits grups i el que si es fa de manera col·lectiva és la part de l’avaluació de cada dia.

Cal tenir en compte que la metodologia del treball per projectes facilita la inclusió de l’alumnat amb NEE i l’abordatge  del tractament de la diversitat.

D. Organització del professorat.

 A l’aula assisteixen els docents que tenen assignades les sessions d’acord amb l’horari i hi realitzen les tasques programades vinculades al projecte. A les reunions de cicle i a les de xarxa formació  CCBB i a les reunions de nivell ens coordinem per preparar com farem el projecte.

Dins de la programació general del curs tenim la ubicació del projecte i els continguts que es treballaran, competències i objectius d’aprenentatge.

El rol del professorat està vinculat amb la filosofia d’aprendre per aprendre. El mestre motiva, acompanya i dóna suport als alumnes.

La programació del projecte està preparada i cada dia hi ha les evidències de les tasques diàries i el resultat final.

El projecte s’ha dut a terme durant una setmana i es valora que ha estat molt esgotador pels docents proposant com a alternativa treballar el projecte durant les tardes d’algunes setmanes al trimestre.

E. Procés d’ implementació.

Els Mestres donen punts de referencia (llibres i adreces d’internet) als alumnes per poder iniciar la investigació. Es relaciona amb els coneixements previs amb posades en comú de les seves experiències.

Els alumnes creen nous coneixements mitjançant la estructura de les sessions:

Sessió 1: recerca d’informació.

Sessió 2: resum de la informació.

Sessió 3: preparació de l’activitat.

Sessió 4: preparació d’evidències.

Sessió 5: exposició de les activitats i mostra d’evidències.

La interacció que desenvolupa cadascú dins del grup amb el seu rol (portaveu, secretari, motivador, material i ordre) ajuda a la autoregulació dels alumnes igual que la temporització i els objectius diaris.

Els alumnes transfereixen els continguts mitjançant les estratègies apreses (fent resums, quadres sinòptics, etc.) i documenten el procés amb la carpeta d’aprenentatge on es recullen totes les evidències de les activitats.

F. Presentació del producte final.

Els resultats es comuniquen a través d‘una presentació amb diferents suports (oral, audiovisual, manipulatiu…) que són preparats a la quarta sessió i s’exposen al grup-classe la cinquena sessió. També es fa extensiu internivell i pel que fa a les famílies es fa a traves del bloc i d’una exposició durant la setmana cultural.

G. Avaluació.

L’avaluació es du a terme, durant tot el procés, a nivell individual la diària i a nivell grupal al final incloent la valoració del treball en equip. Com a recurs ha anat molt bé la visualització per part dels alumnes de la seva exposició. Els docents també han fet servir les rúbriques amb el mateix procés d’avaluació.

Un altre recurs per avaluar és la carpeta d’aprenentatge on els alumnes recullen tot el que han fet i evidencien el que han après.

H. Aspectes transversals.

L’ús de las tecnologies és present en tot el procés, sobretot ordinadors i projectors, ja sigui per la recerca d’informació, la recollida de dades i l’elaboració del producte final.

Amb la distribució dels rols dins del grups es treballen i es valoren les actituds i els valors com per exemple la col·laboració, la responsabilitat, la iniciativa, la iniciativa, la creativitat…

L’avaluació compartida ajuda a la autoregulació sent conscients en tot moment dels objectius  i del nivell d’assoliment.